L’aigua és vida i per tant un bé comú
L'aigua és un
element essencial per a la vida i, en el nostre entorn, és un recurs limitat
que no es pot malbaratar.
CARTA EUROPEA DE L’AIGUA
1. No hi ha vida sense aigua. L’aigua és un bé preciós,
indispensable en totes les activitats humanes.
2. Els recursos d’aigua dolça no són inesgotables. És
indispensable de preservar-los, controlar-los i, si és possible,
incrementar-los.
3. Alterar la qualitat de l’aigua és perjudicar la vida de les
persones i la dels altres éssers vivents que en depenen.
4. La qualitat de l’aigua ha de ser preservada a nivells adaptats
a la utilització per a la qual està prevista i ha de satisfer especialment les
exigències de la salut pública.
5. Quan l’aigua, després de l’ús, es retornada al medi natural, no
ha de comprometre els usos posteriors que se’n faran, ja siguin públics o
privats.
6. Per a la conservació dels recursos de l’aigua, és essencial el
manteniment d’una protecció vegetal adequada –de preferència forestal– sobre
els continents.
7. Els recursos de l’aigua han de ser objecte d’un inventari.
8. La bona gestió de l’aigua ha de ser l’objecte d’una
planificació decidida per les autoritats responsables i competents.
9. La salvaguarda de l’aigua implica un esforç important de
recerques científiques, d’informació d’especialistes i d’informació pública.
10. L’aigua és un patrimoni
comú, el valor del qual ha de ser reconegut per tothom. Tots tenim el deure d’economitzar-la i
d’usar-la amb compte.
11. La gestió de les
existències de l’aigua hauria d’inscriure’s en el marc d’una conca natural
hidrogràfica abans que en el de les fronteres administratives i polítiques.
12. L’aigua no té fronteres.
És un recurs comú que necessita una cooperació internacional.
Estrasburg, 6 de maig de 1968.
Vegeu la distribució de l’aigua en el nostre
planeta blau.
Les tres quartes parts de la superfície de la
Terra son d’aigua SALADA (73,73%), el 25,69% és terra ferma i només el 0,59 % és aigua dolça.
No sempre ha estat així, l’evolució del Planeta és:
VIVA, PERMANENT I CONSTANT des de fa
més de 3.500 milions d’anys.
Però mai com ara l’empremta humana ha fet tant mal
al Planeta, pensem que a l’any 1 hi havia 200 milions de persones, al 1800 uns
1.000, al 1990 cap a 5.300 i al 2011 més de 7.000 milions.
Per el que fa a nosaltres, vivim en una zona
Mediterrània amb una pluviometria escassa entre 550 i 650 litres anuals.
La dependència de l’aigua doncs ens ve donada per
el consum i l’hem de treure tota de
la conca del Daró.
La conca del Daró recull totes les aigües plujanes
de la vesant nord de les Gavarres. Presenta un aqüífer superficial d’uns 30 (trenta)
metres de profunditat, fins que s’ajunta amb l’aqüífer del Ter on presenta una
fondària de 80 metres.
L’extracció de
l’aigua de l’aqüífer superficial és la que fins fa pocs anys ha estat suficient per al consum de boca, de la llar, l’industrial i l’agrícola.
El fet es que l’augment del consum, tot i que la
de boca és una part poc important, no és així especialment la que fa referència
a: dutxa, banys, rentadores, rentaplats, etc..., i sobretot les piscines i la
gespa (especialment en períodes de calor: estiu); a part de l’industrial i en
gran mesura l’agrícola (un 80%), ha provocat un dèficit hídric, difícil de
sostenir.
L’aqüífer
és una successió de capes de roca, terra i sorra, més o menys poroses, que
filtren l’aigua de la pluja fins que queden saturats, actua com una esponja
natural, als fons de la qual hi ha una capa
impermeable: roca mare i/o argilosa que actua com a contenidor, fent que la
que no s’ha pogut absorbir passi a les fonts,
rieres i rius, en el nostre cas al Daró.
Com
més profund és l’aqüífer, més possibilitat d’emmagatzematge i més capacitat de
filtració.
Com
més profund millor qualitat de l’aigua.
El
nostre és poc profund i per tan MOLT LÀBIL.
El
nivell superior de la zona freàtica, es coneix com a nivell freàtic.
El
nivell freàtic pot trobar-se a diferents profunditats, depenent de les
circumstàncies geològiques i climàtiques, des de només uns centímetres fins a
desenes de metres per sota de la superfície. En la majoria dels casos la
profunditat varia amb les circumstàncies meteorològiques (degut a la sequera en
aquests moments és molt baix) de les quals en depèn la recàrrega dels aqüífers.
El
nivell freàtic no és horitzontal, a diferència del nivell superior dels mars o
llacs, sinó que és irregular, amb pendent monòtonament decreixent des del
nivell superior al nivell inferior a causa de la gravetat.
Fenòmens
com la lixiviació (Procés de migració descendent
dels elements solubles del sòl, originada per l’aigua de pluja o d’infiltració.)
i la percolació (Flux de l’aigua en el sòl, amb transport de
substàncies dissoltes o en suspensió a través de les partícules de terra que
fan de filtre) fan
que l’aigua sigui de millor o pitjor qualitat, influint-hi sobretot la quantitat de substàncies que afegim a
l’aigua que va a parar a l’aqüífer tant:
1.
a
les cases(últimament molts productes químics: detergents, olis, inodors a les
motxilles dels WC, que alteren els
processos de les depuradores, al igual que productes pocs degradables com
filtres de cigarretes, tovalloles humides i compreses),
2.
com
a la gespa (adobs nitrogenats per mantenir-la verda), com a la piscina
(algicides i derivats del clor),
3.
com
a l’industria (metalls pesats i detergents),
4.
com
a l’agricultura (adobs i fitosanitaris).
L'aigua per a usos agrícoles, malgrat que consumeix prop del 80 % de
les aigües disponibles, te efectes beneficiosos perquè els cultius agrícoles, a
través de la transpiració de les fulles, fan de gran depuradora de les aigües
superficials; i amb la fotosíntesi restableixen els nivells d'oxigen a
l'atmosfera, de manera que contraresten l'efecte hivernacle, absorbint CO2.
Caldria fer un ús correcte dels PRODUCTES que s’usen: plaguicides, fitosanitaris
i adobs (tant els minerals com els orgànics).
També s'haurien de millorar: els canals oberts i les conduccions
d’aigua enterrades per evitar pèrdues,
així com substituir el reg per inundació per sistemes com el degoteig o la
micro-aspersió, per tal de millorar-ne l’eficiència i per tant disminuir-ne el
consum.
En
algunes parts del món l'ampliació dels regadius i d'altres activitats que
consumeixen aigua s'ha fet a costa d'aqüífers, i això provoca una lenta o
gairebé nul·la recàrrega. Això ha tingut algunes conseqüències negatives com
l'assecament de fonts i zones humides, la intrusió salina en aqüífers costaners
o l’alteració dels nínxols ecològics superficials amb la conseqüent pèrdua de
diversitat biològica.
No és
així quan la font d’aigua prové d’un envasament d’un riu sempre i quan es
mantingui el cabal ecològic del mateix.
Sis dades de l’aqüífer de la Conca del Daró:
1.
Superfície: 321
km2
2.
Aportacions anuals: des de 0,41 hm3 ( 1
hm3 = 1.0001000.000 de litres) fins a 57,67 hm3 amb
una mitjana de 17,5 hm3.
3.
Pous declarats: 279 amb una extracció al 2007 de 2,44 hm3
4.
Recursos: des de 3,15 fins a 4,08 hm3
5.
Extraccions anuals: 5,18 hm3.
6.
Diferencial: -
1,1 hm3.
Vegeu que diu el document: Recuperació integral del riu Daró_ set. 2010
El diferencial
entre els recursos i les extraccions, en el sector d’anàlisi, posa de manifest
un balanç clarament negatiu que ajudaria a explicar la tendència al descens
detectada en els punts de control piezomètric i corroborada per l’apreciació
popular que en el passat els nivells d’aigua en el riu eren més elevats i que
la durada temporal de la presència d’aigua superficial era per períodes més
perllongats.
Fins
ara hem patit ja dos episodis d’AIGUA NO
POTABLE a l’any 2004 i ara al 2016.
El
primer és va arranjar, que no solucionar, amb l’aportació d’aigua del pou de
Fontanilles amb un terç del cabal de consum i els dos terços restants dels pous
de la Bisbal, els nivells de nitrats que van assolir quotes superiors al 50
mgrs/litre han quedat a uns nivells al voltant del 20, taxa difícil de
disminuir-la si no volem matar tot el que es gras ( pèrdues de canonades
d’aigües negres, ramaders i agricultors –constructors del paisatge).
El
segon episodi s’ha arranjat amb filtres de Carboni
actiu, la mesura és provisional, però cal aconseguir MESURES DEFINITIVES!!!
Si
seria possible, si l’aigua del TER
SUPERIOR, la del Pasteral, arribes fins a la Bisbal; ara arriba solament a
Palamós, i enguany a Vall-llobrega, per l’altra costat de les Gavarres.
Mentrestant
haurem de fer les coses entre TOTS
Podríem
a nivell personal començar, si ja no ho
fem, per aquests eco-consells per a una bona utilització
de l’aigua:
1. Reduir-ne el seu consum , amb mesures d'estalvi que es poden aplicar tant a casa com als llocs de
treball o estudi.
2.
Tancar l'aixeta quan no necessitem l'aigua, com per exemple mentre ens ensabonem a la dutxa o quan
ens rentem les dents.
3.
Eliminar-ne les fuites incrementen el consum d'aigua en
milers de litres. Quan detecteu una pèrdua d'aigua a les aixetes, a les
cisternes o a les conduccions d'aigua, comuniqueu-ho immediatament a
consergeria o al servei de manteniment. Si us succeeix a casa, aviseu
ràpidament al vostre lampista habitual. Litres d’aigua malversats per una aixeta mal tancada:
·
Una aixeta gotejant perd 1000 l/mes
·
Una aixeta amb una raig d’1 mm perd 6.000 l /mes
· Una aixeta amb un raig de 3
mm perd 50.000 l/mes
· Una aixeta amb un raig de 9
mm perd 150.000 l/mes
· Una aixeta amb un raig de 12
mm perd 850.000 l/mes
4. El wàter no és una
paperera, ja que a més d'abocar-hi substàncies contaminants malgastarem
aigua inútilment.
5.
Instal·leu sistemes d'estalvi d'aigua a les aixetes, com airejadors o limitadors de cabal. Permeten reduir el
consum a la meitat.
6.
Els nous models de wàter disposen de cisternes de menor capacitat (6 litres en comptes de
10), sistemes d'interrupció que permeten tallar la sortida l'aigua, i sistemes
de doble descàrrega per escollir el cabal d'aigua que volem.
7.
En qualsevol aixeta, els sistemes monocomandament permeten estalviar
aigua en reduir el temps per trobar la temperatura ideal. A la dutxa, els
sistemes termostàtics milloren encara més aquesta funció, ja que l'aixeta
regula la barreja d'aigua en funció de la temperatura que fixa l'usuari.
8.
En comprar una rentadora o un rentavaixelles, comproveu que
tinguin un baix consum d'aigua i d'energia.
9.
No és convenient rentar amb mànega, ja que el consum d'aigua és molt elevat. Els patis i
terrasses es poden rentar amb escombra, i els cotxes amb esponja i galleda, o
al túnel de rentat.
En la següent taula teniu valors aproximats
del consum d'aigua domèstica.
|
RENTADORA
|
250 litres
|
|
RENTAPLATS
|
250 litres
|
|
CUINAR
I BEURE (per persona)
|
2 a 4
litres
|
|
DUTXAR-SE
|
70 litres (5 min)
|
|
PRENDRE
UN BANY
|
200 litres
|
|
RENTAR-SE
LES DENTS (aixeta oberta)
|
30 litres
|
|
RENTAR-SE
LES MANS
|
1,5 litres
|
|
AFAITAR-SE
(aixeta oberta)
|
de 40 a
75 litres
|
|
RENTAR
EL COTXE (mànega)
|
500 litres
|
|
DIPÒSIT
WC
|
de 10 a
15 litres
|
|
RENTAR
PLATS A MÀ
|
100 litres
|
10.
Abocar residus i productes de neteja a l'inodor incrementa
innecessàriament la contaminació de les aigües residuals, i en dificulta
sobretot la depuració.
11.
Utilitzeu només productes de neteja biodegradables, i feu servir la
quantitat de sabó i detergent estrictament necessària.
12.
Les puntes de cigarreta no es poden llençar a l'inodor, ja
que contenen nicotina, quitrà i altres productes contaminants que s'incorporen
al cicle de l'aigua.
13.
No aboqueu l'oli de cuina per la pica, porteu-lo a una deixalleria. (1 litre d’oli contamina més
de 11.000 litres
d’aigua)
14.
Els residus sòlids higiènics, com compreses, gases i cotó,
obstrueixen les plantes de tractament d'aigües residuals i per tant no s'han de llençar per l'inodor, han d’anar al rebuig.
15.
Utilitzeu amb moderació els productes anticalcàris, ja que incrementen la corrosivitat de l'aigua i afecten
negativament als microorganismes encarregats de la depuració de les aigües
residuals.
16.
No aboqueu pintures i dissolvents per la pica, cal portar
les restes a la deixalleria.
17.
Tant als jardins com a l'interior dels
edificis, les plantes i els arbustos pertanyents al clima mediterrani tenen una menor necessitat d'aigua. Hi ha
moltes espècies decoratives autòctones igual de boniques
que les foranies, i suporten molt millor la sequedat.
18.
Eviteu regar durant les hores de més calor, ja que augmenta
l'evaporació i es perd una part important de l'aigua.
19.
Canviem els nostre jardins verds de
gespa per d’altres més adients al nostre clima mediterrani (gram): malbaratem
l’aigua i contaminem l’aquïfer amb els nitrats que necessita la gespa per mantenir-la
verda.
20.
A les zones de gespa, i especialment
durant l'estiu, convé mantenir una mida més alta per conservar la humitat del
sòl. Això redueix la necessitat de reg i permet estalviar aigua.
Sembla evident que és més efectiu fomentar-ne l'ús responsable.
Però inclús adoptant totes aquestes mesures ben
segur que caldrà mantenir un preu raonable per el consum D’AIGUA VITAL ja que
les estructures de les cases encara no compten amb dos tipus de canonades: una
per l’aigua de boca i un altra per usos en que no cal una aigua potable:
recs,piscines, etc...; així com l’aprofitament de les aigües plujanes en una
cisterna ( cosa que d’altra banda ja feien els romans fa més de 2000 anys).
Però difícilment arrelaran les mesures d'estalvi que es recomanin si no s'augmenta el preu de l’aigua que no
es necessària per VIURE. És més adequat que es gravi el consum sumptuari i el contaminant. I per tant caldrà augmentar considerablement el preu de l’aigua per les
piscines i sobretot per a les gespes, ja que no podem mantenir, de cap manera, unes espècies
foranes (raigràs, fleos, o festuques) per tenir un paisatge verd en un clima
mediterrani com el nostre.
De fet el preu per el
consum de boca ja ha pujat, car una part important de la població beu aigua
embotellada.
El problema de l'aigua és
de GESTIÒ i per tant sense millorar-la no hi ha SOLUCIONS EFECTIVES!!!
Jaume Fañé Carbonés
La Bisbal d’Empordà agost
de 2016
