La VIDA
0. Fa uns 380.0001000.000 del BIG-BANG ('gran explosió' o explosió original o originària) és el model cosmològic de l'Univers que considera que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual)
1. FA UNS 4.500 MILLIONS D’ANYS ES VA FORMAR EL PLANETA TERRA
2. FA UNS 3.500 MILIONS D’ANYS APAREIX LA VIDA A LA TERRA, éssers unicel·lulars sense nucli capaços de reduplicar-se (ARN – ADN), procariotes (que no posseeixen membrana nuclear)
3. FA UNS 1.500 MILLIONS D’ANYS APAREIXEN éssers unicel·lulars amb nucli, eucariotes. (que posseeixen un nucli amb membrana nuclear ben diferenciat del citoplasma. També tenen una sèrie d'orgànuls bastant complexos: ribosomes, aparell de golgi, mitocondris, , vacúols, lisosomes, reticle endoplasmàtic, cloroplasts)
4. FA UNS 600 MILLIONS D’ANYS APAREIXEN éssers PLURICEL·LULARS. Tots eucariotes.
5. El super-continent Pannòtia formà fa 600 milions d'anys i es fragmentà només 50 milions d'anys més tard.
6. Fa uns 550 Milions d’anys apareixen els animals vertebrats.
7. Els peixos, els vertebrats més antics, evolucionaren als oceans fa uns 530 milions d'anys.
8. Una gran extinció en massa (primera coneguda) tingué lloc cap a la fi del període Cambrià, que acabà fa 488 milions d'anys.
9.
A
finals del període Ordovicià, fa 440 milions
d'anys, tingueren lloc més extincions en massa, potser a causa
d'una nova època glacial.
10. Ara fa uns 380-375 milions d'anys, els primers tetràpodes evolucionaren dels peixos.
11. Fa uns 365 milions d'anys tingué lloc un altre periode d'extincions, causat possiblement per un refredament global. Les plantes desenvoluparen llavors, cosa que accelerà dràsticament la seva expansió a la terra durant aquest període.
12. Fa 300 milions d'anys es formà el super-continent més recent, Pangea.
13. L'extinció en massa més gran de la història de la Terra, l’extinció permiana, tingué lloc fa 250 milions d'anys, al límit dels períodes Permià i Triàsic; el 95% de la vida a la Terra s'extingí.
14. Un altra extinció a finals del Triàsic que no afectà gaire els dinosaures i fa uns 200 milions d'anys.
15. Fa 180 milions d'anys, la Pangea es fragmentà en Lauràsia i Gondwana.
16. Els indicis més antics de plantes amb flor corresponen al període Cretaci, uns vint milions d'anys després, és a dir, fa uns 132 milions d'anys.
17. Fa 65 milions d'anys, un meteorit d'uns 10 quilòmetres de diàmetre impactà amb la Terra just davant de la península del Yucatàn, expulsant enormes quantitats de pols i vapor a l'aire, que blocaren la llum solar, evitant la fotosíntesi. La gran majoria d'animals de grans dimensions, incloent-hi els dinosaures no aviaris, s'estinguiren, i això marcà la fi del Cretaci i de l'era Mesozoica.
18. A partir d'aleshores, durant el Paleocè, els mamífers no trigaren a diversificar-se, créixer i esdevenir els vertebrats dominants. L'últim avantpassat comú de tots els primats degué viure uns dos milions d'anys més tard, fa uns 63 milions d'anys.
19. Cap a finals de l'Eocè, fa 40 milions d'anys, alguns mamífers terrestres ja havien tornat als oceans i evolucionat en els avantpassats dels dofins i de les balenes.
20. Un petit primat africà que visqué fa uns 6 milions d'anys fou l'últim avantpassat comú dels humans actuals i els seus parents més propers, els bonobos i ximpanzés.
21. Amb l'habilitat de caminar d'empeus i al començar a menjar carn, la mida del cervell augmentà ràpidament, i fa uns 2 milions d'anys ja havien aparegut els primers animals classificats en el gènere Homo.
22. És probable que els primers a manipular el foc fossin els Homo erectus (o Homo ergaster), fa almenys 790.000 anys. És més difícil establir l'origen del llenguatge; no està clar si l’Homo erectus podria parlar o si Homo sapiens fou el primer a aconseguir-ho.
23. Es creu que els humans anatòmicament moderns, Homo sapiens, s'originaren fa uns 200.000 anys a Àfrica. Els primers humans que presenten proves d'espiritualitat són els neandertals , sovint classificats com a una espècie diferent que s'extingí; enterraven els morts, generalment amb menjar o eines
24. Fa 11.000 anys, Homo sapiens ja havia arribat a l'extrem meridional d'Amèrica del Sud, l'últim dels continents no habitats, amb l'excepció de l'Antartida. L'ús d'eines i el llenguatge continuaren perfeccionant-se, i les relacions interpersonals esdevingueren més complexes.
25. L'evolució cultural sobrepassà ràpidament l'evolució biològica i comença la HISTÒRIA com a tal. Entre fa 10.500 i 9.000 anys, els humans que vivien al Creixent Fèrtil, a Mesopotàmia, començaren el conreu sistemàtic de plantes i animals:l'agricultura.
26. Els excedents alimentaris permeteren l'establiment d'una classe clerical o governant, i més tard un repartiment de funcions. Això portà a la primera civilització de la Terra, a Sumer, entre el mil·lenni IV aC i el III aC. Aviat en sorgiren més a l'Antic Egipte i a la vall de l'Indus.
27. A partir del 3000 aC, l'hinduisme, una de les religions més antigues que encara es practiquen avui, comença à prendre forma.
28. Al voltant del 500 aC hi havia imperis a l'Orient Mitjà, Iran, Índia, Xina i Grècia, en un estat més o menys igualat; a vegades s'expandia un imperi, i més tard declinava o perdia terreny.
29. A partir del 1500 (s. XVI), les civilitzacions europees iniciaren uns canvis que menarien a la revolució científica i a la industrial: Europa començà a exercir un domini polític i cultural sobre les societats humanes d'arreu del planeta.
30. La globalització econòmica, impulsada pels avenços en les comunicacions i el transport, ha canviat la vida quotidiana de moltes parts del món.
