De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales (les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens) i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar: les maxil·les i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capil·laritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures. Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics; en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor. La picada d’abella produeix dolor agut, pàpula, eritema local i pruïja intensa; en individus hipersensibles i, sovint, per l’acció sensibilitzant de picades prèvies, pot desencadenar un quadre agut d’anafilaxi. Les abelles presenten metamorfosi completa, amb larves mancades de potes.
Unes 308.000 espècies de plantes (87,5% de les angiospermes) depenen de la pollinització per a la seva supervivència.[1] )
Abelles treballant en un til·ler