Què és la PETJADA ECOLÒGICA?
La gran majoria de les activitats que realitzes en el teu dia a dia impliquen el consum de recursos naturals (energia, aigua, fusta, etc.), la generació de residus i l'ocupació d'un espai on portar a terme aque
stes accions.
La nostra llar requereix d'un consum d'energia per tal que els electrodomèstics i els aparells elèctrics funcionin. Quan mengem, o quan ens desplacem d'un lloc a un altre, requerim d'un consum d'energia i recursos. Al mateix temps, el consum de productes relacionats amb l'alimentació, la neteja o l'oci, també implica el consum de recursos i la generació de tot un seguit de residus.
Tal com veurem, totes aquestes activitats "ocupen" un espai físic en el nostre planeta. Aquest espai físic és el que anomenem petjada ecològica o, dit d'altra manera, la superfície biològicament productiva (boscos, prats, cultius i mars) necessària per produir els recursos que consumim i absorbir els residus que generem.
El concepte de la petjada ecològica va ser creat al principi dels anys noranta per William Rees i Mathis Wackernagel, dos estudiosos de l'ecologia. Amb aquest concepte pretenien elaborar un indicador que permetés unir en un sol valor la superfície necessària per produir els recursos consumits per una determinada comunitat humana, així com la necessària per absorbir els residus que genera, independentment de la localització d'aquestes àrees.
D'aquesta manera, la petjada ecològica integra tant l'impacte que la comunitat realitza sobre la seva pròpia regió o país, com el que realitza en altres parts del món, a través de la importació de materials i energia, i l'exportació de residus. Els resultats obtinguts a través d'aquest indicador s'expressen en hectàrees per persona i any.
Així, per exemple, un ciutadà de Catalunya per viure necessita com a terme mitjà cada any gairebé 4 hectàrees, és a dir, l'equivalent a 5 camps de futbol. Aquesta superfície és la que necessitarà, per exemple, per cultivar els productes dels quals s'alimenta, pescar els peixos que consumeix, tractar els residus que genera, i disposar dels boscos dels quals extraurà la fusta i que, al mateix temps, absorbiran les emissions de gasos derivats de les seves activitats.
QUÈ ÉS LA CAPACITAT DE CÀRREGA?
La capacitat de càrrega és la superfície de terreny biològicament productiu del qual disposem en un territori per produir el que consumim i per absorbir els residus que generem.
Ens indica els recursos naturals als quals podem accedir a partir de les superfícies de boscos, cultius, pastures o mar que existeixen en una regió, un país o el conjunt del planeta. La capacitat de càrrega ens permet conèixer els límits al nostre consum.
Si repartim la superfície productiva de la Terra entre tots els seus habitants, a cada persona li corresponen 1,8 hectàrees per cobrir totes les seves necessitats.
Què passaria si una part de la població del planeta utilitzés més d'aquestes 1,8 hectàrees?
Doncs que no hi hauria suficient territori per produir i absorbir allò que consumim i els residus que generem. En l'actualitat ja són necessaris 2 planetes Terra per satisfer el nostre model de consum! El nostre estil de vida és, per tant, INSOSTENIBLE.
QUÈ ÉS EL DÈFICIT ECOLÒGIC?
Si una població com la de Mataró utilitza major superfície de terreny productiu del que disposa en el seu municipi, diem que es produeix un dèficit ecològic.
Per tant, si la petjada ecològica d'una població és més petita que la capacitat de càrrega del territori en què habita, aquesta població és autosuficient, ja que no consumeix més recursos dels que disposa en el seu territori. És, per tant, una població sostenible.
En canvi, si la petjada ecològica d'una població és major que la capacitat de càrrega del territori en què habita, la regió té dèficit ecològic, ja que s'utilitza més terra que la que la població té disponible. Llavors la població està essent insostenible, ja que utilitza terres productives d'altres llocs del món, o bé recursos de les generacions futures.
La gran majoria de les activitats que realitzes en el teu dia a dia impliquen el consum de recursos naturals (energia, aigua, fusta, etc.), la generació de residus i l'ocupació d'un espai on portar a terme aque
stes accions.La nostra llar requereix d'un consum d'energia per tal que els electrodomèstics i els aparells elèctrics funcionin. Quan mengem, o quan ens desplacem d'un lloc a un altre, requerim d'un consum d'energia i recursos. Al mateix temps, el consum de productes relacionats amb l'alimentació, la neteja o l'oci, també implica el consum de recursos i la generació de tot un seguit de residus.
Tal com veurem, totes aquestes activitats "ocupen" un espai físic en el nostre planeta. Aquest espai físic és el que anomenem petjada ecològica o, dit d'altra manera, la superfície biològicament productiva (boscos, prats, cultius i mars) necessària per produir els recursos que consumim i absorbir els residus que generem.
El concepte de la petjada ecològica va ser creat al principi dels anys noranta per William Rees i Mathis Wackernagel, dos estudiosos de l'ecologia. Amb aquest concepte pretenien elaborar un indicador que permetés unir en un sol valor la superfície necessària per produir els recursos consumits per una determinada comunitat humana, així com la necessària per absorbir els residus que genera, independentment de la localització d'aquestes àrees.
D'aquesta manera, la petjada ecològica integra tant l'impacte que la comunitat realitza sobre la seva pròpia regió o país, com el que realitza en altres parts del món, a través de la importació de materials i energia, i l'exportació de residus. Els resultats obtinguts a través d'aquest indicador s'expressen en hectàrees per persona i any.
Així, per exemple, un ciutadà de Catalunya per viure necessita com a terme mitjà cada any gairebé 4 hectàrees, és a dir, l'equivalent a 5 camps de futbol. Aquesta superfície és la que necessitarà, per exemple, per cultivar els productes dels quals s'alimenta, pescar els peixos que consumeix, tractar els residus que genera, i disposar dels boscos dels quals extraurà la fusta i que, al mateix temps, absorbiran les emissions de gasos derivats de les seves activitats.
QUÈ ÉS LA CAPACITAT DE CÀRREGA?
La capacitat de càrrega és la superfície de terreny biològicament productiu del qual disposem en un territori per produir el que consumim i per absorbir els residus que generem.
Ens indica els recursos naturals als quals podem accedir a partir de les superfícies de boscos, cultius, pastures o mar que existeixen en una regió, un país o el conjunt del planeta. La capacitat de càrrega ens permet conèixer els límits al nostre consum.
Si repartim la superfície productiva de la Terra entre tots els seus habitants, a cada persona li corresponen 1,8 hectàrees per cobrir totes les seves necessitats.
Què passaria si una part de la població del planeta utilitzés més d'aquestes 1,8 hectàrees?
Doncs que no hi hauria suficient territori per produir i absorbir allò que consumim i els residus que generem. En l'actualitat ja són necessaris 2 planetes Terra per satisfer el nostre model de consum! El nostre estil de vida és, per tant, INSOSTENIBLE.
QUÈ ÉS EL DÈFICIT ECOLÒGIC?
Si una població com la de Mataró utilitza major superfície de terreny productiu del que disposa en el seu municipi, diem que es produeix un dèficit ecològic.
Per tant, si la petjada ecològica d'una població és més petita que la capacitat de càrrega del territori en què habita, aquesta població és autosuficient, ja que no consumeix més recursos dels que disposa en el seu territori. És, per tant, una població sostenible.
En canvi, si la petjada ecològica d'una població és major que la capacitat de càrrega del territori en què habita, la regió té dèficit ecològic, ja que s'utilitza més terra que la que la població té disponible. Llavors la població està essent insostenible, ja que utilitza terres productives d'altres llocs del món, o bé recursos de les generacions futures.
