La fotografia de la capçalera és d'en Lluís Bosch i va ser feta en un dinar de Nadal de Trenquem el Cuc, tocant la tenora amb en Josep Pascual de l'Estartit i amb un "públic" totalment entregat.
No tinc la vostra adreça electrònica, ni sou al Facebook ni al Twitter.
Per això des d'aquí us vull comunicar una informació útil per a la vostra arribada a la zona de la Bisbal d'Empordà, confiant que algun patge ho llegeixi i us ho transmeti.
Com que no utilitzeu GPS ni mapes i us guieu pels estels, cal que sapigueu que no hi ha l'autovia denominada variant de la Bisbal, que està tot aturat, de manera que el pla de Velleses i la plana entre Cruïlles i la Bisbal no han estat destrossats per les màquines.
Els nens de Fonteta estan contents perquè el seu poble i l'escola no han quedat voltats de carreteres.
També ho està la gent de Castell d'Empordà, que encara veuen un paisatge fantàstic des del Cap del Portal.
Els bisbalencs, els de Corçà o els de Vulpellac, han pogut anar a buscar bolets a les Gavarres (se n'han fet) sense salvar vials o talussos.
Si veniu des del nord entendreu què us vull dir, perquè haureu vist com han destrossat la plana de forma irracional i exagerada.
De fet, la vostra caravana potser serà la més llarga que hagi entrat en molts mesos a la Bisbal (esperem-ho) perquè ja no se'n fan de turistes o de camions.
No patiu, per tant, que no trobareu cues.
Per això, si encara esteu preparant la càrrega, poseu-hi també sacs de seny i de sentit comú per als nostres governants, que bona falta ens farà.
El temps corre i no te’n dones compte, i de cop, altra vegada ens convoquen a les urnes!
Avui tornaré a fer proselitisme polític.
Fa temps que els polítics d’aquest país m’han defraudat i estan defraudant a molta gent.
I com que sempre he anat a votar, doncs per poder criticar cal participar.
I veient:
Que cap fa el que diu,
Que tots aspiren a parapetar-se a la cadira,
Que volen tenir prebendes en Diputacions i Consells Comarcals(veritables estables pels principals alliberats dels partits),
Que els hi agrada remenar les cireres de “l’APARATO” del Partit,
Que no volen acceptar amb valentia les llistes obertes,
Que en trenta cinc anys han estat incapaços de fer una llei de finançament de partits i els continuen mantenint amb FINANÇAMENTS anòmals,
Que essent quatre independentistes, tenim 15 partits independentistes,
Que en canvi sí volen servir no sé quins interessos més o menys ocults, que ens han portat a la destrucció d’una economia sostenible,
Que han permès que els que remenen els nostres estalvis, no hi perdin mai,
Que han malbaratat el diner públic en aplicar-se un sous que son altíssims envers la ineficiència de la gestió realitzada,
Que...
He passat de votar per “ideologia” i de votar “en blanc”, que era un vot perdut; i abans de les últimes penúltimes eleccions vaig descobrir:
“escons insubmisos”
un partit sense partit, que vol fer veure als polítics que ens porten cap a la ruïna total de la DEMOCRÀCIA, els polítics no poden sentir-se amos, han de ser servidors, per això cada un dels escons que SURTIN romandran buits durant tota la Legislatura, per vergonya dels polítics, si en tenen és clar.
L’únic problema de les democràcies son els PARTITS POLÍTICS.
I EL MÉS GREU ÉS EL SEU finançament!
Si en trenta cinc anys de democràcia no ha VOLGUT fer una llei de finançament, es per que guanyen molt més amb: comissions d’infraestructures, “estudis informatius”, Fundacions i assessoraments externs.
No calen més de dos dits de front per veure clarament que tenim uns polítics IMBÈCILS!
Ara s’esbatussen per veure si cal una senyera o una pancarta amb un lema, si us plau plegueu tots!; la societat civil no us necessita per res.
La INEPTITUD i la INEFICIÈNCIA mostrada per questa CLASSE, hem porta ha dir que val més que es retirin tots plegats a un recés permanent en algun convent d’aquests que estan buits. Com poden encara dir que la única sortida de la crisi es tornar a augmentar el CONSUM? Si el que ens hi ha portat ha estat el Crèdit pel CONSUM.
El llibre recull 18 treballs publicats per Xavier Besalú
29-04-10 LA BISBAL.- L'amfiteatre d'El Mundial acollia dijous la presentació del llibre Pedagogia sense complexos. Contra fatalistes i saberuts, un aplec de 18 articles de diferent durada i profunditat escrits entre els anys 1999 i 2009 pel professor de la UdG i bisbalenc, Xavier Besalú, al voltant de la pedagogia. L'acompanyaven en la presentació els mestres Joan Estragó i Quim Figuerolas. L'obra s'edita al país valencià i es traduirà al castellà com a Pedagogia sin complejos. Contra fatalistas y enterados. A l'acte hi assistien una vuitantena de persones.
Estragó comentava que Besalú beu molt de pedagogs com Paulo Freire i de Lorenzo Milani, persones imlicades socialment, com l'autor. També destacava la importància de formular els problemes per afrontar-los, encara que no es puguin arribar a resoldre. Per la seva banda, Figuerolas parlava de la perspectiva de veure com un alumne pot evolucionar al llarg de la seva vida malgrat tingui un dia a dia complicat. Besalú traslladava la reflexió al públic de la necessitat de tenir esperança que tot pugui millorar i progressar tant escolarment com a la vida.
Presentació multitudinària, 19-04-10 L'amifteatre d'El Mundial era l'espai de presentació divendres del llibre De Cuevas Bajas a la Bisbal, escrit per Manuel Lara i per Lluís Maruny. A l'acte hi assistien els actuals alcaldes de les dues poblacions, Lluís Sais i Manuel Jesús Ginés, que tancaven els parlaments. Entre el públic assistent hi havia unes 200 persones que van omplir l'aforament. Cuevas Bajas és una població al nord de Màlaga, agrària, amb uns 1.500 habitants a l'actualitat.
Del llibre se n'ha fet una edició en català i una altra en castellà, a càrrec de cadascun dels dos ajuntaments. A Cuevas Bajas es presentarà durant el mes de juny. Aprofitant la presentació d'aquí, totbisbal ha volgut recuperar el documental fet per Televisió de la Bisbal (TVBE) arran de l'intercanvi del 1991 amb aquella població. També es pot recuperar l'escolta de la conferència a la fonoteca.
Anar-se'n per no tornar
El document pren el testimoni de la immigració que va abandonar el seu poble entre les dècades del 1940 i del 1980, per venir a guanyar-se la vida a Catalunya en un indret amb els seus costums i una llengua pròpia. El motiu: la precarietat laboral de la postguerra i la mecanització del camp. Cuevas Bajas va passar dels 3.000 habitants a la meitat; la Bisbal n'acollia uns 700 o 800 i altres s'instal·laven majoritàriament a Súria, comarques de Barcelona i Torrejón de Ardoz. L'obra compta amb una base històrica i amb entrevistes a primers immigrants i fills seus.
És una novel·la de l'escriptor local Xavier Cortadellas
La sala plena durant la presentació, divendres 09-04-10
El vestíbul d'El Mundial era divendres seu de la presentació de l'últim llibre de Xavier Cortadellas. Es diu La terra blanca, s'ambienta a les Gavarres i explica la història del Mas Cort i de cinc personatges que viuen en les dures condicions del massís. La trama gira al voltant de l'incest, de la persecució d'un pare cap a la seva filla. La presentació la feien Antoni Puigverd, que destacava la maduresa en l'estil escripturari de Cortadellas, prenent en certa forma el relleu literari de la Caterina Albert amb el Montgrí, i Pep Matas, que remarcava, entre altres coses, l'ús continuat d'un lèxic gavarrenc de llocs, de plantes i d'animals, i el paper de separació de l'autovia respecte de les Gavarres. A l'acte hi havia prop de 150 persones.
1.Els poderosos( entre 5 empreses constructores es reparteixen tot el pastís de les infraestructures d'España) a la llotja del Real Madriz veient com guanya el “Barça”, els hi es ben be igual mentre puguin anar omplint les seves butxaques.
2.Els polítics espanyols fent el ridícul intentant treure’ns de la CRISI dient-nos que AUGMENTEM el CONSUM, que és el que ens hi ha portat.
3.I tapant les seves vergonyes(corrupció) amb una manta que se’ls hi ha fa cada dia més petita.
4.El quart poder, la JUSTÍCIA, més polititzat que mai.
5.La gent anant a votar per IDEOLOGIA(sic).
6.I els mortals anar pagant el DÈFICIT FISCAL per què ens puguin humiliar cada dia que passa
La Gemma i en Xevi de La Folcrà, han complert amb el ritual de la mona i m'han regalat aquesta, com podeu veure molt en consonància amb l'ofici de Manescal
Desprès d’un petit espectacle de la natura: una nevada amb tramuntana.
Hom veu amb preocupació, no cal esser massa agut per donar-se’n compte, de com l’evolució humana està essent negativa per al mateix humà i per a la pervivència de l’espècie.
Sense llum i telèfon en no més de 45 hores, la gent reacciona durant les primeres 24 hores amb el: “ji, ji!, ja, ja!” habitual de la societat actual i au!, a donar vols amb el 4X4 nou, això és: tots al carrer a veure la neu i les destrosses i fer fotos i vídeos ; però a partir de les 24 hores sense COMODITATS(sovint prescindibles totalment per viure), tothom està preocupat doncs: no té llum, no pot trucar a l’amic per explicar-li la última ximpleria intranscendent i no pot veure la “TELE”(tot el que no surt a la “tele” no existeix), en resum es troba més sol que la una, està desemparat i es veu incapaç de poder sobreviure, li entra la por per l’avui i per el demà, corre a buscar desaforadament: menjar, aigua i un generador per tenir i no perdre el contacte amb el mon.
El mon té uns 4.5001000.000 d’anys de vida, quantes vegades ha passat un fenomen semblant , igual o pitjor que aquesta petita nevada de 30 centímetres de neu?
L’espècie humana té com a tal uns 250.000 anys de vida ha sofert 4 o 5 glaciacions, i encara és viva!
Quin és el problema que ens fa reaccionar d’aquesta manera?
Radica principalment en la tendència a la comoditat (podria esser més o menys natural?) que l’està portant cap a l’incapacitat d’enfrontar-se a la natura de forma “instintiva”(Que és degut a l’instint, determinat per un impuls natural, una propensió). I a fe que això l’afebleix dintre del conjunt de les espècies que hi conviuen.
És més preocupant, encara, que tothom esperi que els altres li solucionin tots els problemes especialment “l’Estat” i “els polítics”(no vull dir, de cap manera, que aquests no actuïn, doncs una part molt important del que els hi encomanem quan anem a votar, per que ens ho prometen, es clar, és que MILLORIN(sic) la SOCIETAT i el PAIS).
L’home com a ésser viu, per sobreviure, ha d’estar en lluita constant amb l’entorn.
Ha de tenir: iniciativa, organització, previsió(si cal), acció i reacció. Per poder viure convé estar preparat pel dia a dia i tenir preparada aquella descàrrega d’adrenalina necessària per a la defensa immediata. En biologia sabem que per poder estar sa, convé estar lluitant permanentment contra la “noxa”(agent etiològic que pot causar malaltia), el nostre cos ha après que cal defensar-se contínuament contra les “noxes” i sovint s’autovacuna ell mateix.
La societat, induïda pel SISTEMA, ens porta cap a un camí possiblement sense retorn per a l’espècie.
Quanta gent de la que viu en la societat occidental podria sobreviure si de sobte s’acabés l’energia o ens manques durant 100 dies?
De ben segur que pocs i durant aquest temps molts moririen per que d’altres els matarien per poder agafar el que tenen per sobreviure, per cert no sobreviurien pas els poderosos ni els més rics sinó els que estiguessin més adaptats al medi natural i poguessin viure i conviure amb ell.
Tot això be a compte per que durant aquests dos o tres o quatre dies, la gent ha actuat individualment, i no pas com a societat conjunta, probablement hi ha hagut casos de solidaritat entre amics i inclús envers gent totalment desconeguda, però tots han estat de manera desordenada, sense intel·ligència humana que ajunti els esforços individuals, sense el seny que multipliqui esforços, sense el sentit comú que sumi.
Crec que el PROBLEMA està en el SISTEMA(com els anteriors, basat en la explotació del home pel home).
El capitalisme lliberal(que és el que tenim ara) està fet i estructurat de forma piramidal, cada estrat és més poderós que l’inferior i quan pugem cap al cim, l’estrat següent té menys nombre de gent i és menys solidari. L’estructura no és així perquè sí, ho és simplement per que l’estrat superior sempre s’aprofita de la feina del immediatament inferior i així successivament.
Milers d’anys abans els homes varen abandonar el camí del treball creador i transformador dels productes de la natura pel benefici de la col·lectivitat per endinsar-nos pel camí del benefici PRIVAT. Aquest camí comença en el moment que el patrimoni de la humanitat (terres, mines, eines, aigua, mars, etc.) es convertit en patrimoni privat(Reial, religiós o del poderós). Des de llavors tenim esclaus, servents o assalariats que treballen pel benefici privat dels propietaris de les fons riquesa i dels recursos de la Terra.
Des de llavors hem desenvolupat sistemes socials basats en la propietat dels homes, de les terres o de les eines de produir (ara podríem parlar d’un sistema basat fonamentalment en la propietat sobre els coneixements científics i sobre els recursos de la Terra).
Des de llavors el benefici privat ha estat la llei de lleis dels poderosos.
Els fruits del treball social apropiat ha estat immens. D’aquesta manera s’han fet les grans fortunes que avui dominen el mon. Però malgrat tot, la força creadora dels homes treballadors ha continuat. Ha estat imparable malgrat tots els entrebancs d’aquells que han vist perillar els seus privilegis quan apareixia un nou coneixement o una nova descoberta.
Aquesta ha estat ràpidament apropiada pel benefici privat.
Ha estat imparable quan érem esclaus(Imperi Egipci i Romà), quan érem servents(Edad Mitjana) o quan hem estat i/o som assalariats(època industrial i societat capitalista).
És la gran força creadora de la espècie humana.
El segle XXI ha començat sense que la Humanitat hagi pogut abandonar el camí del benefici privat.
Encara impera el benefici privat. I on encara la llei de lleis es defensada per governs, polítics, jutges, ... la llei del benefici privat!
Aquesta llei que deixa fora a milions de éssers humans dels beneficis (i els beneficis del treball humà amb els coneixements científics que té avui son extraordinaris) s’ha convertit realment en un “fre al desenvolupament de les forces productives” fins a tal que s’ha convertit en una llei destructora de les forces productives. La llei del benefici privat està destruint arreu immensos sectors productius.
D’aquesta llei, el liberalisme econòmic imperant en diu: la llei del mercat.
És més, la llei del benefici privat està posant en perill la vida de la pròpia espècie humana, la d’altres espècies i la seva continuïtat a la Terra. L’aire, l’aigua, els aliments: els tres pilars bàsics de la vida son en perill mentre continuï la llei del benefici privat. Cada dia més en perill.
Cal retornar a la llei de lleis que ha estat des de sempre en el cor i en intel·lecte dels humans: La terra, el cel, l’aigua, els recursos naturals i minerals, les fons energètiques, els coneixements, la ciència, les eines, etc. Son Patrimoni de la Humanitat.
El benefici del treball social també ha ser Patrimoni de la Humanitat.
El creixement de la nostre espècie ha estat lineal fins a meitat de segle XVIII, uns 1.0001000.000 de persones, i es a partir de la segona meitat quant el creixement es transforma en exponencial, amb sols 260 anys hem passat a 6.800.000.000, quina n’ha estat la causa?
Podeu veure el programa de TV3(http://www.tv3.cat/videos/2775770). Segons en Marcel Coderch (enginyer en telecomunicacions i especialista en energies) el fet és que passem a utilitzar energia que no ve ara directament del Sol, hem trobat un tresor els combustibles FÒSSILS: el CARBÓ, el PETROLI i el GAS NATURAL(cadàvers de plantes que havien captat l’energia que enviava el Sol des de fa milions d’anys).
Passem de viure dels interessos(energia solar) a viure del capital(energia dels combustibles fòssils).
Avui consumim uns 12.0001000.000 de litres de petroli al dia.
El 75 % dels fertilitzants venen del petroli, gràcies als mateixos hem multiplicat per 4 la producció per Hectàrea.
El 95% de la mobilitat i transport Mundial es deguda al consum de petroli. Un percentatge molt elevat dels estris i vestits que fem servir a diari venen dels seus derivats.
La veritat és una energia barata, que ha fet aquest desenvolupament exponencial en el que vivim sigui, ara com ara, un vaixell que va a la deriva doncs se li ha parat el motor humà, substituïm treball humà per energia no renovable.
El 90% del petroli TOTAL l’hem consumit des de 1957 fins el 2010.
El 50% des de 1983, en sols 27 anys hem cremat la meitat del tresor (capital).
L’alliberament de CO2 fa que augmenti la Temperatura Global de la Terra, se sap que la diferència de temperatura entre dues glaciacions és de 5 º centígrads, per tant aquesta diferència la Terra com a Terra la pot suportar amb un canvi “CLIMÀTIC NATURAL”, doncs ja ho ha fet en cinc ocasions, si som capaços de NOMÉS augmentar entre 2 i 2,5º podem mantenir–nos dintre d’un canvi climàtic “NORMAL”, si passem de 6 a 7º anirem directes al COLAPSE DE L’ESPÈCIE HUMANA(Paralització provisional de les activitats econòmiques, polítiques, etc.) , la Terra no es destruirà, però d’altres espècies més ben preparades resistiran i tornaran a distribuir els hàbitats naturals.
L’economia lliberal està basada en un AXIOMA FALS (Proposició que hom admet sense demostració com a evident per ella mateixa):EL CREIXEMENT CONSTANT.(CAL CREIXER ANUALMENT UN MÍNIM DEL 3% PER MANTENIR-LO. I NOMÉS FUNCIONA SI HI HA AQUEST CREIXEMENT, IMPOSSIBLE DE MANTENIR EN UN MON FINIT COM EL NOSTRE QUE DEPÈN, TAL COM ESTÀ “la llei de mercat”, EXCLUSIVAMENT DE L’ENERGIA)
Es unidireccional i quan baixa, en lloc de pujar, no es manté(el creixement) i perdem llocs de treball:
condició econòmica
no es pot consumir
no podem crear
anem enrere: HI HA DECREIXEMENT.
Per tant si es deixa de CRÈIXER el funcionament del mateix el fa caure.
Pot ser que estiguem en aquest punt de no retorn?
Els polítics locals, nacionals i mundials s’omplen la boca per dir-nos que per sortir de la CRISI, el que cal es CONSUMIR, vol dir que creuen, o els fan creure, en el SISTEMA. L’objectiu social dels governs és el creixement econòmic per mantenir el SISTEMA, quan està ben clar que si no el canviem estem abocats al més rotund fracàs com a espècie i podem anar directes cap al COLAPSE de la mateixa.
Si volem subsistir haurem de poder viure sense creixement econòmic, haurem de canviar el SISTEMA. Com podem, una tercera part de la humanitat, malbaratar recursos finits, que s’acabaran entre el 2030 i el 2050 amb el consum actual, quan els altres dos terços restants no hi podran arribar-hi mai?
Heus ací algunes opinions el 14-03-2010 d’en Issac Niño Becerra( catedràtic d'Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull) alguns el qualifiquen d'apocalíptic, altres li reconeixen la seva capacitat d'anticipar la crisi que estem patint.
·Els plans d'estímul. Abans no n'hi havia, i ara han servit per crear la sensació que el miracle de la recuperació encara és possible. El problema és que aquests plans d'estímul han generat dèficits estatals brutals i no han solucionat el problema principal: l'esgotament de la capacitat d'endeutament que derivarà en una crisi sistèmica.
·Hem gastat milions d'euros en va? Els hem gastat per res, només per "guanyar" uns mesos.
·Tots els organismes internacionals diuen que ens estem recuperant. No estem sortint de la crisi. I el que jo dic ho sap més gent. Li dono una dada: el 1997 el deute privat era del 65% del PIB i ara és del 225%. El que hem viscut en termes nàutics es diu rumb de col·lisió. El model actual, basat en el megaconsum, no pot continuar: hem esgotat la nostra capacitat d'endeutament, i a sobre avui necessitem el crèdit per sobreviure.
·El fonament del model econòmic actual era el megaconsum? Des de la Segona Guerra Mundial ho ha estat. Varem passar de l'era de l'acumulació de capital de segona fase a l'era del consumisme, vigent fins ara, en què estem a les portes d'una nova crisi sistèmica que ens portarà cap a un altre model.
·Quan arribarà la crisi sistèmica? A mitjans del 2010, entre el juny i el juliol, els efectes dels plans d'estímul que s'han aplicat arreu del món s'acabaran diluint i no hi ha marge per aplicar-ne de nous. A partir d'aquest moment,hi haurà la vertadera caiguda econòmica.
·Defineixi'm crisi sistèmica.
Després de la Segona Guerra Mundial les empreses van aprendre que havien d'ocupar molta gent, amb el corresponent salari, i pagar impostos perquè ciutadans i Estat consumissin. Aquest model ha funcionat fins ara, amb innovacions com la introducció del crèdit massiu. Però avui ja no ens podem continuar endeutant.
·Amb els tipus d'interès baixos i uns actius immobiliaris que semblava que es revaloritzarien sense fre, el més lògic era la compra de pisos. Es va "forçar" les famílies a consumir per mantenir el creixement. El creixement forçat va iniciar-se el 1991, després de la recessió del 1987, en què el sistema va mostrar ja símptomes d'esgotament. Però algú va tenir la brillant idea de començar a donar crèdit massiu a la gent i això va fer que el 1991 (el 1993 a Espanya) es superés el sotrac per les targetes de crèdit. Després del 2001 s'hi va afegir el crèdit immobiliari, que va crear al món una bola de crèdit al consum immobiliari i empresarial ingovernable.
·I ara no podem pagar els deutes. No es poden pagar perquè estem en un cercle viciós: la gent no es pot endeutar més per pagar els seus deutes! Tot i que les entitats financeres ja no donen crèdit.
·La crisi sistèmica afectarà per tant els EUA, Europa, la Xina... A tothom. D'aquesta crisi, o en sortim tots o ningú en surt, és precisament per això que és sistèmica. Tenim tres nivells de conflicte: el global, que afecta a tothom de la mateixa manera; l'estatal, on cada país té una problemàtica particular determinada pel seu model productiu, i on Espanya està malament; i en últim terme hi ha el nivell local.
·Però no es fa res per parar el cop? No es pot fer res! Fins ara, la idea de fer alguna cosa implicava que cada govern, pel seu compte, impulsés determinades mesures. Això ara ja no funcionarà, i només podria derivar en un proteccionisme salvatge que encara empitjoraria la situació. Només hi pot haver una solució per sortir de la crisi, que passa perquè els experts -no pas els polítics- examinin la situació i defineixin una estratègia d'actuació que implementin tècnics -i no polítics- a cada país.
·Els experts considerarien el benestar de la població, la qualitat democràtica o la llibertat dels ciutadans? Els tècnics també ho tindrien en compte. És més, penso que avui un tècnic és capaç d'afrontar millor i de forma més objectiva la problemàtica social que els polítics.
·L'Estat del Benestar està esgotat? La protecció social es va implementar de la mà de Roosvelt, es va expandir després de la Segona Guerra Mundial per frenar la propaganda soviètica i perquè l'igualitarisme garantia el consumisme. L'objectiu no era la cohesió social! L'objectiu era el consum, potenciat amb la cohesió social.
·Si arribem a una taxa del 30% d'atur, com es pal·liaran els efectes? El futur són les assignacions mensuals de 426 euros, avui pròrrogues del subsidi d'atur i que es convertiran en definitives. Serà un subsidi de subsistència que es donarà a la gent que no sigui útil en el nou model econòmic i que evitarà la misèria. Totes les pensions i subsidis convergiran a la baixa en aquesta renda de subsistència.
·El món quedarà dividit en dos: els que serveixen i els que no? Sí. Només seran necessaris els que desenvolupin tasques que perpetuïn el nou model. Crec que anem cap a una societat tecnològica i governada per tecnòcrates.
·Sense classe mitjana? La classe mitjana es va inventar després de la Segona Guerra Mundial com a protagonista en la societat de consum. El Pop Art en va ser la màxima expressió! Una llauna de Sopa Campbell convertida en art!
·Això és la fi de les ideologies? Les ideologies aspiren a assolir un horitzó. Ara haurem d'admetre que o bé ja hem arribat al punt que anhelàvem o bé que és impossible arribar-hi mai.
·Com es farà el trànsit del sistema actual a la societat tecnològica? Els deutes seran nacionalitzats, com ha passat a Islàndia. En primer lloc, però, les entitats financeres, en coordinació amb governs i autoritats financeres, hauran de fer aflorar tots seus actius tòxics. Després, es nacionalitzaran els deutes. Hem d'acceptar que tothom serà més pobre.
·La solució passarà pels augments de productivitat i eficiència? Sí. Aquest serà el canvi sistèmic:
1.la sortida definitiva a la crisi passa pels augments de productivitat i d'eficiència, per abandonar l'hiperconsumisme i el malbaratament de recursos.
2.Farem servir només les matèries primeres imprescindibles per produir els béns necessaris.
3.Fins ara l'important era créixer i consumir.
4.Ara el necessari serà l'important.
5. I és positiu doncs la contaminació, per exemple, baixarà!
6.Estalviarem energia, petroli...
7.I també negatiu ho hi haurà feina: l'atur pujarà molt.
·I en quina situació estarà Espanya? En una situació molt dolenta, pitjor que altres països, perquè la situació de partida és molt pitjor: construcció, turisme barat... Així hem crescut.
·Què podrà fer el ciutadà per sobreviure a aquesta crisi sistèmica? Comprar només el que sigui absolutament necessari i reduir els deutes, perquè anem directes a la deflació, i en una deflació el cost del deute puja.
·Quins sectors sobreviuran? Les biotecnologies en sentit ampli; la logística, perquè ajuda a incrementar la productivitat; i el sector Re: rehabilitació, reparació, reciclatge. En el futur el preu serà clau. (lectura recomanada: “El crasch del 2010” Libros del Lince)
Però recuperem els discurs de la nevada i de la piràmide.
·1er. Nivell: “Red Electrica Española” (REE)
·2on. Nivell: FECSA-ENDESA
·3er. Nivell: La GENERALITAT
·4rt. Nivell: Municipi
·5é. Nivell: la gent i el habitacle dels ciutadans
Heus ací com funciona davant d’un cas com el que tractem.
1.REE “Red Eléctrica es el gestor de la red de transporte y actúa como transportista único, desarrollando esta actividad en régimen de exclusividad”.(ja hi som amb les prebendes!!!)
“Los beneficios del Grupo Red Eléctrica crecen un 15,5% en el 2009”.(van a parar a Itàlia, gràcies a l’actuació de la dreta espanyola que va preferir que fos estrangera abans que catalana, recordeu el trist episodi d’en Pizarro i els seus discursos)
“La precariedad del sistema eléctrico de Gerona, que no dispone de red mallada, hasta que no se finalice la red de transporte en construcción, hace que ante situaciones extremas no sea posible dar respuesta a sus necesidades eléctricas. ” Tret de la seva Web.
Amb una llei tota la xarxa d’Espanya va passar de ser pública a privada(?).
Quatre famílies(amb tot el caràcter pejoratiu que vulgueu donar-li al mot) tenen la part important del pastís, normalment junt amb les grans constructores espanyoles fan els negocis en el rere llotja del “Real Madrid CF”.
2.FECSA-ENDESA pertany al GRUP ACCIONA.
Més del mateix. El president de la Generalitat de Catalunya es desplaça el dia 9 de Març de2010 a la seva seu de Barcelona per “rebre ordres”, desprès ens dirà que volia veure els panells i que feien per arreglar-ho, la consigna: “AMB LA MAT NO HAGUES PASSAT”.
Tots els “socialistes” de pro repeteixen la bona nova, inclús en Cuní en el seu show matinal els ajuda amb la pregunta que fa: “Els partits polítics contraris a la MAT, haurien de tornar a considerar la seva postura?” tots sabem que la MAT pertany a “l’anella energètica del Mediterrani” i que no portarà mai energia a Catalunya sinó al Nord d’Àfrica.
A. Les línies de mitjana (Vic-Juià) que han caigut estan totes orientades de ponent a llevant, traçat perpendicular al vent predominant de la zona, la tramuntana.
B. La part que el diumenge 14 encara no tenia llum era precisament la que correspon a la tant alabada i magnificada línia de les Gavarres: Caçà de la Selva, Llagostera, i tota la Vall d’Aro.
C. Totes les de mitjana i baixa que han caigut al Baix Empordà estan també orientades de ponent a llevant.
Encara que la MAT hagués portat electricitat tampoc s’hauria pogut connectar a la xarxa ja que estava destrossada i per terra.
La distribució de l’energia elèctrica depèn, per el consumidor final, de la malla de xarxa de mitjana i baixa
3. La Generalitat
El govern(Organisme que deté el poder polític en un país, comarca o ciutat)estava “missing”, el Conseller de l’Interior a Mallorca i no pas en el seu lloc de comandament.
Des de divendres a la nit el Servei Meteorològic de Catalunya deia que nevaria a cota 0, diumenge a la nit comença a nevar a muntanya i dilluns amb l’influencia de la Tramuntana comença a nevar al pla.
A França tallen les autopistes i carreteres per evitar accidents i tenir gent aïllada, aquí van deixant entrar gent a les autopistes i als trens..., no cal continuar.
Error rere error que va fent que cada minut que passa augmentin els despropòsits i més gent atrapada per la neu i més tard per la manca d’energia elèctrica.
Els Mossos de servei no tenen ni equipament de roba necessari pel cas, tot i així en molts casos donen tot el que saben.
INOPERANCIA TOTAL!
Donen la culpa als altres: REE i FECSA-ENDESA.
ELLS ho han fet tot molt bé, un no entén com tenen cara, vergonya i ous per sortir a proclamar-ho.
I com sempre diuen que ha mancat comunicació cap el ciutadà. Deu ser que no dominen els mitjans de comunicació?
4. Els municipis.-
Estem en el quart nivell de la piràmide que estem analitzant.
Pobrets! Els polítics de més amunt del seu partit (i dels altres) només els necessiten tenir més poder ells, és clar! I els abandonen a la seva sort!
Els hi van donant competències o les posen en pràctica ells mateixos, sense cap classe de finançament, i fins ara s’han anat defensant amb els impostos municipals derivats de la construcció, la qual ens ha portat a la crisi més important del SISTEMA (i no voldria allargar-me per aquest cantó, l’hem tocat abans).
L’Ajuntament(Corporació encarregada del govern i l’administració dels interessos d’una ciutat, una vila o un poble) també espera que els altres (la Generalitat, FECSA_ENDESA o REE) li treguin les castanyes del foc o la neu dels carrers o li tornin l’electricitat perduda o li donin ajuts per arreglar tot els que s’ha espatllat.
Dilluns 8, tallen la carretera de la Ganga amb la policia local dilluns a les 12. Comença la tempesta forta que no disminuirà fins passada mitja nit
Dimarts al matí, no estan acostumats a organitzar al poble i amb quatre pales i la brigada intenten treure la neu, amuntegant-la per racons i places.
Incapaços de posar en pràctica plans d’emergència per que no en tenen ni se’ls han plantejat mai.
Incapaços de fer circular un cotxe amb megafonia per donar unes instruccions mínimes a la gent, tals com: netejar els seu tros de vorera, circular en cotxe només en cas d’emergència,.
Incapaços d’informar perquè no hi ha llum, ni telèfon fix ni telèfon mòbil.
Incapaços de donar confiança i treure l’alarma dient que no cal comprar més aliments dels que fan falta per un o dos dies.
5. La gent, el poble, els humans.
La gent enlloc de netejar primer el seu petit tros de vorera , carrer o plaça, va a veure l’espectacle de la nevada, la caiguda d’arbres i fer fotografies, cal dir que el dia era quasi primaveral amb una llum totalment diàfana.
La gent agafa el seu cotxe i a voltar!, dificultant la feina de neteja i el transit dels que necessitaven tenir mobilitat tant per la feina com per les emergències.
La gent espera que l’Ajuntament netegi els carrers, li torni la llum i li torni el telèfon.
La gent es queixa, es desespera, renega contra l’Ajuntament, l’Administració, Fecsa-Endesa i REE.
La gent no reacciona positivament per que s’ha acomodat, paga i creu que li faran tot, la cultura de la deixadesa ha envaït les nostres vides i som incapaços de reaccionar davant els efectes adversos, en aquest cas ha estat una nevada, demà una inundació, demà passat una crisi econòmica asfixiant i la gent continuarà pensant que els polítics li donaran la feina que no té ni tindrà a curt termini.
I treure’n algunes conclusions, d’aquest petit episodi natural:
ÞLa MAT no hi té res a veure, està ben clar que ens faran creure el contrari.
ÞSi la orientació es dolenta envers el vent predominant, perquè no estan les línies de mitja i baixa més reforçades?.
ÞSi un centímetre de glaç en el cable d’una línia amb vent de 70 quilòmetres hora equival a una velocitat de vent de 150, les torres elèctriques de Vic a Juià, de Juià a Bellcaire, de Bescanó a Palafrugell ho poden aguantar?
ÞQuina capacitat de resistència al vent tenen les torres i més quan tenen fins a 4 centímetres de glaç al voltant del cablejat?
ÞQuines operacions de manteniment i reparacions si fan anualment a questes línies d’alta, mitjana i baixa?
ÞSi la Generalitat te poder per inspeccionar-les, perquè els hi ha donat el vist-i-plau?
ÞQuin objectiu té la línia de les Gavarres si per on discorre és on han rebut la llum en últim lloc, amb més dificultats i més tard que ningú més?
ÞPerquè ens volen fer creure que cal construir grans infraestructures:
- MAT(si les petites i tota la xarxa s’aguanten amb pinces i amb una petita bufada cauen),
- TAV(si els trens normals no funcionen, van fora d’hora i enllacen en forma radial, oferint un servei de mobilitat escàs respecta a la gran infraestructura que representa)
- AUTOVIES (si les carreteres PRACTICAMENT ja estan fetes i sols cal ampliar-les per tal de fer-les segures).
ÞNo serà que les grans empreses necessiten obres per incrementar els beneficis a costa dels humans tontos que treballem i paguem les mateixes amb el suor del nostre treball o sigui del nostre salari?
ÞNo serà que els polítics per poder mantenir els seus partits i totes les prebendes que tenen(sous, dietes, assistències, etc...) necessiten que aquest nivell econòmic que tenen per sobre el nostre en la ja esmentada piràmide els hi proporcioni UNS PERCENTATGES fent superestructures sobrevalorades i sovint innecessàries?
Ja és hora que la societat civil recuperi el seny, la serenor i el saber estar que el SISTEMA (la llei del mercat), els poderosos, els governs i els polítics li han pres, convertint-la en un ramat d’assalariats que els hi fa la feina bruta per que està situada en la base de la piràmide: molta gent que treballen pel benefici privat d’uns pocs propietaris de les fons riquesa i dels recursos de la Terra.
29-04-10
