Foto

La fotografia de la capçalera és d'en Lluís Bosch i va ser feta en un dinar de Nadal de Trenquem el Cuc, tocant la tenora amb en Josep Pascual de l'Estartit i amb un "públic" totalment entregat.

dissabte, 10 d’abril del 2021

Tempus discurrut... 10-04-21

 El codonyer (Cydonia Oblinga) és un arbre fruiter caducifoli i únic membre del gènere Cydonia, conreat principalment pel seu fruit, el codony. És un arbre o arbust caducifoli originari del Caucas. Tot i ser originàriament arbustiu, s'ha conreat per formar arbres d'1,5 a 6 m d'alçària.
Les branques són tortuoses; però, mentre són tendres, posseeixen tal flexibilitat i tenacitat que temps enrere eren preferides al vímet (de la vimetera Salix fragilis); de fet, és l'origen del nom castellà de l'arbre, "membrillo", derivat de "mimbrillo" (diminutiu de "mimbre", vímet).
A diferència de les peres i les pomes, la pell del codony es troba coberta d'una pelussa cotonosa, que una vegada treta deixa un bell color groc daurat i una fragància que s’aprofitava per guardar-los entre la roba per per fumar-la.
Hi ha algunes varietats que permeten menjar el fruit cru però la majoria se sol preparar ensucrat com a codonyat.





Curiositat:
Allioli de codony.
Aixafeu 1, 2 o 3 grans d’all segons el vostre gust.
Escaldeu el codony per treure’n la pell, traieu-li el cor amb les llavors, feu-lo bullir 30 minuts i amb el morter el xafeu.
Aneu afegint oli al morter a poc a poc, mentre remeneu, per muntar-lo i us quedarà un cremós allioli suau que posat directament damunt d’una llesca sucada amb tomàquet de penjar hi cantaran els àngels!!! Bon profit!!! #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé 



Tempus discurrit... 09-04-21

 El Palau de la Música Catalana va ser construït entre el 1905 i el 1908 per l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner com a seu de l'Orfeó Català, finançat amb fons procedents de subscripció popular. Situat al barri de Sant Pere.
És una perla arquitectònica del modernisme català i l'única sala de concerts declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO al 1997
L'edifici modernista s'articula al voltant d'una estructura central metàl·lica recoberta de vidre que, en rebre la llum natural, converteix l'edifici més significatiu de l'obra de Domènech i Montaner en una caixa de música on es combinen totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja.
La sala principal està situada al primer pis, la qual cosa fa que quan si entra pujant les escales ens hi trobem una platea espectacular amb una boca d’escenari oberta i al fons les escultures de les 18 muses que sobresurten d’un trencadís vermell-granatós .
Curiositat:
Al centre del sostre hi ha una gran claraboia de vidre, amb sortida a l'exterior, la qual cosa permet l'entrada de llum natural i, quan no n'hi ha, la il·luminació artificial, com si fos un llum. Fou realitzada per Antoni Rigalt i Blanch #edifisissingularsBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé


 












 

Tempus discurrit... 08-04-21

 La plaça del Rei, situada al barri Gòtic, conserva la disposició rectangular que es va dur a terme durant el regnat de Martí l'Humà, al segle XIV. Una plaça allargada on poder-hi celebrar torneigs i eliminar, així, el mercat que s'hi feia tradicionalment. La plaça del Rei ha estat la seu històrica del poder comtal i reial a la ciutat.
Envoltada per edificis gòtics i renaixentistes i tancada per tots els costats excepte per l'extrem sud-oest, per on es comunica amb la Catedral mitjançant la Baixada de Santa Clara i amb el carrer de la Llibreteria ( antic Cardus Maximus de la ciutat romana) a través del carrer del Veguer. Al costat nord en destaca la façana del Palau Reial Major, gòtic, amb la torre del Mirador del Rei Martí (de 5 pisos és pensava que era l’edifici més alt del Món) a l'extrem esquerre, des d'on s'obté una bona vista de la ciutat medieval. Al cantó dret, l'escalinata que porta al Saló del Tinell i a la capella de Santa Àgata, la façana de la qual tanca la plaça pel costat est. El costat sud-est conté la casa del botxí i la casa Padellàs, seu del Museu d'Història de Barcelona, un casal gòtic que fou traslladat aquí des del carrer dels Mercaders a l'obrir-se la Via Laietana. El costat oest està ocupada pel renaixentista Palau del Lloctinent, del segle XVI.

                                Escalinata del Tinell
                                Palau Reial Major

                                Mirador del Rei Martí

Curiositat:
Els edificis de la cara nord i de llevant estan sobre l’antiga muralla romana, que es pot observar des de la Via Laietana a la plaça de Ramon Berenguer el Gran. #edificisissingularsBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé


 

                                Muralla romana





Tempus discurrit... 07-04-21

 Santa Maria del Pi és una basílica ubicada a la plaça del Pi de la ciutat de Barcelona d'estil gòtic català, tot i que hi ha constància d’una anterior romànica del S. IX, al voltant de la qual va néixer fora muralla un raval anomenat: VILANOVA del PI.
La gòtica va tardar tres segles en fer-se i el terratrèmol del 1428 va malmetre la façana.
Consta d'una sola nau de grans dimensions (54 metres de longitud per 17,50 metres d'amplada i l'alçada de 27 metres), havia tingut tres cementiris: un a la Pl. Del Pi, un altra a la placeta de Pi i el darrer la Pl. de S. Josep Oriol.
Hi ha referències dels seus gegants des del 1601: l’Elizenda i en Mustafà, que pertanyen al seguici popular de Barcelona, amb una cançó que quasi tots hem cantat de petits.
Des de la plaça en surt un carrer (que amb 3m. D’amplada i 130 de llargada arriba al de Portaferrisa), famós per les seves granges xocolateres, el Petritxol.

                                   façana nord de la Basílica

                                Els gegants del Pí

                                Contraforts
                                Façana de Llevant
                                Plaça del Pí

                                Carrer Petritxol
Curiositat:
a la plaça, a part del Pi, s’hi troba la millor botiga d’estris de tall de BCN: la ganiveteria Roca amb més de 100 anys (1920-2021) de servei a la ciutat. #humanitzaciódelmedi #edificissingularsBCN #quasiqmzero #elmanescalfañé


Tempus discurrit... 06-04-21

 El portal de l’Àngel.
Avui dia una avinguda comercial i tant o més transitada pels vianants que les mateixes Rambles de les Flors. Té forma de “y grega” si baixem cap al mar i es divideix gràcies a un edifici singular: el Real Cercle Artístic que ocupa el Palau Pignateli i la casa Bassols. A ma esquerra anem a la plaça de la catedral i a la dreta cap al carrer Potaferrisa. (Que va des de la Rambla fins al carrer Cucurulla i on era situada una de les 8 portes de la segona muralla medieval ).
El portal es deia abans Portal dels Orbs (cecs) construït al segle XIII, i era d’on sortia el camí ral cap a la Vila de Gràcia.
També podem veure edificis modernistes com l’antiga casa del Gas, les antigues galeries comercials de can Jorba i al començament un termòmetre enorme a l’antiga casa Cotet, avui trasllada a la Rambla Catalunya.
Curiositat:
amb atenció podem veure en una façana (la del Banco de España) una copia de l’escultura dedicada a “l’Àngel Custodi” que dona nom a l’avinguda, abans estaba situada en una capella que es va enderrocar al segle XIX, l’original es traslladà a Santa Anna i més tard a Hostafrancs. #humanitzaciódelmedi #edificissingurlarsBCN #quasiqmzero #elmanescalfañé

Entrada del Portal de l´Àngel
Palau Pignatelli


Catedral
carrer Cucurulla