Foto

La fotografia de la capçalera és d'en Lluís Bosch i va ser feta en un dinar de Nadal de Trenquem el Cuc, tocant la tenora amb en Josep Pascual de l'Estartit i amb un "públic" totalment entregat.

dissabte, 6 de novembre del 2021

06-11-21 tempus discurrit...

 Modernisme industrial a BCN

Ubicada al límit del districte de l'Eixample, la Central Catalana d'Electricitat és un edifici que es troba en el xamfrà de l'Avinguda de Vilanova i Roger de Flor. Pertany al patrimoni industrial de Barcelona.

L'estructura en alçat d'aquesta antiga fàbrica comprèn semi-soterrani, planta baixa i un pis, a excepció del cos orientat al xamfrà, format per semi-soterrani, planta baixa i quatre pisos.

La Central Catalana d'Electricitat instal·là la central tèrmica a carbó al 1896, constitueix una bona mostra de l'arquitectura de ferro, totxo i vidriats i tenia les oficines situades a la façana i els tallers a l'interior de l'illa, on hi havia cinc dinamos de corrent continua que funcionaven amb vapor produït per carbó. Al 1919 es convertí en una central transformadora i al 1977 en la seu d’Hidroelectrica de Catalunya, després de Fecsa-Endesa i ara de EnergiGO.

Curiositat:

Tenia una gran xemeneia d’obra vista, avui desapareguda.
#edificissingularsdecat #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé








05-11-21 tempus discurrit...

 La Mantis religiosa.
El pregadeu o plegamans o cavall de serp o tocacampanes o pregadeu de rostoll o pregadéu-Bernada o pregamans o (a)plegaman(o)s o plegabraços o cantamisses o (re)voltacampanes o rodacampanes o o beata o muntacavalls etc.
És un insecte depredador d’altres insectes.
Són característics del pregadeus els fèmurs punxosos del primer parell de potes plegades davant del cap -en una postura que recorda la d'una persona en oració- i el cap triangular, amb dos grans ulls i unes mandíbules potents.
Sovint resta quiet prop d'una flor, a l'aguait dels insectes pol·linitzadors.
És inofensiu per als humans.
Es reprodueixen cap a finals d’estiu, mana la cacera la femella, el mascle és més petit i sol acabar morint a les mandíbules de la femella. Els ous els posa en una “ooteca” una borsa amb + de 200, que penja d’una fusta a un lloc arrecerat, neixen a la primavera següent.
Curiositat:
El mascle té ales i pot volar, i les nimfes quan neixen muden fins a 6 vegades per arribar a adultes, ja que el cos quitinós no els permet créixer. #naturalocalBE #faunalocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé






 

04-11-21 tempus discurrit...

 Casa Josep Planàs ( Barcelona/ la Torre de les Aigües/Barcelonès), edifici construït al 1888-1910 per en Enric Sagnier Villavecchia, arquitecte.
Era en principi una casa de planta i pis de caire modernista, que el mateix Sagnier va modificar.
Una façana que m’agrada per la seva senzillesa i verticalitat, augmentada pels falsos carreus que van de dalt a baix.
Situada al 633 de la Gran Via cantonada amb Roger de Llúria 25, enfrontada a l’altra banda de l’antic Ritz.
Curiositat:
Va ser l’última vivenda del President Companys!!! #edificissingularsdecat #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé





 

03-11-21 tempus discurrit...

Tots tenim un cicle vital. També el tomàquet que es coneix amb els noms de tomaca, tomata, tomàtic, tomàtiga i tomàtec. Després d’una llarga temporada, bastant productiva ahir vaig començar a arrancar les tomaqueres, haurem de pasar l’hivern per tornar a plantar-ne. Curiositat: El tomàquet conté licopè, és el pigment natural que aporta al tomàquet el color vermell característic. Es tracta d’una substància que protegeix les cèl·lules dels radicals lliures responsables de les malalties cardiovasculars, de l’envelliment i del càncer. #NaturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé




 

02-11-21 tempus discurrit...

 Modernisme industrial a Barcelona.
Carrer Ortigosa, 10. Darrera del Palau de la Música
Es tracta de les naus de les antigues Manufactures Serra i Balet, que també tenien una fabrica de filatures a Sants, d’arquitectura modernista, actualment ocupades per diferents negocis.
Construïdes al 1903-1905 pel mestre d’obres Josep Graner, per a Ignasi Coll gerent de la Companyia de Fosforos i Cerillas
Curiositat:
Sembla estrany que no hagin estat derruïdes, ja que es troben en ple centre de Barcelona, a tocar del Palau de la Música i de la Via Laietana.


Quina sort que no ho derruïssin, és veu del mateix estil que la façana del Teatre Mundial



 

01-11-21 tempus discurrit...

 Les portes ferrades.
A tota la part sud del Pirineu, les esglésies romàniques solen presentar portes amb ferramentes per la part externa, que tenien dos objectius concrets:
1- ornamental, tenen dibuixos geomètrics repetitius, en franges normalment horitzontals.
2- seguretat, reforçava la fusta per evitar fos destruïda i també per donar suport suplementari als diferents aposts que componen la porta.
Per la part posterior solen tenir passamans amb claus reblats.
De l’època romànica en queden datades molt poques.
La majoria de les que podem veure avui son del s. XVII.
Moltes tenen panys i forrellats i per la part posterior es solien posar barres traveseres.
Curiositat:
El de la foto és medieval i correspont a la porta de Sant Cebrià de Lledó, els Metges #antigallesqueperduren #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé



 

31-1021 tempus discurrit...

Gallina (gall us domesticus)
A totes les cases, de la vila i de pagès tenien les seves gallines per als ous de consum i també per a proporcionar a la poca carn que es menjava.
Quan els ous no eren retirats de la ponedora, o bé la gallina se les havia empescat per pondre'ls en algun racó inaccessible o amagat venia l'hora de covar els ous, durant vint-i-un dies exactament, a fi i efecte de que vinguessin al món els generalment rossets i rodonets pollets.
Per dur a terme aquesta tasca la gallina agafava una espècie de febre que li feia pujar la temperatura corporal, li treia la gana i la “invitava” a estar-se els vint-i-un dies col·locant bé els ous sota les seves plomes i ales entreobertes fins que naixien els pollets.
Durant aquest temps la gallina, era anomenada lloca, feia molt poques sortides del niu on romanien els ous.
Curiositat:
En aquestes sortides aprofitava per dipositar les dejeccions acumulades en els seus budells fent una immensa cagarada: la cagarada de lloca. #naturalocalBE #faunalocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé


Jo que sóc una novata, ens va costat més treure-li la lloqueria a una gallina que tenia ous sense pollet 🤦‍♀️ al poble ens deien posant-la en aigua freda i res, cada cop més xafada, sense menjar ni res, tenia la cresta potxa i tot. Finalment la vam tancar un dia sola sense llit i se li va passar

 


 

30-10-21 tempus discurrit...

 De vegades quan el Sol es pon, ens entusodim i només mirem a ponent i sovint cap a llevant també hi ha espectacle!!! #naturalocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 


29-10-21 tempus discurrit...

 Jonc(scirpus holoschoenys)
És una planta d’origen mediterrani, pròpia de zones humides, viu fins a 1.500 m. d’alçada.
Te una zona enterrada que és un rizoma, del qual en surten les tijes, sempre verdes fins que es moren.
Poden arrivar a fer quasi dos metres i tenen les flors i els fruits arrodonits de forma esfèrica prop del final de la tija que acaba en una punxa.
S’utilitzava per a fer cistells i cobrir sostres.
Curiositat:
La “papir scirpus” (papirus) es va utilitzar com a paper durant l’època egípcia. #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé