Els til•lers de la Rambla tenen un intrús al número 73. Barcelona
Així
com en el passeig de Gràcia tenim una alzina a qui Mossèn Cinto
Verdaguer dedicà un poema, a la Rambla de Catalunya hi ha un pi, que el
claustre de professors i estudiants, van plantar davant del número 73,
de l'esmentada rambla on vivia, com a homenatge i regal al seu estimat catedràtic, Josep Maria Pi i Sunyer, en el seu 80 aniversari. Què millor
que un pi, com símbol del seu cognom.
Al mateix que l'alzina del
Passeig de Gràcia, aquest pi tampoc no s'ha desenvolupat molt, tot i ser
un arbre de creixement ràpid. Tant un com l'altre, se senten aliens en
el seu hàbitat; aquell per estar entre plàtans i aquest per estar entre
til.lers. Però allà segueixen, un per la memòria de mossèn Cinto i
l'altre per honorà a en Pi Sunyer.
Josep Maria Pi i Sunyer (San
Nicolás de los Arroyos, Argentina 1889 - Barcelona 1984) fou un advocat i
jurista català, fill de Francesc Pi i Sunyer i nét de Francesc Sunyer i
Capdevila. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i es
doctorà a la Universitat de Madrid. Personatge de Món, va ésser degà de
la Facultat de Dret i del Col·legi d’Advocats
Interessat per la
política, fou un dels fundadors d'Acció Catalana. Durant la Segona
República Espanyola fou secretari de l'ajuntament de Barcelona.
Curiositat:
Tot
i que va marxar a París al 1937, torna al 1940, essent depurat. Però va
treure per oposició la càtedra de Dret Administratiu el mateix any,
essent molt popular entre l’alumnat. #curiositatsdeBCN #naruralocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanurzaciódelmedi #elmanescalfañé
dimecres, 28 d’abril del 2021
Tempus discurrit... 28-04-21
Tempus discurrit... 27-04-21
Anglesina o glicina és el nom comú d'un
gènere que científicament s'anomena Wisteria frutensis. Originàries de Nord-americà i Xina. És de la família de les faves i pèsols.
Es una
planta llenyosa, de fulla caduca que s’enrrotlla sobra si mateixa i es
enfiladissa si troba un tutor. Les flors son com les de les faveres i
creixen com un raïm. Son lleugerament perfumades i de color
blanc-lilós, depenent del ferro que troben en els nutrients del substrat.
El fruit es semblant a una tavella de mongeta, avellutada i de tacte
agradable, però no es comestible.
Curiositat:
Les branques es
cargolen en sentit de les agulles del rellotge (dextrogires ) i floreix
sempre de les branques de fusta nova del darrer any. #campdebarracaBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Tempus discurrit... 26-04-21
El gat dalt la taulada...
El gat (Felis catus) és un
petit mamífer carnívor domèstic. Es tracta de l'única espècie
domesticada de la família dels fèlids Els gats poden ser casolans, de
granja o ferals.
Tenen la visió nocturna i el sentit de l'olfacte ben desenvolupats
Molts
països tenen un gran nombre de gats ferals (colònies), que han
contribuït a l'extinció de moltes espècies d'ocells, mamífers i rèptils.
Per aquest motiu, s'han plantejat mesures per controlar-ne les
poblacions.
Els gats es domesticaren a l'Orient Pròxim cap al 7500 a
C. Hi ha uns 600 milions de gats domèstics arreu del món cosa que en fa
el segon animal de companyia més popular després dels gossos. Sovint es
preferit per ser més autonem que el gos.
Els gats dormen moltes estones, a vegades, fins a 12-14 hores seguides degut a que son d’activitat nocturna.
.
El ritme cardíac d'un gat domèstic es troba normalment entre 140 i 220
batecs per minut, entre 2 i 3 cops més que els humans i la temperatura
corporal normal és de 38,5 graus.
Curiositat:
Son famosos dos
gats enfurismats, de coure, dalt de la teulada d’una casa d’art nouveau a
Riga (Estònia ), que l’amo va fer posar de cul a la casa del davant
(el Gran Gremi de Comerciants) ja que no el van acceptar.
tempus discurrit...25-04-21
L’actual Catedral de Barcelona, situada al
Pla de la Seu, prop de les restes de la muralla romana i en el lloc més
alt de la part antiga: 12 metres sobre el nivell del mar.
Està
edificada sobre una església paleso-cristiana (S. IV), destruïda per
Al-Mansur, es va transformar en romànica (S. XI) plànol de color vermell
a la foto, la gòtica es va construir durant els S. XIV i XV i la façana
( vegeu la 3a. foto) neogòtica al final del XIX.
L’edifici consta
de l’església i el claustre (on hi ha tretze Oques blanques que
signifiquen els 13 martiris de Santa Eulàlia i on hi balla l’ou el dia
de Corpus).
Els contraforts queden dintre de l’església, cosa que la
fa singular i que sembli que té set naus. Te 5 portes i la més antiga es
la de S. Iu ( a Llevant)
Està consagrada a la Santa Creu i a Santa
Eulàlia, de la qual se'n hi conserven les restes de les seves relíquies.
Santa Eulàlia fou destronada com a patrona de Barcelona per la Mercè.
Tal com era habitual durant el segle XVII, el Consell de Cent es reuní
per decidir quines rogatives calia emprendre per aturar la plaga de
llagostes que assolava Catalunya. En aquest context, l’incendi del
convent de la Mercè fou entès com un senyal per part dels consellers
barcelonins. Si la Mare de Déu de la Mercè intercedia per ells
alliberant-los de la plaga, la convertirien en patrona de la ciutat.
Curiositats:
Té
13 campanes la que toca els quarts (l’Honorata, va ser fossa al 1714
per haver tocat a somaten i transformada en un canó que des de Montjuïc
apuntava la ciutat) i la que toca les hores ( Eulàlia-Alfonsa-Maria de
les Mercès) és ara la mes gran de Catalunya, pesa 7.230 quilos i te una
boca de 232 cm. de diàmetre.
Té 160 gàrgoles en tot el perímetre, en destaquen: un elefant, un unicorn i un bou.