Maneig del xurm

• Al naixement: Si ha estat un part normal i el vedell/a es troba bé, cal separar-lo en un lloc sec i que no hi hagi corrent d'aire.

Si teniu casetes individuals és el millor , doncs estarà sol i al no tenir contacte amb altres no l’hi podran encomanar cap malaltia, (les casetes múltiples sols serveixen per vedells deslletats, no per vedells mamons).

Sinó cal posar-lo en un lloc que estigui aïllat dels altres vedells que mamin.

Si el part no ha estat normal caldrà reanimar el vedell, per evitar complicacions pulmonars, és bo tenir el vedell penjat per les cames, perquè tregui tots els sucs de l'aparell respiratori i els de l'estómac

• Donar calostre durant 3 dies. És convenient donar la llet (calostre) de la seva pròpia mare, ja que és aquesta qui li donarà tots els anticossos naturals que ella té. Sols en cas de necessitat: mort de la mare, febres vitulàries, mastitis als quatre mugrons; llavors podrem utilitzar o bé calostre congelat (és bo congelar calostre de les vaques que el tinguin més espès, això indica que es un bon calostre, en botelles de 1,5 litres; per descongelar fer-ho al bany-maria per evitar que a l'escalfar directament destruïm les Vitamines i sobretot les Globulines (que ens donaran l’inmunitat passiva ) o bé, si no hi ha més remei, la llet de l’última vaca que ha parit.

• Donar el calostre abans que passin 4 hores. Ja que la capacitat d’absorció del budell prim disminueix a partir de les quatre hores de vida i degut al volum de les globulines, (son molt grans) cada hora que passa serà més difícil que passin del budell a la sang.

• Alletament sense sobrepassar la capacitat de quall (4art estómac), que és on va a parar la llet directament des de l’esòfag, sense passar ni pel remuc ni pel llibret. Vegeu Pla d’alletament.

• Utilitzar sempre la mateixa galleda per a cada vedell, si cal, marcar-la amb el nº de la vaca o amb el nº de la caseta on estigui ell. Rentar-la sempre amb aigua calenta per eliminar els greixos i no fer la servir per un altre vedell fins acabar l’alletament.

-Els principals problemes durant les primeres setmanes de vida son:

1. Processos pulmonars: Pneumònies i pulmonies. Son degudes principalment que el vedell s’ha empassat líquids: aigües del part o llet. Cal actuar ràpidament perquè perden la gana i queden al terra morin a les 36-48 hores, si no son tractats
2. Processos digestius: diarrees que poden ser víriques, bacterianes o bé origen mecànic (excés de llet, llet massa concentrada, etc.), és convenient saber quina és la causa per poder obtenir resultats bons. De les tres fases de la diarrea: benigna, abundant i deshidratació. Cal conèixer en quina estem i si cal recórrer a aplicar mesures: antibiótics, sèrums, etc.

• Desmamar-la quan faci el doble del pes al moment del part.

Pla d'alletament:

Setmana	Nº d’àpats	Litres de llet
1	3	1.5
2	2	2.5
3	2	3
4	2	3.5

• Alimentar-la, perquè tingui un creixement harmònic.Cal començar a donar, a partir de les 3 setmanes, userda seca de bona qualitat, pinso amb un bon percentatge de proteïna, energia i sobre tot els minerals suficients per aconseguir un creixement constant. Caldria obtenir un guany mitjà diari d’almenys 1.000 grs. (1 kg.) . Vegeu el quadre del final

• Als 8 dies de vida, tallar els mugrons suplementaris. Per tal d’evitar fer-ho quan son més grans i llavors fa falta la Cirurgia, perquè quedin bé. Penseu que el desenvolupament del teixit mamari de cada popa ve determinat per l’existència del mugró.

• Cremar banyes: amb crema o amb llapis. És pot fer junt amb el tall dels mugrons, als 8 dies de vida.

- Fins els 6 mesos cal alimentar la recria com si és tractes d'animals destinats a l'engreix. Per tant l'alimentació d’aquesta fase es molt important per desenvolupament de la futura mare, sobretot si volem començar a cobrir-les a partir dels 15 mesos.

- Convé utilitzar, doncs amb aliments concentrats d'alt valor protèic i energètic. Durant aquesta època de creixement no es poden donar ensitjats, que provoquen una acidosi ruminal, ni menjars de baixa qualitat : userda seca florida, farratges verds escalfats, etc...

- GUANY MITJA DIARI (GMD)

EDAT mesos	PES Kgs	G.M.D grs.
1	45	1.000
6	230	650
13	350	770
16	420	560
20	480	500
22	520	700
24	560	part

La qualitat dels ensitjats de blatdemoro

Ens trobem ja en plena sequera i potser que la Sitja de blatdemoro sigui difícil d'obtenir, per a la vostra informació us donarem el nostre punt de vista sobre la manera d’obtenir-ne els millor resultats.

Tal com s’estan posant els preus de: la llet, els cereals, la soja i els minerals i les vitamines. Hem de procurar, si utilitzem els productes propis, que siguin de la millor qualitat possible, doncs tot el que tinguin de menys ho tindrem de comprar de fora i per tant potser les despeses seran superiors als guanys.

Dintre de l’empresa de la llet hem de considerar dues parts ben diferenciades: l’agrícola i la ramadera

1. No sempre aprofitant la nostra producció agrícola, la producció de llet estarà optimitzada.
2. La rendibilitat d’una explotació ramadera lletera depèn en gran part de l’alimentació. (60-65 % dels costos totals)
3. La part d’explotació agrícola pròpia hauria de ser rendible, però sovint el TEMPS (pluja , sol , vent) tira per terra les expectatives més optimistes i ensorra les previsions.
4. Al no poder disposar de maquinaria pròpia per a ensitjar, tenim de fer-ho quan ens toca i quasi sempre quan ens toca no és mai el moment òptim per a cada menjar.
5. Fins ara els preus de la maquinaria eren factibles per obtenir llet, però actualment ens augmenten tan els costos fixes de producció que en moltes explotacions resulten insostenibles. (tres tractors + unifeed + escampa fems + “cuba” + remolc + remolc de bales + arades de discos + sembradora + estripadora + embaladora, etc…)
6. Les reparacions de la maquinaria i els preus de taller augmenten anualment amb l’IPC o més, en canvi els productes considerats de primera necessitat (i la llet n’és un d’ells) no poden pujar per evitar que la gent no els pugui comprar, d’aquesta manera podem mantenir una Societat Post-Industrial i de Serveis (que sovint son totalment innecessaris i han estan creats artificialment per la societat de consum)
7. Si som capaços de poder comptar les hores de maquinaria que destinem a la part agrícola de l’explotació veuríem com els costos de producció dels aliments propis son més alts del que pensem per que: la qualitat del producte és inferior i comparant-lo amb un de compra més car.

Ensitjat	% S.S.	Midó Sitja	Midó F.BdM	kgs	0.22 €	€ kg sitja	Cost	Cost ptes
Blatdemoro	28	170	720	0.236	0.052	0.054	0.106	17.64
Blatdemoro	30	200	720	0.195	0.043	0.054	0.097	16.14
Blatdemoro	33	300	720	0.050	0.011	0.054	0.065	10.82
Blatdemoro	36	340	720	0.000	0.000	0.054	0.054	9.00

En aquesta taula veiem que solament tenint en compte la quantitat de midons de l’ensitjat per poder tenir el mateix rendiment lacti, caldria afegir-hi des de 236 grs de farina de blatdemoro fins a 50 grs per cada quilo de sitja per fer la mateixa llet que amb un ensitjat òptim del 36% de SS.

Vol dir això que si solament som capaços de fer un ensitjat del 28% de SS (Substància Seca) el nostre ensitjat ens surt a 17,64 ptes per cada quilo enfront de les 9,00 del bo comptant la farina al preu que anat enguany.

Per obtenir bons ensitjats cal fer-los en el moment en que la planta presenta un grau de maduració ideal, el millor moment pel blatdemoro, ara que les màquines trinxen a la mida que volem des de 7 mm fins a 17 mm i tenen corrons per poder aplastar tots els grans, és:

1. Buscar dues o tres plantes significatives, per exemple comptar 10 fileres des del voral, mai de les primeres files.

2. Mirar si els grans de la panotxa tenen ja la forma de queixal, una petit solc en la part externa del gra.

3. Obrir la capsa per la meitat i observar que la part de farina del gra està al 50 % vegeu les fotos que adjuntem.

4. Al apretar els grans quasi no ha de sortir llet ni el grill del gra.

No hi ha cap regla per saber la maduració del gra en relació al temps que tardarà, ja que depèn principalment de dos factors:

· Temperatura ambient

· i Quantitat de Radiació Solar rebuda.

En condicions normals (temperatura de 18ºC mínima fins a 34ºC de màxima ¡ insolació des de les 7 del mati a 2/4 9 del vespre) i segons la nostra experiència per passar d’un 25% al 50% sol tardar una setmana. Mantenint la temperatura però sense radiació solar, dies ennuvolats i xafogosos, els dies de maduració poden quasi duplicar-se de 7 dies a 12 dies

Escandall de Sitja de BdM amb un 35% SS	Sobre terra	Rasa	Trinxera	Embolicat	Borsa 3 m.
Mermes en % de quilos	18	12	8	3	1
Preu del producte	6.11	6.11	6.11	6.11	6.11
Preu plàstic	0.30	0.40	0.20	2.80	1.30
Picar i transport	1.50	1.50	1.50	1.50	1.50
Preu sense mermes	7.91	8.01	7.81	10.41	8.91
Mermes	1.42	0.96	0.63	0.31	0.09
Cost	9.33	8.97	8.44	10.72	9.00

Si el nostre ensitjat esta posat sobre el terra directament caldrà comptar unes mermes superiors al que fem en rasa , en trinxera o bé en plàstic, veieu la taula d’escandall.

Cal dir que tan la 1ª com la 2ª opció, afecten molt negativament al medi ambient degut a que els sucs que deixen anar es colen fins al nivell freàtic, també passa així amb el de trinxera si no disposa d’una fosa per acumular els sucs que després haurem d’eliminar, amb tot i això veiem que el preu entre el que està fet sobre terra i el de rasa son pràcticament idèntics al de la borsa de 3 m (275.000 kgs),

Les mermes cal eliminar-les, SANEJANT LA SITJA, no es poden aprofitar per donar a les braves o a les eixutes, cal doncs fer-les servir com a matèria orgànica per adobar la terra, és consideren com a fems.

Al preu del trinxera cal afegir-hi els cost de la construcció i amortització de la Sitja que ve a ser de 0,50 ptes/kg.

(60 vaques x 25 kg/dia x 365 dies = 550.000 kgs + 8 % mermes = 600.000 kgs any, cal construir 2 (dues) sitges de 400 m3 = 5 ample x 2,5 d’alt x 32 llarg; cost aproximat junt amb la fosa de recollida de sucs uns 6.000.000 de ptes, essent generosos, 20 anys d’amortització = 300.000 anyals dividit entre 600.000 kgs = 0,50 ptes/kg )

Pràcticament surten tots ENTRE 8,94 i 9,00 ptes/kg = 0.054 €/kg però entre el trinxera i la Borsa única ens queda: en un els sucs i en l’altre la borsa de plàstic.

Sobretot la qualitat de l’ensitjat, ja que en el moment que la planta es trinxada i aplastada entre dintre de la borsa, l’absència d’aire (que és el gran enemic de l’ensitjat) fa que comencin totes les reaccions que faran una fermentació correcta, mentre que en la sitja de trinxera caldrà un treball més acurat i seriós per obtenir una sitja de qualitat, ja que sovint es tapen l’endemà, no si posen prou pesos al damunt i les fermentacions comencen als dos dies ocasionant les mermes en quantitat que hem comptat abans.

Cal dir també que cobrir la sitja amb neumàtics usats està arribant al seu fi, per que:

• son contaminants al dissoldre l’aigua de pluja el cautxú i d’altres substàncies
• i per que la malla d’acer que porta dintre, si cau a l’Unifeed pot provocar l’aparició de vaques clavades.

Elimineu els neumàtics per evitar problemes més endavant.

La sitja de BdM no es pot embolicar en bala, però l’hi hem posat per comparar preus, penseu que d’altres matèries que s’hi ensitjen poden sortir molt cares, sobretot si la quantitat d’aigua del farratge es molt elevada perquè emboliquem aigua quasi a 4(quatre) ptes el quilo. I tenim desprès molta feina per destruir els plàstics que ens queden.

Així doncs caldria embolicar en BALA RODONA només productes de qualitat: digestabilitat alta, proteïna vertadera alta, poca quantitat de NH3, proteïna soluble baixa i amb un nivell de humitat per sota el 65%. També és important que la humitat no sigui molt baixa per evitar el creixement de fongs dintre de la bala.

Consell: Aprofitar els aliments propis de l’explotació és bo, però cal obtenir-los de la millor qualitat possible, perqué el seu preu optimitzi les produccions.

CARTA OBERTA A TOTS ELS POLÍTICS!

A tots els polítics!

(que encara no entenen perquè augmenta l’abstenció entre els votants, heus ací solament algunes raons de les moltes que tenim els que ens movem dintre de l’anomenat sector primari)

Girona fa uns 30 anys, era una província (i encara ho continua essent, vull dir de província) més o menys equilibrada, si hi descomptem la primera línia de mar, que ja estava totalment DES-urbanitzada; tenia una bona capacitat industrial, una molt bona capacitat en turisme i un camp amb unes bones opcions per ésser, és a dir per transformar-se i convertir-se un sector primari que passava d’una economia de subsistència cap a una de productiva i equilibrada i que prometia una persistència sobre el territori.

Però de vint anys cap ençà les ments ben pensants d’aquest país, els politics és clar, que haurien d’haver estat el seny ordenador, han aconseguit una fita històrica: CARREGAR-SE EL TEIXIT HUMÀ DEL CAMP i per tant EL CAMP. D’altra banda estic ben segur que si ho haguessin volgut fer expressament, no se n’haurien sortit.

Degut a la mundialització, globalització o com n’hi vulgueu dir, s’han cregut que: “todo el monte és orégano”(que diuen els nostres veïns) i que nosaltres no cal que produïm, ja comprarem al mercat mundial; llet a Austràlia o Nova Zelanda, carn amb hormones als EEUU, formatges a França o Suïssa, cansalada a Dinamarca o Holanda i oli a Itàlia.

Ep, això si! Però primer ens portaran els seus porcs, els hi engreixarem, ens quedarem la merda, augmentarem els nitrits i nitrats de les nostres terres, rius i nivells freàtics. Ja a dia d’avui el 40% del territori és zona vulnerable, i els hi enviarem el millor oli del món, perquè ells, pobres, el puguin envasar desprès de manipular-lo.

Tothom hauria de saber que perquè un país pugui ser i mantenir-se ric ha de tenir primer de tot un bon rebost. També diuen els estreteges que totes les guerres les han guanyat els exèrcits que tenien la millor intendència.

A nosaltres, es veu que no ens cal, ja podem omplir-lo amb els diners que ens deixaran els turistes en dos mesos de Sol i platja; o potser amb els beneficis de les nostres (nostres?) industries.

Perquè el seny ordenador ha permès aquesta desfeta, que ben segur no tardarem a pagar.

Actualment al camp català hi treballa un 3 % de la població activa, fins ací molt bé, son xifres europees, resulta però que en 5 anys baixarem al 1,5 %. Això per les ments ben pensants és perfecte, és la xifra dels EEUU. Però resulta que la piràmide de població activa dels nostres pagesos i ramaders, no és tal piràmide, sinó un pla inclinat i ben inclinat. Avui l’edat mitjana és de 60 anys, són vells.

El recanvi generacional, no existeix i amb les oportunitats que els han donat per la seva regeneració, l’han acabat d’ensorrar. Podeu donar un vol per les nostres escoles professionals de capacitació agrària i veureu el nombre de joves que hi estudien, és descoratjador, de veritat!

Qui pot pensar en una economia agrària productiva, si estan pagant:

-perquè alguns camps estiguin erms(en guaret)

-per fer-hi gira-sols (si nosaltres tenim i fem servir oli d’oliva, tantes “pipes” mengem?)

-perquè els ramaders de muntanya han de rebre subvencions pels seus ramats de vaques alletants?

-perquè han de donar “primes” per cada vedell o vaca morta a l’escorxador?

Hi ha formes d’ajudar a mantenir o ampliar estructures agràries familiars que passin a ser empreses eficients i per tant productives, però mai amb el paternalisme que els polítics han tractat durant aquests 25 darrers anys als nostres pagesos i ramaders.

Tots els que han cregut en el paper del PARE ESTAT han hagut de plegar per no fer res. Esperaven i per tant no FEIEN. Els hi pagaven (i encara paguen) per no fer res, la improductivitat personificada.

Talment com l’atur mal entès que suportem els que treballem.

Algú pot arribar a pensar que les nostres Belles Comarques ho són, perquè sí?

Algú pot pensar que part del paisatge dels Empordans, o de La Selva, o del Ripollès no els han fet i el fan els nostres pagesos i ramaders?

Algú pot ésser tant il·lús en pensar que quan ja no n’hi hagin, llogarem jardiners per netejar les rieres i els marges, crearem empreses que sembraran per fer bonic (per rendibilitat ja no serà factible), o farem com els d’algun poble de la Costa Brava central que, "a falta de pan, buenas son las tortas” han hagut de posar, en un prat artificial vora la carretera, unes ovelles morfològicament correctes, però pobres! , ni es mouen, ni s’espanten, ni emmalalteixen, ni belen, podem dir científicament i amb tota certesa que no són vives.

Fa temps un assenyat ramader del Ripollès va dir-me un dia: ja sols fa falta que els dissabtes, diumenges i festes de guardar ens fotem la barretina, la faixa i un mocador de fer farcells a l’esquena i ens passegem per les nostres viles i contrades com si talment fóssim uns Patufets.

El cert és que no hem tardat pas tant. Sense anar gaire lluny podem veure-ho sovint. En el sector turístic això ja està passant, quasi cada diumenge veureu anunciats mercats medievals a les nostres contrades. Tothom va disfressat per vendre: mel, formatge, recuits i d’altres productes artesans, fan festes per poder omplir els pobles, fan trobades gastronòmiques i “menús” per omplir els restaurants.

Que trist es passar els dies de cada dia pels pobles de l’Empordà o del Pla de L’Estany a les deu del matí, ni una ànima, tu!, potser algun padrí assegut en un banc esperant el taxi per anar a fer receptes, però cap casa amb la porta oberta, les escoles tancades (ni un xisclet de mainada per enlloc), es a dir POBLES MORTS, SENSE VIDA HUMANA NI ANIMAL.

Els nouvinguts tenen el nas fi i no volen sentir ni olors (userda tallada) ni pudors (fem de vaca o de cavall), ni mosques ni tàvecs ni mosquits i hostes vingueren que de casa ens tragueren, totes les granges ben lluny del poble. Això si totes les cases arreglades amb la pedra vista per que FA MÉS MACO, quan la construcció catalana de sempre ha estat amb les parets arrebossades.

I els dissabtes i els diumenges cotxes tot-terreny per anar per les autopistes (…a fer cues), gent passejant amb xandalls de tots colors, sembla Festa Major

Per favor!, siguem una mica més intel·ligents i PLANIFIQUEM RACIONALMENT i sobretot amb ANTELACIÓ el futur del sector primari de tal manera que sigui: Productiu, Real i amb una Sostenibilitat que permeti mantenir la nostra terra amb un equilibri entre els tres sectors productius.

Si és que encara hi som a temps!

ESCONS INSUBMISOS

Hola noies i nois!

El temps corre i no te’n dones compte, i de cop, altra vegada ens convoquen a les urnes!

Avui faré proselitisme polític.

Fa temps que els polítics d’aquest país m’han defraudat, sempre he anat a votar, doncs per poder criticar cal participar, i veient que:

• cap fa el que diu,

• tots aspiren a perpetuar-se a la cadira,

• volen tenir prebendes en Diputacions i Consells Comarcals,

• els hi agrada remenar les cireres de “l’APARATO” del Partit,

• no volen acceptar amb valentia les llistes obertes,

• sí volen servir no sé quins interessos més o menys ocults.

el meu vot era en blanc i per tant era un vot perdut, però abans de les últimes eleccions vaig descobrir: “escons insubmisos” un partit sense partit, que només vol fer veure als polítics que si no canvien anem tots cap a la ruïna total de la DEMOCRÀCIA, els polítics no poden sentir-se amos, han de ser servidors, per això cada un dels escons que SURTIN romandran buits durant tota la Legislatura. (per vergonya dels polítics, si en tenen és clar)

Podeu veure el blog:

http://esconsinsubmisos.blogspot.com/

i també el “nostre”(de tots els demòcrates insatisfets) vídeo promocional

www.youtube.com/watch?v=L7akUlA5CX8

PER QUÉ LA LLET HA PUJAT DE PREU?

D'un temps cap ací le llet de cara al productor ha pujat de preu des de 0,30 € fins a 0,45 €, en poc menys de 4 mesos ha incrementat un 50% el preu.

La causa principal es que no hi ha llet en pols.

El preu de la llet a nivell mundial depend sempre del preu de la llet en pols, d'altra banda la llet en pols és necessaria per a quasi tots els productes làctics elaborats: iogurt, formatges frescos, etz.

Causes.-

1. El 50% de la llet en pols la produeix i la ven Oceania: Australia i Nova Zelanda; des de fa un any i mig hi ha sequera a tota la Zona. La producció ha disminuït i com que la producció és de caire extensiu han de sacrificar caps de bestiar per poder sobreviure els restants.

2. La CEE ha estat subvencionant els estocs de llet en pols i mantega fins fa 3 anys, però la Política Àgraria Comunitaria (PAC) era una carga molt gran pels presupostos de la CEE i va deixar de fer-ho, ara no hi ha estocs i per tant no hi possibilitat de regular el preu de la llet en pols, ni de la mantega

3. Quan hi ha abundància de llet els que posen el preu son les centrals de distribució i les grans superfícies(Dia, El Corte Inglès, Eroski, ...). Imposen les marques blanques que son més barates, ja que per fidelitzar clients les posen a preu de cost i fan que les marques de les centrals lleteres siguin més cares, a més a més fan trampes comercials com per exemple posar la seva a l'alçada de la ma i la de la central lletera amagada al prestatge més alt o al de baix de tot per així no poder-lo veure.

4. Quan n'hi ha mancança de llet el preu l'imposa la central lletera (Llet NOSTRA, ATO, Pascual, Puleva, ...). Com que no tenen llet, primer volen vendre la seva marca, no vol fer maquiles (envasar la seva llet amb la marca blanca de la gran superfícia) i per tant les marques blanques son més cares o bé no n'hi ha. Tot i així continuen amagant les de les centrals lleteres.