Foto

La fotografia de la capçalera és d'en Lluís Bosch i va ser feta en un dinar de Nadal de Trenquem el Cuc, tocant la tenora amb en Josep Pascual de l'Estartit i amb un "públic" totalment entregat.

divendres, 1 d’abril del 2011

Diumenge dia 3

Trobada per celebrar els 30 anys d'Escoltisme a la Bisbal, exposició de fotografies al Castell i dinar al Cau dels Pins de S. Climent de Peralta

Abril

La pluja d'abril té molta importància per a l'agricultura. També és bàsica per al desvetllament dels camps i dels boscos.

Trobada de BOLIBARS de Tot el Món

El dissabte dos d'Abril de 2011, es troben a Calella de la Costa quasi tots els que porten per cognom Bolibar, sembla que ve d'un Poblet d'Euskalerria: Bolibar (Ziortza):
Les primeres dades que trobem en els arxius corresponen a Pau Bolibart a principis del Segle XVIII, concretament en un “llibre  de la cana” on queden registrats tots els propietaris de Calella de l’any 1736, surt com propietari d’un hort i que viu a Calella, posteriorment l’any 1759 apareix el seu fill Jaume Bolibart amb la mateixa propietat. A partir d’aquest moment els trobem referenciats en diversos documents com els d’arrendament de la sal i referències a les propietats  i a la situació de “matriculats” a Calella.
L’arribada de Pau Bolibart és un misteri, però no s’ha trobat cap document del segle XVII on surti un Bolibart, hem trobat Galups, Moreu i altres cognoms vinculats a la família però cap Bolíbar o Bolibart.
Podem suposar que un avantpassat del poble de Bolíbar, Pais Basc, que van haver d’emigrar a Occitània l’any 1000 per problemes de guerres, el què va passar de l’any 1000 a 1700 no ho sabem, tot és possible. L’emigració de “gascons” al Maresme estan datades al segle XVI i XVII i amb la finalització de la guerra de Successió es van produir força moviments de persones entre poblacions properes o no.
A Calella està comprovat l’arribada de famílies de Mataró, Barcelona i altres indrets de Catalunya.
També és possible que un capità anomenat Tomas Bolíbar arribés a Calella provinent de Galícia,  segons la “Gran enciclopèdia Gallega”  a la seva entrada de Bolívar, Simón, consta que el quart avi de Bolívar va morir  el 4 de febrer de 1640 a la parròquia de San Vicente de Elviña. Consta  la visita de Juan Vicente Bolívar pare de Simón Bolívar  a La Coruña l’any 1775 per reivindicar la seva condició de propietari de terres d’aquella zona.
No podem descartar que les relacions marítimes entre  Catalunya i Galícia  portessin a un capità, mariner... a establir-se a Calella  amb el cognom Bolívar, originari del País Basc. 

En farem una petita crònica diumenge o dilluns