Les virtuts de la migdiada són defensades per metges de totes les especialitats.
Mitja hora de son és suficient per refer el cos.
diumenge, 13 de setembre del 2015
El Julivert
El julivert és un ingredient al qual normalment no donem la importància
que hauria de tenir.
Com que moltes vegades és un regal de la fruiteria o la peixateria no el valorem prou.
Fins al punt que es pot arribar a considerar tot un superaliment gràcies l’elevada concentració que té en alguns nutrients: és l’aliment amb més vitamina K i amb molta vitamina C i A, minerals, antioxidants i té molts efectes terapèutics.
Curiosament els pastors el cullen abans de florir i pels voltants de sant Jaume, 25 de juliol.
Diuen que provaca el zel a les ovelles .
Pío Font Quer, va escriure en el seu llibre de plantes medicinals, que la ramaderia feia servir el julivert per a “escalfar” les ovelles.
Un cop sec s’afegia a les herbes o alfals amb aigua una mica salada.
Aquesta pastura calenta donada a les ovelles tot l’any i tanmateix pels marrans perquè les facin prenyar.
Si es vol tenir xais per a Any Nou, es té que donar julivert per sant Jaume, doncs en aquesta època les bèsties no estan en zel.
Com que moltes vegades és un regal de la fruiteria o la peixateria no el valorem prou.
Fins al punt que es pot arribar a considerar tot un superaliment gràcies l’elevada concentració que té en alguns nutrients: és l’aliment amb més vitamina K i amb molta vitamina C i A, minerals, antioxidants i té molts efectes terapèutics.
Diuen que provaca el zel a les ovelles .
Pío Font Quer, va escriure en el seu llibre de plantes medicinals, que la ramaderia feia servir el julivert per a “escalfar” les ovelles.
Un cop sec s’afegia a les herbes o alfals amb aigua una mica salada.
Aquesta pastura calenta donada a les ovelles tot l’any i tanmateix pels marrans perquè les facin prenyar.
Si es vol tenir xais per a Any Nou, es té que donar julivert per sant Jaume, doncs en aquesta època les bèsties no estan en zel.
Els càntirs negres (Almanac del cordill)
Els càntirs negres agraden a molta gent.
La terrissa negre o fumada va ser una especialitat dels ceramistes de Quart, al Gironès i Verdú, al Urgell.
Per aconseguir el color gris o negre, el ceramista posa feixos de llenya molla al forn i el tapa hermèticament.
Així és com el fum espès penetra pels porus del fang.
El càntir (silló s Lleida)és fet amb ceràmica, un material ideal per a mantenir l’aigua per sota de la temperatura ambient.
Com?
Pura i simple termodinàmica: El líquid s’evapora prenent energia del líquid contingut en el recipient rebaixant-ne la temperatura.
L’aigua es filtra a l’exterior a través dels porus de les parets, convertint l’evaporació en un procés continu.
El procés s’anomena refrigeració evaporativa, i de forma planera seria equivalent a dir que el càntir sua.
Cada gram d’aigua evaporada extreu més de 500 calories del total del líquid, i en un ambient adient l’aigua d’un càntir pot arribar a refredar-se fins a deu graus respecte a la temperatura exterior.
Dos són
els factors, doncs, que fan possible el funcionament d’aquesta nevera
sense endoll: la porositat i una baixa humitat ambiental. La forma del
recipient i el nivell del líquid també intervenen, tot i que en menor
mesura, en el rendiment frigorífic del selló.
No només la termodinàmica juga un paper
clau en el cas que ens ocupa: la química és especialment important en el
procés de cocció, íntimament relacionat amb la coloració grisenca de la
ceràmica negra.
El forn triga unes deu hores en assolir, la temperatura de cuita (980ºC) que es manté estable durant una hora passada la qual el forn s’omple de llenya i es tanca hermèticament, xemeneia inclosa.
Degut l’alta temperatura i a la manca d’oxigen la llenya es carbonitza, i el procés genera una atmosfera reductora rica en CO que consumeix tot l’oxigen que té al seu abast, incloent el de l’òxid fèrric que trobem en l’argila, que esdevé òxid ferrós-fèrric i dona a la ceràmica la característica coloració gris en comptes del to original, vermellós.
Per aconseguir el color gris o negre, el ceramista posa feixos de llenya molla al forn i el tapa hermèticament.
Així és com el fum espès penetra pels porus del fang.
El càntir (silló s Lleida)és fet amb ceràmica, un material ideal per a mantenir l’aigua per sota de la temperatura ambient.
Com?
Pura i simple termodinàmica: El líquid s’evapora prenent energia del líquid contingut en el recipient rebaixant-ne la temperatura.
L’aigua es filtra a l’exterior a través dels porus de les parets, convertint l’evaporació en un procés continu.
El procés s’anomena refrigeració evaporativa, i de forma planera seria equivalent a dir que el càntir sua.
Cada gram d’aigua evaporada extreu més de 500 calories del total del líquid, i en un ambient adient l’aigua d’un càntir pot arribar a refredar-se fins a deu graus respecte a la temperatura exterior.
El forn triga unes deu hores en assolir, la temperatura de cuita (980ºC) que es manté estable durant una hora passada la qual el forn s’omple de llenya i es tanca hermèticament, xemeneia inclosa.
Degut l’alta temperatura i a la manca d’oxigen la llenya es carbonitza, i el procés genera una atmosfera reductora rica en CO que consumeix tot l’oxigen que té al seu abast, incloent el de l’òxid fèrric que trobem en l’argila, que esdevé òxid ferrós-fèrric i dona a la ceràmica la característica coloració gris en comptes del to original, vermellós.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)