Cel•lebrar aniversaris es saludable!!!
Sobretot si el “sogre” fa un capicua difícil d’assolir per a molts mortals!!! 101 anys!!!
Per
això vaig fer una fideuà de calamars i sèpia amb fumet de crancs, en
una paella de ferro, tal com cal. Heus ací el resultat. (Sento molt que
no pogueu ensumar l’oloreta i més que no en podesiu menjar)
#CMdlGBE #quasiqmzero #mengesdeterresdelebre #elmanescalfañé
RAMBLA DE CATALUNYA 45, CASA PILAR SERRAHÍMA, de
L’arquitecte BERNARDÍ MARTORELL, construïda al 1900 d’un estil entre
modernista i art decó.
ES UNA CASA CURIOSA DE LA DRETA DE L’EIXAMPLE.
Situada a la cantonada de la Rambla Catalunya i el carrer Consell de Cent.
Presenta una sanefa de rajoles decoratives modernistes d’en JOAN BAUTISTA SEGARRA.
La
façana que fa cantonada, sembla una masia catalana amb una teulada de
doble caiguda d’aigües, COSA POC FREQÜENT EN EL EIXAMPLE BARCELONÍ.
DESTACAR:
- FINESTRES DE LES GOLFES,
- FERRAMENTA FORJADA PER A CÚRRIES, POLITGES O CORRIOLES,
- FORJAT DE FUSTA SOTA TEULAT,
- BALCONADA SUPERIOR AMB BALUSTRADA ÚNICA,
- BALCONS INDIVIDUALS EN ELS ALTRES PISOS DE MITJA LLUNA,
- MOTLLURES SOTA ELS BALCONS I EN L’ENTRADA PRINCIPAL, encara que aquesta es molt senzilla.
CURIOSITAT:
I per mancar-li res, ni l’hi manca, a la part superior dreta una torra colomar.
#casesdeleixampleBCN #elmanescalfañé
El fet que els ramaders de Molló
puguin dur els seus
escamots a unes pastures del Conflent, administrativament de l'Estat
francès, té molta història. Tres pagesos del poble –Pastoret, Carol i
Canilla- eren els propietaris de la muntanya de Rojà. Tot i que se les
van vendre, quasi per força, en van conservar els drets de pastura, un
fet que va reconèixer el Tractat dels Pirineus (1659) que suposava la
separació de les comarques nord-catalanes de les de la resta del
Principat i creava una frontera als límits del Ripollès.
Aquest
dijous, com cada any, les diverses explotacions de Molló van fer pujar
les eugues cap a Rojà. Això representa que les pastures del comunal del
municipi resten per a les vaques. Es tracta de vuit ramaders –Canilla,
Pastoret (pare i fill), Carol, Gascó, Teresa Buxeda, Can Becada i Can
Freixa– que compleixen un autèntic ritual ramader. En arribar a Rojà, en
presència del delegat comarcal d'Agricultura, es realitza un llistat
dels caps que hi entren per lliurar-la a les autoritats franceses i
també es paga la meitat del preu de l'aprofitament.
Curiositat:
Les
eugues i els mulats que hi pugen han d’estar convenientment
identificats amb un xip que els veterinaris francesos que hi ha a
l’entrada de les pastures, comproven si compleixen la identificació
europea. #elmanescalfañé
Les eugues de Molló ja són a les pastures de Rojà (1)
130 caps passen l'estiu en aquest paratge del Conflent, un dret que recull el Tractat dels Pirineus
Les
eugues de Molló ja són des del dijous 1 de juliol a les pastures de
Rojà, a la comarca nord-catalana del Conflent. Una petita transhumància
que es realitza cada estiu i que desafia la partició que va suposar el
Tractat dels Pirineus.
Els 130 caps son de vuit explotacions i hi
seran fins al setembre, quan els ramaders els aniran a buscar coincidint
amb Sant Miquel.
Posteriorment, i després de deixar-los uns dies a
tocar del Costabona, baixaran fins a Espinavell el 13 d'octubre dia de
Sant Eudald per celebrar la tradicional Tria dels Mulats.
Allà,
els propietaris coneixen l'eugasser que les controlarà tot l'estiu. Una
tasca que històricament havia realitzat en “Cisco del Carol”, fill
il·lustre de Molló des del 2010.
Curiositat:
Els drets de
pastura son per a 130 animals de peu rodó i mentre les tres famílies
(PASTURET, CANILLA I CAROL) de Molló tinguin bestiar no es perderan els
drets. #ripollesmulats #quasiqmzero #tradicionsquenoshandeperdreRI #naturalocalRI #faunalocalRI #elmanescalfañé
El dolmen del Puig d’Arques.
Un dolmen és uns construcció megalítica pròpia del neolític. El nom ve del bretó i vol dir taula de pedra.
Si
és allargat s’anomena sepulcre de corredor ( Cova d’en Daina a Romanyà)
i si està cobert de pedres petites, és un túmul i si aquest està
vorejat de pedres grosses verticals rep el nom de cromlec. El més
senzill son tres pedres: dues verticals i una horitzontal i s’anomena
cista ( vol dir caixa).
El nom del Puig li ve donat per nombre de dòlmens que hi ha.
Arca = Caixa = Dòlmens = Taula
A la part alta, quasi a sota el mirador de fusta, trobem aquesta arqueta.
Es va restaurar fa uns anys d’una manera, per a mi, difícilment acceptable!!!
Un llosa lateral ha estat substituïda per una paret de pedres i morter.
Curiositat:
És el dolmen més gran de tot el massís de les Gavarres,exceptuant la Cova d’en Daina que és un sepulcre de corredor. #elmanescalfañé
La carxofera, carxofer o escarxofera(Cynara cardunculus var. scolymus) és una planta conreada del gènere Cynara.
Originària del sud d’Europa. Es una planta que viu uns cinc anys i produeix 3 o 4 anys, ja que fins el segon no donen carxofes.
Ara comença a obrir-se per poder reproduir-se.
Curiositat:
És uns de les poques plantes de les que ens mengem les flors quan son tendres. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Heus ací el procés. Serveix per tapar ampolles de vidre amb tap de suro. Les cases on la producció de vi era petita el feien servir fins que va aparèixer un estri de ferrocolat que permetia fer més pressió, ja que anava amb una palanca. Servia també per tapar les botelles de conserva de tomàquet , quan es feien servir abans dels pots actuals. #mecanitzacióhumana #flosticsdefusta #elmanescalfañé
Avui una relíquia que us farà pensar una mica. Sabries dir per a què es feia servir??? Fins demà!!! #elmanescalfañé
Mai
fins a dia d’avui, la que fins ara sembla una incipient sequera, a
finals de Juny el gram (Grama, agram o gram - Cynidon dactylon- és una
herba adventícia que també té molt ús com a component de la gespa. )
havia estat de color groc.
Penso que els nivells freàtics tant del
Vilar com del DARÓ estan baixant molt ràpidament i a primers d’agost ens
podem trobar amb una manca d’aigua significativa!!!
Les autoritats
no en parlen perquè els pantans tenen un bon nivell d’aigua acumulada,
però les poblacions que depenem dels aqüífers penso que ho passarem
malament. Des del gener només ha caigut 1/3 de la pluviometria anual i
portem dos mesos: maig i juny sense pluja. Hi ha mots arbres que
presenten estrès hídric amb caiguda prematura de fulles!!!
Curiositats:
“Oju al datu”
“Al tantu que va de cantu” #elmanescalfañé
Tot
i la sequera, aquest vent de la gana (sud-oest) i les malures, les
tomaqueres van donant el seu fruit. El tomàquet (Solanum lycopersicum)
és el fruit de la tomaquera. Heus ací com estan creixent els de CMdlG.
També es coneix amb els noms de tomaca,tomata, tomàtic, tomàtiga i tomàtec.
La tomaquera també rep els noms de tomatera, tomateguera, tomatiquera i tomatiguera.
El
nom del fruit deriva de la paraula nàhuatl xitomatl, "fruit amb melic".
Actualment és un ingredient imprescindible de la cuina mediterrània.
Els primers que van arribar d’Amèrica eren color groc, i a Itàlia encara ni diuen pomodoro = poma d’or.
Curiositat:
A Catalunya hi ha un plat que fa temps que quasi ens defineix com a país : el pa amb tomàquet. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #alimentacionaturalBE #elmanescalfañé
Una llinyola és una eina que s'empra en diferents oficis per marcar línies rectes.
En la construcció de marges i parets de pedra en sec s'empra per anar alineant les pedres de manera correcta.
També s'empra per alinear plantes o per marcar en el terreny la planta d'una construcció.
Els fusters empraven la llinyola per marcar línies rectes damunt una fusta que s'havia de serrar o obrar d'una altra manera.
Ninyola,
llinyola, guinyols, linyola, llendera o cordell es un estri senzill
però eficaç, per evitar fer les regues o solcs torts.
Consta de dos manecs d’uns cinc centímetres de diàmetre i un sol cordill enrrotllat a cada un d’ells.
Hom el desenrotlla i clava els mànecs a terra tensant el fil per obtenir una llinia recta.
Sempre s’ha utilitzat per que la geometria de l’hort sigui perfecta.
Curiositat:
Tradicionalment
la llinyola o llendera és feta d'un cordill prim i fort de fibres
naturals: margalló, pita o espart i actualment s'hi fan servir fibres
sintètiques.
#CMdlGBE #estrisdelcampBE #elmanescalfañé
Heus ací una part del manifest d’ahir.
Benvolguts connacionals,
Amb
la Flama que ens arriba del Canigó encendrem aquesta nit de sant Joan,
focs, fogueres i falles arreu dels Països Catalans. La Flama és el
vincle d’unió de la nostra nació!
El 1964 va ser encesa al
Castellet de Perpinyà. La Flama hi roman tot l’any. Per sant Joan és
pujada i regenerada a la pica del Canigó. La Flama és memòria viva!
Pertany al patrimoni immaterial dels Països Catalans! No la deixem
apagar-se!
El 23 de juny del 1966, dos nord-catalans precursors,
independentistes i a l’encop federalistes europeus, Josep Deloncle i
Gilbert Grau, van portar la Flama al Coll d’Ares amb
l’activa
complicitat de compatriotes d’Osona i del Ripollès mobilitzats pel
vigatà Martí Cassany. Que ahir com avui ens il·lumini en la foscor de la
repressió i conhorti els nostres compatriotes exiliats, empresonats i
encausats! La Flama és record del passat. Arrela al llegat vinculat al
Canigó dels insignes pares de la Pàtria, l’abat Oliba i Jacint
Verdaguer. La Flama vertebra també el futur dels Països Catalans.
Amb la Flama volem poder reivindicar, per fi amb normalitat, el que som i el que volem.
Som: «els Països Catalans, una nació en marxa amb diferents ritmes i un mateix objectiu».
Volem els drets i les llibertats de les nacions lliures i independents.
Visca la Flama del Canigó! Visca sant Joan Festa nacional dels Països Catalans! Visca la Confederació catalana! Visca Catalunya!
Daniela Grau
23 de juny del 2021
Avui
us animo, a la vigília de la diada del Països Catalans, 24 de juny, a
participar en la rebuda de la Flama del Canigó que te lloc avui, 23 de
juny, a moltes localitats dels Països Catalans. La Flama es guarda
durant tot l’any al Castellet de Perpinyà i el dia 22 es puja fins el
cim del Canigó on la gent, vinguda d’arreu, ha portat petits feixos de
llenya i és regenera la Flama, que serà distribuïda, mitjançant unes
rutes determinades per tots els pobles i ciutats gràcies als EQUIPS DE
FOC!!! Visca els Països Catalans!!!
Curiositat:
Des del 1965, fa 56 anys, és regenera la Flama al cim del Canigó ( 2784 metres)!!!
