Benvolgut senyor president,
Soc
un ciutadà sense partit ni aspiracions polítiques personals que creu en
la política en majúscules, i que malgrat totes les seves imperfeccions
la democràcia és el menys roin dels sistemes polítics coneguts. Un
ciutadà que segueix exercint el seu dret al vot quan hi ha eleccions,
encara que sense donar cap mena de crèdit a les bajanades que es diuen a
les campanyes. Per aquest motiu ja fa temps que tinc decidit el sentit
del meu vot a les properes eleccions al Parlament de Catalunya
Aquest
meu vot serà per a vostè president, per moltes i variades raons. El
votaré perquè malgrat haver-me sentit sempre català fins el moll de
l'os, mai havia cregut en la viabilitat del sobiranisme i vostè m'ha fet
canviar d'opinió. Fins fa molt poc em semblava una utopia
irrealitzable, ja que no per una banda no veia possibilitats reials
d'obtenir la majoria que un projecte d'aquesta naturalesa necessita, i
per l'altra els polítics que s'oferien obertament per dirigir-lo em
mereixien poca, per no dir nul·la confiança, dit sigui en termes
polítics i sense ànim d'ofendre a ningú.
Em
considero un liberal d'esquerres i en conseqüència el meu espai natural
seria el de la socialdemocràcia que fins ara considerava aliè a CiU. Ha
estat a partir de determinades decisions preses per vostè des que va ser
escollit com a president, que he anat canviant d'opinió doncs la seva
trajectòria m'ha semblat d'una coherència que fins ara trobava a faltar
en l'horitzó polític català. La incorporació d'independents al seu
govern, i en particular d'algú que em mereix tant de respecte
intel·lectual com el senyor Ferran Mascarell ja em va sorprendre molt
favorablement.
Mai me'l vaig imaginar tan ingenu
com per creure sincerament que Espanya s'avindria de bon grat a que
Catalunya gaudís de l'autonomia financera amb un nou pacte fiscal, i
després del previsible cop de porta espanyol, crec que ha gestionat de
manera molt intel·ligent l'onada de descontentament popular que
lògicament l'havia de seguir. En aquest mateix sentit, tampoc m'he
acabat d'empassar del tot l'absoluta espontaneïtat de gran manifestació
de l'onze de setembre, però ja m'està bé l'empenteta que, segons males
llengües habitualment dignes de crèdit, va rebre la societat civil des
del món de la política.
Finalment, i en sentir-li
repetir a Madrid davant de representants del rei el mateix missatge que
a Barcelona ho he tingut definitivament clar. La seva ha estat una
estratègia perfectament calculada i digne d'un polític de raça. Per això
el votaré senyor Mas, perquè a més de confiar en la seva honestedat
personal crec que és un líder solvent i l'únic que conec que aquests
moments tant complicats pot liderar el país perquè pugui exercir
lliurement el dret a decidir el seu futur. Definitivament tot em fa
pensar que o ara, amb vostè al capdavant, o mai.
Però
també em permeto recordar-li que el dia 25 de novembre del 2012 hi
haurà molta gent que com jo mateix no votarem unes sigles. Ho farem pel
full de ruta que ha dissenyat i refiant-nos de la seva persona. Sabem
que encara no és el moment de dir si volem o no la independència. El
camí serà llarg i passa per l'exercici del dret a decidir que vostè
porta en el seu programa.
Si tot va bé, ja vindrà
el temps en el que els catalans podrem votar per ser un país diferent a
l'antic, en el que la política recuperi el seu antic i noble sentit i
deixi de ser l'aixopluc de mediocres i espavilats. Ja arribarà el moment
d'exigir que les retallades, per necessàries que siguin, no afectin
sempre als mateixos; per decantar-nos per una societat en la que la
ètica i la solidaritat siguin l'eix de la vida publica, i casos com el
del Palau, Treball o Pretoria deixin d'embrutar-la. Però ara per ara, no
és això el que es decideix i és moment de fer pinya al seu voltant.
Però
no ens falli, senyor president i sobretot mantingui's ferm. No
malbarati l'immens patrimoni d'entusiasme popular que resta íntegre des
de l'11 de setembre d'enguany i sobretot no escolti cants de sirena per
propers que siguin. Pensi que si finalment li tremolés el pols a l'hora
d'acomplir les seves promeses, Catalunya trigaria decennis en
recuperar-se d'un cop tant brutal a la seva il·lusió col·lectiva i la
història no li perdonaria.
Permeti'm per acabar
aquesta carta oberta que li recordi un passatge de “Moments estel·lars
de la humanitat”, una de les millors peces literàries que mai s'han
escrit. En el capítol dedicat a Woodrow Wilson, el seu autor, Stefan
Zweig relata el gran fracàs d'aquell estadista honest a l'hora de
dissenyar un futur de pau per Europa tot just acabada la I guerra
mundial. La honradesa i coherència del president americà havia generat
unes expectatives populars mai vistes fins llavors, però la Realpolitik i
sobretot la deserció dels seus consellers més propers a l'hora de
fer-li costat el va dur a un fracàs tant estrepitós que va acabar
físicament amb ell, canviant de passada el destí de la humanitat. A “Moments estel·lars de la humanitat” Stefan Zweigvadefinir magistralment la causa de la desfeta amb una frase de Johann Wolfgang von Goethe:
“L'entusiasme no és un producte que es pot conservar en salmorra durant molts anys”
