L'AIGUA VIRTUAL

La creixent manca de recursos hídrics està provocant la presa de consciència sobre el “cost hídric” en la producció de bens, al igual que la crisi energètica de 1973 va introduir la necessitat d’avaluar els costos energètics de la fabricació d’un producte.

L’aigua virtual ("virtual water") es sol definir com el volum d’aigua necessària per elaborar un producte o facilitar-ne un servei. Per exemple: per produir un kilogram de blat son necessaris de l’ordre de 1000 litres d’aigua, mentre que per la producció de carn es necessària una quantitat d’aigua entre 5 i 10 vegades superior.

El consum per càpita d’aigua virtual que conté la nostra alimentació varia d’acord al tipus de dieta:

· 1000 litres/dia d’una dieta de supervivència

· 2600 litres/dia per una dieta vegetariana i

· 5000 litres/dia una dieta basada en carn.

D’aquetes dades se’n deriva clarament que el control de la dieta en països amb recursos hídrics escassos pot augmentar la quantitat d’aigua disponible per d’altres fins.

D’altra part, el comerç mundial de blat o qualsevol altra be de consum implica un flux d’aigua virtual dels països productors i exportadors d’aquests bens als països importadors i consumidors dels mateixos. De fet, el concep-te de "aigua virtual", fou introduït por Allan a principis de los 90, quan estudiava la importació d’aigua com una solució als problemes de la seva manca a l’Orient Mitjà. L’anàlisi de les importacions i exportacions d’aquesta aigua virtual suposa un punt de vista nou per pal·liar les situacions de dèficit hídric, ja que té en compte el consum real d’aigua. D’aquesta forma, els governs compten amb una eina molt millor per planificar la seva economia en relació amb la manca d’aigua, afavorint l’exportació de productes "cars en aigua" (water-expensive products) als països amb excedents importants, i animant a la importació als països que pateixen estrès hídric, com es el cas d’Espanya. Amb això s’aconseguiria un estalvi d’aigua que reduiria la pressió sobre els recursos hídrics existents per que aquests puguin esser utilitzats per d’altres propòsits.

A nivell global, el mercat d’aigua virtual té importants implicacions geopolítiques, doncs indueix importants dependències entre països, les quals poden convertir-se en un estímul per la pau y la cooperació o com una raó de conflicte. Potser en un futur pròxim, el desig de control de los recursos hídrics se sumarà al control dels recursos energètics en las polítiques internacionals de nombrosos governs. La pregunta es: ¿estaríem disposats a canviar la nostra dieta para evitar-ho?

A mi particularment hem costaria MOLT.

Sala de Munyir

RECOMPTE CELUL·LAR i MASTITIS SOTSCLÍNICA

Degut a varies causes, principalment a les altes temperatures d’enguany, hem pogut observar un augment de les mastitis clíniques de tipus Ambientals: E. COLI, PSEUDOMONES, KLEBSIELLA, PROTEUS , LLEVATS i FONGS

Les de la E. Coli, no solen donar recomptes cel·lulars alts degut que la infecció que provoquen és de curta durada, no persisteix i per tant no pot derivar cap a una mastitis sots-clínica (“subclínica”).En canvi solen ser greus per la salut general de l'animal.

La problemàtica que dona aquesta mastitis és de dues classes:

1- A nivell local inflamació amb: enduriment del quarteró, secreció amb absència de caseïna ( la proteïna de la llet ), per això sols és sèrum i no és de color blanc.

2- A nivell general un shock endotóxic provocat per les toxines que tenen els gèrmens dintre de les seves membranes.

És per això que aquesta mastitis moltes vegades no ens cal tractar-la amb antibiòtics, ja que el problema no és el microbi sinó les substàncies que ha deixat anar quan ha mort, les quals fan que l’animal ens quedi intoxicat.

Veiem que la vaca resta parada al mig del pati, amb el cap estirat, li cauen unes babes blanques, deixa de menjar, s’aprima ràpidament, se l’hi ensorren els ulls i fins hi tot al començament del procés pot quedar a terra no podent aixecar-se per la qual cosa es tracta com unes febres vitulàries.

En canvi la mastitis sots-clínica dona lloc a una infecció persistent, contra la qual l'epiteli de la mamella es defensa produint: les cèl·lules somàtiques, que no son altra cosa que les cèl·lules encarregades de destruir (o absorbir per digerir-les) les cèl·lules infeccioses: les Bactèries.

Aquestes són les Cèl·lules Somàtiques que baixen amb la llet, són detectades, per medis electrònics, i ens indiquen la salut del mameller de cada vaca. Normalment les bactèries que donen C.S. altes es transmeten a la sala de munyir i son: ESTAFILOCOCS, ESTREPTOCOCS, CORYNEBACTERIUM i MYCOPLASMA

Si mirem les cèl·lules del tanc; tenim una noció de la sanitat de tots els mamellers, però no coneixem quines vaques son les que tenen problemes ni quin o quins quarterons tenen una infecció persistent.

Si mirem les de cada vaca, veurem quines tenen mastitis sots-clínica, que normalment és cronifica i ens fa augmentar les C.S. Cal tenir en compte que les C.S. són altes tant al començament com al final de la lactació i que a partir de la 5ª lactació van augmentant progressivament.

Per saber els quarterons que tenim afectats podem realitzar d’una forma rutinària i senzilla el C.M.T.(Test de Califòrnia). Amb el Test sols tenim la certesa de quins quarterons son els afectats, però no sabem si els podrem curar o no.

Quan tenim un recompte cel·lular alt tenim de seguir els passos següents:

1. -Anàlisi de la llet del tanc per veure quins gèrmens hi tenim.

2. -Si trobem Estreptococs Agalactie o Estafilococs Aureus, cal identificar les vaques que el tenen i quin tenen, també caldria saber durant un període mínim de tres mesos consecutius, quines son les que mantenen alt el nivell de cèl·lules somàtiques.

3. -En cas de vaques amb Estreptococ Agalactie es pot efectuar un tractament de schock amb la Penicil·lina. Podem obtenir un èxit de curació d’un 90%. Es pot eliminar totalment de l’explotació, però si després de dos o tres tractaments no hem tingut èxit, cal eliminar la vaca.

4. -Les vaques infectades amb el Estafilococ Aureus, cal aïllar-les de les altres, munyir-les les últimes i sacrificar-les, doncs no tenen SOLUCIÓ, ja que totes les soques del microbi presenten resistències a quasi tots els antibiòtics.

5. -Una bona mesura seria obtenir una mostra individual als 15 dies del part per fer una identificació de gèrmens.

6. – Quan coneguem la situació cal saber si és pot medicar (antibiograma) i si val la pena fer-ho, doncs dependrà de: l’edat, el nº de lactació, el moment de la mateixa, la producció de la vaca.

7. – Fer repassar la màquina de munyir: polsadors, mugroneres, capacitat de buit, capacitat dels col·lectors, etc...

8. – Repassar la manera que munyim: rentem el braguer?, l’eixuguem amb un paper o amb una tovallola individual?, canviem les mugroneres d’una vaca a l’altra sense desinfectar-la?, fem pre-diping?, fem post-diping (iodòfors o segelladora)? Vegeu el butlletí nº 1 de Serveis Veterinaris.

9. – Eliminar les vaques velles que tenen recomptes cel·lulars alts

És evident que si tenim un recompte cel·lular alt no el podrem pas resoldre en uns pocs dies, caldrà treballar en cada un dels punts on podem tenir mancances, doncs si només treballem en un de sol no podrem assolir resultats que siguin palpables i per tant esperançadors de cara a un futur a curt termini.

Finalment si teniu problemes que no podeu resoldre, consulteu els nostres serveis, estarem sempre a la vostra disposició.