Últimament han posat de moda la idea que cal prendre “aliments funcionals”, sovint es tracta d’una tàctica de marketing empresarial, ja que son més cars i el benefici empresarial és superior en tots els casos, ja que el valor afegit dels mateixos es elevat.
Malgrat que el terme "aliment funcional" sembli propi del nou mil·lenni, molts de nosaltres hem provat ja, potser sense saber-ho, aliments funcionals: llets enriquides, pro-biòtics, substàncies antioxidants...
Què són els aliments funcionals?
Són aliments als que s’ha afegit o s'ha eliminat un o diversos ingredients, l’estructura química o biodisponibilitat de nutrients dels quals s'ha modificat, o d'una combinació d’aquests dos factors.
És a dir, són aliments modificats, amb la particularitat que algun dels seus components (sigui o no nutrient) afecta funcions vitals de l'organisme de manera específica i positiva.
Però els components dels aliments enriquits es troben també en els convencionals, per la qual cosa una persona que segueix una dieta equilibrada i manté hàbits de vida saludables no necessita consumir aliments funcionals, ja que ingereix tots els nutrients que necessita el seu organisme.
Seria convenient, això sí, que l'Administració legislés (encara no ho ha fet al nostre país) sobre els requisits exigibles als aliments funcionals, i que controlés el compliment del que prometen al consumidor en la seva publicitat.
Aliments funcionals i les seves repercussions sanitàries
Existeix la creença que els aliments funcionals "curen" malalties. Tanmateix, la propietat funcional està relacionada amb el paper metabòlic estructural o fisiològic sobre el creixement, desenvolupament, manteniment i altres funcions normals de l'organisme i no amb la capacitat de tractar una patologia.
Els aliments funcionals poden (?) prevenir, però no curen.
Els principals:
- Llets enriquides.
- Probiòtics.
- Prebiòtics.
- Productes enriquits amb àcids grassos omega-3.
- Productes enriquits en fitosterols.
- Productes enriquits amb substàncies antioxidants.
Els fonaments científics per considerar funcionals diversos aliments són consistents, però cal preguntar-se si no és més raonable divulgar les propietats saludables ben demostrades de molts aliments, naturals o transformats, sense necessitat de crear una nova categoria, ambigüitats o al·legacions discutibles de promoció de productes que "s'afegeixin al que és funcional" sense arguments vàlids que ho justifiquin.
Actualment són necessàries més investigacions per a la comprovació científica de les propietats dels aliments funcionals, cal identificar els principis actius i validar la seguretat i, molt important, la dosi que s'ha d'utilitzar, establint-se marcadors analítics, assaigs clínics i demostració d'efectes bioquímics i fisiològics.
Ja som grandets i cal que decidim nosaltres si cal incloure’ls a la nostra dieta, de ben segur que si mengem una mica de TOT, cobrirem les nostres necessitats, sense carències.
