tempus discurrit... 18-05-21

 La colza (Brasica Napus), està granant, aquells colors grocs que a part d’atreure al insectes polinitzadors, és una planta molt mel•lifera, atreu als humans per tal de fer i fer-se fotos, estan passant a un color verdós on cada flor pol·linitzada forma una tavella de uns 7 centímetres (coneguda científicament com a silíqua) amb 10-15 llavors d’entre 1,5-2 mil·límetres de diàmetre.
Encara ens caldrà esperar perquè passi a color beix i finalment a un color fosc, bastant negre.
Les fulles primàries, en aquesta etapa es tornen grogues, i cauen, queda només la tija, de fet és la mort de la planta: morir per renéixer, típic de moltes plantes.
Podem fer-ne: oli i/o tortó.
Curiositat:
És la tercera font més abundant d'oli vegetal i la segona font de proteïna més gran del món. #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

 

tempus discurrit... 17-05-21

 Santa Maria de la Mar, antigament Santa Maria de les Arenes, ( sembla ser que en aquesta zona hi podia haver agut una arena o amfiteatre romà) és una església del gòtic català, construïda entre 1329 i 1383.
A l’any 1005 apareix com a parròquia de Vilanova de la Mar, barri extramurs com vàrem explicar ja en el primer post.
El terratrèmol del 1428 enderrocà la rosassa i provocà la mort de 30 persones.
Té 4 portes: la de la façana principal, la de les Moreres, de Sombrerers i una a l’absís que dona al Passeig del Born.
Tot i que te tres naus, l’impressió que hom té al entrar-hi es quasi d’una sola nau.
Així com la catedral la va fer construir la monarquia, la basílica la va construir el Poble, contribuint-hi especialment els bastaixos, carregadors del moll.

Curiositat:
La construcció de l'església és l'assumpte principal de la coneguda novel·la d'Ildefonso Falcones, L'església del mar. #trepitjantBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #edificissingularsBCN #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 16-05-21

 Passejant pel barri de la Ribera(5)
El fossar de les Moreres, actualment es una plaça, però corresponia a un dels dos cementiris(fossar ve de fossa: lloc on s’enterren els desconeguts) que tenia S. Maria del Mar.

L'onze de setembre de 1714, durant la Guerra de Successió, l'últim reducte resistent era format per Santa Eulàlia, els baluards de llevant i de Santa Clara, així com el barri sencer de Ribera. El fossar era el cementiri més proper i en ell varen ésser enterrats els seus defensors.
Pels volts de 1870 es començà a celebrar al fossar l'Onze de setembre amb caire d'homenatge als caiguts i reivindicatiu del fet català. Des d'aleshores, aquest indret esdevingué un lloc fortament testimonial i plenament arrelat a la consciència i memòria històrica del país.
Avui dia és un memorial de guerra pels morts que hi va haver en el Setge de Barcelona.
Està situat a la façana Sud de la basílica.
Curiositat:
La degeneració i dessacralització de l'espai va durar fins que la poesia de Frederic Soler Pitarra va cridar l'atenció sobre la significació històrica del lloc. A la poesia s'explica que un fosser i el seu nét hi enterren els defensors morts a la Barcelona de 1714, quan els porten el cadàver d'un soldat dels assetjadors, fill del fosser i pare del noi, es neguen a enterrar-lo:

« Al fossar de les Moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.» #trepitjantBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #fetsdenostrahistòria #elmanescalfañé

Tempus discurrit... 15-05-21

 El gran duc (bubo bubo) és una au amb els ulls grossos i de color taronja, i dos plomalls al cim del cap que recorden ben bé unes "orelles", tot i que no tenen res a veure amb el sentit de l'oïda.
És el rapinyaire nocturn més gran del món, ja que mesura entre 29 i 73 cm del bec a la cua, i la seua envergadura alar ronda d'1,38 a 1,7 m (una mica més petit que l'àguila daurada). El seu pes oscil·la entre 1,5 i 4 kg. Les femelles són més grans que els mascles i poden arribar a pesar tres quilos i fer més d'un metre i mig de punta a punta d'ala.
Menja carn viva: rates, conills, talps, ànecs i perdius, així com d’altres rapinyaires diürns.
La seva veu és un udol profund, tipus úú-oo, que pot arribar a sentir-se fins a 2 km de distància.
Avui n’he posat un, de fibra, a CMdlG per que vigili les cireres, a veure si enguany, en podem collir algunes, abans que els estornells!!!
Curiositat:
S’estima una població d’unes 1000 parelles als Països Catalans.
Viu des de Portugal fins al Japó i des de Mongòlia fins a Escandinàvia!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #faunalocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé 

 

Tempus discurrit... 14-05-21

Ahir era S. Pere Regalat, diu la tradició: “per S. P. Regalat, tot aixut o tot mullat”, “si plou per S. P. R., 40 dies d’aigua al teulat”, “si plou per S. P. R. , plou 40 dies de comptat”.
Ni Sol ni pluja o una mica de cada, però ha fet possible que pogués asprar les tomaqueres.
Una feina manual d’artesania arquitectònica ancestral. Ara esperar que no plogui cada dia com l’any passat, que va provocar una sèrie de malures, especialment de fongs, a la vinya, les patates i les tomaqueres. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 13-05-21

 Passejant pel barri de la Ribera(4).
Continuant els tres posts anteriors, trepitjaren avui el passeig del Born i alguns carrers amb carisma.
Si continuessin el carrer del Rec avall deixant el passeig a ma dreta veuríem que tota la part dreta té porxos de columnes de pedra (fotos 1,2 i 3). Si reculem cap el Passeig del Born (fotos 4 i 5) podrem observar, a ma esquerra, l’edifici on va arribar la destrucció borbònica: hom pot veure a la 4a. planta la meitat d’un finestral gòtic, mitja casa enderrocada per la venjança.( 6, 7)
Si continuem pel Passeig a ma dreta trobem un carrer significatiu del barri: el MONTCADA, amb gran quantitat de Palaus de mercaders. (8).
També hi trobareu el Museu Picasso i els 4 patis dels Palaus nobles: Aguilar, Baró de Castellet, Meca i Finestres.
Si tornem al passeig ja podem veure l’entrada de Llevant de S. Maria i el Fossar de les Moreres.
Curiositat: al començament del carrer Moncada a ma dreta hi ha el que diuen que es el carrer més estret de BCN: el de les mosques (9i10) #trepitjantBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

peremaria3449

El carrer Crehuet, a Horta, encara és més estret.

                                4

                                5

                                1

                                2

                                6

                                7

                                8

                                9

                                10