diumenge, 27 de desembre del 2009
Encara la C-31
ENCARA LA C-31?... Doncs, SÍ Sr. Conseller de P.T.O.P de la Generalitat.
Perdoni , per endavant, la gosadia, i potser la insolència, que pot destil·lar la meva opinió.
No voldria insultar, si no intentar una sèrie de raonaments tan lògics com de sentit comú.
Primera qüestió: No es pot comparar el tros ja construït de la C-31 amb el que s’està realitzant actualment des de Verges fins passat Vilacolum, mentre el primer està situat en una zona amb una marcada industrialització: TIR, polígons, nusos amb la N-IIa i fins i tot amb la AP-7(per cert s’hi han lluït amb l’entroncament amb la N-IIa i el polígon del TIR i la ITV), la segona només té enllaços amb la carretera de l’Escala, les poblacions i el terrenys agrícoles que l’envolten. Caldria doncs comparar-la, per èsser justos, amb el tram Corçà fins al pont del Ter i aquesta si que és una carretera a peu pla(menys el tros inundable) amb
Perquè necessitem aixecar la C-31(talussos), i fer els ponts que la creuen; de ben segur, amb algun carril d’acceleració i alguna rodona-giratori es podrien, evitar els talussos com el que figura en la foto del seu article d’opinió al Punt de dimarts 20 d’octubre: “ENCARA LA C-
La segona qüestió sobre els Terraprims i les zones regades només li diré: si abans era una línia recta, perquè ara sembla una corda ficada dintre d’un sac, si desdoblant-la fins a
La tercera qüestió és demagògia literària : ni som millors ni som pitjors que d’altres llocs d’Europa, però potser els arbres no li deixen veure el bosc; la destrucció del paisatge no es veu mai quan circulem per l’autovia-carretera, només es veu quan ens en allunyem lleugerament de ella. És llavors que veiem les malifetes i destrosses irremeiables; i aquestes només les veiem la gent que vivim en el Territori, del Territori i amb el Territori, no pas els que necessiten guanyar temps per anar d’un lloc a l’altra(tan important és el temps dels que corren?) i que consti que anualment passo dels 45.000 quilòmetres per les carreteres de la demarcació de Girona.
La darrera qüestió: qui es que ha deixat créixer els pobles al costat de la carretera per convertir-la en una travessa contínua? Si la mateixa carretera a La Tallada passa pel costat del nucli antic, al igual que a Tor, a Albons a més de
I per fi el tema no menys demagògic de les llibertats, de la democràcia partidista i del dret de cuixa que donen els vots de les eleccions, però senyors polítics que no ho veieu que cada dia que passa esteu donant més arguments per no anar a votar? L’endemà de qualsevol elecció tots us ompliu la boca parlant de l’abstenció i que cal estudiar-ne el perquè, us dura un sol dia, doncs l’endemà ja teniu el PODER .
La única
On fa falta una autovia(Eix Transversal) ens hi feu una trista carretereta i on cal adequar la actual: la C-31 o l’Anella de les Gavarres ens hi planteu un infraestructura descomunal o una autovia faraònica.
Si us plau no blindeu pas els vorals de la carretera(fent-la amb talussos i la barrera metàl·lica no cal), això sí blindeu per favor les sortides, prohibint-hi qualsevol edificació a més de tres quilòmetres de distància durant 100 anys; de ben segur que el Departament d’Urbanisme ho agrairà.
Finalment l’últim paràgraf resulta, al meu modest entendre, grotesc:
Com pot dir que millora el paisatge? Si d’una recta n’han fet un “scalectrix”.(pot ser son uns artistes i nosaltres no ho sabem?)
Com pot dir que és una oportunitat guanyada per la prosperitat econòmica de l’Alt i Baix Empordà, si sols es tracta d’una FALSA ECONOMIA que només dona importància al TEMPS QUE TARDEM ANAR D'UN LLOC A L'ALTRE.
A dia d’avui, acostar-se a la costa, salvant petites illes preservades a base de la tossuderia de Plataformes Ciutadanes(la platja del Castell, la Platera, els Aiguamolls; la
Si el turisme que volem és el NO MASSIFICAT, aquest busca: TRANQUIL·LITAT, RESPECTA PEL PAISATGE, NUL·LA DELINQÜÈNCIA, i UNA RELATIVA LLUNYANIA DE LES VIAS RÀPIDES. Ara que començàvem a tenir-ne, ara va i ens omplen els Empordans de vies ràpides, ens destrueixen el paisatge i perdrem la mica de tranquil·litat que teníem, els que hem fet l’opció de viure i treballar en el rere país.
No per arribar abans a un lloc, augmenta la felicitat personal del visitant, sovint aquesta augmenta quan per arribar-hi pot gaudir del paisatge que els nostres pagesos han anat construint amb paciència al llarg dels temps: camps, campets, camins que hi menen, marges arbrats, horts amb xifrers per apaivagar la Tramuntana...
Si us plau no ratlleu el Territori en nom del futur i la prosperitat econòmica dels empordanesos, doncs el que feu està comprometen seriosament el turisme de qualitat de les Cases Rurals, Hotels amb encant i totes les petites activitats
Jaume Fañé, manescal
La C-31(Figueres-La Bisbal)
opinió. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat
Encara la C-31
20/10/09 02:00 - JOAQUIM NADAL I FARRERAS
Algun dia s'haurà d'acabar aquesta comèdia reiterada dels ideals toscans i provençals que es refereixen ja més als estereotips literaris que a la realitat mateixa
La profusió d'escrits sobre aquesta qüestió ara tan controvertida ha estat extraordinària. La utilització d'arguments ha estat més aviat escassa. Han predominat els adjectius per damunt dels substantius, les desqualificacions per damunt de les propostes, els insults per damunt del diàleg. En conjunt, però, s'ha evidenciat d'una banda un gran problema de comprensió i de l'altra una buidor immensa.
M'agradaria insistir, encara, en algunes qüestions que han aparegut en els escrits més recents.
La primera fa referència a la comparació amb els trams ja construïts de la mateixa carretera. Si per a alguns dels detractors de les obres actuals està bé el tram Figueres-Vilacolum, com és que es fan tants escarafalls del nou tram? Com és si es fa igual, amb les mateixes característiques, amb la mateixa secció, amb el mateix tipus d'enllaços i alguns de més grans com el que dóna accés a Vilamalla? Si ens està bé que la C-31 sigui una carretera de la xarxa bàsica és evident que està bé tant en els trams ja construïts com en els trams ara en obres.
La segona qüestió evidencia una certa manca de rigor intel·lectual o, com a mínim, denota en l'afany d'argumentació alguna imprecisió. Per als principals detractors, una de les grans virtuts de la carretera vella era que passava en el punt just de delimitació entre el Terraprim i la plana empordanesa? D'on ho han tret això? I què són sinó plana empordanesa alguns dels camps que quedaven a ponent de l'antiga traça? És veritat que entre la Tallada i Albons, la nova carretera s'endinsa a la plana, tant com que més endavant va justament a buscar, més que no pas la vella, el punt de contacte entre el Terraprim, els Aspres, i la plana fèrtil i regada.
La tercera qüestió no és cap consol, però clama al cel en benefici de la veritat. Es correspon amb una mena de sentiment autodestructiu que ens fa veure molt pitjor del que estem, i mitifica i idealitza els referents. Algun dia s'haurà d'acabar aquesta comèdia reiterada dels ideals toscans i provençals que es refereixen ja més als estereotips literaris que a la realitat mateixa. Em revolta que es pugui generalitzar i afirmar, sense cap matís, que a la Toscana tot està bé i tot s'ha fet bé i aquí, en canvi, mancats de sensibilitat, ens hem dedicat impunement a trinxar el territori. Convido qui vulgui a fer l'exercici comparatiu. Peça a peça del paisatge. I avui trobaríem tants racons excelsos, sublims, delicadíssims a l'Empordà com a la Toscana. I trobaríem en un lloc i altre tants disbarats urbanístics equivalents. Avui ja no hi ha un paradigma toscà que ens hagi de fer morir d'enveja. No pas per devaluació de la Toscana, sinó per millora i reafirmació de l'Empordà. Però és que si parlem de carreteres, la qüestió esdevé francament més xocant. La C-31 és una meravella al costat de les carreteres i autovies que connecten, per exemple, Pisa i Florència. I la C-31 té la virtut d'establir una jerarquia i deixar que la capil·laritat existent conservi i mantingui un punt de ruralitat elemental en la major part de les comunicacions de la plana empordanesa.
Una darrera qüestió. Si fos veritat que l'antiga carretera tenia un traçat òptim la pròpia evolució de l'urbanisme dels nuclis l'hauria desvirtuat. L'antiga carretera, en molts punts aixecada i sense cunetes respecte als camps veïns (he vist més d'una vegada caure cotxes des del talús als camps de pomeres veïns), ha estat engolida per la vida urbana dels pobles que hi ha crescut a l'empara. Totes les virtuts de l'antiga carretera s'acaben quan esdevé una travessia contínua. Aquest seria, per exemple, el motiu pel qual l'Ajuntament de la Tallada va voler en el seu moment deixar els seus tres nuclis (Tor, la Tallada i Marenyà) en un mateix costat de la carretera.
Fora de la valoració concreta de la infraestructura en discussió hi ha un altre tema que posa en alerta sobre algunes línies d'atac dels detractors. En quin món vivim que per afirmar la legitimitat de les plataformes s'hagi de discutir la legitimitat democràtica dels alcaldes i dels ajuntaments? No havíem quedat que ens mancaven llibertats i les vam conquerir? No havíem fet bandera de la recuperació de la democràcia? Com es poden contraposar els mandats de l'alcalde Armangué a les signatures recollides en tal o qual campanya? No hi ha qui, justament, ens ha recordat que és en les eleccions on ens juguem el nostre futur? Hi ha en algunes columnes una sospitosa tendència excloent i autoritària sota una aparença alegrement alliberadora.
El fet més curiós és que mai no he negat cap legitimitat a les plataformes i en més d'una ocasió n'he parlat favorablement. Però constato amb profunda tristesa que no existeix cap reciprocitat i que s'ha instal·lat un exercici gratuït, que és el bescantament del poder sigui quin sigui el seu origen.
Puc afegir també que Pau Vila sabia perfectament que encara calien noves carreteres, sobretot perquè ni ara no s'han fet totes les que preveia el Pla d'obres públiques de 1935.
Ara que fa tanta por l'urbanisme, el major i millor blindatge del paisatge és garantir que no hi haurà cap requalificació en els vorals de la nova carretera, que mai caldrà revisar-ne la traça perquè mai les edificacions no n'hauran desvirtuat la funcionalitat. I caldrà, sobretot, endreçar, ordenar, netejar, pavimentar, plantar l'antiga carretera fins a fer-ne uns vials amables i còmodes per a la comunicació entre pobles i per a la millora de l'activitat econòmica i l'oferta turística.
L'Anella de les Gavarres
Article publicat al llibret de la XXXI Marxa de l'Arboç de la Bisbal d'Empordà
L’evolució de les espècies, el PEIN, la biodiversitat, i l’anella de les Gavarres.
Tot el Massís de les Gavarres està inclòs dintre del Pla d’Espais d’Interès Natural, PEIN.
L’evolució del planeta Terra tant en la seva part geològica com en la de les espècies que l’han colonitzat, ha tingut lloc mitjançant una creació/destrucció continua i permanent tant d’elements físics no vius (serralades, muntanyes, rius, rieres, mars i oceans) com la d’elements vius: vegetals i animals (algues unicel·lulars i microscòpiques, éssers pluricel·lulars, amfibis, rèptils i mamífers) que ens han portat on estem.
Així veiem com una forma natural d’evolució de la vegetació va des d’un liquen fins a la frondositat d’un bosc complert: terra, substrat, fongs, plàntules, arbustives i arbres; i com la dels animals que hi viuen mantenen una disposició basada en: unicel·lulars, insectes, amfibis, rosegadors i, principalment, en la depredació dels carnívors envers els herbívors en un equilibri que fa que el nínxol sigui sostenible.
Tant els continents com els oceans han canviat i continuen canviant de lloc i les moltes espècies vegetals i animals han nascut, viscut i desaparegut al llarg d’aquest temps i ho continuaran fent mentre l’home sigui capaç de no intervenir-hi com a agent destructor.
Aquesta evolució durant els 4.5001000.000 d’anys de vida de
L’home, que és un gran depredador, ha estat també un factor d’evolució/involució parcial en el territori i en les espècies que hi han conviscut i que hi conviuen. A vegades actuant positivament i d’altres negativament, sobretot duran els últims dos segles d’industrialització.
La supervivència de l’home, sovint l’ha obligat a modificar aquesta estructura natural i a base de pràctiques primitives, que ha perfeccionat amb el decurs del temps, ha sembrat prats naturals i ha aixecat la terra per poder-la cultivar, ha domesticat espècies, i fins i tot el hi ha aplicat una selecció dirigida tan en espècies vegetals com animals, modificant per tant el que podríem considerar un paisatge salvatge o d’evolució natural, cap a un paisatge més humà, més humanitzat socialment, que moltes vegades no vol dir pas que sigui millor.
També molt sovint l’home amb l’excusa d’una economia i d’un futur millor ha fet, i encara fa, moltes animalades envers el seu territori.
Fins fa una cinquantena d’anys, no han sorgit una sèrie de persones (al principi eren considerades visionàries i pessimistes) que han alçat el crit al cel i han fet veure a la societat que: sumant moltes destruccions locals podem arribar-ne a una de més global que pot acabar amb l’autodestrucció de la mateixa Terra.
El fet és que la classe política va reaccionar primer tímidament, però finalment ha començat a actuar. L’actuació política de l’administració (l’administració per principi: PROHIBEIX) ens a portat a restringir els usos que es poden fer en una determinada zona per preservar-la de la influència humana.
Segons el Departament de Medi Ambient de la Generalitat:
L’establiment d’un sistema d’àrees protegides és un dels instruments necessaris per garantir la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural, juntament amb la promoció de l’ús sostenible dels recursos naturals. El PEIN estableix la xarxa d’espais naturals protegits a Catalunya, amb l’objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius i més ben conservats del nostre país
Podeu veure’ls en un mapa a:
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/mapa_pein.jsp?ComponentID=127279&SourcePageID=68191#1
I la Administració va crear el PEIN.
El objecte del PEIN (art.15.1 de la Llei 12/1985) és
“...la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessari d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics,
Els motius de la inclusió de les Gavarres al PEIN son les següents:
1. Aquest espai és un bon representant de les serres litorals silícies del Sistema Mediterrani Septentrional.
2. La situació fisiogràfica i l'orientació variada li confereixen un notable grau de diversitat. Sense presentar elements molt notables o extremadament singulars, el conjunt de la serra és un bon exemple de la diversitat dels ecosistemes, especialment forestals, propis d'aquest sector.
3. El conjunt del massís atresora valuosos recursos forestals -una de les millors mostres de sureda i pinedes de pinastre del país-, i constitueix una excel·lent reserva de poblaments florístics i faunístics mediterranis, amb algunes espècies singulars.
De ben segur que quan les Gavarres eren habitades fins fa pocs anys, els seus ocupants humans mantenien el territori per evitar-ne la destrucció i al mateix temps poder-hi viure evitant els incendis i la desertització del massís.
Avui en dia la deshumanització de les Gavarres i les normes restrictives del PEIN fa que ens trobem amb una illa boscosa enmig d’un territori que l’envolta ple de ciment i més ciment, urbanitzacions salvatges, polígons industrials, abocadors de no sabem que, pobles de vacances d’estiu, a la costa, sense vida ni a la tardor ni al hivern ni a la primavera, pobles de cap de setmana a l’interior sense vida de dilluns a divendres i, si Déu no ho arregla pas, d’una autovia, anomenada L’ANELLA DE LES GAVARRES, que encara ens separarà més als humans del nostre nínxol ecològic originari, convertir-nos en una espècie aliena (alienígena, pot ser?) del mateix ecosistema on ens hem humanitzat.
Per tant sí que tindrem un gran quadre on anar:
· a mirar si l’espinós encara es viu,
· a l’aplec de Santa Coloma de Fitor,
· al de Santa Llúcia,
· a la marxa de l’Arboç,
· a veure si baixa el Daró,
· a veure els dolmens o el cementiri dels moros
Però un quadre pintat a l’oli, que serà com una foto instantània, d’un territori on els boscos romanen amb el sotabosc brut, amb uns camins que es van perdent (només arreglen els camins principals els bombers i els caçadors), amb uns masos que van caient deixant el territori orfe de la vida que li ha donat la humanització.
L’home ha de sobreviure i viure amb una qualitat de vida acceptable i digna, però no ha d’oblidar mai que la comoditat de l’espècie humana no ha de conduir-lo a la destrucció del propi territori, el seu nínxol ecològic, ja que la funció que una espècie desenvolupa en un ecosistema determinat per la manera com utilitza els recursos del medi ha de ser sempre positiva, duradora i sostenible. Si no fos així comportaria, a mig i a llarg termini, la destrucció de l’espècie, al acabar amb els recursos que el mateix hàbitat (medi en què ordinàriament viu una planta o un animal. ) li ha proporcionat durant el decurs dels anys.
Ací entrem en un discurs (o una discussió) que a part d’ésser filosòfic hauria d’ésser una mica més honrat i assenyadament científic.
Personalment crec que no és bo que per una banda deixem unes zones preservades i tancades en evolució natural i de l’altra una sèrie de zones, les habitades, amb la destrucció parcial o total de la natura tal com és fa actualment: carrers, carreteres, places cimentades, cases i pisos arran de mar, desviament de cursos fluvials, concentracions urbanes, grans urbanitzacions insostenibles, anuncis i senyals de trànsit per tot arreu, contaminació llumínica, contaminació sonora i tantes més d’altres.
Vull dir amb tot això que no pot ser que per poder continuar fent animalades: autovies (ANELLA de les GAVARRES), pisos a tort i dret, polígons industrials, i obres faraòniques que destrueixen irreversiblement el territori, tanquem les serralades o els aiguamolls i les/els convertim en “reserves índies” amb quatre suredes, tres pinedes i una setantena de senglars creuats.
O es que a canvi de preservar una part del territori, els polítics potser volen rentar la seva consciència i així obtenir una “patent de Cors” per poder fer el que més els hi convingui en l’altra part, que per contra és molt més gran en superfície?
NO, de cap manera s’han de deixar illes i zones reservades per només poder anar-hi a caçar bolets; fer footing els dissabtes i diumenges o fer-hi rutes amb: BTT, motos i quads.
La evolució de la biodiversitat s’ha d’entendre com una creació/destrucció del conjunt de
Per tant TOT el territori hauria de ser un PEIN i caldria aplicar-hi totes les normes restrictives que només s’apliquen a unes parts del mateix, crec que mai hauríem de permetre la destrucció del TERRITORI, fraccionant-lo en parts preservades i parts destructibles on si continuïn fent obres que el fragmenten, l’aïllen i el converteixen en una postal per ensenyar als turistes, que potser vindran, o no, ves a saber, tot dient:
Mireu el nostre espai natural és el millor i més
Ep!, però no gireu pas el cap, doncs veureu un nínxol NO ecològic on la vida humana: urbanista, còmoda, especulativa i consumista ens ha portat a la destrucció del paisatge i de la poca vida natural que encara tenia.
SI CONTINUEM DESTROSSANT EL TERRITORI ESTEM PERDENT ELS ORIGENS I COM DIU LA CANÇÓ: qui perd els orígens perd la identitat.
Jaume Fañé Carbonés, manescal
A la Bisbal d’Empordà, agost de 2009
El Ple de l'Autovia
SÍ A UNA VARIANT D'ONZE METRES D'AMPLADA A PEU PLA EN TOT EL TRAÇAT MENYS A LES ZONES INUNDABLES.
AUTOVIA ???
Carta oberta a tothom que encara tingui una mica de sensibilitat envers el TERRITORI on estem assentats.
El projecte de desdoblament de la carretera C-66, que ha de formar part de l’Anella de les Gavarres, fa que un es pregunti si és adequada aquesta gran infraestructura tenint en compte les característiques del petit territori que afectarà.
I VEIG:
· Que no s’estan adequant ni eixamplant les carreteres actuals PER FER-LES MÉS SEGURES.
· Que aquesta autovia de quatre carrils està sobre dimensionada i no servirà per millorar la mobilitat ni la qualitat de vida dels que vivim a l’Empordanet i que poc a poc han i hem anat modelant durant els últims dos-cents anys, parlem del paisatge de l’Empordanet, que han construït especialment els pagesos amb els camps i campets, les zones boscoses, els marges de paret seca, els vorals amb arbres i arbustives, els rius d’estopada, les rieres, els ponts que els sortegen i els camins que hi menen.
· Que un cop CONSTRUÏDA serà IMPOSSIBLE DE RETORNAR AL PUNT DE SORTIDA ACTUAL (POLÍTICA DE FETS CONSUMATS).
· Que amb la construcció de L’AUTOVIA damunt d’un terraplè suposarà, a part d’un gran impacte visual, una greu ferida al territori i alhora obligarà a tallar molts dels camins rurals que des de les poblacions donen accés a la zona dels aiguamolls de Pals o Torroella i/o per suposat a les Gavarres.
· Que augmentarà el risc d’incendi i la seva extinció, segons el Consorci de les Gavarres.
· Que moltes de les persones que han arreglat els masos i cases de les viles i els han convertit en segones residències sembla que tant els hi fa que es faci o no, talment sembla que no els afecti per res.
I CREC:
· Que el criteri del conseller de prioritzar l’autovia per sobre el millorament de l’actual xarxa de carreteres ens fa creure que respon a interessos privats i/o de partit o de favoritisme que poden perjudicar de manera irreversible el NOSTRE territori.
· Que el moment històric que estem vivint: una crisi de sistema, que obligarà més tard o més aviat a replantejar-nos el consum desorbitat i compulsiu per retornar al sostenible, i poder recuperar la humilitat que necessita l’home per poder continuar essent un poblador del planeta i no pas un destructor del mateix.
· Que tal com explica molt bé un article de la Vanguardia del proppassat diumenge 17 de maig, titulat: “Tendencias- Formas de entender la vida”, la Toscana Italiana i en especial un poblet de 2.600 habitants Gaiole in Chianti ha estat escollit per un grup d’experts en turisme i qualitat de vida de la revista “FORBES”(la revista de finances Nord-americana) com el millor lloc d’Europa per viure una bona vida doncs hi ha: boscos, vinyes, castells i poblets (no us sembla que parlin de l’Empordanet). Es troba només a una mitja hora de Siena i a una de Florència, i sobretot per que la petita carretera secundaria que hi comunica es una sort; sort doncs a l’estar lluny de grans xarxes viaries l’aparta dels grans masses turístiques (COSTA BRAVA), per contra els que hi van, hi van més motivats i més tranquils ja que ho fan expressament.
· Que si tal com venen dient els “NOSTRES POLÍTICS” (és un eufemisme doncs encara no n’he trobat cap que hem pugui representar) des de fa temps, busquem un turisme sense massificar, caldrà:
1. TRANQUIL·LITAT,
2. RESPECTA PEL PAISATGE,
3. NUL·LA DELINQUÈNCIA,
4. UNA RELATIVA LLUNYANIA DE LES VIAS RÀPIDES.
· Que si es construeix aquesta gran artèria (terminologia emprada per donar-nos a entendre que és sana i imprescindible) ens allunyem d’aquest tipus de vida lenta, tot i que per viure-la cal renunciar a certs serveis i comoditats que ens han venut com el “sumum” de la felicitat, en aquests darrers 30 anys, com pot ser anar cadascú sol en un sol vehicle.
Demano, i suplico si es que cal, tant al Departament de Medi Ambient com al d’Obres Públiques:
1. que es tornin a pensar i repensar (també poden comptar fins a 1000) si ens cal una autovia de 4 carrils que oscil·la entre els 18 i
2. que posin SENY i VETLLIN perquè els interessos d’uns quants pocs no destrossin una part del territori que ha estat preservat i que és la nostra única riquesa natural que ens queda, per poder continuar gaudint d’una qualitat de vida que, fins ara, han tingut els que ens han visitat i hem tingut els que hem optat per viure en el territori, amb el territori i del territori d’una manera sostenible, sana, equilibrada i perdurable.
3. que una vegada destrossada la COSTA BRAVA amb edificis de pisos arran de mar (Palamós, Platja d’Aro, Sant Feliu...) no voleu endossar-nos aquesta nova i brutal infraestructura amb un format que afectarà als espais de Xarxa Natura i al futur parc de la Gavarres junt amb la seva àrea d’influència o sigui el que es coneix com a segona línia de mar, així com destruirà de forma irremeiable el paisatge de l’Empordanet nord, que per sort encara resta amb un bon estat de salut.
4. que no s’acabi de construir mai l’anomenada anella (pot ser caldrà batejar-la com ARGOLLA, com molt bé ja sa dit abans) de les Gavarres, , ja que l’economia de futur del nostre petit territori, de ben segur no passa, de cap manera, per
Atentament: Jaume Fañé Carbonés, manescal