Una zoonosi és una malaltia infecciosa transmesa pels animals no humans (normalment vertebrats) als humans.
La paraula deriva del grec zòon (animal) i nosos (malaltia) La majoria de brots de malalties infeccioses en els darrers anys són del tipus zoonosi (ja sigui pel seu origen o pel seu comportament general)
Malalties actuals importants com l'Ebola o la grip per influenzavirus A són zoonosis. Les zoonosis poden ser causades per diversos patògens com virus, bacteris, fongs o paràsits.
Dels 1.415 patògens que se sap que poden infectar els humans, el 61% són zoonòtics i més del 70% d'ells tenen el seu origen en animals salvatges. Tot i això, només es consideren zoonosis aquelles que de forma habitual impliquen una transmissió d'animal a humà.
Les zoonosis tenen diferents modes de transmissió.
1. directa la malaltia es transmet directament dels animals als humans a través de mitjans com l'aire (grip) o a través de mossegades i saliva (ràbia).
2. via una espècie intermèdia, anomenada vector, que transporta el patogen sense veure's infectat.
Quan els humans infecten altres animals s'anomena zoonosi inversa o antropozoonosi.
La tuberculosi en elefants és un bon exemple d'aquest fenomen. L'exposició a patògens humans, com ara el virus respiratori sincitial o el virus del xarampió, és una amenaça creixent per a la supervivència dels grans primats.
Tècnicament és una malaltia que existeix normalment en animals, que son infectats o no, però que també pot infectar als humans. El reservori de la malaltia solen ser vertebrats, però també poden ser insectes i altres animals paràsits.
La malària, per exemple, és la zoonosi de major impacte mundial a causa de les morts que produeix anualment i la transmeten uns mosquits (Anopheles gambiae que inocula el Plasmodium falciparum).
La salut ambiental, que en gran part s'ocupa de les zoonosis, ha emergit en els darrers anys com un camp interdisciplinari dins de la salut pública i integra la medicina humana, la veterinària, les ciències mediambientals i ciències de la VIDA a partir del concepte d'una 'sola salut'. En aquest context, cal destacar que l'escalfament global provocat pel canvi climàtic és una de les causes de l'actual increment del nombre de zoonosis transmeses per artròpodes, ja que fa possible l'expansió i supervivència d'aquests vectors a latituds més altes i a zones de major altitud, un fenomen que previsiblement anirà a pitjor en els propers anys.
Zoonosis acceptades
per la OMS (Organització Mundial de la Salut)
1. Adiaspiromicosi.
2. Anaplasmosi.
3. Ancilostomosi.
4. Angiostrongilosi.
5. Anisakiosi.
6. Àntrax.
7. Ascariosi.
8. Arbovirus.
9. Babesiosi.
10. Bailisascariosi.
11. Balantidiosi.
12. Bartonel·losi.
13. Botulisme.
14. Esquistosomosi.
15. Borm.
16. Brucel·losi.
17. Campilobacteriosi.
18. Candidosi.
19. Cenurosi.
20. Clamidiosi ovina.
21. Còlera.
22. Coriomeningitis limfocítica.
23. Criptosporidiosi.
24. Diftèria, tant cutània com respiratòria, per Corynebacterium ulcerans.
25. Difilobotriosi.
26. Dirofilariosi.
27. Demodicosi.
28. Dengue.
29. Dermatitis i artràlgies per Cheyletiella spp.
30. Dermatitis pels àcars dels ocells (també anomenada gamasoidosi).
31. Dermatofilosi.
32. Equinococcosi o hidatidosi.
33. Escherichia coli O157:H7.
34. Encefalitis equina oriental.
35. Encefalitis equina occidental.
36. Encefalitis equina veneçolana.
37. Encefalitis pel virus Chandipura.
38. Encefalitis pel virus de Jamestown Canyon.
39. Encefalitis pel virus de La Crosse.
40. Encefalitis pel virus Powassan.
41. Erisipeloide.
42. Esparganosi.
43. Esporotricosi.
44. Fasciolopsiosi.
45. Fasciolosi.
46. Febre groga.
47. Febre hemorràgica argentina.
48. Febre hemorràgica boliviana.
49. Febre hemorràgica de Crimea-Congo.
50. Febre hemorràgica coreana.
51. Febre hemorràgica de l'Ebola.
52. Febre hemorràgica d'Omsk.
53. Febre hemorràgica pel virus Alkhumra.
54. Febre hemorràgica pel virus Lujo.
55. Febre hemorràgica pel virus Ngari.
56. Febre hemorràgica pel virus Sabiá.
57. Febre hemorràgica veneçolana.
58. Febre de Lábrea o febre negra de Làbrea. Essencialment, és una coinfecció pels virus de l'hepatitis B i D que provoca hepatitis fulminants en àmplies zones amazòniques.
59. Febre de Lassa.
60. Febre de Marburg.
61. Febre Nipah.
62. Febre Oropouche.
63. Febre pel virus Bourbon.
64. Febre pel virus Mayaro.
65. Febre per mossegada de rata.
66. Febre Q o coxiel·losi.
67. Febre del Colorado transmesa per paparres.
68. Febre de la vall del Rift.
69. Febre maculosa israeliana.
70. Giardiosi.
71. Glossopeda (malaltia animal, la seva transmissió als humans és extremadament rara però possible).
72. Gnatostomiasi.
73. Granuloma de les piscines (o dels aquaris)
74. Grip aviària.
75. Hantavirus.
76. Herpes B.
77. Henipavirus.
78. Hepatitis E (per VHE-3, 4 i 7).
79. Himenolepiosi.
80. Infecció pel Huaiyangshan banyangvirus.
81. Infecció pel virus del Zika.
82. Infecció pel virus Dobrava-Belgrad.
83. Infecció pel virus Madariaga.
84. Infecció pel virus Toscana.
85. Infecció pel virus Usutu.
86. Infecció pel virus Wesselsbron.
87. Infecció pel coronavirus 2019-nCoV (Covid-19).
88. Infecció per Blastocystis spp.
89. Infecció per Edwardsiella tarda.
90. Infecció per Malassezia spp.
91. Larva migrant cutània.
92. Larva migrant ocular.
93. Larva migrant visceral.
94. Leishmaniosi.
95. Leptospirosi.
96. Listeriosi.
97. Malaltia del bosc de Kyasanur.
98. Malaltia de Chagas.
99. Malaltia de Newcastle.
100. Malaltia pel virus del riu Ross.
101. Malaltia pel virus de la vall Cache.
102. Malaltia per esgarrapada de gat.
103. Malaltia de Lyme i altres borreliosis.
104. Malaltia de Creutzfeldt-Jakob, causada per l'encefalopatia espongiforme bovina o "mal de les vaques boges".
105. Malaltia variòlica pels virus d'Araçatuba i Cantagalo.
106. Malària.
107. Melioidosi.
108. Miasi genital.
109. Miasi furunculoide.
110. Oestrosi.
111. Opistorquiosi.
112. Orf (malaltia animal que pot originar zoonosis ocupacionals).
113. Paragonimosi.
114. Paràlisi neurotòxica transmesa per paparres.
115. Pasteurel·losi.
116. Pesta bubònica.
117. Psitacosi o ornitosi o clamidiosi o "febre dels lloros".
118. Queiletiel·losi.
119. Ràbia.
120. Rickettsiosi (febre botonosa mediterrània,[189] tifus exantemàtic i murí, febre de les muntanyes Rocalloses).
121. Rickettsiosi varioliforme.
122. Salmonel·losi.
123. Sarna.
124. Sarna per S. scabiei var. canis.
125. Síndrome respiratòria aguda greu.
126. Síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà.
127. Sodoku.
128. Streptococcus equi, subesp. zooepidemicus.
129. Streptococcus suis.
130. Tifus de les paparres de Queensland.
131. Tinya (per Micosporum canis).
132. Toxoplasmosi.
133. Tripanosomosi africana.
134. Triquinosi per T. spiralis.
135. Triquinosi per T. britovi.
136. Triquinosi per T. murrelli.
137. Trombiculosi.
138. Tuberculosi bovina.
139. Tularèmia o "febre dels conills".
140. Tungosi.
141. Verola dels búfals.
142. Verola dels simis.
143. Virus de la família Bornaviridae.
144. Virus del bosc Barmah.
145. Virus Cowpox.
146. Virus Hendra.
147. Virus Melaka.
148. Virus del Nil occidental.
149. Virus Louping ill.
150. Virus Puumala.
151. Virus Seül.
152. Yersiniosi.
