I ara què?
Quant temps durarà el govern que ha sortit de les urnes?
Què farà per treure’ns de la CRISI?
Està capacitat tècnicament?
Els polítics ens han portat on estem.
Ens han endeutat fins que han pogut – a Catalunya haurem de pagar interessos fins el 2104, que sapiguem- i ara per pagar el deute ens posen (els que presten diners, en diuen el MERCAT) un tipus d’interès que no podrem pagar mai.
La gent ha escollit un nou govern amb l’afany de que millori la SEVA economia familiar, pensant que els que fins ara manaven son la part principal del problema.
De ben segur que son culpables tots els partits que estaven dintre del SISTEMA, tot i que el que governava, a més d’estar paralitzat, ha pres decisions totalment errònies, malversant els pocs diners que quedaven a la caixa de l’Estat i també en som tots aquells que hem volgut estirar més el braç que la màniga per poder viure per sobre les nostres possibilitats reals.
L’engranatge del mateix SISTEMA té tants de factors que l’influeixen que sembla impossible de parar-lo i fins a dia d’avui ha tingut mecanismes per eliminar totes les berrugues ANTI-SISTEMA que han sorgit.
AQUEST SISTEMA s’ha mostrat incapaç de tirar endavant una economia sostenible en un Món finit –impossible mantenir un creixement constant anyal del 3%- i està col·lapsat (Paralització provisional de les activitats econòmiques, polítiques, etc.) a nivell Mundial, per culpa del CRÈDIT; encara que els polítics no ho vulguin acceptar o no els hi deixin dir.
O canviem el SISTEMA- com més aviat, menys crisi social hi haurà- o la CRISI GLOBAL ens portarà a un cataclisme de conseqüències imprevisibles.
“L’espai disponible al planeta Terra és limitat. Representa 51.000 milions d’hectàrees.
L’espai «bioproductiu», és a dir, útil per a la nostra reproducció, és de 12.000. Dividit per la població mundial actual dóna aproximadament 1,8 hectàrees per persona. Tenint en compte les necessitats de materials i d’energia, impacte de l’hàbitat, etc., s’ha calculat que el promig d’espai bioproductiu que consumeix una persona és de 2,2 hectàrees. Per tant, la humanitat ja ha sortit del límit sostenible. D’ara en endavant, ja vivim en deute i amb una distribució molt diferent al planeta. Amb dades del 2009, un ciutadà d’EUA consumeix 9,6 hectàrees, un canadenc 7,2, i un europeu 4,5. Si el nivell de vida dels europeus es generalitzés a tota la població de la terra, es necessitarien tres planetes, o amb el nivell de vida de nord-americans i canadencs caldrien set planetes. De moment es pot subsistir perquè en la major part dels països d’Àfrica consumeixen menys de 0,2 hectàrees d’espai bioproductiu.” Tret del document de l’Assemblea Social de Catalunya.
La democràcia està ferida de mort per culpa de la PARTITOCRÀCIA, i últimament encara està més amenaçada a causa de que els polítics han caigut en mans de les forces econòmiques(abans en deien els poders fàctics: Que es dóna de fet i no de dret.) locals, nacionals i mundials.
A Europa hi ha dues “democràcies”- Itàlia i Grècia- en las quals no manen les persones escollides a les urnes, els n’hi ha estat imposat un des de la U.E.
Cal mantenir aquesta classe de democràcia?
Encara que, tal com deia el meu pare, de polítics només n’hi ha de dues classes: corruptes o ineptes, i que Déu ens guardi dels ineptes corruptes.
Caldria posar fil a l’agulla o ens estimbarem tots plegats!
Hi ha solucions, però totes passen per recular TOTS( fent-nos més pobres), disminuir el nostre nivell de despesa en bens MATERIALS totalment prescindibles i repartir el treball per evitar gent amb subsidi per sobreviure, tot el contrari del que diuen els economistes ORTODOXES que per sortir-ne preconitzen augmentar el consum per crear llocs de treball.
