Alimentació i lactació

Per alimentar correctament la vaca lletera després del part caldrà:

1. Alimentació amb un balanç ENERGIA/PROTEÏNA equilibrat.
2. Aigua en quantitat i qualitat òptima. És el factor més limitant en la producció de llet. Per cada litre de llet les vaques necessiten veure uns 5 litres d’aigua.
3. Donar macro-minerals: Ca, P, Mg, etc.. forçats per les necessitats reals, no valen ad-libitum.
4. Donar també els micro-minerals i Vitamines necessàries per les produccions que fem,.
5. Vigilar la CONDICIÓ CORPORAL.
6. Ajustar els concentrats amb la producció, si la distribució dels mateixos és amb collars o bé a la sala de munyir, per tal d'evitar un engreixament excessiu.

D’altra banda caldria efectuar correccions en el maneig habitual, com ara aquestes:

• Netejar la menjadora almenys 1 cop cada dia. La menjadora tindria d’ésser el més fina possible. A TOTHOM LI AGRADA MENJAR EN UN PLAT NET.

• Tenir sempre la menjadora plena, quan les vaques surtin de la sala de munyir, perquè pugin anar a menjar i quedin atrapades, cada dia almenys d’una a dues hores diaries, no serveix que puguin menjar quan vulguin, totes han de tenir un espai (70 cms.)per poder menjar sempre
  

• Procurar que les vaques remuguin almenys de 8 a 11 h. cada dia. Hem de pensar que una vaca necessita uns 15 minuts per cada ½ kg. de Substancia Seca, per tant una vaca que faci 50 litres de llet ens menjarà de 24 a 25 kgs. de SS i necessitarà remugar unes 12 o 13 hores.

• Mantenir i NO sobrepassar la relació 60/40 % entre concentrats i fibra llarga de la ració en S.S. per evitar disfuncions del remuc.

• Procurar que la ració tingui una humitat propera al 50 %, més humitat atipa les vaques inútilment, i menys fa que la ració(sobretot si és dona amb UNIFEED) quedi dispersa i les vaques puguin triar el que més els hi agrada.

• Mantenir la corba de lactació procurant que la disminució de la corba sigui inferior al 7-8 % mensual.

• Separar les vaques en patis: per producció i per condició corporal.

• No tenir MAI juntes les vaques en producció i les eixutes.

• Procurar tenir el major número de patis de producció 3 millor que 2.

• Alimentar les vaques no ATIPAR-LES.

• Donar tot el menjar barrejat, en la mesura que sigui possible.Si no tenim UNIFEED caldrà imitar-lo tan com podem

• Donar el menjar PESAT. Sinó li donem és molt possible que la fórmula que ens han equilibrat no sigui la correcta.

• Donar menjar una vegada al dia, però acostar-lo a l'estable almenys 4 vegades i millor 6. En aquest moment , hi ha ramaderies que acosten el menjar fins a8 i 10 vegades cada dia.

• Procurar que tinguin menjar almenys 18-20 h. cada dia a la menjadora

• Si les vaques mengen tot el dia el mateix, hi ha un increment del consum al voltant del 10 %, i també de la producció

CONDICIÓ CORPORAL IDÒNIA

1.- PART	3,5-3,75
2.- 30DIES POST-PART	1,75-2
3.- 50 DIES POST-PART	2
4.- 70 DIES POST-PART	2-2,5
5.- 100 DIES POST-PART	2,5
6.- 215 DIES `POST-PART	3
7.- ASSECAT	3,5

La menjadora

Hem de tenir en compte dos principis bàsics, per intentar entendre el maneig de les vaques lleteres: 1à Supervivència individual (alimentació) i 2à Supervivència de l’espècie (funció reproductora). En el butlletí d’aquest mes sols tractarem una part del Maneig el de l’Alimentació: el que correspon a la menjadora.

Tot animal actua sempre per satisfer les seves necessitats primàries.

Diuen que: SOM EL QUE MENGEM

Les vaques responen sempre a una sèrie molt ampla d’estímuls. Molts d’aquests estímuls són senzills d’entendre. Per exemple: la localització de la menjadora. Si un animal per anar a menjar ha de fer una veritable gimkama, sortejant d’altres vaques que estan remugant ajegudes, travessant una zona molt bruta i pujant un esglaó, no menjarà pas les vegades que cal i per tant no ens mostrarà mai el seu potencial genètic. I en canvi si l’accés, des de la zona de descans, és directe i sense entrebancs, fàcilment la producció augmentarà.

L’accés a la ració pot arribar a ser tant o més important que el coneixement nutritiu de la mateixa. No en farem res de preparar un gran tiberi si les vaques no el poden abastar.

Per mitjà de visualitzacions de vídeos que funcionen durant les 24 hores del dia, han vist que quan una vaca va a menjar, una altra que estigui prop d’ella, comença a estimular la seva gana, encara que en un principi, aquesta no en tingui gens.

Això indica COMPORTAMENT SOCIAL: actuació individual condicionada per la vivència i convivència amb tot el GRUP.

O sia que les vaques mengen molta més quantitat de ració, quan mengen en grup, que no pas quan ho fan soles. També s’ha observat, d’altra banda, que les vaques si es mantenen agrupades, tenen una tendència a ésser menys porugues, i per tant tendeixen a estar més còmodes, més sanes i molt més productives. És a dir, no presenten estrès.

Encara que ens pugui fer riure, la pràctica comuna d’alimentar totes les vaques juntes té un fonament totalment psicològic.

Les vaques tenen una estructura social molt elevada dintre del ramat, cada una té un paper assignat, inclús el paper de líder del grup, que s’estableix amb un tira i afluixa constant per establir una jerarquia. Així per exemple quan les braves, son introduïdes al ramat, s’esbatussen amb les vaques, agredint-les, fins que localitzen el seu lloc dintre del mateix.

Aquest signe de dominació també s’observa a l’hora de menjar. Al costat d’una vaca amb banyes costa que les altres i vaguin a menjar.

Les vaques presenten moltes diferencies en el seu TEMPERAMENT. I el seu comportament bé determinat de forma clara per l'herència, l’experiència i el grau de domesticació (aquest bé determinat pel ramader, les vaques son més tranquil·les i amables segons el tracte que reben del mateix granger o dels seus treballadors).

Si una vaca té un comportament anormal, alguna cosa ens vol dir. El maneig d’un animal aïllat és per ell, molt més estressant que no pas si és fa en grup.

Moltes de les pràctiques habituals en l’alimentació es fan de forma contranatural. Les vaques que mengen amb la boca a l’alçada dels unglots, produeixen un 17% de saliva més que les que mengen amb la boca a l’alçada del pit, per tant l’acidesa del remuc és millor en les primeres i això vol dir: més llet, menys problemes de coixesa i menys indigestions.

També és poden observar comportaments nerviosos en vaques que mengen en menjadores poc profundes, cosa que provoca una pèrdua de la ració entre un 5 i un 10%.

Cada vaca adulta necessita 70 cms. de menjadora i també s’ha demostrat que les vaques mengen més quantitat si la base de la menjadora és fina (de ceràmica o bé d'acer inoxidable). A tothom li agrada menjar en un plat net.

La menjadora cal netejar-la cada dia.

L'aparell reproductor de les vaques

Un dels pilars fonamentals de la producció lletera és la REPRODUCCIÓ, sense ella no és possible la lactació i per tant el producte que ens proporciona la major font d’ingressos de l’explotació lletera.
L’aparell reproductor es troba situat dintre de la cavitat abdominal.

Consta de cinc parts principals:

Vulva, Vagina, Coll de la matriu, Matriu i Ovaris.

La vulva és la porta d’entrada del canal obstètric des de l’exterior, consta de dos llavis que van des del perineu anal fins a la inserció del mamaller. La vulva té molta capacitat de dilatació i segons les hormones que estan en màxima quantitat a la sang, segregades principalment per l'ovari, pot engruixir-se i allargar-se, segons estigui en zel o bé en gestació, així per exemple quan una vaca té un quist folicul·lar i es torna "tora" ( molts estrògens ), la vulva s’allarga i és torna gruixuda, en canvi quant la vaca queda prenyada ( molta progesterona ), és fa més petita i prima; sovint als pels del final hi apareix un moc marronós que persisteix fins el final de la gestació.

La vagina té forma de tub i en ella hi trobem la sortida de la uretra ( tub que ve de la bufeta de l’orina i per mitjà d’un plec, que és l’encarregat d’evitar que l’orina pugui retornar cap a la bufeta i provocar infeccions urinàries ) , just davant del plec podem observar restes del clítoris, amb forces enervacions nervioses. Al fons de la vagina hi ha el coll de la matriu, que té forma de rosa i que sobresurt del fons, per fer-nos una idea mirant la vagina des de la vulva podríem mirar a l’interior d’una botella de cava.

El coll de la matriu és una estructura que té una gran capacitat de dilatació degut a les fibres de colàgen que té en el seu interior, penseu que en una matriu buida amida un tres centímetres de diàmetre i uns dotze de llargària, i pel seu interior hi ha un canal per on passa el catèter d’inseminar de 3 o 4 mil·límetre de diàmetre, mentre que al moment del part pot amidar uns trenta de diàmetre i tant sols ½ de llargària i pel seu interior sortirà el vedell.

La matriu consta de dues parts: el cos i les banyes. El cos té una llargària d’uns dos o tres cms. i immediatament és divideix en dos corns o banyes, que serà on es produeixi la gestació. Normalment i tal veieu en el dibuix es cargolen cap dintre com una banya de marrà , dintre de cada corn hi ha una quarantena de carúncules ( pinyes ) que és on s’enganxa la placenta ( despulla ) , al final de cada corn hi ha la trompa de Falopi que és tub molt prim d’uns dos mil·límetre de diàmetre i que al final té forma d’embut per poder recollir l’òvul quant, es produeix l’ovulació en l'ovari.

L’ovari té dues funcions principals: produir òvuls i segregar les hormones sexuals.

Totes dues estan correlacionades i provoquen que la producció alternativa de les dues principals hormones: progesterona i foliculina ( estrògens ) es transformi en un cicle periòdic de 21 dies, que coincideix en l’ovulació dels foliculs que van madurant dintre de l’ovari des de la pubertat.

La fecundació de l’òvul, que salta de l’ovari al cap d’unes hores després d’haver anat alta, és fa al final de la trompa i hi roman durant 5-6 dies, per això els trasplantaments d’embrions es fan als 6-7 dies; després cau a la matriu on comença a desenvolupar la placenta que s’enganxa als cotiledons d’on treu els aliments necessaris per poder desenvolupar-se fins que als nou mesos sortirà a l'exterior. La vaca comença a fer llet i inicia la LACTACIÓ.

SAPS EL QUE MENGUES ?

Heus ací una WEB on pots veure i calcular la dieta que estas fent i com pots millorar-la segons la quantitat de greixos, energia i tòxics que porten, pertany a la unitat de Toxicologia de la UB, laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental.
http://www.fmcs.urv.cat/ribefood/