refranys de Gener

Pel gener, tanca la porta i encén el braser.
Gener sec i abril mullat, molta palla i poc blat.
Per Sant Antoni, el de gener, fa gran festa el bon carreter.

Refranys de desembre

Les castanyes per Nadal, es troben bé i es parteixen malament.
El bon aliment fa bon enteniment.
Dies de desembre, dies de malura: totjust es fa de dia que ja es nit obscura.
Trets de
Per Santa Llúcia, el dia s'allarga un pas de puça.
Per Nadal, un pas de pardal.
Per Sant Esteve, un pas de llebre,
i per Any Nou, un pas de bou.

Trets del recull de l'IES de la Bisbal

Els carburants verds

Article publicat al llibret de la XXX Marxa de l'Arboç de la Bisbal d'Empordà.

Els combustibles verds i les Gavarres

El món és mou per l’energia, sense energia i intercanvi energètic tot romandria quiet.

La raó principal que m’impulsa a escriure aquest article és el fet de veure com han canviat les Gavarres, aquest croissant muntanyós orientat cap el nord-est, durant els últims 50 anys, passant d’esser un bosc cultivat i amb un sotabosc net, a un bosc descuidat i amb un sotabosc sovint impenetrable.

La massa forestal de les Gavarres a més a més de donar energia absorbeix diòxid de carboni (CO₂) per transformar-lo en oxigen (O₂), és a dir que es produeix un intercanvi de CO₂ positiu.

Per parlar del tema, m’agradaria fer un incís sobre l’energia per tal d’explicar aquest canvi que ha sofert el nostre massís. Les persones, els animals i les plantes no podem viure sense energia i cal recordar que gairebé tota l’energia de la Terra ve directa o indirectament del sol.

Tan important és l’energia, que en un moment determinat de la Història, va fer que sorgís un impuls industrial, cap a finals del segle XVIII, que va comportar el trasllat de molta gent del camp i de les muntanyes cap a les ciutats, normalment les més ben situades geogràficament. Aquest primer flux migratori es caracteritzava per ser de règim intern, és a dir, gent dels nostres mateixos pobles i masos que omplien les fàbriques.

En un inici, l’energia utilitzada era principalment procedent de la combustió de carbó o de llenya. Les Gavarres abastien gairebé tot el Baix Empordà: masies, llars, rajoleries, forns de calç, de pa i de vidre, fàbriques de ceràmica i les llars de les viles i pobles del voltant.

Fins que a principis del segle XIX, va irrompre amb força l’elèctrica, creada amb la força de l’aigua quan canvia de nivell. Durant molt temps era, i ha estat, l’energia més important per a dur a terme el processos industrials. I va fer que fos possible la industrialització del tèxtil català, sempre molt proper a rius que podien moure turbines per crear electricitat, sense emissió de CO₂.

Aquest segon impuls industrial va moure encara a més gent i com que amb la d’ací no n’hi havia prou es va generar un nou corrent migratori, aquest procedent principalment del sud de la Península Ibèrica, durant els anys de la postguerra civil, 1950/60 principalment.

Amb el descobriment de la capacitat del petroli tant per a processos industrials, fabricació de plàstics i derivats, com per a la calefacció, i la locomoció; a fet que el món consumís, indiscriminadament, una energia creada i emmagatzemada durant milions d’anys, essent cada dia molt més cara d’extreure de la terra i del mar (costa més perquè es consumeix més energia per poder-la extreure, o sigui per treure petroli necessitem més petroli que fa uns anys i sobretot per què és un bé limitat i cada vegada més escàs).

Aquesta capacitat per gastar el que no tenim, en tenim poc o es limitat, ha fet que d’una economia de subsistència haguem passat a una economia de la despesa. I gastem en estris totalment innecessaris per poder viure més “feliços”.

En cap moment hem intentat mantenir un mon amb possibilitats que sigui sostenible, la tendència humana mira sempre cap a la comoditat sense importar si és o no sostenible i això ens porta cap a un camí sense sortida si no actuem amb rapidesa.

Avui en dia però, els polítics i empresaris d’arreu del món, ens condueixen cap a una “nova” energia per poder utilitzar els nostres transports. Es tracta dels mal anomenats BIOCOMBUSTIBLES.

Actualment hi ha dos tipus de carburants verds:

Alcohols: bioetanol, s’obté amb plantes QUE CONTENEN:midons (tots els cereals i les gramínies) i sucres (canya o remolatxa)

Olis: biodiesel, s’obté de plantes oleaginoses, és a dir, que porten olis: colza, gira-sol, soja i especialment degut al seu elevat rendiment la palma. També s’utilitza una petita part de l’oli cremat de les fregidores i del biogàs obtingut en algunes granges ramaderes.

Els grups d’opinió, els grups de pressió (lobbies) i les multinacionals, ens estan venent les bondats d’uns carburants verds (BIOCOMBUSTIBLES) que segons diuen:

1. frenen el canvi climàtic

2. desenvolupen el sector agrari

3. beneficien als països pobres

Tres mentides per intentar canviar una estratègia energètica a nivell mundial, ja que:

NO frenen el canvi climàtic

- La seva combustió emet quantitats semblants o inferiors de CO₂ a la gasolina i al diesel. Però la trampa radica en no esmentar la quantitat de CO₂ que hem utilitzar per obtenir-los. Cal sumar-li també l’energia gastada en el cultiu, la del seu transport fins a la planta transformadora i la transformació per ella mateixa. A més a més en el seu procés augmenta el consum d’aigua a l’agricultura i desmesuradament en el procés d’obtenció. Així 1 litre d’etanol gasta 11 litres d’aigua per destil·lar-lo i 23 litres per la seva fermentació. A part la seva producció està disparant l’ús d’agents agroquímics a tot el món, ja que per a l’obtenció de collites millors s’implanten tècniques agràries de tipus intensiu, per tant més necessitades de nitrogen.

- Ajuden al països desenvolupats (els que més contaminen) a complir amb l’acord de Kyoto. Això solament sobre el paper, ja que les seves emissions no es sumen a les dels gasoils i les benzines (és va acordar al mateix Kyoto, entre els països firmants, que en el procés de producció es consumeixi el mateix CO₂ que després s’emetrà), criteri totalment ridícul, ja que, per exemple, els prats i els boscos n’absorbeixen molts més i en canvi són eliminats sistemàticament (per exemple, la selva amazònica). A més d’empobrir les terres dels països tropicals doncs, perden el carboni en forma de matèria orgànica. Un doble efecte negatiu ja que així el carboni passa a CO₂ i la terra deixa de produir, que no vol dir res més que desertificació.

No permeten la independència energètica. Això vol dir que encara que tota la terra cultivable dels EUA i la CEE es sembrés de cereals, gramínies i oleaginoses, i deixéssim de menjar-ne tan les persones com els animals, està clar, no “alimentaríem” ni la meitat dels cotxes, per tant hauríem d’importar gra i biocarburants de països tropicals i carburants fòssils per satisfer l’altra meitat del parc automobilístic, això demostra que en seguim essent dependents.

NO desenvolupen el sector agrari

- Certificant la producció no garantim ni molt menys la desforestació. La canya de sucre augmenta al centre de Brasil, on ja no hi ha selva, per tant poden certificar que no la destrueixen, però el cultiu de la soja i la ramaderia de carn han d’instal·lar-se a l’Amazònia (atenció: els arbres no ens poden tapar els boscos, per això els tallen).

No ens expliquen res d’això perquè les empreses paguen estudis que només canten les excel·lències dels mal anomenats BIOCOMBUSTIBLES, per tapar els que han fet universitats, algunes ONG i científics de prestigi internacional.

NO beneficien als països pobres

- La seva producció no ajuda l’economia dels països exportadors (que son pobres), tals com Brasil (etanol de canya), Indonèsia (biodiesel de palma), Colòmbia, Malàisia, Tailàndia o Kenya. Les multinacionals que els produeixen fan servir ma d’obra barata i terres barates que s’adjudiquen fent expropiacions forçades i a través de l’extorsió amb paramilitars; s’adoba i fumiga massivament; la desforestació de la selva sembla no tenir límit provocant inundacions i sequeres i finalment, mobilitzen la gent del camp cap a les grans ciutats. Alguns governs reben finançament per els seus partits polítics comprant d’aquesta manera el seu silenci.

Les multinacionals energètiques hi estan invertint vertaderes fortunes. Han fet, i fan, creure a la gent que no contaminen i que per tant no cal disminuir-ne el consum. Així doncs, poden allargar el consum del petroli al barrejar-lo amb els carburants verds, les empreses automobilístiques poden mantenir vendes sense canviar massa els motors, ja n’estan desenvolupant de mixtes o que funcionen solsament amb etanol o bé amb gasolina. Així poden retardar el llançament d’altres tecnologies, de segur menys contaminants i molt més efectives i eficients energèticament.

Provocaran més fam, especialment als països pobres. Ja que el preu del petroli segueix pujant i amb ell el dels aliments. Fins ara una persona competia amb una altra persona per un quilo de blat. Avui la seva competència directa es un cotxe. L’amo del qual té més poder adquisitiu i no vol perdre ni la comoditat ni els privilegis que té sobre el pobre. La llet, els cereals i la carn pujaran de preu. Però les famílies asiàtiques, sud-americanes i africanes ja no poden permetre’s un consum de proteïnes animals perquè el pa, les patates, l’arròs, l’oli i les llegums també pugen i hauran de reduir la despesa més cara per mantenir la bàsica. La producció de l'etanol ha tingut uns efectes "col·laterals" inesperats: el preu dels cereals ha pujat a tot el món i a Mèxic ha provocat la "crisi de la tortilla": l'encariment sobtat de les "tortillas", una mena de pa fet de blat de moro que constitueix la dieta bàsica dels mexicans més pobres. El govern mexicà ha hagut d'aplicar mesures extraordinàries per minvar l’impacta econòmic en les classes més pobres.

- La producció d’aliments, tan per al consum humà com per l’animal, és menys rendible econòmicament que la d’energia. Les industries biotecnològiques estan desenvolupant llavors, adobs i enzims per produir biocombustibles i no pas per millorar les collites d’aliments, per a humans i animals, si no per obtenir més carburants verds.

PA per avui, FAM per demà, que dirien els nostres veïns

Aquesta falsa estratègia ens porta a que els aliments produïts als nostres camps tals com el blat de moro, el blat, l’ordi, la colza i la remolatxa alimentin les fàbriques que produiran combustibles pels nostres cotxes.

En canvi els nostres ramaders hauran de pagar més cars els pinsos ja que competeixen també amb els cotxes, si volem carn llet i ous haurem de pagar més. Empobrim a les classes més pobres que no podran pagar aquests productes.

Equivocadament i vergonyosament, tots els sindicats agraris donen suport a aquesta estratègia. Evidentment ho fan per què ara el blat de moro, el blat, l’ordi, la colza i la remolatxa han duplicat el preu des de l’any 2006 fins al 2008. La producció d'etanol experimenta en aquests moments un "boom" a tot el món. L'estat d'Iowa, l'emirat del biocombustible -un estat agrícola dedicat fins ara massivament al conreu del blat de moro- es podria veure obligat, l'any que ve, a importar blat de moro d'altres estats per proveir les plantes d'etanol que ja té (26) i les que estan en construcció (20) al seu territori. La dedicació del blat de moro a la fabricació d'etanol fa pujar el preu dels aliments que es basen en aquest cereal i de la carn. En una cooperativa del mateix estat durant l’última assemblea anual es veia com els agricultors resaven per què això dels carburants verds no s’acabés mai. La causa principal de l’augment de preus agrícoles és i serà per culpa dels carburants verds i de l’especulació, en el mercat de futurs es compren aliments que encara no han estat plantats i energia que encara no ha estat treta del terra. Amb tot això alimenten les noves fàbriques que s’instal·len actualment per tot Europa, encara que a mitjà termini, entre 2011 i 2012 els hi serà impossible competir amb la canya de sucre i la palma ja que produeixen més del doble de carburants verds, es ha dir són molt més eficients energèticament.

Èticament és insostenible i vergonyós per la humanitat, ja que estan subvencionats.

Els EUA i la CEE temen que països com Veneçuela, Iran i Rússia tinguin un poder molt gran sobre l’energia mundial i com que no volen baixar el consum per no fer disminuir el creixement econòmic i la insatisfacció al ciutadans (votants), és per això que no inverteixen en altres energies més sostenibles per què diuen que, d’aquesta manera cuiden el medi ambient i que amb això generen il·lusió als agricultors, abans han fracassat totes les polítiques agràries planejades pels polítics, només cal mirar la famosa PAC (Política Agrària Comunitària), que està portant al camp europeu cap a la desfeta total.

Siguem optimistes i si es compleixen les prediccions, acabarà tot cap el 2016-2018 quan apareguin els combustibles verds de segona generació .

Però cap a on ens portarà aquesta política durant aquests 8-10 anys que queden? Les multinacionals saben que això és insostenible i que finalment es prohibirà que els aliments, que pot utilitzar l’home directament, s’utilitzin per produir biocarburants.

El mal ja estarà fet moltes empreses agràries podran millorar durant aquest període, però moltes de ramaderes hauran tancat per culpa de les despeses en pinsos, si no augmenten de preu la llet, la carn i els ous.

El fet es que s’està treballant per obtenir substituts: la biomassa, possiblement massa forestal (sotabosc) i d’altres productes que ara no son útils ni es tornen a utilitzar potser ho seran.

Sembla que la segona generació de combustibles verds (BIOCOMBUSTIBLES), pot canviar la fisonomia de les nostres Gavarres, ben segur que tornarà a ser econòmicament rendible netejar el sotabosc per produir aquesta biomassa que actualment es perd i posa en perill d’incendi constant tota el conjunt forestal del massís.

Si és així, els amants de les Gavarres podrem tornar a gaudir d’uns boscos nets, útils i bells, amb llocs tan preciosos com: la sureda del Puig de les Princeses o el camí de Notaries.

La Bisbal d’Empordà, agost de 2008

Per saber-ne més:

http://www.tvcatalunya.com/p30minuts/30Item.jsp?idint=1162&item=reportatges

http://elmanescal1.blogspot.com/

refrany de tardor

del setembre a la tardor, torna la calor

refranys de Novembre

Si al novembre sents que trona, la propera collita serà bona
De Tots Sants a Nadal, just una passa de gall
Per la tardor, ni fred ni calor
Pluja de tardor, pluja de saó

Novembre enllà agafa la manta i no la deixis anar.
Per Sant Matí la pinya cau del pi.

Debat sobre les variants al Mundial (19-09-08)

Pregunta:

Hem dic Jaume Fañé i faig uns 60.000 kilòmetres anuals per les comarques gironines, amb 40 anys de experiència conduint(2.500.000 kilòmetres), la mateixa experiència, el seny i el sentit comú hem fan dir que no cal cap variant. Cap a l’època de la Revolució Francesa es va imposar un sistema de Govern anomenat: despotisme il·lustrat. El seu lema era: “tot pel poble, però sense el poble”; heus ací la meva pregunta que m’agradaria que responguessin els tres de la taula amb un monosíl·lab. Si el poble diu que no vol cap variant vostès faran la variant?

Cal seny i sentit comú

El que no hem van deixar explicar el divendres 19, al Mundial!
Després de la meva primera pregunta no hem van deixar intervenir cap més vegada, ni tan sols per poder respondre a l’únic que va voler respondre’m.
Com que no voldria esser egoista i quedar m’ho per a mi contestaré, al qui en va respondre i replicaré al que va dir que no volia respondre a la meva pregunta.
En cap moment voldria donar la impressió de parlar com a ciutadà de la Bisbal, ho feia i ho faig, com a ciutadà de la comarca i de la demarcació (eufemisme de província).

- Sr. Sais:
Diu que ja hem fet tard?
El meu pare em deia que el seu pare li deia sempre que el seu pare l’hi havia dit que:
NO ES POT DIR MAI BLAT FINS QUE ÉS AL SAC I ESTÀ BEN LLIGAT!
Espero que amb la força del jovent que hi havia al Mundial si tenen ganes de lluitar contra la construcció de CAP VARIANT DE QUATRE CARRILS els polítics no puguin mai dir: BLAT.
Jo no tinc la força de la joventut però ben segur que poden comptar amb la meva minsa experiència.
Sou vosaltres jovent qui heu de defensar el territori, ja que restarà per vosaltres i els vostres fills aquesta ratlla de ciment que embrutirà el paisatge, doncs després d’haver MALMÉS el litoral, ARA els nostres polítics ens volen ratllar el TERRITORI.

- Sr. Secretari de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya:
Diu que el 90 per cent de la gent de Mont-ras està entusiasmada amb la caixa de ciment que els hi han clavat davant de casa?
Deu ser un error de lectura, no? Ben segur que volia dir 90 persones: 2 pertanyen a banda esquerra del poble: un era el propietari dels terrenys (que hi ha davant de la Farmàcia de Mont-ras) i l’altra el promotor d’urbanització dels mateixos, els altres 88 pertanyen al marge dret i son els propietaris de les segones residències que estan situades per sobre el carrer de la Font del mateix poble, antic camí que mena cap a Vall-llobrega, gent amb pedigrí: els Bofill, els Molins, els Ruíz de Aguilera o els Figueras, per exemple, pel jardins dels quals inicialment passava l’autovia.
Per cert els descontents no poden opinar perquè els han fet fora: després del supermercat DIA a ma dreta una botiga de mobles, està per llogar, Alfareria Durango està en liquidació total, restaurant Madamme Zozó tocat i enfonsat, dos camps de cultiu del germans Fàbrega en queda la meitat, Bar Can Bosch tocat i enfonsat, mas l’Antiquari tancat, el únic supervivent una Xurreria ambulant... marge esquerra baixant cap a Palamós després de Cala Filomena una rostisseria de pollastres a l’ast (dieta mediterrània total: un pollet de 35 dies de vida que si no fos pel pebre i les herbetes que hi posen semblarien serradures de pollancre) una botiga de productes del camp tancada, l’estació del tren petit que va ser consultori municipal durant uns anys tancada, un taller de reparació de maquinaria agrícola fa la viu viu, una farmàcia que espera la urbanització de la zona i queden en peu unes naus industrials del sector de l’automòbil que des del mes de gener han perdut la meitat de les vendes, ja veurem el temps que resistiran.

Diu que la cultura del NO només porta a la regressió del país?
Si els polítics que representeu als ciutadans no feu el que volen els ciutadans, que més ens queda per fer si no actuar contra tot el que ens voleu IMPOSAR. (i encara us pregunteu l’endemà de qualsevol elecció per què augmenta l’abstenció?)
Què és el desenvolupament econòmic per vostès? L’ECONOMIA que ens voleu vendre es: la de fer desaparèixer el sector primari del territori, la de l’especulació del sol, la del “pelotazo”, la de la Globalització, la de la construir desaforadament a tort i dret, la de l’especulació amb el preu de l’energia, la del mercat de Futurs (comprar papers per poder especular i comprar més tard o més d’hora: aliments i energia), la de fer produir als nostres camps etanol pels cotxes (quan encara hi ha gent que no pot menjar!), la de patir crisis econòmiques per culpa de deixar crear bombolles especulatives...
Doncs si es aquest no en volem de desenvolupament econòmic, no pas d’aquesta mena.
En la primera i ÚNICA intervenció vaig dir que per SENY i SENTIT COMÚ NO CALIA CAP VARIANT.

Avui desenvoluparé el perquè d’ambdues.
Seny és fer una carretera, la més important i bàsica per al país, l’eix transversal amb un sol carril per banda? Si ja en temps de la Mancomunitat, quasi fa 100 anys, ja es va proposar la seva construcció i encara anaven en carro. (l’any 1920, el President de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, donà a conèixer el pla de sis anys que preveia la realització d’un ambiciós projecte d’obres: Construcció de la xarxa viària. Alguns projectes no es van poder arribar a fer com per exemple: l’eix transversal de Catalunya, construït en l’etapa de la Generalitat i l’eix pirinenc i pre-pirinenc, encara pendents.)
Seny és que l’única via que hauria d’esser l’arteria pulmonar (fent servir la seva terminologia), l’EIX TRANSVERSAL amb dos carrils per banda per poder treure tot el transit lleuger i pesat de l’àrea Metropolitana , van i la fan (els que van manar 23 anys, vaja uns altres!) com la arteria auricular que només porta sang a l’orella i vostè i els seus son incapaços d’ampliar-la?
Seny és fer un desdoblament Figueres-Roses amb dos carrils per banda, limitar la velocitat a 80 km, fer-hi més tortells que a l’aparador d’una pastisseria el dia de Reis i a cada tortell disminuir la velocitat a 40 km, d’això, Sr Nadal se’n diu conducció esportiva: accelerar-frenar-accelerar-frenar-accelerar-frenar fins a Roses i quan ets allà, fer cua per que les arterioles no engoleixen tot el trànsit?
Seny és fer una arteria de Vic a Olot sense acabar les variants d’Olot i portar tot el transit per dintre de Les Presses i el vial Sant Jordi?
Seny és no donar sortida directa des de l’Eix Pirinenc, passat Castellfollit de la Roca, cap els túnels de Capsacosta i fer giragonses per enllaçar-hi.
Seny és fer una variant per Girona en mig de les Gavarres i que quedi petita abans d’inaugurar-la, després d’espatllar el paisatge.
Seny és fer una mini variant a la Bisbal, fer-la passar per les escoles, deixar-hi construir pisos i després posar-hi entrebancs per que el trànsit pesat continuï passant per Les Voltes.
Seny és tenir unes carreteres locals de 6 metres d’amplada sense vorals, per exemple: La Pera-Torroella, Vulpellac-Serra de Daró, Canapost–Pals, Cassà de la Selva–La Bisbal d’Empordà.
Seny és deixar construir als costats de la carretera quan ja s’ha fet la variant, per exemple Bordils i Celrà i ara haver de construir una autovia de quatre carrils des de Medinyà fins a Flaçà.

POT SER Seny SERIA NO DEIXAR CONSTRUIR CAP EDIFICACIÓ FINS A TRES KILÓMETRES DE RADI DE CAP SORTIDA D’AQUESTES ARTERIES NOVES FINS D’ACÍ A 100 (CENT) ANYS, DE BEN SEGUR QUE NO CALDRIA REQUALIFICAR TERRENYS AGRÍCOLES O FORESTALS.

Sr. Nadal vostè creu que és de sentit comú que una ciutadana de Cruïlles, que viu al BAIX EMPORDÀ (Població a l’any 2007= 126.450 persones. Superfície (km²)= 701,7 i Densitat de població= 180,2 (hab./km²); per anar a Consultes Externes de l’Hospital de referència del Baix Empordà, l’Hospital de Palamós, ha de passar per la “RONDA LITORAL” (Barcelonès: Població (any 2007)= 2.212.658, Superfície(km2) 144,7 i Densitat de població 15.289,2 per km2)
Doncs sí senyor ha de passar per la “Ronda que mena cap al LITORAL”.
Surt de Cruïlles entre camps i veu el perfil de la Bisbal amb les Gavarres a ma dreta, travessa la mini variant, surt del polígon de Forallac i passa entre roures i alzines fins els boscosos revolts de Torrent, baixa cap al tortell per anar cap a Regencós, veu unes vinyes amb un llentiscle centenari i de sobte es troba amb la Barceloneta (un mal presagi de tot el que vindrà) i venint per una carretera, perdó arteria, a 100 km/h es troba amb el nus de la Trinitat i patapam! dos carrils per banda, però atenció amb una senyal de limitació de velocitat a 80 km/h (com a les Rondes de Barcelona) i ha d’encendre els llums del cotxe a les 10 del matí per que el fan passar per unes arteries soterrades i enlloc de veure Mont-ras, sols veu ciment armat a banda i banda (per cert CREC que n’hi han colgat més que al FORAT del barri del Carmel) després del poble i fins a Palamós a 80 o 100 que es ben bé igual, sortim de la RONDA i entrem a Sant Joan, una arteriola més petita amb limitadors de velocitat al terra, per tant li costa engolir tot el transit i resulta que els 6 minuts que hem guanyat, els perdem junt amb uns quants minuts més per poder trobar un miserable lloc on aparcar, ja que com no hi ha un transport públic eficient, li cal a la ciutadana de Cruïlles recórrer al transport privat i individual.

Heus ací el sentit comú, enlloc de crear un bon aparcament per desembussar l’arteria gran, hi deixem una arteriola per congestionar el trànsit de les sortides i un mini aparcament per perdre i gastar el temps guanyat a l’AUTOVIA DE QUATRE CARRILS.

És de SENTIT COMÚ que pels 15.000 vehicles que hi passen cada dia des del 15 de Juliol fins el 20 d’Agost, 35 dies dels 365 d’un any, ens volen endossar una infraestructura de quatre carrils, del tot innecessària pels 130.000 habitants del Baix Empordà o és que volen fer ampliar el Port de Palamós per donar vida al Baix Empordà.

Doncs NO, Sr. Nadal, ni pel Nord ni pel Sud, no en necessitem cap de variant amb quatre carrils, més els carrils de servei, més els talussos, més els túnels, més els ponts per salvar rius. Ni a Corçà, ni a Casavells, ni a Cruïlles, ni a Fonteta ni a Castell d’Empordà, ni a La Bisbal, ni a Sant Climent de Peralta, NI AL BAIX EMPORDÀ. NO FA CAP MENA DE FALTA AQUESTA AUTOVIA de 4 (quatre) CARRILS.

EL QUE CAL ES QUE vostès els POLÍTICS, ES POSIN LES PILES DEL SENY I EL SENTIT COMÚ I A LES ACTUALS CARRETERES ELS HI DONGIN ELS VORALS QUE NECESSITEN PER DONAR SEGURETAT ALS QUE HI CIRCULEM: CAMINANTS, BICICLETES, COTXES I CAMIONS.

I si la gent que ens omple els pobles i viles durant els caps de setmana, VENEN per gaudir del paisatge empordanès ben segur que els hi agrairan que no els hi destrossin amb infraestructures per anar més ràpid, per cert la majoria venen amb uns quatre per quatre que essent pensats per anar per pistes forestals i no son pas els més adients(tenen més despesa energètica i emeten més CO2) per utilitzar aquestes infraestructures viaries que construeixen vostès.

Ah! i si els turistes (ESTRAGERS O NO) tenen pressa per posar el cul en remull, que esperin una estona més i encara el plaer serà més gran, doncs el tindran una mica més calent.

Jaume Fañé Carbonés, manescal

La Bisbal a 26 de setembre de 2008