Tempus discurrit... 22-06-21

 El marcòlic vermell o lliri morat (Lilium martagon) és una espècie de planta de la família de les liliàcies. També es diu “consolta vermella”. És endèmic a tota Euràsia, des dels Pirineus fins a la Xina. És una de les plantes que hom anomena lliris.
Creix en boscs i prats, a muntanya. Les flors, nombroses en cada planta, són normalment de color porpra rosat, amb taques fosques i són flairoses.
Aquesta planta també es comunament coneguda com a Flor de Lis i ha inspirat a alquimistes (pels qui simbolitzava l’arbre de la vida), a religiosos (com a símbol de la verge Maria) i fins i tot la noblesa (s’emprava en heràldica per a distingir-los) i posteriorment va ser adoptat per el moviment escolta com a emblema.

Curiositat:
L’altra marcòlic, el groc o lliri dels Pirineus és un lliri del gènere Lilium. Viu entre 1500 i 2000 metres d’alçària. Aquesta espècie és endèmica dels Pirineus i la Serralada Cantàbrica. El marcòlic groc és la flor emblemàtica de la Vall de Núria, a Catalunya. 

#CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

tempus discurrit... 21-06-21

 Extraordinari concert de piano ahir a la tarda al Mundial, JJMM ha portat un pianista de talla: Daniel Ligorio
Un programa dedicat als 100 anys del naixement d’en Piazzola:
-Rapsòdia en blue de Gershwin,
-West side story de Berstein i
-les 4 estacions d’Astor Piazzola..
Acabant amb un Hivern delicat i carregat de sentiments.
Curiositat:
En Piazzola va viure més de 25 anys a New-York, feia de traductor a en Carlos Gardel i el va sobreviure degut a que no anava en el avió en que va morir-hi. #culturaalBdE #lamúsicaelmillordelshumans #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 20-06-21

 Pel Juny la falç al puny!!!
Fins avui la pluja ens ha respectat per a poder segar i batre, ara ho fa tot junt una màquina recol•lectora (cosetxadora en el argot de la pagesia) que amb una pinta al davant, talla i separa el gra de la palla, la qual serà embalada i servirà més endevant com a jaç o com aliment fibrós per el bestiar. I el gra, que va per un altra cantó, es portarà amb remolcs cap a les fàbriques de pinso o cap a les farineres, si es farina de Girona (D. O.-“És farina de Girona”) servirà per fer per exemple el PA de Tamuntana. El segell identifica que una farina ha estat elaborada exclusivament amb blats conreats a les comarques gironines, sota els controls de la producció integrada. Això permet als flequers artesans de les comarques gironines elaborar pa amb producte de km 0 i amb un altíssim nivell de qualitat certificat, que ofereix unes propietats organolèptiques excel-lents.
Curiositat:
Només hi ha tres farineres que panifiquen la farina de Girona: la Coromines a Banyoles, la Sunyer a la Bisbal i una tercera al Vallès Oriental: la Moretó de Mollet. #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 19-06-21

 El jonc, junc o jonc boval (Scirpoides holoschoenus) és una planta de l'ordre dels poals present a zones humides.
És de tipus perenne, te una tija allargada que pot arrivar tenir dos metres, és tova i s’aplasta fàcilment.
Les flors creixen cap el cap d’amunt de la tija, que acaba en una punxa, tenen forma esfèrica son blanques i verdes, es tornen marrons quan granen.
Curiositat:
Les tiges de jonc han estat emprades, juntament amb les canyes o els vímets, per a fer cistells. 

#CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 18-06-21

 

Esmorzar de ciclistes al Puigpelat. Els formatges son la conseqüència de la necessitat de transformar un aliment pereceder per poder-lo conservar.
A les dues, curat de cabra de les Villuercas, el segueixen a les 4 un altra Villuercas curat am pebre vermell dolç, un també extremeny de cabra blau: Granazul de la Granadilla, el següent, no es ben bé blau, però te alguna ratlla de Penicililium: el Gamoneu del Puertu i dos Cabrales per acabar: un més pastós per “untar” artesanal de cabra i un altra més dur i sec!!!
Curiositat:
L’evolució dels formatges en els últims 30 anys ha estat tan espectacular, que no costa, avui en dia, fer un rellotge de formatges de 24 hores, sense patir per la qualitat dels mateixos!!! #puigpelatBE #formatgesartesenals #culturaformatgeraancestral #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé





elbixu_albaruiz  així al final has pogut satisfer les teves ganes de formatge? 😉 que aprofitin molt! Tenen molt bona pinta 🤤

peremaria3449

La sidra, beguda de ciclistes, casa molt bé amb el Cabrales.

antoniarogenca

Com us cuideu xaval..!!

conxa_comas

Tota la vida recordaré algun rellotge de formatges menjat a casa teva...i ben regat amb el vi pertinent...

ramonmatarrodona

Bon profit! Ja salivo...

farranmarti

I d'això en diuen fer esport!!! Us la sabeu molt llarga. 😂😂

Tempus discurrit... 17-06-21

 Carbassons
El carabassó és una verdura, el fruit de la Cucurbita pepo, una planta anual herbàcia de la família de les cucurbitàcies. És originària d'Amèrica on era un dels principals conreus dels pobles indígenes precolombins.
És una planta monoica: te les flors masculines i femenines separades. Les femenines amb el pistil molt visible, tenen l'ovari en forma de petit carabassó. El fruit és una verdura de forma allarga normalment de color verd, encara que hi ha varietats d’altra color.
Curiositat:
Les flors masculines, que son les primeres que surten, se’n diuen badocs i farcits (d’anxova o formatge) i enfarinats i una mica fregits son deliciosos!!! 

#CMdlGBE #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 16-06-21

 Els circells.
Hi ha determinades plantes, que per enfilar-se i no caure, han desenvolupat a partir de la tija o de les fulles un òrgan filamentos que les permet arrapar-se a una altra planta o a tot el que tingui a la vora. L’estímul de contacte orienta en la seva direcció el circell, cargolant-se en forma d’hèlix. Se’n diu haptotropisme. “Hapto” d’agafar o tocar (Tropisme el factor estimulant del qual és el contacte unilateral amb un obstacle. )
A part de la vinya, hi ha moltes lleguminoses que en tenen: veça, guixonera i el pèsol.
Curiositat:
Tenen molts noms com per exemple: fils o banyes, cordills, arrapadors, creixents, verguerons, brotons, griolets, regamyols, ullets, rebotís, estenalles, etc. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

tempus discurrit... 15-06-21

El maracuià (Passiflora edulis) o fruita de la Passió te una flor espectacular.
La forma que te, s’associa a la corona d’espines , d’aquí el nom.
Els cinc pètals i els 5 sèpals de la flor representen als 10 apòstols si exceptuem a Pere i a Judes. Els cinc estams representen els cinc estigmes del calvari. I els tres pistils representen els claus a la creu.
Maracuià significa “niu de mosques”, i hi ha dos possibles teories per a aquesta nomenclatura: La primera és deguda a l´extrema dolçor del nèctar d´aquesta flor, que fa atraure infinitat de insectes per a alimentar-se, i en concret mosques. La segona es deu a l´aspecte de l´interior de la fruita, que plena de llavors negres, fa que sembli realment un niu de mosques. Sol viure una 10 anys.

Curiositat:
La flor és el símbol de Paraguai!!! #CMdlGBE #floralocalBE #naturalocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 14-06-21

 La colza acaba el seu cicle vital, les tavelles estan seques i dintre ja hi tenim la grana que ha madurat.
La planta s’està morint però deixa descendència per a la conservació de l’espècie.
Una part gran de la grana anirà cap a França per fer-ne oli!!!
Una altra part tornarà per alimentar vaques i porcs.
Curiositat:
La part sòlida que en queda després de l’extracció de l’oli conté un 36-37% de proteïna bruta, que fa que després de la soja sigui un aliment altament proteic per l’alimentació animal!!! #quasiqmzero #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus disucrrit... 13-06-21

Les flors de la vinya.
Quan es formen tenen gran quantitat de clorofil·la i per tant son molt verdes (foto1)
Son tan petites, quan s’obren, que es veuen més fàcilment en la projecció de l’ombra que no pas directament. (foto2)
Entre el Maig i el Juny apareixen en els ceps les infructescències, que es transformaran poc a poc en raïm, aquest procés s’anomena “quallat”.
El quallat dura entre 2 i 3 setmanes. I passa de flor a baia.
No totes les flors son pol·linitzades i per tant no totes es convertiran en grans de raïm.
Durant la floració, les plantes necessiten unes certes condicions, a saber: temperatures al voltant dels quinze graus, molta llum solar i res de pluja. En cas contrari la pol·linització es veuria afectada, aturant el quallat de la fruita

Curiositat:
Al calendari del cicle vital de la vinya, la floració i el quallat succeeixen de maig a juny en l'hemisferi nord i de novembre a desembre en l'hemisferi sud. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 12-06-21

 Les flors d’olivera han seguit el seu procés de fecundació anemòfila (produïda pel vent) i el pol·len ha arribat al seu destí.
Sovint aquesta classe de pol·linització dona lloc a processos albèrgics, ja que la producció de pol·len es molt elevada.
Les flors estan agrupades ( 10-40 a cada inflorescència) i n’hi ha de dues classes: perfectes i estaminíferes. Les perfectes son hermafrodites, o sigui tenen els dos sexes, i les estaminíferes només estams produeixen pol·len però no donen olives (fruit).

Des de que l’extracció de l’oli, no es fa per pressió ( es posava en esportins) el gust ha canviat i ja no queda aquella picor al coll deguda a elements que sortien de la morca (pasta, molla o molinada) al sobrepassar els 26-27 graus. Se’n diu extracció en fred i es fa per centrifugació!!!
A veure enguany com evolucionen i podrem tenir forces olives per salar!!!
Curiositat:
Es tracte de l’única “oliàcea” que dona un fruit comestible.
En trobem 9 espècies presents de forma espontània al territori. Son: el gessamí groc, el freixe de flor, el freixe de fulla gran, el freixe de fulla petita, l'olivereta, l'ullastre, l'aladern de fulla estreta i el fals aladern. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 11-06-21

 UN NÚVOL BLANC
Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanca...

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc...
© Edicions l'Empordà
Lletra d’en Lluis Llach

 

tempus discurrit... 10-06-21

 L’arboç de can Genoer.
L'arbocer o arbocera (Arbutus unedo) és una planta amb flor de la família de les ericàcies. També es coneix com a cirerer d'arboç, arboç o arboça, cirerer de llop, cirerer de pastor, llipoter o llipotera (Catalunya Nord). 

El fruit s'anomena arboç o arboça, cirereta d'arboç, cirereta de pastor o llipota/llipoti/llipot.
L'arbocer és un veritable arbre, encara que pel seu port sembla més aviat un arbust. Les fulles sempre son verdes i antigament s’associava a la immortalitat.
El de can Genoer, és segurament el més gran del massís de les Gavarres, però presenta ja símptomes de caducitat.
Les flors, blanques, tenen forma de campaneta, i estan de cap avall. Els fruits son esfèrics, rugosos de color groc i quan maduren es tornen vermell intens.
 

Curiositats:
El fruit i la flor de l’any següent son coetànies
La cirereta d'arboç és comestible i dolça.
Amb les cireretes d'arboç es preparava tradicionalment una beguda semblant a la sidra i també vinagre casolà.
També se'n pot fer melmelada o confitura. Aquesta melmelada, fàcil de preparar, és molt popular a Itàlia i a Còrsega. #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

jesus_marti_campmajo

Una bona bèstia!

Tempus discurrit... 09-06-21

 Temps de cireres!!!
El cirerer ( prunus Avium) és un caducifoli originari de la zona del mar Negre.
De copa allargada i alta en estat salvatge i més arrodonida quan es cultiva, no vol pas ser esporgat. Hem de tenir cura ja que és un arbre molt sensible a les ferides per poda i se’ns pot infectar ràpidament i assecar branques senceres. És bo disposar de pasta cicatritzant i untar les ferides just després del tall.
Les fulles son serrades i es tornen vermelles i grogues abans de caure.
Les flors son blanques amb 5 pètals hermafrodites i de fecundació creuada per abelles.
La cirera es de tipus drupa.
El cirerer és un dels fruiters típics de les hortes de les nostres terres ocupant un lloc privilegiat, ja que els seus fruits són apreciats per nens i adults.
Pot viure fins a 100 anys.
Varietats: Bing, Burlat, Cristobalina, Cua Llarga, Napoleon (vermella fosca), Picota Vermella, Picota Negra, Cor de colom, Prime Giant, Ruby, Stark-Hardy, Summit, Sunburst, Sweetheart, Van, Santina, Chelan, Cristalina, Roca, Lapins, EarlyBig.
Aquestes meves son de la varietat sweetheart!!!Curiositat:
La fusta, de color clar entre rosat i vermellós, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba; és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles ben apreciats. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

oriololler

Molt interessant, @el_manescal De la fusta també se'n fan instruments. Que jo sàpiga, les campanes d'alguns tibles són fetes de fusta de cirerer. Com que la fusta és clara, és tenyeix de color més fosc i així no contrasta tant amb la fusta de ginjoler del cos i de la part de dalt.

maraulet57

I si tens sort q no el sàpiguen els estornells en pots menjar ...👏😂

tempus discurrit... 06-06-21

 Transhumància (7)
5è dia i últim.
Des de Rocabruna fins a Llanars, 12 quilòmetres. Unes 6-7 hores, carretera asfaltada i lentitud, ja que el ramat està cansat. 

Sortim de Rocabruna a les sis del matí, anem fins a Font-rubí, esmorzem a coll Pregon i tirem cap a Camprodon passant pel costat del golf.

 Travessem Camprodon per plaça de la Vall, pont del Freixenet sobre el Ritort, c. del Freixenet, c. València, av. de Maristany i cap a Llanars. On triem les que van a la Moixa o al Catllar. Fem el dinar de comiat a la Moixa del barri de Feitús de Llanars.
 

Curiositat:
L’alcalde de Camprodon ens obliga a passar-hi el divendres quan sempre hi passàvem el dissabte. L’excusa es que el dissabte no te personal per netejar els carrers després de passar-hi les vaques. 

En canvi l’alcadessa de la Manere(França) voldria que en hi aturessim un dia per que podria organitzar una fira de la Transhumància. 😳
Qui perd els orígens, perd la identitat i molta gent no recorda que els CAMINS RAMADERS (O CARRERADES) HI EREN ABANS QUE: els cotxes, els carrers, les carreteres i els urbanites!!! #transhumànciaBERI #naturalocalRI #faunalocalRI #floralocalRI #humanitzaciódelmedia #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

tempus discurrit... 05-06-21

 Transhumància (6)
4t. Dia
Diada complicada, difícil i molt dura, més de 22 quilòmetres i molt de desnivell. Unes 13 hores. Cal entrar a França i els camins es compliquen. Podríem fer una drecera planera, però un ramader francès no ens permet fer el planer, cosa que ens estalviaria 5 hores de camí. Cal, doncs, baixar des de coll de Falgueres, darrere el Comanegre, fins a la Menera, i pujar per un GR secundari en fila índia, com a les «escaletes», dues o tres hores llargues.
Sortim des dels camps d’en Quel cap al Moretó i seguim la riera de Sant Aniol, que creuem fins als prats de Cal Moretó, on fem una queixalada, per matar el cuc, mentre les vaques i els vedells aprofiten les pastures. 

Pugem el coll de Falgueres, molt dret i mal camí, les vaques s’escampen cada vegada que trobem petits prats. En arribar a dalt per la pujada de l’Infern, es dispersen, i tenim feina a agrupar-les. 

Baixem fins a la Menera (França) i pugem pel marge esquerre del torrent de Malrem. Tardem gairebé tres hores des del primer cap fins a l’últim. 

 Al prat del coll de Malrem hi ha boira, que es va dispersant, després ens costa aviar-les per les boixedes. Deixem a mà dreta Bocabartella, passem pel cingle Blanc i el coll del Roure i anem a parar a l’Oratori de Sant Antoni, a la pista del Comanegra, on arribem a les tres tocades. 

Parem a dinar, han passat 9 hores des que havíem fet la queixalada. I per la pista i un tros de carretera ( la que porta a Beget) arribem a Rocabruna cap a les 7.
 

Curiositat:
Tal com vàrem comentar en el primer post les disputes entre els agricultors (sedentaris) i els ramaders (transhumants) fa per exemple que haguem de fer 5 hores més de camí. Moltes pel·lícules de Far-west tractaven aquesta temàtica. A tot el Món hi ha milions de quilòmetres de tanques per mantenir a les vaques, ovelles i cavalls fora de carreteres i camins per evitar accidents com per exemple: Islàndia, Xile, Argentina o Austràlia. #transhumànciaBERI #naturalocalRI #floralocalRI #faunalocalRI #quasiqmzero #elmanescalfañé