09-08-21... tempus discurrit

 Un altre que espera la pluja!!! El cargol o caragol és un mol·lusc gastròpode, amb la closca helicoïdal
i generalment dextrorsa (gira cap a la dreta)
El cap és proveït de quatre tentacles: els inferiors detecten les olors, i els superiors tenen dos ulls simples a l’extrem. El peu és de forma allargada i porta una glàndula mucosa que segrega la bava. En les èpoques desfavorables (durant l’hivern i en períodes de secada) es fiquen dins la closca i en tapen l’obertura amb una membrana. Són hermafrodites. El cargol sapenc (Helix aspersa) i el cargol bover (Helix pomatia), son els més apreciats per al consum

Curiositat:

Han desenvolupat un pulmó que els ha convertit en terrestres, i tenen tres zones diferenciades al cos: cap, aparell digestiu i el peu. #naturalocalBE #faunalocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

08-08-21... tempus discurrit

 Paella d’arròs de vaca vella!!! 

Recepta senzilla però molt efectiva. Cal abans de fer el sofregit de ceba i tomàquet treure tot el gust de la carn i del greix que porta, serà el regust que tindrà l’arròs. 

El totxo de carn, s’acaba a la brassa o a la planxa i una vegada tallada és presenta sobre l’arròs. Bon profit!!!
#elmanescalfañé

 

07-08-21... tempus discurrit

 Per menjar a l’hivern cal collir a l’estiu, però sovint els aliments, tenen data de caducitat.
Des de fa anys els humans han buscat solucions de molts tipus per aquesta problemàtica.
Des d’enterrar fruita, en clots, fins a fumar la carn dintre les cavernes o senzillament assecant el productes al Sol per evitar les reaccions oxidatives traien l’aigua, principal conductor de les reaccions químiques.
Quan van trobar la sal es va fer un bon salt per conservar aliments principalment: peix i carn.
Un altra bon conservant és el sucre i més si s’acompanya d’esterilització. Aquest és el cas del préssec amb almívar!!!
Curiositat:
L’esterilització permet, segons el pH del producte, una conservació a temperatura ambient molt llarga; mentre que la Pasteurització es molt curta (1 setmana a tot estirar) i ha d’anar acompanyada de fred!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #conservacióalimentària #elmanescalfañé

 

-06-08-21... tempus discurrit

Tot i els litres caiguts aquests dies, hi haurà molts arbres que poc que ho resistiran pas, l’estrès hídric que han patit, els ha deixat en una situació molt critica, per no dir quasi mortal.
La manca d’aigua obliga a la planta a tancar els estomes que és per on s’evapora l’aigua i la fotosíntesi queda compromesa quedant les fulles grogues, marrons i finalment cauen.
Ja veurem quins l’any vinent tornaran a brotar!!!
Curiositat:
La fitohormona que provoca el tancament dels estomes és l’àcid abscísic!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

05-08-21... tempus discurrit

 Amb els 12 litres d’ahir portem ja 33 litres que amb prou feines serviran per fer créixer les males herbes. Curiositat: mentre a la Bisbal en varen caure 5, a CMdlG 12!!! Típic dels xàfecs estivals!!! #CMdlGBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

04-08-21... tempus discurrit

 Enguany la cuareta blanca ( motacilla Alba) ha fet el niu sota les fulles d’una carbassonera. De ben segur que és la segona posta. Te tres cries que encara els hi manquen uns 8-10 dies per poder volar. Curiositat: els ous els coven uns 14 dies i també amb 14 dies ja poden volar. #CMdlGBE #naturalocalBE #faunalocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

03-08-21.... tempus discurrit

 La nyita és una eina de talll com un ganivet, però és específic per a tallar i rebaixar el cuir.
És junt amb la mitjalluna o coltell l’eina que fan servir els pocs basters que queden.
Tenen eines ben especifiques com:
Compàs, punxó o alena, trepant per fer forats, grif-ador per marcar els punts, mata-caires o el passa-cordes.
Curiositat :
L’ofici de baster ha passat de ser necessari per a la pagesia a ser un ofici per els que tenen cavalls de sella. #CMdlGBE #einescurioses #elmanescalfañé

 

02-08-21... tempus discurrit

 El picamatalassos és un estri que s’utilitzava sobretot els dissabtes, servia per treure la pols a les màrfegues i matalassos de llana. També s’utilitzava per a treure la pols de les alfombres, penjades a la barana del balcó. Te una forma com una raqueta de tenis. Curiositat: està fet amb vímet dur que es trena i després s’asseca. #CMdlGBE #estriscuriososdecasa #elmanescalfañé

 

 

01-08-21... tempus discurrit

 Enguany la femella del pistatxer (pistacea vera) ha començat a donat festucs.
El festuc o pistatxer és un arbre petit, originari de les regions muntanyoses de l'Àsia Central.
És un caducifoli amb fulles compostes i pinnades, de 10 a 20 cm de llarg.
Es tracta d'un arbre dioic, és a dir, que hi ha plantes masculines i plantes femenines.
Fa sis anys que la vàrem plantar junt amb un pistatxer mascle, aquests seran els primers que podrem provar.
Es un arbre bastant desgarbat encara que amb les podes se li pot donar una forma arrodonida a la copa.
L'Iran produeix més del 50% dels pistatxos del món que, alhora, són considerats els de màxima qualitat.

Curiositat:

És l'arbre fruiter amb més resistència a la secada i supera en aquest aspecte l'ametller. Però és de creixement i fructificació molt lents. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

31-07-21... tempus discurrit

 La Buguenvíl·lea (Bougainvillea) és un gènere de plantes originàries de les regions tropicals i subtropicals de l'Amèrica del sud. Va ser descoberta al Brasil, el 1767, pel naturalista Louis Antoine de Bougainville. Ja sabem per què es diu així.
És una planta enfiladissa que pot ser caducifòlia o no segons ell lloc on està.
Aparentment fan gran quantitat de flors, però en realitat són fulles modificades o bràctees amb colors vistosos sovint entre un rosa i un morat.

Les buguenvíl·lees necessiten sol directe per prosperar i són molt poc atacades per insectes i malalties, es per això que utilitzant molt en jardineria.

Curiositat:

Les autèntiques flors són blanques, petites i poc destacades i fan fruits en forma d'aqueni, que és un fruit sec amb una sola llavor #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

30-07-21... tempus discurrit

 

Avui un estri que ha deixat de fer-se servir.
Aquesta eina es feia servir per fer la manicura a vaques i bous i també per a ferrar mules, eugues i cavalls.
L’animal encaixonava
dintre i l’hi lligaven el cap alt, les barres rodones de la part alta, son dos torns que roden, un a cada costat, tenen un ferros tant al davant com al darrera per lligar-hi una corda que subjectava un dels peus o una de les mans i fent-la rodar es feia pujar la pota a una alçada raonable per treballar més còmodament.
Es feia servir molt per quan moltes cases no podien tenir cavall o mula i havien d’utilitzar les vaques o els bous per a llaurar.
Quasi a tots els pobles en tenien un de públic.
Curiositat:
Aquest “ferrador” és el de Molló (Ripollès ) i l’han protegit i salvat de la crema. Inclús li han fet un teulat per evitar que l’aigua el malmeti!!! #einessingulars #humanirzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé