A Castellterçol les tradicions populars i gremials, s’han
mantingut al llarg dels anys gràcies a
la ferma voluntat dels qui cada any organitzen la festivitat del sant.
ELS TRES TOMBS A CASTELLTERÇOL
Sant Antoni Abad, nascut a l’antic Egipte , a la regió de Tebaida, expliquen els seus biògrafs, que va venir a Barcelona a l’època que el Sant obrava prodigis. En arribar a Barcelona es va trobar amb una truja que portava un porquet a la boca i que no podia caminar ja que havia nascut esguerrat. La truja va posar el garrinet als peus del sant el qual va beneir l’animaló i al acte es va posar a caminar. Expliquen que la truja va seguir sempre mes al sant fins a la seva mort als 103 anys, el porc es va cuidar d’enterrar el sant. Des de llavors se sol dibuixar i esculpir a sant Antoni amb un poquet al costat.
La festa de Sant Antoni Abad però, en els darrers anys ha
agafat una volada que uns quants anys enrere no tenia. Si bé es cert que cap els anys 50 del segle
passat, el bestiar de peu rodó que formaven els cavalls, eugues, mules, burros
i burrets a la festa del patró, omplien places i carrers en la seva desfilada
dels tres tombs,. Van anar desapareixent de manera espectacular, tota vegada les maquines i
tractors van suplir les tasques que dits animals feien.
Els abanderats cada any es renovem segons l’ordre que ocupen
a la llista d’agremiats, son els qui carreguen amb la responsabilitat
d’organitzar la festa en tots els seus
detalls, carrega que porten ben de gust
a canvi de tenir l’honor de ser els
abanderats de l’any.
La festa es molt lluïda, hi participa tot el poble, primer
ofici en honor del patró amb benedicció del panet de Sant Antoni, esmorzar amb coca i vi bo al local al pavelló municipal, després la cavalcada, amb la
benedicció dels animals i tractors. A les 6 de la tarda cafè concert, per la
orquestra Rosaleda (fa 60 anys que ens acompanyen) i finalment ball,
traspàs de capes i barrets dels administradors
que surten amb el que entren.No ens descuidem el tortell de massapà. Postre que es menja a totes les cases.
La història del Gremi
Tothom coneix a Castellterçol, la vida i miracles del gran patrici Josep Gallés i Malats, el qual va néixer el 1863 i va morir al 1920. Gallés fou un dels castellterçolencs que més va fer, per conservar i potenciar la vida del seu poble. Avui voldria fixar l’atenció del lector en el Gallés tradicionalista i amant de les festes populars.
En el llibre de recull de retalls de premsa, fotografies dels seus
quadres, poesies dedicades al poble i tot un ventall de documents
escrits que parlen de la Vila dels segles XVIII, XIX i XX, hi ha festes
religioses, festes majors, esdeveniments importants, etc, etc, però no
hi hem trobat cap crònica, ni cap referència a la festa dels Traginers
del 17 de gener. En els àlbums de fotografies, però, si que n’hi ha dues
o tres que ja hem publicat en els programes de Sant Antoni d’anys
anteriors, on s’hi veuen els homes dalt dels cavalls i d’altres,
acompanyant la comitiva, ja sigui a la Plaça de Cal Llauner o a la de
l’Ajuntament i fins hi tot davant de l’església. Per què en Josep que va
estimar tant el seu poble, les seves festes i les seves tradicions, no
va escriure cap crònica ni notícia sobre aquesta escaiença de cada any,
el dia 17 de gener festivitat de sant Antoni Abat?
És un misteri que no hem pogut esbrinar. Si que és cert, que com m’explicava fa uns anys el Paco Morell, la festa de Sant Antoni Abat durant dècades es va anar celebrant dins d’un cercle més aviat reduït als traginers, algun pagès i poca cosa més. Que alguns anys amb prou feines si hi havia diners per a llogar una orquestra. Que les primeres dècades d’aquest segle hi havia molta pobresa i quasi misèria al poble que no feien pas massa possible celebracions d’aquesta mena. Malgrat tot, però, trobo difícil de trobar una explicació lògica i satisfactòria al fet que acabem d’apuntar sobre el “periodista o cronista” i escriptor, Josep Gallés.
Dit això retornem a agafar el fil de la història, tal com l’anem fent. Aquest any un dels administradors del Gremi, és en Jaume Vila de la Ginabreda. En Jaume té bona memòria i recorda la Festa en els anys de la seva infantesa. Explica que quan era “una canalla”, entre els 10 i els 12 anys, en la diada de Sant Antoni a la Plaça Prat de la Riba el Ramon Fañé i l’avi de cal Basses, ballaven el “tirotete” vestits amb aquelles bruses fins a sobre els genolls, de color negre o bé ratllades, tal com duia el Benet de Cal Barres.
Quan en Jaume tenia 16 anys, cap el 1950, el seu pare Joan Vila i Forcada va ser administrador de la festa. Es curiós remarcar que tan el pare com el fill es diuen Vila i Forcada, tota vegada que la iaia portava aquest cognom. Doncs bé, aquell any, dèiem, va caure una nevada de 3 pams i el dia de la festa la Cavalcada dels tres tombs no va pas poder sortir.
Segueix explicant en Jaume que quan era un infant, era consuetud passar per les cases de pagès a demanar farina, amb la qual es feien les coques i potser els panets que es beneeixen en acabar l’ofici dedicat al Sant. En aquells anys els cereals es duien a molinar en el Molí d’en Pujol de Moià, a la carretera que duu a Vic, amb la corresponent guia. Eren aquells temps en els quals hom entregava les saques de farina al forner, el qual et donava els corresponents “vales” o tiquets, entregant els quals et donàven el pa, els llonguets o la coca, corresponent cada tiquet a un quilogram. En el forn de dalt hi havia la família d’en Manel Gallés, a la Clusella en Jaume Galí i al forn de baix hi havia en Jaume Padrós. No cal dir que en aquells anys menjar un panet o un tros de coca de forner, era tota una festa. L’abundància d’avui era impensable.
Fa de mal dir quan fou i en quin moment, que la festa va anar en augment i mica en mica va anar engrescant a celebrar-la, no solament als del gremi dels traginers, pagesos del poble i de les cases de pagès, sinó també a la resta, com els treballadors de les fàbriques, -uns set cents en els anys 50/60,- els botiguers, paletes, ram de la construcció i escolars.
La veritat sigui dita, és que a partir de l’any 1978, ara en fa 21 quan es va redactar el reglament del règim interior, del Gremi de Traginers de Sant Antoni Abat de la Vila de Castellterçol, la festa s’ha popularitzat de tal manera que avui la celebra tot el poble i encara més si s’escau com l’any passat que era en dissabte i enguany que cau en diumenge, s’hi afegeixen els forasters o visitants i amics de les tradicions que no es volen perdre pas la vistositat d’una diada en la qual el bestiar n’és el protagonista.
Mentre hi hagi un vilatà que sigui devot d’aquest Sant Ermità tant important, hi haurà festa, festa en la qual els del Gremi no regategen esforços ni treball, per a fer-la brillant i participativa i escampar l’alegria de la diada a tothom qui vulgui ser-hi.
Joan Capdevila
És un misteri que no hem pogut esbrinar. Si que és cert, que com m’explicava fa uns anys el Paco Morell, la festa de Sant Antoni Abat durant dècades es va anar celebrant dins d’un cercle més aviat reduït als traginers, algun pagès i poca cosa més. Que alguns anys amb prou feines si hi havia diners per a llogar una orquestra. Que les primeres dècades d’aquest segle hi havia molta pobresa i quasi misèria al poble que no feien pas massa possible celebracions d’aquesta mena. Malgrat tot, però, trobo difícil de trobar una explicació lògica i satisfactòria al fet que acabem d’apuntar sobre el “periodista o cronista” i escriptor, Josep Gallés.
Dit això retornem a agafar el fil de la història, tal com l’anem fent. Aquest any un dels administradors del Gremi, és en Jaume Vila de la Ginabreda. En Jaume té bona memòria i recorda la Festa en els anys de la seva infantesa. Explica que quan era “una canalla”, entre els 10 i els 12 anys, en la diada de Sant Antoni a la Plaça Prat de la Riba el Ramon Fañé i l’avi de cal Basses, ballaven el “tirotete” vestits amb aquelles bruses fins a sobre els genolls, de color negre o bé ratllades, tal com duia el Benet de Cal Barres.
Quan en Jaume tenia 16 anys, cap el 1950, el seu pare Joan Vila i Forcada va ser administrador de la festa. Es curiós remarcar que tan el pare com el fill es diuen Vila i Forcada, tota vegada que la iaia portava aquest cognom. Doncs bé, aquell any, dèiem, va caure una nevada de 3 pams i el dia de la festa la Cavalcada dels tres tombs no va pas poder sortir.
Segueix explicant en Jaume que quan era un infant, era consuetud passar per les cases de pagès a demanar farina, amb la qual es feien les coques i potser els panets que es beneeixen en acabar l’ofici dedicat al Sant. En aquells anys els cereals es duien a molinar en el Molí d’en Pujol de Moià, a la carretera que duu a Vic, amb la corresponent guia. Eren aquells temps en els quals hom entregava les saques de farina al forner, el qual et donava els corresponents “vales” o tiquets, entregant els quals et donàven el pa, els llonguets o la coca, corresponent cada tiquet a un quilogram. En el forn de dalt hi havia la família d’en Manel Gallés, a la Clusella en Jaume Galí i al forn de baix hi havia en Jaume Padrós. No cal dir que en aquells anys menjar un panet o un tros de coca de forner, era tota una festa. L’abundància d’avui era impensable.
Fa de mal dir quan fou i en quin moment, que la festa va anar en augment i mica en mica va anar engrescant a celebrar-la, no solament als del gremi dels traginers, pagesos del poble i de les cases de pagès, sinó també a la resta, com els treballadors de les fàbriques, -uns set cents en els anys 50/60,- els botiguers, paletes, ram de la construcció i escolars.
La veritat sigui dita, és que a partir de l’any 1978, ara en fa 21 quan es va redactar el reglament del règim interior, del Gremi de Traginers de Sant Antoni Abat de la Vila de Castellterçol, la festa s’ha popularitzat de tal manera que avui la celebra tot el poble i encara més si s’escau com l’any passat que era en dissabte i enguany que cau en diumenge, s’hi afegeixen els forasters o visitants i amics de les tradicions que no es volen perdre pas la vistositat d’una diada en la qual el bestiar n’és el protagonista.
Mentre hi hagi un vilatà que sigui devot d’aquest Sant Ermità tant important, hi haurà festa, festa en la qual els del Gremi no regategen esforços ni treball, per a fer-la brillant i participativa i escampar l’alegria de la diada a tothom qui vulgui ser-hi.
Joan Capdevila
Article publicat al programa del Gremi de Sant Antoni de l'any 1999
