01-01-22 tempus discurrit...

 

No sóc ningú dintre la restauració, però avui us donaré una recepta senzilla per llepar-se els dits, mai més ben dit, ja que l’hortalissa en qüestió si ha de menjar per trobar-hi tots els gustos. Escarxofes al forn: agafeu les escarxofes talleu la cua perquè s’aguantin dretes, coroneu-les amb un bon ganivet, i esclafeu-les de bocaterrosa. Tot seguit poseu-hi: 1r. Sal, 2n. Vinagre i 3r. Oli bo, no l’estalvieu, encara que caigui a la safata. Poseu el forn a 180 graus duran quasi una hora, cada quart d’hora agafeu una cullera grossa i amb l’oli de la safata aneu re-omplint les carxofes. Al cap de l’hora agafeu all trinxat petit en juliana i en poseu a cada corona, amb 10 minuts més tindrem el plat a punt. Curiositat: La mera mare i ma tia Carme, ja els hi feien quan jo era petit, dintre el forn de la cuina econòmica!!!
Cal menjar-les molt calentes, i de les fulles més externes aprofiteu la part inigualable de la cua!!!
Salut i bony any nou!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé 
 
Salut i bon any, gran manescal.
T'has descuidat de dir que s'han de menjar com les gambes. No hi valen forquilles i ganivets. 😎@ramonmatarrodona 
crec que he mencionat que si ha de menjar amb els dit, potser no m’he expressat prou bé!!!

manelikfrances

Son excel·lents, la meva àvia també les feia així. Jo les faig igual, però a sobre del caliu i també són molt bones.





 

31-12-22 tempus discurrit...

 L'Home dels nassos és un personatge mitològic que té tants nassos com dies té l'any, es a dir com dies li’n resten.
És una tradició viva a Catalunya, al País Valencià o La Rioja i a Ses Illes Balears.
Hom només el pot veure, però, el trenta-u de desembre, puix que el personatge mitològic té, com tots els humans, un sol nas.
És un personatge que a la mainada, la porta de corcoll, buscant-lo per arreu, sobretot quan els hi diem que fa poc l’hem vist passar aprop!!!
De fet estaria entre els espanta criatures , juntament amb “l’home del sac”!!!
Curiositat:
Segons el folklorista Joan Amades, el seu origen és un personatge mitològic que representa l’any i que es simbolitza en l'arbre dels nassos; una espècie d'arbre molt estrany que es creia que era la llar de l'esperit de la vegetació.  #costumariqueesperd #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

30-12-21 tempus discurrit...

 Últim post de la Sereníssima Venezia.
Una part cultural d’un país és la gastronomia. La de la ciutat dels canals és evidentment relativa al mar, tot i que no perd la part que ha fet famosa a Itàlia pastes i pizzes.
Una part que ha evolucionat molt ha estat l’enologia, especialment els vins blancs.
Han posat de moda els “montaditos” o “tapas” que anomenen “cicchetti”, tant al migdia com al vespre, s’acompanyen de vi blanc (especialment del Venetto i de les costes de la mar Adriàtica) o també de “spritz venecià” beguda més lleugera que el vermut
Curiositat:
Un spritz consisteix en: aperol-3 (parts)+ Prosseco brut-2 + Aigua amb gas-1 + tall de taronja + gel.
Els cicchetti solen ser una llesca de pa amb una Delicatessen a sobre, però també els “polpette” de carn o de peix (mandonguilles) son excel·lents!!!

#quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

29-12-21 tempus discurrit...

 Avui, continuaré el post d’ahir.
El carrer actualment està que peta d’aparcament.
La foto on el carrer està buit correspon a un dia que per una cursa ciclista, l’Ajuntament el va buidar de cotxes.
#carrersúnics #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

28-12-21 tempus discurrit...

 El meu carrer.
El carrer del Convent és un carrer de forta pendent, uneix el convent de S. Sebastià ( o dels franciscans) amb el nucli antic.
Degut a un important augment de població, es va doblar, al segle XVIII: de 1.557 habitants l'any 1718 a 3.389 el 1787.
La construcció de noves cases va donar lloc a la formació dels carrers Nou, del Pont, Santa Llúcia, Hospital, del Carme o del Convent, i el nou carrer Ample es va convertir en la via principal. Està en una esquena d’ase totalment rocosa, el que fa que moltes cases no necessitin fonaments.
Les cases son baixes, planta i pis, i tot el carrer té una orientació nord-sud.
Curiositat:
L’amplada de les voreres ha fet que sigui un carrer curiós i diferent: els cotxes aparquen a dalt de les mateixes, i els vianant passen per on poden.
La foto no es meva, però l’he penjada per què es veu clarament que temps ha era un carrer normal, els pocs cotxes que hi havia encara aparcaven a la via. #edificissingularsdelmón #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

27-12-21 tempus discurrit...

 Les neules de Nadal.
El seu nom prové de la paraula llatina nebula , que és un tipus de "boira" molt poc densa, degut a la seva textura fina. La paraula catalana actual neula conserva a més el significat que ja tenia en llatí, i que és un tipus de calitja espessa que no arriba a ser boira baixa.
Consisteixen en un tub o canuto que s’obté enrotllant una fina capa de pasta calenta al voltant d’un petit pal, antigament, el pastisser quedava amb el palmell de les mans ben socarrimat. Les neules van ser creades per una monja, que potser va començar enrotllant una hòstia, de pa d’àngel. No coneixem amb exactitud quan va ocórrer, però se sap que existien a Catalunya almenys des de l'any 1168
Al començament, com les hòsties, les neules tenien gravats senyals i emblemes.
Curiositat:
Abans, es sucaven en vins dolços, inclús amb un vi picant anomenat piment ("Gran maravella, verament /que les neules amb piment", nadala anònima catalana del segle xv). Avui es solen sucar en cava!!!
#menjarstipicsnadalencs #estreisendesús #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

26-12-21 tempus discurrit...

Mana la tradició que per Nadal mai pot mancar: ni l’Escudella de galets, ni la carn d’olla, ni el pollastre farcit, ni per suposat les neules!!!
#tradicionsquehomnopotperdre #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

25-12-21 tempus discurrit...

 Penúltim post de la Sereníssima. Avui detalls dels carrers venecians. El millor que pots fer per Venezia es perdre’t pels carrers i descobrir l’esència de la ciutat. Una de les més curioses és la dels Campi. Son zones més o menys grans no edificadades que solen tenir un brocal de pou amb aigua potable. Piazza només n’hi ha una, els demés son: campi i campiello, si son més petits. Dels que hem van agradar més destaca el de s. Margherita. Curiositat:
El nom de campi ve de camp, ja que aquestes zones eren horts per cultivar-hi verdures. #edificissingularsdelmón #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

24-12-21 tempus discurrit...

 Fem que un bon propòsit sigui una realitat:
Comprar els regals de Nadal i Reis a petites empreses i autònoms de quilòmetre zero.
La veïna que ven per catàleg o per internet, l'artesà que fa bijuteria, el pagès que ven directe, l'amiga que té una botiga al barri, el pastisser que fa els turrons artesans, el noi que té la paradeta del mercat...
Fem que els diners arribin a persones comuns i no a grans multinacionals.
Així, més persones tindran un millor Nadal, que enguany tot plegat no torna a pintar gaire bé!!! #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

23-12-21 tempus discurrit...

Tardoral-10. I última ja que hem entrat a l’hivern. El roure ( quercus pubescens) és un arbre caducifoli de fulla d’uns 5-10 cms. i peludes en la part inferior. És el caducifoli mediterrani que perd la fulla més tard i encara passejant podem trobar roures amb totes les fulles de color marró. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

22-12-21 tempus discurrit...

 La Sereníssima República de SAN Marco o de Venezia, es va construir cap el S. V dC.
Els seus primers habitants venien de la propera ciutat d’Aquilea, ciutat romana, que fou assetjada i destruïda per Atila.
Les primeres construccions eren lacustres i de fusta després sobre els troncs de roure, si van posar pedres fins a formar les illes que formen la ciutat.
El seu poder ocupava tot el Mediterrani. Va reeixir gràcies al comerç amb Orient: espècies, seda i d’altres mercaderies.
Va perdre el seu poder amb la invasió Napoleònica (1797) que la va sotmetre. Va durar doncs un mil·lenni.
Curiositats:
La República tenia un govern curiós, el cap era el Dux, que era controlat pel Gran Consiglio (1000 persones) i el Consell dels 10 (governació i policia).
Va arribar a tenir 100.000 habitants.

#edificissingularsdelmón #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

21-12-21 tempus discurrit...

 Contrallum-38

#CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

20-12-21 tempus discurrit...

 Fotografia nocturna, una assignatura pendent!!!

#CMdlGBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé