100 anys del Besavi Bolibar

El 22 de juny del 1920, va nàixer a Barcelona.

                      Diumenge 21 vàrem fer-li una festa tal com es mereix. 

esmorzar de xocolata desfeta

 

Va rebre quasi 100 felicitacions amb dibuixos i escrits agradables

Dinar amb els fills i sobrevinguts.

 

Després del dinar varem projectar un audiovisual amb imatges de la seva vida.

El Gremi de Ferreters, del qual n'havia estat president, li va enviar un quadre commemoratiu de l'efemèride.

Finalment a la tarda i al terrat vam fer-li una festa  amb els nets i besnéts.

Amb la Vilma, la senyora que els cuida i ha cuidat durant tot aquest llarg confinament, amb la samarreta commemorativa de l'aniversari.

                                       

                       Foto de família dels 100 anys, al terrat 21-06-2020

Les abelles (Apis Mellifera)

Insecte de l’ordre dels himenòpters de la família dels àpids.

De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales (les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens) i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar: les maxil·les i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capil·laritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures. Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics; en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor. La picada d’abella produeix dolor agut, pàpula, eritema local i pruïja intensa; en individus hipersensibles i, sovint, per l’acció sensibilitzant de picades prèvies, pot desencadenar un quadre agut d’anafilaxi. Les abelles presenten metamorfosi completa, amb larves mancades de potes.

 Com altres himenòpters (formigues, vespes) estan organitzades socialment. Cada comunitat (10.000-60.000 individus) viu en un habitacle anomenat rusc, dins el qual les abelles fabriquen les bresques (bresca) amb la cera que segreguen llurs anells abdominals. Cal distingir tres tipus o castes diferents: la reina, les obreres i els abellots. La reina, única femella fèrtil de la colònia, és l’encarregada fonamentalment de la reproducció; quan en un rusc neix una segona reina, s’esdevé l’escissió de la comunitat: una de les dues reines marxa seguida de part de la colònia (eixam) per tal d’habitar un altre rusc. Les obreres, o femelles estèrils, són els individus més petits de la comunitat; estan encarregades de gairebé totes les tasques de la colònia. Els abellots, mascles fèrtils, presents al rusc solament a la primavera, són més grossos que la reina, i amb llur constant moviment d’ales a les boques del rusc temperen l’ambient. Un d’ells fecunda la reina durant el vol nupcial, i els altres, si no moren en l’intent o no tenen oportunitat d’efectuar-lo, són eliminats per les obreres. La reina sol viure tres o quatre anys; les obreres un o dos mesos, i els abellots uns quants dies. Les abelles s’alimenten del nèctar de les flors i del pol·len. Traslladen el pol·len o bé enganxat a les pilositats del cos o en una concavitat adient de les potes posteriors. Amb el pol·len i mitjançant reaccions estomacals, formen la mel, la qual serveix per a nodrir les larves. Segons el tipus d’alimentació administrada neixen reines o obreres. Les larves destinades a ésser reines són alimentades amb una substància especial, rica en proteïnes, anomenada gelea reial. (tret de Enciclopèdia.cat)

Les abelles col·laboren especialment en la pol·linització

(La pol·linització consisteix en el transport del gra de pol·len que es correspon amb la micròspora des del sac pol·línic de l’estam fins a l’estigma (en les angiospermes), o fins al micròpil (en les gimnospermes) on finalment germinarà. Es tracta, per tant, d'un pas important en la reproducció de les plantes amb llavors, de manera que els diversos grups d’espermatòfits han adquirit evolutivament mecanismes de pol·linització complexos i molt eficients.

Unes 308.000 espècies de plantes (87,5% de les angiospermes) depenen de la pollinització per a la seva supervivència.^{[1] )}

^{Abelles treballant en un til·ler}

Transhumància-2020

Enguany la pujada del ramat cap al barri de Feitús al Poble de Llanars, s'ha fet des del 4 fins el 8 de juny.

Hem tingut 4 dies de pluja i un de bon temps el segon.

1.   dia (04-06-20) plujós una quarantena de litres repartits durant tot el dia, hem tingut la sort que ha parat una hora que ha coincidit amb el ramat menjant al molí de la Cadamont, passat S. Llorenç de la Muga. I hem aprofitat per dinar nosaltres. El ramat ha dormir al oliverar del càmping d'Albanyà i nosaltres a la barraca esplèndida dels caçadors d'Albanyà, amb una llar de foc on ens hem escalfat i assecat.
2.  dia assolellat, perfecte per fer el coll del Bassagoda i el de la Creu de Principi, dinar i preparar la marrada amb fil per baixar cap a la Comella.
3. dia bo per arribar al Morató, on alguns s'han pogut banyar a la riera de les Falgueres o de S. Aniol. després un canvi radical que ha estat un calvari: pluja, vent i pedregada.
4. dia tot sencer amb pluja . Pujada difícil i molt llarga  pel coll de Falgueres, entrant a França, baixada cap a La Manère i pujada per un GR secundari, molt estret, on les vaques pugen d'una en una fins a coll de Malrem, al no fer calor les primeres vaques han arribat a dalt a 2/4 de 12 i a 2/4 d'una les últimes amb la mainada, amb el ramat junt hem baixat per les boixeres, que han quedat sense fulles per culpa de l'eruga que va arribar fa dos anys, fins a l'Oratori (el Roure) a la pista del Comanegre, hem dinat plovent de tramuntana, hem intentat posar un "toldu" entre dos cotxes i l'altra fent de paravent al final tothom tenia fred de mans i els que han pogut s'han amagat dintre dels cotxes, cap a 2/4 de 4 hem aviat el ramat cap a Rocabruna on hem arribat amb pluja.
5. dia mig-mig, hem sortit plovent però des de Font-rubí  fins a Camprodon i Llanars, ha sortit el Sol una estona, al separar els ramats a l'entrada de Llanars, les postres: aigua a dojo una mitja hora. Després hem portat les vaques fins a la Moixa i un dinar familiar amb els Fontdecaba.

501- el magraner

La floració del magraner (punica granatum)

La flor

Punica, nom antic de la regió on es trobava Cartago,

i granatum, granat, que té grans.

El mot magrana també ve del llatí malum granatum, poma granada, que té grans, i magraner és un derivat de magrana amb el sufix -er. Punica, el nom del gènere, establert per Linné, prové del fet que aquests arbres eren originaris d'aquesta regió africana.

És un arbre caducifoli, dens, que arriba fins als 5 metres d'alçària, de capçada irregular. De fulles simples, oposades, peciolades, oblongues, enteres, lluents, glabres i caduques, amb espines.

Les flors, dites balàusties o badocs, apareixen de maig a agost, són flors solitàries, aïllades, de 3 a 4 cm, vermelles, grosses i vistoses. El calze te forma d'urna carnosa, obert a manera d'estrella de 5 a 7 puntes.