La màquina de munyir és l’estri més important que utilitzem a diari dintre de l’explotació lletera.
Cal distingir 3 parts situades en tres llocs diferents i amb la situació IDEAL següent:
- Exterior .- Motor, Bomba de buit i Col·lector principal Lleteria .- Interceptor, Regulador, Col·lector principal, Tanc d’emmagatzemat, Refredador, Rentador automatitzat del tanc, Bomba mecànica (elèctric)per la llet i Canonada de rentat del circuit
- Sala de munyir.- Canonada de pulsació, Manòmetre o vacuòmetre, Polsador, Canonada de transport de llet, Tub llarg de llet, Tub llarg de pulsació, Col·lector individual, Tubs curts de llet, Mugroneres i Joc de mugrons per rentat
- En la part exterior i cobert per evitar les inclemències del temps així com el soroll que fa, cal situar el motor i la bomba de buit, de la que en surt la canonada principal de buit.
- Motor.- Està encarregat de produir un moviment rotatiu que acciona la bomba de buit. Pot ser mogut amb: electricitat, presa de força del tractor o amb motors d’explosió autònoms.
- Bomba de buit.- Actua fen una aspiració de l’aire de les canonades fins pràcticament el buit(absència d’aire atmosfèric) i creant una depressió que degudament combinada amb petites entrades d’aire, des del regulador o bé des del polsador farà possible la munyida. És el cor de tot el sistema. Potser de pistó, ja fora d’ús, i rotativa: seca o lubricada.
- Entre la bomba i qualsevol altre element cal situar-hi l’interceptor o caldera de buit que s’encarrega d’evitar que entri dintre de la bomba de buit qualsevol matèria o objecte que la pugui fer malbé. La diferència de pressió dintre de la canonada és el que s’anomena el nivell de buit, que ha de ser el més constant possible. Es mesura en Kilopascals (kPa) 1 kPa = 0,3” de Hg. A 1 atmosfera de pressió i a 20ºC. L’alçada sobre el nivell del mar fa variar la pressió atmosfèrica i cal tenir-ho en compte quan comprem la bomba ja que al haver-hi menys pressió caldrà augmentar el buit. Fins a 300 m. es consiren 100 kPa i per cada 450 metres que pugem perdem uns 5 kPa.
Cabal = K x Cabal normal // K = 0,4 x Pb dividit 0,9 x Pb – P (on Pb és la pressió de referència i P la que treballem=50) Es diu que una bomba té 50 kPa o 0,5 atmosferes o 38 centímetres de Hg (normalment treballa a aquest nivell) i s’expressa en (litres/minut), quantitat de litres d’aire que pot extreure del circuit .
SEMPRE la bomba ha de extreure més quantitat d’aire del que és necessari pel funcionament del sistema, ja que permanentment hi pèrdues: quan es posen les mugroneres, quan es treuen, quan en cau alguna, o per l’entrada d’aire dels polsadors per fer el massatge/succió, per obertura de la comporta, pel sangrat del col·lector, etc.
Vegeu el quadre de pèrdues
Concepte | Unitat | Admissió d’aire Litres/min. |
Col·locació de la mugronera | 1 | 3 – 225 |
Sangrat | 1 | 4 -12 |
Alimentador | 1 | 5 - 30 |
Comporta | 1 | 10 - 42 |
Desplaçament | 28 - 170 | |
Retirada automàtica | 1 | 5 – 25 |
Caiguda mugronera | 4 | 570 - 1400 |
És molt important que el nivell de buit sigui sempre constant
Per mantenir el nivell constant hi ha un aparell, el descriurem més endavant, que s’anomena regulador.
La quantitat d’excés de buit és pot mesurar i s’anomena reserva de buit o reserva real. També la reserva real cal augmentar-la amb l’alçada degut al descens de la pressió atmosfèrica. Tan el motor com la bomba han d’estar degudament protegits per evitar accidents laborals indesitjables.
En la lleteria i endollat a la canonada principal hi haurà:
- L’Interceptor.- Ha d’estar situat entre la bomba de buit i el dipòsit de buit sanitari serveix per evitar que accidentalment entri dintre de la bomba líquids o cossos estranys que puguin malmetre-la. En la part inferior ha de tenir una vàlvula de drenatge per poder-lo buidar adequadament.
En instal·lacions més modernes s’instal·la un tanc de compensació que és un dipòsit d’uns 200 litres, serveix per donar estabilitat al buit durant la munyida i també disposa d’una vàlvula de purga d’ell en surten:
- Canonada de buit per munyir,
- Canonada de buit pels polsadors
- i per força el regulador (opcionalment si pot instal·lar un manómetre)
- Regulador del nivell de buit.- El nivell de buit produït per la bomba és constant, però el consum de tota l’instalació de munyida no ho és i per això cal introduir-hi un aparell que la pugui mantenir constant.
La manera d’actuar el regulador és senzilla solament deixa entrar petites quantitats d’aire per equilibrar i mantenir la constant de buit desitjada.
Cal que estigui en un lloc amb poca pols, accessible per poder-lo netejar i revisar periòdicament, no quan tenim problemes.
Avui dia molts tenen incorporat un sistema d’aire net, que fa que l’aire que entra al circuit sigui el més higiènic possible i evita que s’embruti el mateix regulador, el mal funcionament del regulador provoca inestabilitat del nivell i sovint problemes de mastitis ja que les alteracions en els períodes de succió-massatge afecten directament als mugrons.
Els reguladors es valoren per la quantitat d’aire que son capaços d’admetre (litres per minut). Han de ser capaços d’igualar la capacitat de la bomba de buit.
N’hi ha de tres classes:
- de molla,
- de contrapès (tarden una mica en reaccionar ja que amiden el nivell de buit en el punt on admeten l’aire) i
- de servoregulador(molt precís ja que disposen d’un sensor acoblat lluny del lloc d’entrada d’aire i corregeixen el nivell en mil·lèsimes de segon).
Caldria tenir-ne un de recanvi per poder-lo canviar en cas de pana.
- Dipòsit de buit sanitari. Està situat entre el sistema d’aire i el de la llet. Serveix per separar els líquids: aigua i llet, del buit de les canonades.
Ha de ser de vidre per poder veure l’interior i ha de tenir una mecanisme d’obturació de la sortida de buit per evitar que la llet o l’aigua puguin entrar en grans quantitats dintre de l’interceptor. Normalment es una esfera de plàstic que sura en els líquids i tapona l’orifici de sortida de buit.
- Col·lector final o Receptor.- Està inclòs dintre del que s’anomena UNITAT FINAL i dintre d’ell hi ha una sèrie de sensors que assolit un nivell determinat posin en marxa la bomba elèctrica de la llet i buidin el contingut dintre del tanc d’emmatzagament passant abans per refredador, si es que l’instalació en disposa.
Actua també com a interruptor entre el buit i la pressió atmosfèrica ja que quan la bomba funciona l’entrada de buit queda tancada i la bomba amb pressió atmosfèrica normal empeny la llet, quan la bomba para, el buit torna al col·lector final i aspira la llet altra vegada.
En funció de la canonada o canonades de llet que venen de la sala de munyir es pot establir dues classificacions per la situació respecta el braguer de la vaca: línia baixa i línia alta.
En la baixa la llet cau per gravetat fins el receptor o col·lector final, mentre que en l’alta la llet puja per aspiració del buit de la canonada, que no pot estar a més de 2 metres del braguer de la vaca per evitar alteracions en la qualitat del greix.
- Extractor de llet o Bomba de llet.- L’única diferència entre els dos és que l’extractor funciona encara amb buit i la bomba amb electricitat.
- Canonades secundaries. Son els que porten la llet desde les col·letors de munyida, des dels pots mesuradors o dels mesuradors electrònics.
En la sala de munyir i endollat a la canonada principal de buit i haurà:
Manòmetre.- És un instrument per mesurar el buit de tot el sistema de munyida ha de ser visible, sobretot des de qualsevol lloc de la sala de munyir i cal situar-lo en la canonada de buit dels polsadors.
Convindria tenir-ne un a la sortida del dipòsit sanitari dintre la lleteria.
- Polsador.- Si el cor del sistema és la bomba de buit, el polsador n’és el cervell. El polsador fa que el buit continu es transformi en discontinu o intermitent, cosa que permet mantenir la circulació sanguínia al voltant de tot el mugró.
Pot ser individual o pot haver-n’hi un de director que mana als altres, la tendència és a posar el director ja que els individuals son més cars. La desavantatge es que si s’espatlla el director para tota la sala de munyir mentre que si el sistema és individual sols para el col·lector afectat.
Per això el tub de goma negre o blanc de silicona que tenim dintre de la mugronera ha de tenir la capacitat de eixamplar-se fins a tocar les parets i contraure per sota del mugró fins impedir que surti llet de del seu interior. Pulsació: és un cicle durant el qual transcorrent les quatre fases de necessàries per munyir:
- A) obertura
- B) sortida de la llet (munyida)
- C) tancat
- D) no surt llet, circula la sang pel mugró (massatge)
La pulsació és el moviment que produeix la part de goma flexible al voltant del mugró i podem mostrar gràficament la pressió a la punta del mugró amb una corba.
Vegeu dibuix.
Hem de fer veure que entre les canonades de pulsació i les canonades de la llet no hi ha contacte dintre del col·lector.
Com muny la mugronera:
A la punta del mugró sempre hi ha pressió negativa(50 Kpa). Dintre de la cambra de pulsació passa alternativament de 50 a 100 (que és l’atmosfèrica).
- Fase A= obrim = traiem aire de la càmara= passem de 100 a 50 Kpa. La pressió s’iguala i fa que la goma s’eixampli.
- Fase B= munyim = surt la llet per que hi ha un buit de 50 Kpa dintre de la goma i fora (cambra de pulsació). La goma està tal com la veiem al exterior, per que als dos costats hi tenim la mateixa pressió, quan la tenim fora 100 Kpa, quan la tenim dintre de la mugronera 50 Kpa
- Fase C= tanquem = deixem entrar aire dintre de la cambra = passem a 100 Kpa la goma s’ajunta per sota del mugró, no pot sortir llet. 6.
- Fase D= massatge del mugró 50 Kpa tan dintre del tub com dintre de la cambra = circulació sanguínia normal pel mugró.
És molt important que el tub de goma o bé el de silicona estigui en condicions òptimes.
Hem vist com la funció de la ma humana l’hem substituïda per la goma, per tant si perd l’elasticitat el que fem es un massatge dolent i podem provocar diferents tipus de mastitis i alteracions del mugró.
Ritme de pulsació: és el número de cicles per minut.
Ha d’estar entre 50 i 60.
Relació de pulsació: és l’expressió en percentatge entre la munyida i el massatge.
Fórmula = (a+b)x100/(a+b+c+d).
Normalment és de 60/40.
Hi ha dues maneres diferents de pulsació: simple i doble.
- SIMPLE: les quatre mugroneres actuen al mateix temps (4 X 0) surt llet i és fa massatge als quatre mugrons.
- DOBLE o ALTERNATIVA: van alternativament (2 X 2). L’avantatge del doble és que del braguer surt contínuament llet, que el buit es pot mantenir més constant ja que en el simple hi ha moments que sols surt llet i d’altres que el buit ha de ser més gran, per tan és molt més eficaç l’alternativa que la simple. La doble necessita dos tubs llargs de pulsació, mentre que la simple només en necessitat un.
- Canonada de pulsació.- és la que porta el buit des del dipòsit de buit sanitari fins els polsadors.
- Tub llarg de pulsació.- son els dos tubs que van des dels polsadors fins al col·lector.
- Col·lector.- és el petit recipient on cau la llet des de cada mugronera. Consta de dues parts diferenciades com hem assenyalat abans: el circuit de la llet i el circuit de pulsació, en tots dos circuits hi ha buit.
Hi arriben dos tubs llargs de pulsació i en surten 4 de curts que van a la cambra de pulsació de la mugronera, de cada una en surt un tub curt de llet que va al col·lector, que recull la llet i mitjançant el tub llarg de la llet l’evacua. També disposa d’un forat per sagnar el buit.
Deixa entrar entre 4 i 12 litres d’aire per minut tal com hem vist en el quadre de pèrdues de buit i serveix per treure millor la llet.
La capacitat del col·lector ha anat augmentant a mida que les produccions ho han fet.
És molt important per evitar que la llet pugui retornar al mugró o pitjor que hi pugui tornar la dels altres, ja que és poden produir contaminacions creuades.
Al principi els col·lectors eren de tan sols 50cc., avui poden arribar a 500cc.
- Tubs curts de pulsació.- van des del col·lector fins la cambra de pulsació. Un per mugronera.
- Mugroneres.- quatre per col·lector.
Tenen dos parts ben diferenciades: una de rígida, sol ser d’acer inoxidable i un altre de tova: el tub, que pot ser de goma o de silicona.
La part rígida és un cilindre d’acer amb tres obertures: a la superior hi ha la part del tub de goma per on entra el mugró de la vaca, a l’inferior hi surt la part inferior del tub de goma i és per on surt la llet i l’obertura lateral és on hi connectem el tub curt de pulsació.
La part més delicada es el tub de goma o silicona, per dues raons: perquè és mòbil i perquè és l'ùnic que entra en contacte amb la vaca.Al tractar-se d’una estructura que basa la seva eficàcia en l’elasticitat pròpia, és un producte que té un període de vida útil,
MOLT SOVINT ÉS FA SERVIR MÉS TEMPS DEL RECOMANAT.
Exigències mínimes:
- boca tova i flexible, ja que és el lloc d’unió entre la màquina i la vaca, per que tanqui hermèticament
- cilindre suficientment llarg per contraure’s totalment a la base del mugró
- que sigui fàcil de netejar
- que lesionin mínimament el mugró
Quan el tub per elasticitat, no es tanca uniformement i sols ho fa en dos plans, això provoca que el mugró adopti forma de tascó.
Com que perden elasticitat, la contracció és més lenta i també ho serà la munyida.
Una part de l’elasticitat també es perd per culpa dels productes químics que utilitzem per la neteja.
Un tub rugós també pot amagar bacteris i per descomptat que altera la mucosa del mugró irritant-la.
La vida útil d’un tub de goma és de 2.500 munyides o sis mesos.
Un de silicona té una durada de 10.000, però és més car de compra.
Vida útil = 2.500 (o 10.000) multiplicat per nº d’unitats de munyida dividit pel nº de vaques(lactants i eixutes) multiplicat per nº de munyides al dia. Exemple: granja amb 70 vaques 10 punts de munyida i dos munyides al dia. 2500 X 10 = 25000; 70 X 2 = 140 ; 25000/140 = 178,6 dies = 5,86 mesos
Existeixen uns protectors dels tubs de goma que es situen al final del mateix, que redueixen les forces d’impacte produïdes pel retorn de la llet, han d’estar situats ben a la vora de la sortida perquè si no poden impedir la contracció de la goma i ferir la punta del mugró.
Un bon protector pot disminuir un 12% les mastitis noves
Cal tenir en compte que el forat de sagnat ha d’estar net ja que sinó és pot produir una classe de munyida anomenada hidràulica, per que el mugró sempre està en contacte amb la llet.
- Tubs curts de llet.- van des la mugronera fins el col·lector.
Poden estar integrats en el tub de goma.
És molt important la llum interior dels tubs, tan dels curts com dels llargs ja que un tub de 13mm evacua només el 50% del que ho fa un de 16mm, encara que costen més de netejar, influeixen més en el buit del sistema.
- Tub llarg de llet.- van des del col·lector fins els mesuradors, si n’hi ha, i dels mateixos cap a la canonada principal de llet que la porta cap a la unitat final.
Encara que no forma part del circuit de llet de la munyidora si que utilitza el buit de la mateixa el sistema anomenat:
Retirada Automàtica. Funciona amb el buit de la mateixa bomba i per tant cal tenir-lo en compte quan calculem la capacitat de la mateixa. El que funcioni correctament depèn en gran part del sensor que es posa al tub llarg de la llet i del forat de sagnat. Té avantatges: millora la munyida(no hi ha sobre-munyida), elimina ma d’obra, elimina desplaçaments inútils dintre de la Sala.
Entrant altra vegada a la lleteria.–
- Unitat final .-(sovint és dintre de la sala de munyir)
Recull la llet dels tubs llargs de la llet des de una o dos canonades on s’emmagatzema fins a assolir un nivell que dispara la bomba (que pot ser elèctrica o estar endollada al mateix sistema de buit) que envia la llet a la canonada principal Canonada principal de llet Bomba per la llet
- Refredador.- Es un aparell que per mitja d’aigua freda fa que la llet baixi la seva temperatura i entri en el tanc a una temperatura que impedeix el creixement bacterià, és important per aconseguir una llet de qualitat. Podem recuperar l’aigua a una temperatura superior i estalviar energia per calenta l’aigua del rentat del circuit.
- Tub de llet cap al tanc
- Tanc d’emmatgazament
