Ubicat al centre de la població de Palafrugell, el
Dipòsit d’Aigua Modernista de Can Mario és únic a Catalunya, i també una
construcció excepcional dins el món del suro
Situat a l'antiga
fàbrica surera de Can Mario, s'ha convertit en un símbol identificador
de Palafrugell degut a la seva estructura i valors artístics poc comuns
per aquest tipus de construccions.
La necessitat de garantir el
subministrament i la pressió d'aigua a la fàbrica de suro va propiciar
la construcció d'aquesta torre-dipòsit, entre els anys 1904-1905. Té ja
116 anys de vida
El dipòsit conserva elements que el permeten
atribuir fàcilment a aquest corrent artístic. Destaca la seva part
decorativa basada principalment en un espectacular treball de forja, des
de la barana de l’escala, que dóna accés fins a la part superior del
dipòsit i que puja en espiral al voltant del cos central, fins al
coronament superior.
Curiositat:
Té un centre
d'interpretació, el vial permet descobrir la seva història i accedir a
la seva terrassa, a 35 metres d'alçada, accessible a traves de 182
escalons de d'on gaudireu d'una panoràmica privilegiada de Palafrugell i
l'Empordanet. #edificissingularsdecat #quasiqmzero #elmanescalfañé
dimecres, 8 de setembre del 2021
08-09-21.... tempus discurrit
07-09-21... tempus discurrit
Casa natal d’Enric Prat de la Riba i Sarrà.
Enric
Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870
- 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de
la Mancomunitat de Catalunya(1914 – 1917) i un dels principals artífexs
del ressorgiment del sentiment nacional català del segle xix.
L'any
1892 va ser secretari de l'assemblea que va redactar les Bases de
Manresa, document que fixava les bases per la devolució de les
Constitucions catalanes.
Va ser president de la Diputació de
Barcelona (1907-1914), i com a tal, el 18 de juny del 1907 va fundar
l'Institut d'Estudis Catalans. Impulsà la creació de la Mancomunitat de
Catalunya, de la qual va ser el primer president, el 6 d'abril del 1914,
fins a la seva mort.
Junt amb en Puig i Cadafalch que va ser el
següent president de la Mancomunitat, van ser els impulsors
d’institucions culturals, expandint les infraestructures viàries,
telefòniques i elèctriques, i millorant els models d'explotació agrària
catalans.
Curiositat:
L'any 1902, arran d'un article publicat a La Veu de Catalunya titulat Separatisme al Rosselló, fou empresonat. #edificissingularsdecat #quasiqmzero #elmanescalfañé
06-09-21... tempus discurrit
Un altra mostra ben patent de la sequera que estem patint és el fet que la bassa del camp gran d’en Botó hagi quedat sense aigua. La cosa comença ha ser preocupant per l’aqüífer del Daró, molts pous de la seva llera han queda eixuts i els seus horts se’n senten. Ara haurem d’esperar que no foti una tamborinada i a sobra ho deixi tot negat. Curiositat: temperatura del mar a l’Estartit 24,3 graus C. #naturalocalBE #fenòmensnaturalsincontrolables #quasiqmzero #elmanescalfañé
04-09-21... tempus discurrit
Després d’uns 4 mesos de sequera intensa i extensa, ahir vam tenir un episodi de pluges curt i intens.
30 i “picu” de litres bastant ben caiguts insuficients per una bona temporada de bolets!!!
Estem
al Mediterrani i l’experiència ens diu que vivim en un país que no hi
sap ploure, per tant haurem d’estar amatents al que ens porti aquesta
natura una mica esvalotada!!!
Curiositat:
Han passat dos terços d’any i només ha caigut un terç de la mitjana anual del Baix Empordà: uns 230 litres. #naturalocalBE #fenòmensmeteoròlogicsBE #quasiqmzero #elmanescalfañé
03-09-21... tempus discurrit
Vinificació -6
El procés tira endavant després de
disset dies de fermentació, ara ja veiem el color que tindrà el vi,
encara però queden sucres que van fermentant.
Ha començat el procés de clarificació.
Aviat caldrà decantar i filtrar el vi per posar-lo a la bota de fusta.
Per
a la clarificació química s’usen diversos components col·loïdals que fan
flocular les partícules que floten dintre de la massa del vi, al
precipitar es poden separar al decantar o al filtrar. Segons quines
substàncies s’emporten una part bona del vi per tant caldrà actuar amb
precaució, de totes maneres una par molt important de les precipitades
son les que oxigenen el vi i per tant li escurcen la vida.
Curiositat:
Els floculants més naturals son : la clara d’ou, la gelatina de peix i l’albúmina. #CMdlGBE #humanitzaciódelmedi #processosnaturalscontrolables #elmanescalfañé
02-09-21... tempus discurrit
Esquela, esquellot, barromba, picarol, campana o esquellerinc és un estri de ferro o d’aram que degut a la seva forma
“acampanada” quan es colpeja produeix un so normalment fosc si és d’aram
i més metàl·lic si és de ferros.
Per a colpejar-la sol tenir a la
part interior un tros de ferro, fusta, banya o bé os que penjat del
centre fa dringar-la, s’anomena batall.
Va penjada al coll d’eugues, vaques, ovelles, cabres o inclús d’algún gos de cacera del senglar.
Serveix
per saber on hi ha en cada moment situat l’animal i el ramat, a les
vaques els hi posen de diferents sons i conec vaquers, que amb el dring
de l’esquella saben quina vaca és.
Ara es pengen amb cintes
gruixudes de plàstic o de cuir però abans sobre tot a les ovelles els hi
feien de fusta que treballaven amb el seu ganivet els pastors i la
tanca tenia un passador, que també era de fusta, i se’n deia torrollera.
Curiositats:
Encara queden moltes dites referents a les esquelles:
-Perdre bous i esquelles.
-Buscar les esquelles quan has perdut els bous.
-A la vaca vella no l’hi cal esquella.
-Uns neixen amb estrella, d’altres amb esquella.
#CMdlGBE #estrissingulars #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
01-09-21... tempus discurrit
La Ciència avança amb passos ferms, però un es dona compte
que estem encara a l’edat de pedra. Tot i que evoluciona molt
ràpidament, poc que coneixem pas quasi res dels factors que afecten al
canvi climàtic.
La foto d’avui no és pas meva, però considero que es significativa.
Sembla que la Corrent del Golf està alentint la seva velocitat i pot arribar a col·lapsar.
Les
grans corrents marines, que es veuen a la foto, fa relativament poc
temps que s’estudien, però per exemple fa que tota la costa
nord-africana i la del Oest d’Europa tinguin una temperatura que les fa
habitables, si s’atura tota la zona passarà a temperatures com a èpoques pree-glacials.
De moment la causa sembla ser, encara és un estudi, que es l’augment de l’aigua dolça al oceà Àrtic amb la fosa del gel!!!
Curiositat:
L’aigua
salada pesa més que la dolça, per tant les corrents calentes son
superficials i si al pol Nord no troben aigua salada no passa a ser una
corrent sub-superficial i freda, fet que diuen els científics que farà
aturar les corrents marines de tot el mon!!! #fenomensnaturalsnocontrolables #quasiqmzero #elmanescalfañé
31-08-21 ...tempus discurrit
Heus ací un subproducte que tot i ser de valor monetari inapreciable, servirà com a última cosa d’adob a la mateixa terra que l’ha fet créixer. Una vegada s’ha segat (cosetxat) la colza, ens queden aquestes tiges seques i fibroses que aportaran materials per a la propera collita. #quasiqmzero #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
30-08-21... tempus dsicurrit
La figuera (Ficus carica). És un arbre caducifoli, que en estat salvatge és monoic i el cultivat dioic.
El
monoic se’n diu cabrafiguera i necessita un insecte per ser fèrtil, la
“blastophaga psenes” , que així es diu l'himenòpter, penetre dintre on
viu i es reprodueix, és un arbre roquer que viu a la Mediterrània.
La dioica té una fusta molt tova i fràgil, es trenca fàcilment i per això
mateix es perillós pujar a una figuera, sovint sobretot a Mallorca, les
branques obertes s’apuntalen amb socs i troncs per evitar que es
parteixen. És per això que per abastar les de la part alta s’utilitza un
estri rudimentari que es diu badoc( una simple canya oberta per
l’extrem).
Diuen que fa l’ombra més fresca que cap més arbre i és un
lloc ideal per fer-hi la migdiada. És un fruiter que el trobem a totes
les cases de pagès junt amb pomeres, perers, codonyers i albercoquers.
Curiositat:
Hi
ha figueres que duen figaflors (figues de la primera flor) i figues
pròpiament dites, tardanes (figa de la segona flor), i figueres que
solament porten figues. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
29-08-21... tempus discurrit
Aquesta farmàcia de Ripoll situada a la plaça de S. Eudald, té una característica que la fa pintoresca:
Entre els balcons del quatre pisos que té hi figuren inscrites una sèrie de drogues que es fan servir en fórmules magistrals:
Fuscus crispus o molsa d’Irlanda
Acàcia arabica o goma aràbiga
Ruscus acuelatus o galzeran
Malva silvestris o malva comú
Arnica montana o àrnica comú
Citrus abrantum o tronja amarga
Illicium anisatum o anís estelat
Atropa belladona o belladona
Curiositat:
Les lletres majúscules serveixen com a cartell indicador de l’activitat sanitària que es desenvolupa a la planta baixa. #edificissingularsdecat #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
28-08-21... tempus discurrit
L’encant d’una flama blava.
El cremat, una beguda
associada al mar, és el que resulta de cremar una part de l’esperit de
vi que porta el rom i/o l’aiguardent de canya.
Mentrestant és crema se li pot afegir: cafè en gra o líquid, sucre, pell de llimona i canyella en branca.
És pot deixar amb la quantitat d’esperit de vi que vulguem, cremant-lo més o menys estona.
L’aire
caribeny d’aquesta beguda (rom i canya) s’ha fet popular en les
cantades d’havaneres, el que reforça encara més aquest possible origen
mariner, que l’associa també amb Cuba.
El cremat, doncs, és una
beguda de fortes arrels catalanes però que, pels seus ingredients i el
seu clima, evoca un mític i paradisíac món tropical.
És per tant
originari de la Costa Brava, ja que els americanos, indians i mariners
reflectien en les seves nostàlgiques i cadencioses cançons els records
de l’Havana.
Curiositat:
L'invent dels destil.lats, dels quals
el rom i la canya en formen part, es deu a un personatge català
medieval, Arnau de Vilanova, l'inventor de l'"aquavit" (aqua vitae o
aiguardent). #culturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
26-08-21... tempus discurrit
El pebre de cirereta, cirereta, cireret, vitxera (i el
fruit vitxo), pebre coent, pebre de banyeta o bajoca roja (Capsicum
frutescens).
Capsicum significa "caixa" i Frutescens significa "que
esdevé llenyós" donat que és un arbust pertany a la família de les
solanàcies com la patata.
El gènere Capsicum inclou moltes varietats de pebre, tant dolç com picant.
Les
flors son blanques i solitàries, i els fruits poden tenir formes
variades: rodons, oblonga (cúbica arrodonida dels vèrtexs ), allargats,
de banya.
Son de color verd, però quan maduren acaben de color groc o vermell.
És fa servir en cuina, com a condiment picant.
Curiositats:
El
principi actiu es la capsaicina, que es fa servir per: sprays de
defensa personal o per l’alimentació de les ponedores per donar color al
rovell o inclús per conservar la carn de porc junt amb pebre negre. #CMdlGBE #floralocalBE #naturalocalbe #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
25-08-21... tempus discurrit
Enguany les olives fan bona cara, sobretot les de salar.
Esperem que la plaga de la mosca de l’olivera (Bactrocea Olea) no faci de les seves i posi els ous dintre de la olives.
Es tracta d’una mosca més petita que la comú.
Te
un aparell punxegut al final de l’abdomen ( ovopositor) amb el que fa
un forat a la oliva on hi posa un sol ou, aquest amb la temperatura adequada fa desenvolupar la larva, que és la que va minant l’oliva per
poder transformar se en adult.
Hi ha poc mitjans per a combatre la plaga: aplicar insecticida o posar trampes amb feromones.
Curiositat:
La mosca té un cinturó blanc entre el tòrax i l’abdomen que fa que sigui fàcilment identificable!!! #CMdlGBE #naturalocalbe #floralocalBE #faunalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
24-08-21 tempus discurrit
Vinificació 5.- Dintre de tot el procés hi ha una part
que es converteix en un subproducte (és un producte secundari o
accidental derivat d'un procés industrial o una reacció química, que no
és pas el que es vol obtenir)
Un subproducte pot ser útil i amb valor econòmic o pot ser considerat un residu a eliminar.
Tenim
dos subproductes: la rapa (on s’agafen el grans) i la brisa que son les
pellofes del gra i s’han d’eliminar, per tant és un cost afegit, però
n’hi ha un tercer que s’aprofita per fer oli: les granes.
L’oli de
grana de raïm era ja conegut a Egipte i a Roma; s’empraba per l’efecte
calmant i amb ingesta continuada millora el benestar general. Accelera
la regeneració dels teixits de la pell i tanca més ràpid les ferides.
Curiositat:
Se’n pot fer sabó de l’oli, té un olor agradable i dona una sensació d’alleugeriment a la pell. S’usa també en cosmètica!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé