canya
1 1 f. [LC] [BOS] Planta perenne i rizomatosa de la família de les gramínies, forta i de gran desenvolupament, de fulles amples i flors agrupades en panícula terminal, procedent de l’Àsia, sovint plantada i naturalitzada a les vores de rambles i torrenteres, riberals dels rius i marges de camins (Arundo donax)(almanac del cordill)
Les canyes són una gran ajuda a l'hort.
Talleu-les en Lluna Vella.
Ens serviran per asprar les tomaqueres i les mongeteres.
Millorarem la producció si asprem també plantes de cogombres i pèsols.
Les canyes musicals
Per a un instrument determinat, diferents canyes produeixen sons amb efectes i estils distints. Les canyes varien en resistència, per exemple, i les resistències varien entre els fabricants. La resistència, o duresa, d'una canya afecta l'articulació i la dificultat a produir un so ple. Una bona canya produeix un so lleuger després de ser tocada per una estona, mentre que canyes dolentes poden produir un bon so immediatament i es desgasten de pressa.
Canya simple
Les canyes o llengüetes simples són usades, des de fa més de 4.000 anys, per a instruments variats de vent. L'utilitzen el clarinet i el saxòfon entre els instruments de l'orquestra. Pel que fa als instruments tradicionals no és tan freqüent com la canya doble. Es troba en els bordons de molts tipus de cornamuses, entre ells el sac de gemecs, així com al reclam de xeremies eivissenc, als orgues de boca i al launeddas sard.Entre els fabricants de canyes es troben Medir de Palamós, Xilema del País Valencià, Vandoren i Rico, entre altres. La millor canya, per fer música, creix a l'Empordà i també a la regió provençal del Var.
Doble canya
Les canyes, llengüetes o inxes dobles, produeixen un so molt diferent de les canyes simples. Hi ha diversos tipus de canyes dobles que fan sonar el fagot, l'oboè, els grall de la gaita i del sac de gemecs, el corn anglès, la Xeremia, la tenora, el tible, la gralla, la dolçaina, etz.
 |
| Oboè |
 |
| Fagot |
 |
| Tenora |
