dimarts, 8 de desembre del 2015
diumenge, 25 d’octubre del 2015
diumenge, 13 de setembre del 2015
Migdiada
Les virtuts de la migdiada són defensades per metges de totes les especialitats.
Mitja hora de son és suficient per refer el cos.
Mitja hora de son és suficient per refer el cos.
El Julivert
El julivert és un ingredient al qual normalment no donem la importància
que hauria de tenir.
Com que moltes vegades és un regal de la fruiteria o la peixateria no el valorem prou.
Fins al punt que es pot arribar a considerar tot un superaliment gràcies l’elevada concentració que té en alguns nutrients: és l’aliment amb més vitamina K i amb molta vitamina C i A, minerals, antioxidants i té molts efectes terapèutics.
Curiosament els pastors el cullen abans de florir i pels voltants de sant Jaume, 25 de juliol.
Diuen que provaca el zel a les ovelles .
Pío Font Quer, va escriure en el seu llibre de plantes medicinals, que la ramaderia feia servir el julivert per a “escalfar” les ovelles.
Un cop sec s’afegia a les herbes o alfals amb aigua una mica salada.
Aquesta pastura calenta donada a les ovelles tot l’any i tanmateix pels marrans perquè les facin prenyar.
Si es vol tenir xais per a Any Nou, es té que donar julivert per sant Jaume, doncs en aquesta època les bèsties no estan en zel.
Com que moltes vegades és un regal de la fruiteria o la peixateria no el valorem prou.
Fins al punt que es pot arribar a considerar tot un superaliment gràcies l’elevada concentració que té en alguns nutrients: és l’aliment amb més vitamina K i amb molta vitamina C i A, minerals, antioxidants i té molts efectes terapèutics.
Diuen que provaca el zel a les ovelles .
Pío Font Quer, va escriure en el seu llibre de plantes medicinals, que la ramaderia feia servir el julivert per a “escalfar” les ovelles.
Un cop sec s’afegia a les herbes o alfals amb aigua una mica salada.
Aquesta pastura calenta donada a les ovelles tot l’any i tanmateix pels marrans perquè les facin prenyar.
Si es vol tenir xais per a Any Nou, es té que donar julivert per sant Jaume, doncs en aquesta època les bèsties no estan en zel.
Els càntirs negres (Almanac del cordill)
Els càntirs negres agraden a molta gent.
La terrissa negre o fumada va ser una especialitat dels ceramistes de Quart, al Gironès i Verdú, al Urgell.
Per aconseguir el color gris o negre, el ceramista posa feixos de llenya molla al forn i el tapa hermèticament.
Així és com el fum espès penetra pels porus del fang.
El càntir (silló s Lleida)és fet amb ceràmica, un material ideal per a mantenir l’aigua per sota de la temperatura ambient.
Com?
Pura i simple termodinàmica: El líquid s’evapora prenent energia del líquid contingut en el recipient rebaixant-ne la temperatura.
L’aigua es filtra a l’exterior a través dels porus de les parets, convertint l’evaporació en un procés continu.
El procés s’anomena refrigeració evaporativa, i de forma planera seria equivalent a dir que el càntir sua.
Cada gram d’aigua evaporada extreu més de 500 calories del total del líquid, i en un ambient adient l’aigua d’un càntir pot arribar a refredar-se fins a deu graus respecte a la temperatura exterior.
Dos són
els factors, doncs, que fan possible el funcionament d’aquesta nevera
sense endoll: la porositat i una baixa humitat ambiental. La forma del
recipient i el nivell del líquid també intervenen, tot i que en menor
mesura, en el rendiment frigorífic del selló.
No només la termodinàmica juga un paper
clau en el cas que ens ocupa: la química és especialment important en el
procés de cocció, íntimament relacionat amb la coloració grisenca de la
ceràmica negra.
El forn triga unes deu hores en assolir, la temperatura de cuita (980ºC) que es manté estable durant una hora passada la qual el forn s’omple de llenya i es tanca hermèticament, xemeneia inclosa.
Degut l’alta temperatura i a la manca d’oxigen la llenya es carbonitza, i el procés genera una atmosfera reductora rica en CO que consumeix tot l’oxigen que té al seu abast, incloent el de l’òxid fèrric que trobem en l’argila, que esdevé òxid ferrós-fèrric i dona a la ceràmica la característica coloració gris en comptes del to original, vermellós.
Per aconseguir el color gris o negre, el ceramista posa feixos de llenya molla al forn i el tapa hermèticament.
Així és com el fum espès penetra pels porus del fang.
El càntir (silló s Lleida)és fet amb ceràmica, un material ideal per a mantenir l’aigua per sota de la temperatura ambient.
Com?
Pura i simple termodinàmica: El líquid s’evapora prenent energia del líquid contingut en el recipient rebaixant-ne la temperatura.
L’aigua es filtra a l’exterior a través dels porus de les parets, convertint l’evaporació en un procés continu.
El procés s’anomena refrigeració evaporativa, i de forma planera seria equivalent a dir que el càntir sua.
Cada gram d’aigua evaporada extreu més de 500 calories del total del líquid, i en un ambient adient l’aigua d’un càntir pot arribar a refredar-se fins a deu graus respecte a la temperatura exterior.
El forn triga unes deu hores en assolir, la temperatura de cuita (980ºC) que es manté estable durant una hora passada la qual el forn s’omple de llenya i es tanca hermèticament, xemeneia inclosa.
Degut l’alta temperatura i a la manca d’oxigen la llenya es carbonitza, i el procés genera una atmosfera reductora rica en CO que consumeix tot l’oxigen que té al seu abast, incloent el de l’òxid fèrric que trobem en l’argila, que esdevé òxid ferrós-fèrric i dona a la ceràmica la característica coloració gris en comptes del to original, vermellós.
diumenge, 23 d’agost del 2015
Festa Major de Castellterçol
Ahir i avui festa Major a Castellterçol.
Ahir cercavila amb gegants i capgrossos amb ball de gegants amb coreografia d'Enriqueta Capellades i música d'en Quimet Serra.
Avui Ball del Ciri en versió curta i Dansa amb passeig d'autoritats.
Ahir cercavila amb gegants i capgrossos amb ball de gegants amb coreografia d'Enriqueta Capellades i música d'en Quimet Serra.
 |
| Tallaferro |
 | |||
| Griselda |
dijous, 2 de juliol del 2015
TRANSHUMÀNCIA-2015
La família Fontdecaba-Torrent, és l'única que fins ara manté la transhumància des de l'Empordà fins al Ripollès.
Durant aquests cinc dies es porta el bestiar, en aquest cas son vaques Brunes dels Pirineus, per camins ramaders que s'han perdut en la major part de vegades.
Cal passar per França ja que el tractat dels Pirineus han deixat els camins dintre del País veí.
Dormint al ras i menjant quan les vaques també ho poden fer, cal preparar les etapes per tal de trobar Pastures, aigua i llocs on descansar i que hi tinguin prou menjar fins l'endemà.
Experiència personal i intransferible!!!
Dura, car els 80 quilòmetres inicials es van transformant en parades i canvis de ritme constants, cal posar fil a les parades i als llocs on podrien esgarriar-se, reagrupar els fugitius i fugitives.
Cinc pastors i dos gossos, mes un que va fer el que va poder, varem finalment arribar havent deixat enrere l'Empordà i anat a parar al cor del Pirineu perquè aprofitin les herbes fresques dels seus prats.
TRANSHUMÀNCIA-2015-1r.dia
Des de Avinyonet de Puigventós fins a Albanyà. un 21 kms. Molts per carretera calenta, que crema les peülles de les vaques i molt especialment dels vedells. Jornada dura amb calor i poques ombres.
 |
| Caminant per la 510 |
 |
| Desprès de Tarrades |
 |
| Abeurant-se a sota el pont de S. Llorenç de la Muga |
 |
| S. Llorenç de la Muga |
 |
| Dinar a l'ombra. |
 |
| Santa Maria de Palau |
 |
| Itinerari del 1r. dia |
TRANSHUMÀNCIA-2015-2n. dia
Des d'Albanyà fins al Moretó. uns 16 kms. lineals. Etapa dura car pugem el Bassagoda per la cara Nord, desprès baixem i tornem a pujar.
 |
| El prat on esmorzem tots. |
 |
| Les Vaques també esmorzen. |
 |
| Les ESCALETES |
 |
| Les ESCALETES, d'una en una i amb un desnivell d'uns 30 metres |
 |
| En Joel controlant. |
 |
| Itinerari del 2n. dia |
TRANSHUMÀNCIA-2015-3r. dia
Des del Moretó fins a prop de S. Aniol. Uns 9 kms. diada curta per descansar de les dues primeres i preparar-se per a la cansada de l'endemà.
 |
| Itinerari del 3r. dia |
TRANSHUMÀNCIA-2015-4t dia
Des de prop de Sant Aniol fins a Rocabruna. Més de 19 kms. Ruta complicada ja que per culpa del tractat dels Pirineus, hem de passar per França i el camí baixa fins Lamanère i torna a pujar fins al coll fronterer de Malrem , a part d'un "gavatxo" que no ens deixa fer drecera i ens obliga a baixar i a pujar un desnivell de més de 300 metres i 6 kms. de volta.
 |
| A 1/4 de 6 aviar el bestiar |
 |
| ja en ruta pujant cap a França |
 |
| Coll de Malrem |
 |
| Pasturant dalt del coll |
 |
| Baixant cap l'Oratori de S. Antoni |
 |
| Arribant a Rocabruna |
 |
| Itinerari del 4t. dia |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)