Tal com diu el rétol: “Aqua fons vitae” MDCCCLXVIII-MMXVI, les grans cases de les Gavarres, necessitaven i necessiten per sobreviure un hort i aquesta aigua. La magnífica bassa, safareig o viver n’és un clar exemple. Des de 1868, dona aigua a l’hort que te als seus peus. Amb una capacitat de més de 300.000 litres, és evidentment FONT DE VIDA!!!
#edificacionssingularsBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
L’albercoc, ja te forma.
Arbre
caducifoli de la família de les Rosaceae. El seu nom és d’origen àrab,
vol dir “el precoç” ja que madura abans que el préssec. El Prunus
armeniaca, sembla ser que es originari d’Armenia.
De l'albercoc se'n
consumeix el fruit com a aliment, els pinyols per a obtenir-ne l'oli
d'albercoc que té diversos usos, generalment cosmètics.
Tot i que hi ha moltes varietats d'albercoquer, les més conreades són les següents: canino, búlida i galta roja.
Aquest es un galta roja, originari de Múrcia.
L’albercoquer és un dels fruiters més resistents a les malalties.
Curiositat:
Els
pinyols, mòlts es fan servir per a netejar motors d'avions de reacció,
ja que tenen més d’un 30 % d’oli que dissol matèries sòlides de
l’interior del motor.
El patatam ja fa un goig que ens enamora!!!
La patata, un tubercle amb multitud de varietats:
Per bullir: Buffet, ideal xafada, que no pas passada pel passapurés ( la millor per mi),
Kennebec, Jaerla, Spunta, Flamenco i Red Pontiac.
Per la brassa: Kennebec, Flamenco i Spunta
Per fregir: Baraca, Agria, Kennebec, Spunta, Caesar, Bintje, Draga, Felix, Nagore i Monalisa.
Per truita:
Monalisa i Kennebec
També podem classificar-les per temps que es cullen: primerenques , estiuenques i tardanes.
Curiositat:
Per
a la seva conservació, antigament, es feia una rasa a terra i es
posava una capa de palla i després les patates una altra capa de palla i
es tornava a tapar amb terra.
#CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
La “Junglans Regia” és un arbre caducifoli
silvestre que es conreua, sovint n’hi havia a moltes cases de pagès. Es
va començar a conrear a Califòrnia, amb regadiu, amb unes anous grosses
de tamany, a Europa les nous son més petites però més gustoses.
Noguera, noguer, anouer, nouer o nouera.
Perd
les fulles a l'hivern i a la primavera l'hi tornen a sortir al mateix
temps que les flors, de les que n'hi ha de masculines i de femenines.
Les seves fulles tenen tanins que son astringents i actuen com a anit-diarreics.
La seva fusta és la millor d’entre les fustes europees per a fer mobles.
Les nous o anous destaquen pel seu contingut en olis vegetals poli-insaturats.
Curiositat:
Contenen
àcid oleic (mono-insaturat), amb provat efecte reductor del colesterol i
és una gran riquesa en àcid linoleic i alfa linoleic (poli-insaturats)
que actuen si se’n menjen sovint prevenim l’Infart de miocardi i/o
l’angina de pit.
La rosella (Papaver rhoeas)
és una planta anual herbàcia de la família de les papaveràcies de flors
vermelles habitual en els camps cultivats.
Aquesta planta te
diversos noms segons la comarca o inclús la localitat com:
roella([ruella], roguella, rovella, ronsella, roseller, rosellera, gall,
gallaret, gallgallaret, gallet, lloca, coquerecoc, quiquiricall,
paramà, papariu, quecquerequec, quiquiriquic, quicaraquic, quicaracoc,
coquerecoc, badabadoc, paparola , pipiripip, peperepep, ababol ,
babol(a), abadolera, caputxí, màpola, monges, ganfanó, vermelló, gallina
i bambarol.
Es una herba adventicia ( = mala herba), per tant no desitjada als conreus.
Les flors neixen d'una poncella que fins a la seva maduració està de cap per avall.
Es una planta molt fotogràfica degut al seu color vermell (roheas ve del grec = vermell).
De
la mateixa família hi ha el cascall ( papaver somnifera) famos pel
làtex, d’on en surten els seus alcaloides : l’Opi, l’heroïna i la
morfina.
De petits jugàvem amb les poncelles un joc a endevinar-ne el color: gall, gallina o pollet.
Curiositat:
Abans
a moltes cases tenien quatre mates de cascall, que utilitzaven com a
herba remeiera les llavors provoquen son, treuen el mal de cap i
posades en un manyoc de tela es feien servir per calmar el mal de
queixal dels nadons quan els hi sortien les dents (sic).
#naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
El mercat setmanal de la Bisbal, és fa cada divendres durant tot l’any, inclús si cau el 25 de desembre o l’u de gener.
El
dret de fer mercat era un privilegi que el 1322 el rei Jaume II va
atorgar a La Bisbal. Actualment, el formen unes 150 parades
d’alimentació, roba, parament de la llar i complements personals.
El
fet que sigui comarcal (durant l'edat mitjana sorgeix la denominació de
comarca com a sinònim de marca, terra fronterera, i es consolida com a
denominació popular.) es perquè abans de que l’automoció (motos, cotxes i
autocars) fos prou popular, la gent anava a mercat en carro i/o a peu,
per tant havia de ser prou a la vora com per anar i tornar el mateix
dia.
Aquest fet va influir en la divisió comarcal de Catalunya.
La gent dels massos, venien a vendre aviram i conills, especialment les
dones, i els homes vedells, garrins, xais i cabrits, amb els diners
obtinguts compraven el que no podien tenir als massos: roba,
espardenyes, boines o barretines, el pa per els set dies, etc...
A la
Bisbal hi havia tres punts específicament neuràlgics: la llera del riu
on “aparcaven” els carros, les voltes on s’hi feien les transaccions
comercials d’entitat (amb un xivarri de molts decibels) i tot el nucli
antic, on tenien lloc les petites compres i vendes de menys valor
comercial.
Curiositats:
Tots els TRACTES és tancaven amb una encaixada de mans!!!
Entre
la pagesia hi havia unes frases típiques de després del mercat: “encara
en tenia de demanar més”, “valia més”, “no m’en han donat prou”. Quasi
sempre marxaven amb un sentiment d’haver sigut enganyats.
Sovint
s’aprofitava el mercat per: fer mitja festa, anar a la barberia, a veure
els parents i a fer un esmorzar de forquilla i ganivet!!!
El saüc (Sambucus nigra) és un arbust
caducifoli, el trobem bàsicament a l'entorn europeu, especialment a les
conques del Mediterrani.
Sambucus etimològicament prové de la paraula
grega sambuca, nom d'un antic instrument musical utilitzat pels romans
fet amb fusta de saüc.
En el tronc apareixen gran quantitat de
canals lactífers i les branques més joves tenen una medul·la blanquinosa
molt desenvolupada.
Curiositat:
Abans la mainada feia esclafidors
amb les branques mes tendres, les buidaven i posaven un lledó a un cap i
per l’altre comprimien l’aire amb un pal que feia d’émbol. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
L'acàcia borda, acàcia blanca o robínia,
sovint coneguda simplement com a robínia (Robinia pseudoacacia), és un
arbre caducifoli de la família de les Fabàcies(lleguminoses), com
l’albicia o les faves. És originària del sud-est dels Estats Units però
s'ha estès per la majoria de zones del món de clima temperat. Va ser
introduït a Europa fa uns 400 anys. Es considera una planta invasora i
està prohibida la seva venda i distribució.
Cada fulla te una espina a la seva base.
Les seves flors, son blanques fan molta flaire i tenen forma de raïm pendular. El fruit és una llegum de 6-10 cms.
Les flors son molt mel•liferes i la seva mel mono-floral és delicada i molt apreciada.
La
seva fusta es dura i resistent a la podridura, s’empra en travesses de
tren, per manegar xapos, aixades, arpelles, forques i destrals.
Curiositat:
La fusta te un gran poder calorífic, el més alt de les fustes i semblant al del carbó d’antracita.
A Catalunya provoca un dels principals impactes ecològics als boscos de ribera. #CMdlGBE #naturalocalBE #foralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
