L'ACCENT us oferim un resum dels principals eixos d'aquest treball que permet una millor comprensió de l'allau d'informacions econòmiques que rebem, sovint descontextualitzades.
Article sencer
EN QUINS PUNTS ES BASA EL PLA D’AJUST IMPOSAT PER LA UE A L’ESTAT ESPANYOL?
Article sencer
EN QUINS PUNTS ES BASA EL PLA D’AJUST IMPOSAT PER LA UE A L’ESTAT ESPANYOL?
Per poder continuar optant a finançament, la Unió Europea ha imposat als països més endeutats un conjunt de mesures recollides en un pla d'ajustper tal de permetre mantenir la confiança dels creditors. Els aspectes principals d'aquest pla d'ajust són la reducció dràstica de la despesa pública, la pèrdua de drets laborals, processos de privatització i un sistema impositiu cada cop menys progressiu.
Pel que fa a la reducció de la despesa pública, es pretén situar l'estat espanyol en un dels nivells més baixos dels països avançats en despesa respecte el PIB. Aquesta reducció de despesa, però, no anirà acompanyada d'un augment dels ingressos, que continuaran estant per sota de la mitjana europea. Així, pel 2013 és previst que la despesa pública suposi només el 41,7% del PIB, però els ingressos només siguin del 36% de PIB. Cal tenir en compte que països com França tenen uns ingressos superiors al 50% del PIB, mentre que a Alemanya i Itàlia ronden el 45%.
Pel que fa a la reforma laboral, una de les principals conseqüències és la precarització dels contractes laborals i, sobretot, la intenció de remodelar el sistema de tal manera que els possibles augments salarials vagin lligats a qüestions de productivitat i no a l'augment de l'IPC. Aquest fet provocarà una caiguda del poder adquisitiu dels treballadors.
També s'han posat en marxa un seguit de processos de privatització. L'exemple més clar és la bancarització de les caixes d'estalvi, però també hi ha importants indicis d'experiments privatitzadors en el camp de la sanitat (per exemple, amb la implementació de l'anomenat “model Alzira”) o bé en la gestió d'aeroports o les loteries.
Finalment, els diversos canvis sobre el sistema impositiu estan construint un model d'impostos amb una preponderància cada vegada major de l'IVA, un dels impostos menys progressius que existeixen. Juntament amb l'augment de l'IVA, l'altre gran canvi ha estat l'eliminació dels impostos de successions i de patrimoni, així com la proposta europea de disminuir l'impost de societats per a les empreses transnacionals. En canvi, s'ha descartat qualsevol canvi significatiu que suposi una major gravació tributària de les rendes del capital, mantenint-se l'estat espanyol en un dels nivells més baixos a nivell europeu en aquest aspecte.
AQUEST PLA D’AJUST SERVEIX REALMENT PER COMBATRE EL DÈFICIT I SORTIR DE LA CRISI?
Pel que fa a la reducció de la despesa pública, es pretén situar l'estat espanyol en un dels nivells més baixos dels països avançats en despesa respecte el PIB. Aquesta reducció de despesa, però, no anirà acompanyada d'un augment dels ingressos, que continuaran estant per sota de la mitjana europea. Així, pel 2013 és previst que la despesa pública suposi només el 41,7% del PIB, però els ingressos només siguin del 36% de PIB. Cal tenir en compte que països com França tenen uns ingressos superiors al 50% del PIB, mentre que a Alemanya i Itàlia ronden el 45%.
Pel que fa a la reforma laboral, una de les principals conseqüències és la precarització dels contractes laborals i, sobretot, la intenció de remodelar el sistema de tal manera que els possibles augments salarials vagin lligats a qüestions de productivitat i no a l'augment de l'IPC. Aquest fet provocarà una caiguda del poder adquisitiu dels treballadors.
També s'han posat en marxa un seguit de processos de privatització. L'exemple més clar és la bancarització de les caixes d'estalvi, però també hi ha importants indicis d'experiments privatitzadors en el camp de la sanitat (per exemple, amb la implementació de l'anomenat “model Alzira”) o bé en la gestió d'aeroports o les loteries.
Finalment, els diversos canvis sobre el sistema impositiu estan construint un model d'impostos amb una preponderància cada vegada major de l'IVA, un dels impostos menys progressius que existeixen. Juntament amb l'augment de l'IVA, l'altre gran canvi ha estat l'eliminació dels impostos de successions i de patrimoni, així com la proposta europea de disminuir l'impost de societats per a les empreses transnacionals. En canvi, s'ha descartat qualsevol canvi significatiu que suposi una major gravació tributària de les rendes del capital, mantenint-se l'estat espanyol en un dels nivells més baixos a nivell europeu en aquest aspecte.
AQUEST PLA D’AJUST SERVEIX REALMENT PER COMBATRE EL DÈFICIT I SORTIR DE LA CRISI?
No.
Les mesures d'aquest pla no serveixen per eixugar el dèficit, ja que ni hi ha un canvi cap a un model econòmic que permeti revertir el dèficit en la balança comercial, ni hi ha un augment d'ingressos per a l'estat, ni de poder adquisitiu per als treballadors, ni de llocs de feina. Aquest pla serveix per a una finalitat que va més enllà de la crisi: canviar el model de producció i acumulació de capital.
L'aposta és construir un sistema amb menor consum agregat a nivell mundial, davant la impossibilitat de recuperació del model de producció de la globalització neoliberal. Els grans poders econòmics estant aconseguint aplicar un model amb menys salaris i pitjors condicions laborals, menys drets socials, menys consum, molt menys crèdit, menys treball però amb un nivell d'explotació i despossessió que imitarà determinats moment de segles anteriors.
La sortida de la crisi no suposarà un retonr als anys anteriors, sinó a una situació permanent de deteriorament social i econòmic, amb un atur estructural de més de tres milions i un descens del poder adquisitiu dels treballadors.
L'alternativa a això és avançar cap a societats més justes.
Per a fer-ho, no hi ha altra via que la de promoure una eliminació radical del capital fictici global.
Les mesures d'aquest pla no serveixen per eixugar el dèficit, ja que ni hi ha un canvi cap a un model econòmic que permeti revertir el dèficit en la balança comercial, ni hi ha un augment d'ingressos per a l'estat, ni de poder adquisitiu per als treballadors, ni de llocs de feina. Aquest pla serveix per a una finalitat que va més enllà de la crisi: canviar el model de producció i acumulació de capital.
L'aposta és construir un sistema amb menor consum agregat a nivell mundial, davant la impossibilitat de recuperació del model de producció de la globalització neoliberal. Els grans poders econòmics estant aconseguint aplicar un model amb menys salaris i pitjors condicions laborals, menys drets socials, menys consum, molt menys crèdit, menys treball però amb un nivell d'explotació i despossessió que imitarà determinats moment de segles anteriors.
La sortida de la crisi no suposarà un retonr als anys anteriors, sinó a una situació permanent de deteriorament social i econòmic, amb un atur estructural de més de tres milions i un descens del poder adquisitiu dels treballadors.
L'alternativa a això és avançar cap a societats més justes.
Per a fer-ho, no hi ha altra via que la de promoure una eliminació radical del capital fictici global.
És a dir, eliminar aquest sistema i construir-ne un d'alternatiu.
