Foto

La fotografia de la capçalera és d'en Lluís Bosch i va ser feta en un dinar de Nadal de Trenquem el Cuc, tocant la tenora amb en Josep Pascual de l'Estartit i amb un "públic" totalment entregat.

divendres, 5 de febrer del 2010

El disseny, la racionalitat i la crisi a la Bisbal?

Els anys fan que un es torni prudent, però quan veu com en ple començament de la crisi, de ben segur que encara no ens hem acabat l’aperitiu de la mateixa, el nostre ajuntament va i s’aplega al PLAN-E del govern de l’”Estado Español”, i ens fot una obra de disseny (que pot agradar més o menys als ciutadans) mal gastant els diners PÚBLICS en la reforma del marge dreta del riu Daró en el seu pas per la zona central de la “ciutat”, no pot quedar-se callat per sempre.

Com pot ser què mentre a la nostra “ciutat” hi ha gent que les passa “canutes” per poder menjar cada dia, hi ha gent que viu ocupant cases alienes perquè no te sostre ja que no pot pagar cap lloguer i que dia a dia augmenta l’atur tant en la població immigrada com en l’autòctona. El nostre ajuntament es posi a reformar el passeig amb una obra sumptuària (relatiu o pertanyent al luxe), impresentable i d’un caire ètic ben dubtós en ple temps de crisi on:

    1. Els diners rebuts s’han llençat sense to ni so.
    2. No hi treballa quasi ningú de la “ciutat” i per menjar cal tenir feina i cobrar; com arreglem la crisi de la “ciutat” si donem la feina als de fora?
    3. Hi treballa molt poca gent en relació a la despesa total feta.
    4. No te res a veure la fisonomia del marge esquerra del riu amb la del dret, o es que el marge dret és la Bisbal i en canvi el marge esquerra és l’Aigüeta i el Daró els separa definitivament diferenciant-los.
    5. Les coses asimètriques poden ser PERFECTES, quan hom les fa be, no es així quan es fan malament, ja que el més freqüent es que surti un “brunyol” com el que quedarà, doncs ja no hi ha pas remei.
    6. Si es mira des del marge dret la balustrada (Barana de poca alçària formada de columnetes de generació cilíndrica, adornades amb motllures) dona una prestància al passeig de plàtans i al mateix MuNdial.
    7. Si es mira des del marge esquerra la “barana” de l’altra costat sembla la de pujar l’escala, disfressada amb fanalets; vaja que aquí ni el disseny ha sabut que fer-hi per acabar-la de manera coherent.
    8. Com teniu “nassos” d’aprovar una obra sumptuària que enlloc de donar feina a molta gent malgasta les diners en disseny irracional(No conforme a la dreta raó, absurd!).
    9. Com es possible que al personal, li feu perdre el temps col·locant “totxos de canto”; quantes hores perdudes en foteses cares i complicades, que potser voleu guanyar un premi FAD ? (ja veureu quan se’n trenqui un i el tingueu de canviar o quan els tingueu de netejar, a hores d’ara ja estan tacats)
    10. En lloc, i això si que és una opinió subjectiva, de mantenir el paral·lelisme amb la “barana” i el riu heu fet un nyap amb les amplades de la vorera i per quedar bé amb els veïns, que varen enviar-vos una carta amb dues-centes seixanta cinc firmes, els hi deixeu quatre places d’aparcament i us quedeu tan amples.
    11. Quan el poble vagi a passejar pels “totxos de canto”, creieu que passarà per l’altra cantó dels plataners enlloc d’anar per el costat del riu? Llavors perquè hi feu vorera? És que potser voleu fer-hi terrasses pels bars(?) del carrer com a moltes ciutats?
    12. Creieu que cal la “rotonda de l’olivera” si el sentit és únic i de baixada, què hi fa allà? Els autocars i camions han de tirar pel dret, doncs poc que poden fer-la tal com es de reglament.
    13. Calia, tan al començament de les Voltes com al final del pont nou, acabar les voreres amb un radi tan petit? Més d’un hi deixarà la roda i en el pont no hi radi de gir suficient per encarar, amb opcions raonables, el carrer Agustí Font sense emportar-se els que fan el STOP.

És clar doncs que amb aquesta obra heu donat poc pa a la gent de la “ciutat”.

És clar que en temps de crisi cal emprar els diners de “tothom” amb ÈTICA(Relatiu o pertanyent a l’ètica, a l’acció moral, als sentiments, als deures, als capteniments, morals) en obres: senzilles, raonables i que donin pa a la major quantitat de gent possible, NO PAS malbaratar-los en ESTÈTICA(Relatiu al sentiment del bell, especialment en l’art).

És clar que últimament l’home i la societat han perdut el poc enteniment(Seny, ponderació mental) que els hi restava i fan prevaldre el DISSENY i la IMATGE per sobre la UTILITAT i la PRACTICITAT de les coses.

Les AUTORITATS PÚBLIQUES HAURIEN DE DONAR EXEMPLE, si es que encara creuen en la democràcia(Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu ) , POSANT EN PRÀCTICA A LA NOSTRA “ciutat” una economia de crisi que aprofiti els recursos, tant els propis com els que li donin d’una manera: eficient, sostenible, pràctica i moralment justa.

Jaume Fañé Carbonés

La Bisbal, febrer de 2010