Foto

La fotografia de la capçalera és d'en Lluís Bosch i va ser feta en un dinar de Nadal de Trenquem el Cuc, tocant la tenora amb en Josep Pascual de l'Estartit i amb un "públic" totalment entregat.

diumenge, 21 de febrer del 2021

Tempus discurrit... 21-02-21

 Els Clots de Sant Julià, son unes antigues pedreres entre Peretallada i Canapost, diuen que poden ser pre-romanes, doncs es creu que al PUig de Sant Andreu d’Ullastret hi ha pedres que poden ser-ho, o romanes car el camí romà d’Empuries hi passa. Altra gent pensa que hi vivien els primers cristians de l’Empordanet; tenen cavitats de fins a 10 metres d’alçada i es tracte d’una roca que dificilment s’esquerda i per tant difícil de “tallar”#naturalocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé





 

Tempus discurrit... 20-02-21

 El galzeran o cirerer de Betlem és un petit arbust perennifoli que es caracteritza per les seves tiges transformades en fulles amb els seus fruits vermells al centre. També rep el nom de boix marí, brusc, rusc, cireretes de Betlem, cireretes de pastor, galleran, llorer bord. S’utilitza per decoració nadalenca junt amb el Boix Grèvol , car tant el verd com el vermell es contrasten mútuament ( estan tots dos protegits per evitar la seva desaparició . Cal dir que la tija fa la funció clorofilica com si es tractes de les fulles. Els fruits, aliment pels ocells silvestres, fan que gràcies als mateixos s’escampin les llavors després de passar pel seu tracte intestinal. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 



Tempus discurrit... 19-02-21

 Dos arbres i un arbust: l’ametller (prunus dulcis) un caducifoli que produeix un fruit sec molt apreciat, hi ha una varietat que fa l’ametlla amarga, s’utilitza en farmacia; l’albercoquer (prunus armeniaca) caducifoli també, dona un fruit groc-taronja amb un pinyol dur, es un fruiter que te poques malures i facilment cultivable i finalment un arbust: codonyer japonés (chaenomeles japónica) Normalment es fa servir en jardineria perquè és molt vistós quan comença a florir abans no surtin les fulles; tot i això quan ja han sortit amb un verd potent, continua florint fins l'estiu; també s'usa per fer tanca perquè té espines.El fruit tot i que es pot menjar cru, és molt àcid i dur, però fa molt bona olor i fa unes bones melmelades.
I tres flors diferents: blanques, rosades i rosa intens #CMdlDBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé




 

Tempus discurrit... 18-02-21

 Els ocells comencen a moure la cua, haurem de netejar els nius per que puguin niar!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #faunalocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé


Tempus discurrit... 17-02-21

 Cap blanc (Lobulària marítima), ravenissa comú, morrisà bord, o també: herba blanca, salivetes del Bon Jesús, escopinada, escopina de Crist, escopinada del dimoni, escupinyada, herba de l'alacrà, herba pedrera, floreta de gos, llagrimetes, miramar, pixagossos, ravenissa borda, salivetes de monja, ravenellet i sempreenflor.

De la família de les brassicae (abans crucíferes), floreix en qualsevol època de l'any, però preferentment durant l'hivern. Les inflorescències cobreixen tota la planta i li donen el nom de "caps blancs", un dels noms populars més comuns.
Aquesta planta és utilitzada en fitoteràpia tradicional casolana com a diürètic, per a reduir la febre, contra l'escorbut i per a eliminar les pedres del ronyó. S’utilitzava per donar de menjar als conills. #cmdlgbe #floralocalBE




 

Tempus discurrit... 16-02-21

 Suro pelat. En l'aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades: en la primera pela, el suro es pot extreure per la primera vegada quan l'arbre té aproximadament 25 anys i aquest primer suro és l'anomenat "pelegrí", suro de molt baixa qualitat i tan sols vàlid per a l'elaboració de conglomerats. Després d'aquesta primera, les peles posteriors es fan cada vegada que el seu gruix és d'uns 25 mil·límetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques. #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé


 

Tempus discurrit... 15-02-21

 El PROCÉS sencer de les moreres i l’acàcia fins que la llenya ha quedat estellada. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé















 

Tempus discurrit... 14-02-21

 Feina feta no te destorb. Ara només caldrà apilar-la convenientment per que s’assequi per l’any vinent!!! #cmdlgBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé




 

tempus discurrit... 13-02-21

 El Canigó aquests dies quan es lleva el Sol agafa color!!! #cmdlgBE #naturalocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé



 

Tempus discurrit... 12-02-21

 Forn de calç d’en Puigmiquel. Els forns de calç o de pedra, van ser utilitzats fins a mig segle passat. Estaven situats prop de pedreres de roca calcària i una vegada esmicolada, s’omplia el forn, començant per la boca inferior on s’hi feia una cúpula amb pedres més grosses fins arribar a la boca superior on eren de menor tamany. Després amb feixines de bruc, principalment, és feia foc a la boca inferior sota la cúpula i amb el calor (900-1000 graus) el CaCO3 es transformava en CO2 i CaO (òxid de calç o calç viva). La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. (A partir de la fabricació del ciment i del Portland al segle XX, va declinar la seva producció), també servia per a impermeabilitzar les cisternes i els safaretjos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. #naturalocalBE #mineralslocalsBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé


 

tempus discurrit... 11-02-21

 Ja queda menys, aquesta pila es el que resta de les tres moreres i l’acàcia, ara només em queda fer estelles. Una feina que escalfa aquests matins d’hivern fluixet que estem passant, car fred fred només en va fer 10 dies abans de la que diuen es la setmana més freda de l’any, la dels sants barbuts, la qual va passar quasi de manera primaveral, cosa que ha fet que les herbes comencin a créixer sense cap mena de control!!! #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé




 

Tempus discurrit... 10-02-21

 L’Erola una “barraca” de disseny a les Gavarres!!! #naturalocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé





 

tempus discurrit... 09-02-21

 L'església Sancti Cipriani de Letone figura a les Rationes Decimarum dels anys 1279 i 1280. L'any 1295 el cavaller Guillem de Santa Pellaia va fer donació d'un mas d'aquesta parròquia al monestir de Sant Pere de Galligants.

La parròquia, en un replà de la serra de les Gavarres, inclou masies disperses, avui majoritàriament abandonades. Hi esdevingué molt popular la veneració als sants metges Cosme i Damià fins al punt d'ésser més conegut el lloc com «els Metges» substituint l'antic de Sant Cebrià de Lledó. Que sembla que li ve del lledoner que hi ha davant de can Cama, avui un hostal de montanya. L'aplec dels Metges -el 27 de setembre, precisament l'endemà de sant Cebrià- era molt concorregut per gent d'ambdós vessants de les Gavarres, de l'Empordà i les terres de la Selva incloses al Gironès.

Curiositat: Com explica Joan Amades (Costumari Català V, p.211-13) era anomenat «l'Aplec de la Concòrdia» perquè s'hi esdevenia una treva entre els partidaris dels dos estils de ballar la sardana, el selvatà i l'empordanès, en ser lloc partioner entre ambdues comarques. #naturalocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé