24-09-21.... tempus discurrit

 El paviment hidràulic. La seva consolidació com a producte alternatiu a la pedra natural (marbre principalment) fou al 1867 en què es presentava com un tipus de rajola que no requeria cocció sinó que es consolidava mitjançant premses.

A l'àrea de Barcelona va haver-hi fàbriques destacables i Sitges va ser una de les ciutats pioneres en la fabricació de rajoles hidràuliques, gràcies a la fàbrica cimentera de Vallcarca, idònia per a la fabricació de ciment. A Catalunya, les empreses que manufacturaven rajoles hidràuliques van comptar amb la col·laboració d'artistes i arquitectes reconeguts arreu

Les mides de les rajoles eren bàsicament de 10x10, 15x15, 20x20, 25x25 i 40x40 cm, però les més habituals van ser les de 20x20.

La coincidència d'aquesta tècnica amb el desenvolupament del modernisme va fer que els dissenys fossin més complexos i artístics i que els fabricants comptessin amb arquitectes. Els dibuixos representaven formes geomètriques, florals o vegetals. Els dissenys més senzills tenien un dibuix que es repetia i concatenava peça a peça. Generalment els decoradors componien els dissenys simulant una catifa que ocupava tota l'habitació i que requeria rajoles que conformessin una sanefa perimetral. També era habitual que la composició de la imatge final s'obtingués amb la combinació de 2, 4 o 6 peces diferents, la qual cosa complicava de forma notable la producció i instal·lació.

Curiositat:

en Gaudi només en va dissenyà una per a la casa Batlló i que avui pavimenta el Passeig de Gràcia.

 

23-09-21... tempus discurrit

 Enguany el temps ha fet que les carxoferes s’hagin mogut i alguna d’elles ha florit.
La normalitat és que floreixin des del novembre fins el maig, però depend sempre de la temperatura.
Té uns din-tells clars de temperatura per a produir, cal estar entre 10 i els 18 graus per a una producció óptima.
A més temperatura, la producció minva!!!
A menys temperatura menys producció, però les baixes fins a zero graus deixen la planta mustiua.
És una planta sensible a les glaçades i a partir de 2 fins a 4 sota zero la part aèria pateix i entre 10 i 15 pot arribar a morir l’arrel.

Curiositat:
La carxofera és una planta d’origen Mediterrani i es consumeix i cultiva des de fa més de 2.000 anys. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

22-09-21... tempus discurrit

 Mana la tradició que a la segona quinzena de setembre es plantin els calçots.
Ceballots o calçots son unes cebes tendres. Aquesta varietat tendeix a no formar bulb, es allargada i al igual que l’espàrrec, se’l fa créixer en la foscor de la terra, per evitar que hi hagin cloroplasts dintre de les cèl·lules que farien tornar verdes les tijes.
Aquesta varietat de cebes, és molt dolça i es menja escalivada o sia es crema amb flama i s’embolica amb paper per que s’acabi de fer degut a la temperetura que ha agafat al cremar-la!!!
És típica, la calçotada, als voltants de Valls (alt camp) i per cremar S’utilitzen les rabasses de vinya, sarments o tòries de la poda de la vinya.
Al gener es sembren les llavors i a finals de juny es treuen els bulbs per que s’assequin, per plantar-los ara. Si es talla la part superior de la ceba, creixen millor els calçots, que es diuen així ja que es calcen amb terra per evitar la fotosíntesi.
Curiositat:
Hi ha varies teories sobre l’origen de la calçotada, però la més coneguda se li atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol de Valls que va viure a finals del XIX. #CMdlGBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

21-09-21.... tempus discurrit

 Hi ha moltes maneres d’entrar a la tardor, avui amb els ciclistes hi hem entrat d’una bona manera, esmorzar-dinar amb els primers bolets: ous de reig, flotes i ceps, a part dels últims tomàquets de l’hort, llonzes amb mostassa de mel, un xoricets a la brasa, de postres raïm muscat amb formatges, tres classes de cabrales d’untar i regat tot amb: Cair (un criança del 14 de Ribera del Duero), Monte Real (reserva de la família del 17 de la Rioja) i un Duet Varietal (reserva del 16 del Penedès). Sobretaula llarga amb cafè i “que nos quiten lo bailao”. Salut!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #cosesambamics #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

20-09-21... tempus discurrit

 El puntillisme és una tècnica de pintura emprada especialment pels aborígens australians.
El pinzell, no és un pinzell amb pels, simplement es tracte de plantes seques tallades perpendicularment a l’eix de la tija.
N’hi ha de diferents mides de diàmetre.
Es creu que a Austràlia hi van arribar els humans fa uns 45.000 anys. Quan va ser colonitzada pels anglesos al 1770, va ser batejada com a Nova Gales del Sud.
Ara només el 5% de la població és aborigen, la majoria viu en reserves on els blancs no poden entrar-hi sense el seu permís. A partir del 2.000 sel’s considera amb drets sobre el territori i tenen com un sou mensual, que els que viuen en suburbis urbans solen malgastar en alcohol.
Curiositat:
Fins el 1973 que no es va abolir la “política d’Austràlia Blanca” els aborígens eren considerats animals i eren tractats com a tals, fins i tot es pagava per matar-los!!! #culturaaborígenaustral #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

19-09-21... tempus discurrit

 La ceràmica de Sargadelos.
Sragadelos es un veïnat del municipi de Cervo a Lugo, Galícia
La fabrica va ésser creada a començament del XIX i va tancat al 1875.
Al 1970 Va començar la nova època fabricant serveis de taula i peces de decoració, emprant com colors bàsics el blau i el marró daurat, incorporant el vermell a les peces molt especials doncs el procés d'aquest color encaria el producte.
A part dels serveis de taula, van començar unes series dedicades a personatges, a la fauna i la més famosa la dels amulets basada en les llegendes de les meigas. També es coneguda una part de joies amb plata i ceràmica.
La de la foto és un regal pel manescal que s’ha dedicat a les vaques.
Curiositat:
Si mai hi aneu val la pena visitar el museu, instal·lat en una foneria amb peces de totes les èpoques

. #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

18-09-21... tempus discurrit

 L’amperímetre és un aparell que mesura la quantitat de corrent elèctrica que circula per un circuit. La unitat és l’amper. El precursor va ser el galvanòmetre que detecta el camp magnètic que es forma al voltant d’un fil conductor quan hi circula corrent elèctric.
Aquest de la foto és el del molí de casa meva. Servia per conèixer la velocitat en que giraven els martells que xafaven el gra dintre del molí, que era cilíndric i en la part inferior tenia un garbell metàl·lic amb forats. Segons la mesura dels forats la farina que es molia sortia més o menys fina.
Per no ofegar el molí calia peixel amb una quantitat de gra precisa, cosa que s’assolia per mitja d’un porticó situat a la sortida de la tremuja on hi havia el gra.
Curiositat:
Per evitar que entressin claus, bisos o cargols i foradessin el garbell, a la sortida de la tremuja, hi havia una zona imantada on hi quedaven atrapats!!! #CMdlGBE #estrisanticscuriossos #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé 

17-09-21... tempus discurrit

 Sense filtres, des del Puigdarques: el Montgri, el golf de Roses i el cap de Creus amb celatge blau!!!
#naturalocalBE #paisatgesimpagablesBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

16-09-21... tempus discurrit

 El burro català, ha quedat més sol que la “una”!!!
No és mera casualitat que aquest burro hagi estat escollit símbol d’identitat i imatge de Catalunya.

El burro és una raça autòctona de Catalunya. S’utilitzava pel treball agrícola per totes les feines de transport. El burro català ha estat durant molt de temps l’animal de càrrega més estès a tota la Península.
Alguns miren aquest símbol com a una competitivitat entre el burro i el toro espanyol. En realitat, van ser les seves qualitats les que van fer del burro català un símbol de tot un país.

La seva resistència als treballs durs, així com el fort caràcter l’han convertit en un dels símbols més apreciats. El ruc català encarna la singularitat, la identitat i el caràcter de tots els catalans!!!

Curiositat:
Conegut i valorat per la seva força, resistència i gran mida, s’ha utilitzat durant molt de temps per criar i així millorar la seva descendència. George Washington, en particular, va portar varis burros a terres americanes amb l’objectiu d’enfortir la genètica dels cavalls locals. Així es va crear la raça Kentucky-Catalan-Donkey que va participar la conquesta del oest!!! #CMdlGBE #faunalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

15-09-21... tempus discurrit

 

Vinficació-8 i últim. Finalment hem omplert la bota del racó. Aquesta és la de can Manons de les Goresques. Ara esperar que vagi agafant el gust de la fusta i de les “mares” que ja té la bota, per que envelleixi com cal. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

13-09-21... tempus discurrit

 Vinificació -7
La fermentació ja ha acabat, cal decantar i filtrar el vi.
El color que ens ha quedat enguany és aquest rosat.
Com que farem vi ranci, caldrà que el posem a la bota del racó. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

12-09-21... tempus discurrit

 Miro endavant i veig clar on hem d’anar i no com hi podrem arribar, però si que és ben clar quan mirant endarrere veig del que hem de fugir!!! #quasiqmzero #cosesidentitairesmportants #elpaismeu #elmanescalfañé

11-09-21... tempus discurrit

 Enguany diada de reflexió envers el “polítics” que tenim!!!

10-09-21... tempus discurrit

 La pyracanta angustifolia.
Coneguda com a espina de foc, es un arbust que s’empra com a tanca vegetal.
A la primavera fa flors blanques, petites agrupades en inflorescències que es converteixen en baies de color groc, vermell o taronja. És de fulla perenne.
Serveix el fruit de menjar al ocells a la tardor i també se’n pot fer melmelada.
Aquesta varietat és la “soleil d’or”.
Curiositat:
Creix espontàniament a la Garrotxa i a la Vall d’Aran!!! #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

09-09-21... tempus discurrit

 El tractat dels Pirineus al 1659-1668 va determinar una nova configuració fronterera i per senyalitzat-la es van plantar una sèrie de fites i se’n van gravar d’altres en roques i pedres visibles. L’Acta final es va firmar el 11 de juliol del 1668 a Bayona.
La primera està situada a la Cova Foradada entre Port-bou i Cerbère, té gravat el número 602.
L’última, amb el número 427, està situada a la Portella Blanca entre Lles, Andorra i la comunne de Porta.
L’illa de Llívia en té 45, numerades de la 1 fins la 45.
Solen estar situades en els colls i en roques altes.
La 521 està al Coll de Malrem, just per on passem quan fem la transhumància.
La 513 está al Coll de Pal al Costabona
Curiositat:
La 501 en té set de fites numerades amb números romans. Des del Coll de Marser seguint el camí ral que va de Ripoll a Puigcerdà fins al Coll de la Creu de Maians. #quasiqmzero #elmanescalfañé