La moda són els aliments "funcionals", que ens ho ha de guarir quasi bé tot.
ALIMENTACIÓ I PERVERSIÓ
Un dels llibres d'alimentació de més èxit és el titulat "Alimentos sanos, alimentos dañinos", del Readers Digest (hi ha aliments "danyins").
A qualsevol quiosc o llibreria hi trobareu un munt de llibres amb títols o continguts similars. Als aparadors n’hi ha un altres, que , més o menys, ve a dir ” i encara creieu que les medicines es compren a la farmàcia” i, naturalment, també tracta d’alimentació.
El concepte que ara es maneja als mitjans sembla més aviat malaltís. Certs dietistes mediàtics fan el seu agost, reduint la cuina a una sinistra i perversa qüestió de suposats efectes per la salut: ho podem veure els caps de setmana a Catalunya Ràdio on al matí broden aquesta qüestió.
Altrament, si teniu a mà qualsevol producte alimentari envasat als Estats Units, veureu que la part més visible-o molt visible- de l' etiquetat són les "Nutrition facts", o dades nutricionals, pràctica que ja comença a imposar-se aquí. Sembla que comprem una recepta, no una cosa de menjar.
I sembla que el marcat s' ha convertit en una farmàcia.
Tant aquest costum com l' obsessió per les dietes- aquesta nova forma de religió-, així com la moda de mirar els aliments des de la perspectiva de suposats efectes benèfics per la salut- el peix blau, l' oli, el vi o el te- són un reflex d' una tendència que està arribant aquí, la "medicalització" de l'alimentació.
Una medicalització que, convertida en obessió, esdevé ortorèxia, la nova malaltia alimentària.
Us imagineu un menú d' un restaurant que, en comptes de dir "Amanida a la catalana" o "Suquet de peix" hi posés "1 mil.lígram de riboflavina, indicis de colesterol ,10 mg de tocoferol, 1 mg de vitamina k1,100 mg de magnesi".
De fet ja estem aquí.
Ara, sense abandonar aquest camp, la indústria alimentària ha descobert la moda dels aliments “funcionals”: aquells als qual s’els afegeix alguna substància, suposadament beneficiosa per la salut: llet amb omega3, galetes amb fibra, sucs amb vitamines, begudes de te o qualsevol cosa amb tota mena de coses més o menys misterioses- “factor 3”, “factor h”, etc.
Hem deixat de preguntar-nos una cosa elemental; una tomaca ha de ser bona, madura i a bon preu, i el fet que pugui tenir antioxidants o vitamines és, des del punt de vista del plaer alimentari, poc comprovable (en sabem les dosis) i irrellevant.
I, de fet, és una cosa perversa, del fet que perverteix les arrels mateixes de la cuina i el gaudi de menjar.
A qualsevol quiosc o llibreria hi trobareu un munt de llibres amb títols o continguts similars. Als aparadors n’hi ha un altres, que , més o menys, ve a dir ” i encara creieu que les medicines es compren a la farmàcia” i, naturalment, també tracta d’alimentació.
El concepte que ara es maneja als mitjans sembla més aviat malaltís. Certs dietistes mediàtics fan el seu agost, reduint la cuina a una sinistra i perversa qüestió de suposats efectes per la salut: ho podem veure els caps de setmana a Catalunya Ràdio on al matí broden aquesta qüestió.
Altrament, si teniu a mà qualsevol producte alimentari envasat als Estats Units, veureu que la part més visible-o molt visible- de l' etiquetat són les "Nutrition facts", o dades nutricionals, pràctica que ja comença a imposar-se aquí. Sembla que comprem una recepta, no una cosa de menjar.
I sembla que el marcat s' ha convertit en una farmàcia.
Tant aquest costum com l' obsessió per les dietes- aquesta nova forma de religió-, així com la moda de mirar els aliments des de la perspectiva de suposats efectes benèfics per la salut- el peix blau, l' oli, el vi o el te- són un reflex d' una tendència que està arribant aquí, la "medicalització" de l'alimentació.
Una medicalització que, convertida en obessió, esdevé ortorèxia, la nova malaltia alimentària.
Us imagineu un menú d' un restaurant que, en comptes de dir "Amanida a la catalana" o "Suquet de peix" hi posés "1 mil.lígram de riboflavina, indicis de colesterol ,10 mg de tocoferol, 1 mg de vitamina k1,100 mg de magnesi".
De fet ja estem aquí.
Ara, sense abandonar aquest camp, la indústria alimentària ha descobert la moda dels aliments “funcionals”: aquells als qual s’els afegeix alguna substància, suposadament beneficiosa per la salut: llet amb omega3, galetes amb fibra, sucs amb vitamines, begudes de te o qualsevol cosa amb tota mena de coses més o menys misterioses- “factor 3”, “factor h”, etc.
Hem deixat de preguntar-nos una cosa elemental; una tomaca ha de ser bona, madura i a bon preu, i el fet que pugui tenir antioxidants o vitamines és, des del punt de vista del plaer alimentari, poc comprovable (en sabem les dosis) i irrellevant.
I, de fet, és una cosa perversa, del fet que perverteix les arrels mateixes de la cuina i el gaudi de menjar.
