El manescal: qui te per art i ofici guarir les malalties de les besties

dijous, 30 d’abril del 2026

30-04-26

Sauquer o Saüc .-
és una espècie de planta amb flors del gènere Sambucus. És un arbust caducifoli que es troba bàsicament a l’entorn europeu, especialment a les conques de la Mediterrània.
Amb la flor es poden fer infusions, però antigament
s’afirmava que el saüc tenia propietats diaforètiques i anticatarrals. S’utilitza per tractar els estats gripals, bronquitis, tos seca i el catarro nasal crònic acompanyat de sordesa i sinusitis. #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

28-04-26

Fotografia nocturna -74; la passarel•la del Passeig. #fotografianocturnaambmòbil #fetasensefiltresniretocs #elmanescalfañé

27-04-26

Si per S. Jordi espiga l’ordi, per S. Marc espiga el blat. El procés replicatiu de la reproducció fa que d’un gra eixut (12% d’humitat) enterrat a finals de tardor, en surti una espiga amb grans: entre 25 i 50 a la primavera.
Curiositat:
Sense aquesta multiplicació les espècies no poden ni evolucionar ni perviure.

17-04-26

La polinització entomòfila ha tingut èxit. Els insectes ha fet la seva feina i veiem ja la formació del fruit, una drupa amb carn i pinyol.
Curiositat:
Drupa ve de latí i significa oliva. #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

13-04-26

Colza - 11.-
Heus ací l’evolució de la flor en una tija que s’allarga dia a dia
És un fruit en síliqua de 5 a 7 cm que té diverses llavors d’1,5 a 2 mm de diàmetre.
D’aquesta llavor tant minça se’n hi treu l’oli que pot servir per a consum o per fer bio-dièsel.
Curiositat:
La producció Mundial supera els 36 milions de tones!!! #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

07-04-26

Cirerer - 4.-
Les flors són blanques, amb cinc pètals, hermafrodites, agrupades en corimbes (surten del mateix lloc i tenen la mateixe llargada ler aguantar primer la flor i més tard la cirera), de fecundació creuada per insectes (la polinització entomòfila és el procés on insectes com abelles, papallones i escarabats transporten el pol·len des de l’antera (part masculina) fins a l’estigma (part femenina) d’una altra flor).
La floració es produeix abans de l’aparició de les fulles.
Els fruits, les cireres, es desenvolupen passats dos mesos, i són de tipus drupa.
L’arrelament depèn de les característiques del sòl. En terrenys profunds forma un sistema potent, contràriament al que passa en terrenys somers, amb evident perill d’arrabassament per ventades.
Curiositat:
Al Japó just quan cauen els pètals, la gent s’hi reuneix a sota i celebra l’arribada del bon temps. #CMdlG #naturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

dimarts, 28 d’abril del 2026

03-04-26

Tramuntana -3.-
Des de l’Empordanet veiem venir la tramuntana ( del llatí transmontanus = darrera les muntanyes) per l’ull de bou del Portús.
Feia un quants anys que semblava que aquest vent Mediterrani estava ausent, com si fes migdiada, però durant el mes de març sembla que ha despertat amb bufaruts prou forts com per fer caure arbres tocats per la sequera dels últims anys. #CMdlG #naturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

02-04-26

Pera de Sant Joan.-
És una pera molt primerenca, el perer floreix a final de març primers d’abril.
Uns diuen que es va originar a Mallorca, d’altres a S. Boi de Llobregat.
Els Castell la van portar de Sudamèrica al s. XIX.
Es menja amb pell, però es torna lloca pocs dies després de collir-la.
Curiositat:
El nom li ve per que madura als volts de S. Joan. #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

31-03-26

Cirerer - 3.-
La flor del Prunus Avium és blanca i neix en grups de 2 a 8, fa que sovint sigui un arbre ornamental tant per quan floreix com quan a la tardor les fulles passen de verd a vermell i finalment a groc abans de caure.
Al Japó és consira com a arbre de la primavera per la floració i la bellesa efímera.
La fusta vermellosa del cirerer és després de la de noguera la més apreciada per fer mobles.
Curiositat:
Prunus ve del temps dels Romans que van definir totes les espècies fruita amb pinyol com a derivats de la Prunera i Avium per que son unes grans menjadores d’aquesta fruita. #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

diumenge, 29 de març del 2026

27-03-26

Ratpenat.-
És un mamífer, l’únic amb capacitat per volar, gràcies a una membrana anomenada “patagi”, en realitat és pell.
La majoria son insectívors, però d’altres son frutívers i alguns pocs hematòfags, els famosos vampirs.
N’hi ha més de 1.400 espècies quasi un 20% de les espècies de mamífers.
Els frutivors son uns grans pol·linitzadors.

Curiositat:
El seu nom ve del llatí i significa “rata amb ales”.
Dormen de cap per avall gràcies als tendrums que permeten mantenir les urpes dels peus sense fer quasi força muscular. #faunalocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

25-03-26

Ànega i ànec -1
Ocell corpulent que pot arribar a volar distàncies llargues, tot i que el seu medi natural és l’aigua.
En alguns llocs s’anomena tiró.
Són omnivors i les seves fonts d’alimentació són: herbes, granes, plantes aquàtiques, peixos, insectes i altres.
Muden les plomes de les ales totes de cop, cosa que els obliga a romandre amagats durant un cert temps, ja que la seua capacitat de fugida es veu disminuïda en aquest moment. Aquesta es deu haver escapat d’alguna granja, ja que es de raça domèstica.
Curiositat:
Pertanyen al grup de les palmípedes, tenen membrana interdigital que els permet nadar i cabussar-se. #faunalocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

24-03-26

Per Sant Josep la colza fa aquests crescuda espectacular de la tija i surt la fotogènica flor groga. De fet és un nap que es cultiva per la llavor d’aquestes flors. #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

23-03-26

JJMM va portar-nos un concert especial, al canviar el pianista per malaltia, vàrem passar d’escoltar un concert de Tangos a un altra amb un aiguabarreig d’en Serrat, alguns temes d’en Josep Mas (Kitflus) i dos tangos un d’ells fabulós: AVE Maria.
Tinguem salut per poder escoltar aquests artistes. #actesculturalslocalsBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
6d

20-03-26

De bon matí el Canigó nevat es fa notar en el perfil no massa llunyà dels Pirineus. #CMdlG #naturalocalBE #elmanescalfañé

19-03-26

Poc a poc es van veient els efectes de la tramuntanada, prop de 90 km/ h. han fet caure molts arbres que tenien les arrels en terrenys on la pluja ha esponjat la terra. Els de la foto son dos arbres prop de la riera del Vilar, l’Alzina del pont vell de can Xerric tenia un diàmetre superior al metre. #CMdlG #naturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

17-03-26

Alineació perfecta entre el convent, la Mare de Déu del Mont i el majestuós Canigó!!! #núvolBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

13-03-26

Hi ha plats que sobreviuran al menjar ràpid actual, un d’ells “el rostit”.
Un plat de cuina lenta. Ingredients de km. zero i aquell “xup xup” interminable que dura tota la tarda.
És de ben segur un plat que fa festa i que invita a sobretaules llargues per una bona digestió, prenent glopet a glopet un estomacal ben nostrat, la ratafia. Salut tinguem per anar-ho fent!!! #actesculturalslocalsBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

Almanac del cordill

Els Romans van ser els primers en fer tunels per passar-hi carreteres.
23-03-25.- A l'edat mediaval, les tòfonesno eren gaire apreciades, per ser negres i per nèixer sota terra eren considerades d'origen diabòlic.
24-02-25_ les vaques i els cavalls poden dormir dretes, però en aquesta postura no descansen
24-01-25 S. Francesc de Sales; parlem de dents de tauró quan a un nen li surt una doble fila de dents, sabem que els taurons en tenen 7 de files
20-02-25_ plantem en arrel nua quan les arrels van al aire, sense un pa de terra
13-01-25.- avui comença la setmana dels barbuts, S. Hilari, diuen la més freda de l'any. Hem començat bé, a CMdlG a -4º C. , el Sol des de 08:18 fins 17:44 i Lluna plena a les 23:27 a Càncer, BOIRES A LES PLANES (Calendari dels Pagesos)
08-01-25 S. Apol·linar i S. Gúdula. quan s'entraba a una casa es deia sempre: AH MARIA!!!

Paraula del dia de RODAMOTS.

ANAR A TOTES.- Algú, anar al màxim de les seves possibilitats, fins al límit. Va a totes per tal d’aconseguir treure la millor nota de la classe. Quan surt al camp, el nostre equip sempre va a totes.
ANAR DE TRONC.- Anar junts i avinguts a divertir-se. Es van separar de la colla i tots tres van anar de tronc fins a la matinada. Origen de l’expressió L’expressió anar de tronc es fonamenta en el fet que el tronc, a més de «la part d’un arbre o arbust compresa entre les arrels i les branques», és també un «parell de cavalls o muls que tiren un carruatge enganxats al fusell». Segons aquesta segona accepció és molt fàcil d’entendre què vol dir anar de tronc: dos amics que van junts a passejar, divertir-se, etc. En Joan i en Pere sempre anaven de tronc.
ANAR-LI AL DARRERA AMB UN FLABIOL SONANT.- Perseguir algú inútilment perquè faci alguna cosa; donar per perduda alguna cosa. Li vas deixar un llibre a la Laia i ara el vols recuperar? Ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant! Va deixar perdre l’ocasió, ara ja li pot anar al darrere amb un flabiol sonant.
BEMOLLS.- Eufemisme per collons; s’usa amb verbs com ara tenir o tindre, tocar, etc. Ara que ho teníem tot a punt, venen els veïns a tocar els bemolls. Sí que té bemolls que el nou ens vulgui donar lliçons. Etimologia En sentit recte (‘signe musical que indica que l’entonació natural de la nota que precedeix s’ha d’abaixar un semitò’) ve del baix llatí be molle, ‘be suau, molla’, a causa de la representació antiga, i també anglosaxona actual, de la nota musical si per una lletra b.
CALMÓS/OSA.-Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
CEBA.- En sentit figurat, dèria excessiva, idea fixa. Quina ceba que li ha agafat, amb això d’estudiar música, però no té bona oïda. Etimologia Del llatí cēpa, mateix significat. Més mots de la mateixa família són ceballaire (‘venedor de cebes’), ceballut, cebar (‘camp plantat de cebes’), cebaci (‘de ceba’) i ceballot.
COM AQUELL QUE DIU.- Fórmula que serveix per a acompanyar una afirmació poc exacta o que ho pot semblar. Només érem quatre, com aquell qui diu. Ell era, com aquell qui diu, una mena de missioner. També: com aquell que diu, com qui diu, per dir-ho així, com si diguéssim, que diguéssim
DIDALERA.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
ENNUEG.- Acte d’ennuegar-se. Entre els plors i els ennuecs no vam entendre bé el que ens deia. També: ennuegada, ennuegament Etimologia D’ennuegar, del llatí vulgar innodicare, llatí clàssic innodare, ‘fer un nus’, derivat de nodus, ‘nus’.
ESCLATA-SANG.- Nom donat a diversos bolets comestibles de la família de les russulàcies, tots ells pertanyents al gènere Lactarius. Els més coneguts són el Lactarius sanguifluus (rovelló) i el Lactarius deliciosus (pinetell). Es fan a les pinedes. Els esclata-sangs són molt bons de menjar, fregits, guisats o bé rostits a la brasa o a la planxa. Esclata-sang es diu sobretot al sud del País Valencià, a Mallorca i a Menorca; en altres bandes la denominació més comuna és rovelló. Vegeu en aquest mapa com en diuen a les diverses comarques.
GINESTA.- 1 Arbust de la família de les papilionàcies (Spartium junceum), gairebé sense fulles, de branques verdes semblants a joncs, de flors grogues i oloroses i llegum negre quan és madur, que es fa a les terres mediterrànies. 2 Flor de la ginesta. Etimologia Del llatí vulgar genĕsta, llatí clàssic genista, mateix significat. Un ginestar és el lloc on abunden les ginestes. L’arbust també rep el nom de ginestera.
GRATAR.- Fregar amb les ungles. Els óssos graten els arbres per marcar el territori. Quan no sap què respondre, es grata el cap. Per extensió, fregar una cosa per a arrencar-ne allò que en revesteix la superfície, la capa més externa. Va gratar la pintura de la paret per veure què hi havia a sota. Per saber si teniu premi, grateu la zona platejada amb una moneda.
JOQUER.- 1 Lloc (normalment barra o embarrat) disposat perquè hi dormin les gallines, l'aviram, etc. A mitjan gener, cada gallina al joquer. 2 Jaç, llit, lloc per a dormir. En aquella posada trobareu bon menjar i bon joquer. També: joc (o jóc, abans que en suprimissin el diacrític) Etimologia De joc, del germànic fràncic juk, ‘jou; perxa per a objectes’.
MANOBRE.- Obrer que ajuda el paleta en totes les feines que no necessiten gaires coneixements de l’ofici. Quan van decidir de restaurar l’ermita, el mestre d’obres va comparèixer acompanyat d’un paleta i un parell de manobres. Etimologia Compost de mà i obra, inicialment ‘mà d’obra, materials i conjunt de constructors’, amb pas de l’abstracte a l’agent, en masculí, com guàrdia, guaita.
MESTRE DE CASES.- Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres. Sense un mestre de cases no es pot emprendre cap construcció. També: mestre d’obres
MEULA.- 1 Borratxera (mall., men.). Escorxava una meula que havia agafada diumenge decapvespre. 2 Constipat fort (mall., men.). He agafat una meula que no m’aguant. No vagis descalç, que aplegaràs una bona meula!
OCUPADA.- Eufemisme de prenyada; dit de persones o animals prenys. «Tinc la dona ocupada». «Tinc la vaca ocupada». També es deia: «Tinc la dona plena». Un altre eufemisme sinònim és panxuda. Etimologia D’ocupar, del llatí occupare, mateix significat, derivat de ob- ‘enfront de’ i capĕre ‘agafar’. Més mots de la mateixa família són cabre, cabuda, encabir (o enquibir), preocupar i desocupar.
PARSIMÒNIA.- Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
PENSAMENT.- Nom donat a les espècies del gènere Viola, de la família de les violàcies, de flors semblants a les violetes, però amb els dos pètals laterals acostats al superior. Cal esmentar-ne el pensament de jardí o, simplement, pensament (V. wittrockiana) i el pensament silvestre o de camp (V. tricolor). Etimologia Pensament ve del verb pensar, però en el sentit de la flor potser ve del francès pensée; a l’Edat Mitjana aquesta flor era considerada un símbol de la memòria.
PICAPEDRER.- 1 Persona que treballa la pedra que ha d’ésser emprada en construcció. 2 A les Balears, paleta, mestre de cases. També: picador -a, picapedra, pedrapiquer -a Etimologia De picapedra, que és una altra manera de designar els picapedrers, de picar i pedra.
POCA COSA.- 1 Cosa sense importància. La feina que m’han encomanat és poca cosa, aviat l’hauré enllestida. 2 Persona feble, insignificant, físicament o de caràcter. Aquest noi és molt poca cosa, però encara pot créixer. És tan poca cosa que no se sap imposar quan cal. També: poqueta cosa, poca coseta
QUÈ DIUS ARA! .- Expressió que indica sorpresa, estranyesa, davant el que un altre afirma o nega. Anar a la platja? Què dius ara! No veus que està a punt de ploure? —S’ha mort la meva mare. —Què dius ara? Si que em sap greu! També: què dius!, què vol dir!
SANGONERA.- 1 Invertebrat anèl·lid de la classe dels hirudinis, que es caracteritza perquè s’adhereix a altres animals i els xucla la sang. 2 En sentit figurat, persona que viu, que s’enriqueix, a despeses d’altri, exhaurint-ne els béns, els recursos; cosa que absorbeix grans cabals.
SANGTRAIT.- Blau, especialment petita acumulació de sang presa continguda sota la pell que es fa als dits, a les parts carnoses de la mà, etc., a conseqüència d’una pessigada, d’un cop d’una eina, etc. M’he pessigat els dits amb les estenalles i m’ha sortit un sangtraït. També: mostela, mula; el DCVB recull les formes sangprès i peramassat al Conflent. Segons els llocs es pronuncia santrit, sentruït, sang truïda, etc.
TRANQUILITAT I BONS ALIMENTS.- Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma. No t’espantis i fes-ho a poc a poc; tranquil·litat i bons aliments.
TRINCAR.- Beure molt (Empordà). No trinquis tant, que t’emborratxaràs.
UAL·LA!!!.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
VERGONYES.- Eufemisme per òrgans genitals; s’usa sobretot amb els verbs ensenyar, mostrar, etc. No els feia res d’ensenyar les vergonyes a casa, encara que tinguessin visita. Mig poble els va veure al riu mostrant les vergonyes.