https://vimeo.com/77675502
dilluns, 28 d’octubre del 2013
dissabte, 26 d’octubre del 2013
Ull amb el Basa-pangasius!!!
OJO con esto..............más vale prevenir que envenenar a toda la familia
Hay miles de familias que deben llegar a fin de mes como pueden… y hay productos que se “manipulan e inventan ” para atraer clientela fácil.
El *basa-pangasius*, es un *nuevo pescado asiático* que se puede encontrar en varios supermercados (MERCADONA, SUPERSOL, EUROSKI, ALCAMPO etc), en forma de filetes y a precio muy barato.
El panga es un pescado de cultura intensiva/industrial en Vietnam, más exactamente en el delta del río Mekong, y está invadiendo el mercado debido a su precio.
"Parece un filete hermoso, gordito y su precio es muy económico".
Esto es lo que hay que saber sobre el pangasius: el río Mekong es uno de los ríos con *mayor contaminación del planeta*.
Los basa-pangasius están infectados con elevados niveles de venenos y bacterias (arsénico de los residuos industriales, tóxicos y peligrosos subproductos, del creciente sector industrial), metales contaminantes, fenoles policlorados (PCB) o DDT y sus (DDTs), clorato, compuestos relacionados (CHLs), hexaclorociloxano, isomeros (HCHs) y hexaclorobenceno (HCB). No hay *nada natural* en los panga.
Son alimentados con peces muertos, restos de huesos y con una harina de América del Sur, mandioca y residuos de soja y rano.
Obviamente, este tipo de alimentación no saludable no tiene nada que ver con la que tendría en un ambiente natural.
La diferencia está en que, con este tratamiento, crece cuatro veces más rápido que si se alimentara en la naturaleza en condiciones normales.
El sistema alimentario descrito es lo más parecido a la alimentación de las vacas locas (vacas que fueron alimentadas con vacas, ¿se acuerdan?).
La alimentación de los pangas está completamente fuera de toda reglamentación judicial. Además los pangasius son inyectados con PEE.
Algunos científicos descubrieron que al inyectar a las hembras panga con las hormonas femeninas derivados del deshidratado de orina de mujeres embarazadas, la hembra pangasius produciría sus huevas muy rápidamente y en gran cantidad, lo que no ocurriría en ambiente natural (una pangasius puede así producir 500.000 huevas de una vez).
Básicamente éstos son peces tratados con hormonas inyectables (producidas por una empresa farmacéutica china), para acelerar su proceso de crecimiento y reproducción.
Al comprar basa-pangasius estamos colaborando con empresas gigantes, especuladoras y sin escrúpulos, que no se preocupan de la salud y el bienestar de los seres humanos.
Este comercio está siendo aceptado por grandes empresas que venden abiertamente al público, sabiendo que están vendiendo productos contaminados.
¡Atención!! El panga está en los supermercados y lo venden bajo el engañoso nombre de "FILETE DE BASA".
¡NO LO COMPRE NI LO CONSUMA!
Hay miles de familias que deben llegar a fin de mes como pueden… y hay productos que se “manipulan e inventan ” para atraer clientela fácil.
El *basa-pangasius*, es un *nuevo pescado asiático* que se puede encontrar en varios supermercados (MERCADONA, SUPERSOL, EUROSKI, ALCAMPO etc), en forma de filetes y a precio muy barato.
El panga es un pescado de cultura intensiva/industrial en Vietnam, más exactamente en el delta del río Mekong, y está invadiendo el mercado debido a su precio.
"Parece un filete hermoso, gordito y su precio es muy económico".
Esto es lo que hay que saber sobre el pangasius: el río Mekong es uno de los ríos con *mayor contaminación del planeta*.
Los basa-pangasius están infectados con elevados niveles de venenos y bacterias (arsénico de los residuos industriales, tóxicos y peligrosos subproductos, del creciente sector industrial), metales contaminantes, fenoles policlorados (PCB) o DDT y sus (DDTs), clorato, compuestos relacionados (CHLs), hexaclorociloxano, isomeros (HCHs) y hexaclorobenceno (HCB). No hay *nada natural* en los panga.
Son alimentados con peces muertos, restos de huesos y con una harina de América del Sur, mandioca y residuos de soja y rano.
Obviamente, este tipo de alimentación no saludable no tiene nada que ver con la que tendría en un ambiente natural.
La diferencia está en que, con este tratamiento, crece cuatro veces más rápido que si se alimentara en la naturaleza en condiciones normales.
El sistema alimentario descrito es lo más parecido a la alimentación de las vacas locas (vacas que fueron alimentadas con vacas, ¿se acuerdan?).
La alimentación de los pangas está completamente fuera de toda reglamentación judicial. Además los pangasius son inyectados con PEE.
Algunos científicos descubrieron que al inyectar a las hembras panga con las hormonas femeninas derivados del deshidratado de orina de mujeres embarazadas, la hembra pangasius produciría sus huevas muy rápidamente y en gran cantidad, lo que no ocurriría en ambiente natural (una pangasius puede así producir 500.000 huevas de una vez).
Básicamente éstos son peces tratados con hormonas inyectables (producidas por una empresa farmacéutica china), para acelerar su proceso de crecimiento y reproducción.
Al comprar basa-pangasius estamos colaborando con empresas gigantes, especuladoras y sin escrúpulos, que no se preocupan de la salud y el bienestar de los seres humanos.
Este comercio está siendo aceptado por grandes empresas que venden abiertamente al público, sabiendo que están vendiendo productos contaminados.
¡Atención!! El panga está en los supermercados y lo venden bajo el engañoso nombre de "FILETE DE BASA".
¡NO LO COMPRE NI LO CONSUMA!
Per Sant Narcís, cada mosca en val per sis
Es diu que la fredorada de Sant Narcís (29 d'Octubre) matamles mosques, però les que queden són molt molestes.
Conta la llegenda que la ciutat de Girona era assetjada per les tropes del rei francés, quan de dins de la pesada llosa del sepulcre de Sant Narcís en van sortir nuvolades de mosques, que es van llençar sobre els francesos.
Els que no van morir per les picades, van fugir esparverats amb el seu rei.
Finament, van ser vençuts al coll de Panissars per la tropa catalana.
Wikipèdia
La mosca comuna o mosca domèstica (Musca domestica) és una espècie de dípter braquícer de la família dels múscids.
Està estesa per tot el món, ja que acompanya l'home allí on va.
Es considera un flagell per a la humanitat ja que contamina els aliments propagant malalties infeccioses.
Conta la llegenda que la ciutat de Girona era assetjada per les tropes del rei francés, quan de dins de la pesada llosa del sepulcre de Sant Narcís en van sortir nuvolades de mosques, que es van llençar sobre els francesos.
Els que no van morir per les picades, van fugir esparverats amb el seu rei.
Finament, van ser vençuts al coll de Panissars per la tropa catalana.
La mosca comuna o mosca domèstica (Musca domestica) és una espècie de dípter braquícer de la família dels múscids.
Està estesa per tot el món, ja que acompanya l'home allí on va.
Es considera un flagell per a la humanitat ja que contamina els aliments propagant malalties infeccioses.
Almanac del corsdill
Coneguda com a Vitamina de la joventut, la vitamina E la trobem només en als aliments vegetals.
En porten les avellanes, les pipes de gira-sol o l'oli d'oliva.
En menor concentració, en porten també les pomes i els espàrrecs.
Aquesta vitamina ajuda a regenerar els teixits corporals.
La mallerenga és un dels ocells que més atret se sent per les caixes-niu.
És un ocell petit, que menja insectes i nia als forats de les soques dels arbres vells.
Les caixes-niu són un bon remei per a boscos malmesos, cremats o mal explotats.
En porten les avellanes, les pipes de gira-sol o l'oli d'oliva.
En menor concentració, en porten també les pomes i els espàrrecs.
Aquesta vitamina ajuda a regenerar els teixits corporals.
És un ocell petit, que menja insectes i nia als forats de les soques dels arbres vells.
Les caixes-niu són un bon remei per a boscos malmesos, cremats o mal explotats.
dimarts, 15 d’octubre del 2013
13-10-2013_ Tria de Mulats d'Espinavell
Com cada any enguany hem estat al mercat de mulats més gran de Catalunya
Independència alimentària, la revolució per venir
Catalunya adquireix fora més de la meitat dels aliments que consumeix i perd biodiversitat a passos de gegant
Les multinacionals són les principals proveïdores de les admisnistraciones catalanes, que gasten entre 200 i 300 milions d'euros anuals en compra alimentària
Els experts advoquen per recórrer als agricultors locals i als circuits de proximitat per millorar la qualitat de l'alimentació, evitar el tancament d'explotacions agràries i generar nous llocs de treball.
Les multinacionals són les principals proveïdores de les admisnistraciones catalanes, que gasten entre 200 i 300 milions d'euros anuals en compra alimentària
Els experts advoquen per recórrer als agricultors locals i als circuits de proximitat per millorar la qualitat de l'alimentació, evitar el tancament d'explotacions agràries i generar nous llocs de treball.
Noelia Román - Barcelona
El anhels independentistes d'alguns catalans comencen per una cosa tan bàsica com l'alimentació. Avui per avui, Catalunya és un territori dependent en matèria alimentària: produeix només el 40 per cent dels productes que consumeix, compra fora més de la meitat i perd biodiversitat a passos de gegant. Com a mostra, un botó: fa un segle, l'horta catalana oferia 408 varietats de tomàquets; actualment, només 70.
L'exemple il·lustra el perquè VSF Justícia Alimentària Global ha iniciat Curt circuit, una campanya que pretén concienciar a l'administració dels beneficis de realitzar la compra pública en el mercat local. Les administracions mouen a Catalunya entre 200 i 300 milions d'euros anuals amb les seves compres per al sector educatiu (60 per cent), el sanitari (30 per cent) i el penitenciari (10 per cent). Però la majoria d'aquests diners va a parar a les arques de les multinacionals i no a la butxaca dels petits i mitjans productors catalans, pràcticament exclosos dels grans circuits de compra.
"El 75 per cent de la compra pública es fa a grans empreses de càtering", assegura Javier Guzmán, president de VSF Justícia Alimentària Global. "Un altre model alimentari és possible, viable i necessari", prossegueix Guzmán, mirant cap a França, un país que presenta una venda de proximitat del 20 per cent en regions com Rhône Alpes. A Catalunya, no se supera el tres per cent.
El nostre model alimentari remet a quilòmetres i quilòmetres de recorregut abans que els aliments siguin consumits. El peix, el marisc, les fruites i els llegums, per exemple, no viatgen menys de 5.000 quilòmetres abans d'arribar a la taula. "Al marge que, entre el 40 i el 50 per cent del que es produeix en el món no es consumeix, hi ha un gran empobriment de la qualitat organolèptica dels aliments", denuncia Ramon Sentmartí, especialista en el circuit curt i en alimentació de proximitat.
L'statu quo actual margina els productors locals, incapaços de competir amb les grans empreses. I els condemna progressivament a la desaparició: VSF xifra en unes 200.000 les explotacions agràries que tanquen, mensualment, a Catalunya.
"En el sistema públic de contractació regna l'anarquia", assegura Ferran Garcia, membre de VSF i autor de l'estudi 'Compra pública en sistemes alimentaris locals'. "És necessària una ordenació, però no hi ha voluntat política real que es tradueixi en accions reals", abunda.
Una altra dada il·lustra el paradigma imperant: dues multinacional, una francesa (Serunión-Grup Elior) i una altra britànica (Eurest -Grup Compass) es reparteixen pràcticament el pastís dels menús escolars de 90.000 alumnes catalans. Segons dades de VSF Justícia Alimentària Global, l'empresa britànica controla, a més a més, el 25 per cent del mercat que proveeix a les escoles bressol de Barcelona.
"Els consells comarcals contracten les empreses de càtering que volen, no hi ha control sobre ells", assegura Laura Coll, vicepresidenta de la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC). "Nosaltres no volem portar aquests serveis, però si el que els donen als nostres fills és merda, sí que volem fer-ho perquè parlem de desnutrició", prossegueix. Segons aquesta federació, són ja 10.000 les famílies catalanes que no compten amb beques aquest curs i tenen problemes d'alimentació.
Sentmartí defineix l'actual model com el de les tres 'des': desconeixement, desconfiança i descontrol. I advoca per convertir-lo en el de les tres 'ces': conegut, confiança i control, els avantatges de la proximitat. "L'alimentació hauria de ser l'eix de la propera revolució", assenyala aquest expert.
Segons estimacions de VSF Justícia Alimentària Global, aquesta revolució alimentària podria, a més a més, generar uns 100.000 llocs de treball en el sector agrícola català, el doble dels actuals.
dilluns, 7 d’octubre del 2013
Tercera anada als arrossars 06-10-2013
Va tot endarrerit però ja ha començat la collita
 |
| Amb la presència de cinc cigonyes!!! |
 | |
| Les cigonyes en un camp ja recollit. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)