La bona fe i la ingenuïtat no l'hem de perdre, sempre que puguem opinar
Hi ha coses que no s'haurien de fer però fem, un i altre cop. Sabem
que no s'han de fer, però hi tornem. Parlo de coses tan senzilles i
òbvies com no deixar la clau de casa amagada en el test del costat de la
porta, o sota la petita catifa que diu “Benvinguts”, els dos primers
llocs on la buscarà qui vulgui entrar sense permís. Dia sí i dia també,
moltes persones encenen l'aparell de televisió confiant (encara!) trobar
un bon programa. La tancaran decebuts i l'endemà hi tornaran. Tampoc no
s'ha de preguntar a la verdulaire o a l'home de la fruiteria si les
mongetes o les peres són bones, però ens agrada sentir-li contestar que
“boníssimes, tothom ens ho diu” (quina altra cosa ens podria dir?).
Reincidim en aquestes i en tantes altres coses amb una actitud, potser
sí, una mica innocent, una candidesa no sempre ben vista com s'encarrega
de recordar-nos la veu popular: “dues vegades bo és ser bobo.”
Però ben mirat és una sort que tinguem, que conservem, aquest punt
d'ingenuïtat i de bona fe. La necessitem per mantenir una actitud
positiva i oberta, tant en aspectes de la nostra vida quotidiana com en
d'altres de més transcendents. Si no fos així, què passaria, per
exemple, quan es convoquen eleccions? Qui aniria a votar si tots fóssim
implacables amb els incompliments dels programes electorals, amb els
partits que justifiquen o toleren als corruptes, amb els que accedeixen
al poder per servir-se'n i no per servir? Ens arriben cada dia notícies
de fets i conductes injustificables de persones que ens representen.
Probablement són una minoria de tots els que ocupen llocs de
responsabilitat política, però són una minoria ja massa gran. Però tot i
això hem de continuar confiant en aquest sistema de representació, que
és el nostre sistema, l'únic possible, sense deixar de ser exigents i
crítics. Poques feines són tan dignes com la de representar els
ciutadans i per això hem d'exigir el màxim d'integritat. “Les peres
d'ahir eren verdes”, li hem de dir al de la fruiteria amb veu ben alta,
fins i tot perquè ho sentin els altres clients i en prenguin nota. Així
doncs, la bona fe i la ingenuïtat no l'hem de perdre, sempre i quan
puguem parlar, queixar-nos, opinar. Fer callar el client, això és el que
no hem d'admetre de cap manera. No deixar-lo triar ni decidir... això
sí que és inadmissible. Vostè continuaria anant a comprar a qui li ven
peces verdes un cop i altre, les hi fa pagar cares i no el deixa ni
parlar? Hi ha coses que no s'han de fer.
