Foto

La fotografia de la capçalera és d'en Lluís Bosch i va ser feta en un dinar de Nadal de Trenquem el Cuc, tocant la tenora amb en Josep Pascual de l'Estartit i amb un "públic" totalment entregat.

diumenge, 13 de setembre del 2015

Els càntirs negres (Almanac del cordill)

Els càntirs negres agraden a molta gent.
La terrissa negre o fumada va ser una especialitat dels ceramistes de Quart, al Gironès i Verdú, al Urgell.
Per aconseguir el color gris o negre, el ceramista posa feixos de llenya molla al forn i el tapa hermèticament.
Així és com el fum espès penetra pels porus del fang.
El càntir (silló s Lleida)és fet amb ceràmica, un material ideal per a mantenir l’aigua per sota de la temperatura ambient.
Com?
Pura i simple termodinàmica: El líquid s’evapora prenent energia del líquid contingut en el recipient rebaixant-ne la temperatura.
L’aigua es filtra a l’exterior a través dels porus de les parets, convertint l’evaporació en un procés continu.
El procés s’anomena refrigeració evaporativa, i de forma planera seria equivalent a dir que el càntir sua.
Cada gram d’aigua evaporada extreu més de 500 calories del total del líquid, i en un ambient adient l’aigua d’un càntir pot arribar a refredar-se fins a deu graus respecte a la temperatura exterior. 
Dos són els factors, doncs, que fan possible el funcionament d’aquesta nevera sense endoll: la porositat i una baixa humitat ambiental. La forma del recipient i el nivell del líquid també intervenen,  tot i que en menor mesura, en el rendiment frigorífic del selló.
 No només la termodinàmica juga un paper clau en el cas que ens ocupa: la química és especialment important en el procés de cocció, íntimament relacionat amb la coloració grisenca de la ceràmica negra.
El forn triga unes deu hores en assolir, la temperatura de cuita (980ºC) que es manté estable durant una hora passada la qual el forn s’omple de llenya i es tanca hermèticament, xemeneia inclosa.
Degut l’alta temperatura i a la manca d’oxigen la llenya es carbonitza, i el procés genera una atmosfera reductora rica en CO que consumeix tot l’oxigen que té al seu abast, incloent el de l’òxid fèrric que trobem en l’argila, que esdevé òxid ferrós-fèrric i dona a la ceràmica la característica coloració gris en comptes del to original, vermellós.