L'objectiu de conservar un aliment no és altra que obtenir un producte de qualitat farratgera constant, que no té pas el farratge verd a mida que es va fent vell.
Coneixem dos mètodes per a conservar farratges: fenificació o ensitjat.
Segons l’època de l’any cada un d’ells té avantatges i inconvenients.
| | | S.S. | UFL | PDI | |
| Fenc | Bo | 20 | 30 | 25 | |
| Fenc | Dolent | 35 | 65 | 45 | |
| Ensitjat | Bo | 5 | 10 | 5 | |
| Ensitjat | Dolent | 30 | 50 | 50 | |
Com veiem en el quadre anterior el nivell de pèrdues és més gros en el cas del fenificat i en el cas que l’ensitjat sigui dolent.
Per obtenir un bon ensitjat cal aconseguir que el pH inicial de la planta baixi del 6,5 que té la planta al camp, fins el 4, punt en el que l’activitat microbiana es para i gracies a l'àcid làctic que s’ha produït el mantenim fins que obrim la sitja.
Pèrdues a l'ensitjar.
| | Farratge | Ensitjat |
| Kg de S.S.per Ha. | 8000 | 5400 |
| Pts./kg de S.S | 5 | 15,5 |
Cada planta té un temps idoni per ensitjar i depèn de la planta en ella mateixa i de la màquina que utilitzeu per ensitjar.
Moment del tall
LLEGUMINOSES: començament de la floració.GRAMÍNIES: començament de l'espigat.
Espigues a 10 cms. dintre la tija i al cap de 2 setmanes: Podem començar a tallar, però atenció sols tenim tres setmanes per ensitjar,que en cas de mal temps es podria allargar una setmana més fins el 75% d’espigat.
Més de 5 setmanes (50% d’espigues fora), ja treballem amb un menjar que ha perdut un 12% del valor farratger, un 14,5% a les 6 setmanes i un 22% a les 7 setmanes.
| Moment | | | Principi espigat | Espigat | Espigat | Ple espigat. |
| Espiga a 10 cms | | | 5% esp. fora tija | 50% esp. fora tija | 75% esp. fora tija | 100% esp. fora tija |
| Tallar | SI | SI | SI | SI | NO | NO |
| Setmana | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| Ufl/k/SS | 0,9 | 0,87 | 0,85 | 0,8 | 0,77 | 0,7 |
EL PROBLEMA ÉS que amb el farratge verd tant sols tenim un 15-16-17% de S.S. i necessitem un mínim del 25% de S.S.
Per tant tenim de: PRE-ASECAR o PRE-FENIFICAR, el qual ha de ser ràpid.
- Si fa Sol amb 24 hores ni ha prou.
- Si està tapat 36 hores.
Picar a 4-7 cms.
Pèrdues en el camp:
Si fa bon temps i s’eixuga massa hi ha pèrdues per respiració , cauen fulles i perdem valor nutritiu. Podem perdre un 2% per dia.
Sitja de Raigras hauríem d'aconseguir entre un 12 i 18% de P.B.
Sitja d’userda per evitar problemes de fermentació amb un 35% de S.S.
La sitja de blat de moro ha de tenir com a mínim un 30% de S.S., si es fa amb una màquina que tant sols piqui el gra o sia gra lletós en tota la capsa.
Si la màquina que utilitzem té rodets que aplanin el gra podem fer-ho fins a un 35% de S.S. o sia farina a meitat de l’espiga, a més de la meitat cal considerar si deixar assecar el gra o bé ensitjar per obtenir sitja de blatdemoro humit (mazorcado, maiz húmedo), tallat per sota la capsa.
CONSTRUCCIÓ DE LA SITJA.- La construcció es té de determinar segons el consum que en farem a diari.
Cada dia hem d’avançar: 10 cms. com a mínim a la tardor o l’hivern i 20 cms. si és la primavera o l’estiu.
Així doncs segons el consum determinarem l’amplada i l’alçada.
Cal pensar en què tingui un 2-3 % de desnivell cap a davant per evitar l’acumulació de liquits en la part posterior.
CAL DONAR-LI UNA ORIENTACIÓ NORD SUD I OBRIR SEMPRE PEL NORD.
Cal utilitzar observant si: fa mal temps, el farratge és pobre en sucres(userda i Raigras), però sobre tot cal que siguin específics per cada farratge que ensitgem.
L’entrada d’aire dintre la sitja: no tancar-lo dintre de les primeres 24 hores després de començar, reutilitzar plàstics de l’any anterior que tinguin forats, ensitjar amb tall massa llarg i sec, no aixafar convenientment la sitja(cal fer capes de 30-40 cms. com a molt), no posar pesos(pneumàtics, sacs de sorra, mai sorra o terra sense ensacar) al cim de la sitja o bé deixar que animals salvatges ens el foradin; fa que la qualitat de la sitja canviï radicalment i hem de pensar que com millors siguin els aliments que produïm en la nostra pròpia explotació més marge econòmic ens queda, perquè ens estalviarem de comprar aliments fora de l’explotació pròpia.
