Les abelles (Apis Mellifera)

Insecte de l’ordre dels himenòpters de la família dels àpids.

De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales (les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens) i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar: les maxil·les i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capil·laritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures. Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics; en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor. La picada d’abella produeix dolor agut, pàpula, eritema local i pruïja intensa; en individus hipersensibles i, sovint, per l’acció sensibilitzant de picades prèvies, pot desencadenar un quadre agut d’anafilaxi. Les abelles presenten metamorfosi completa, amb larves mancades de potes.

 Com altres himenòpters (formigues, vespes) estan organitzades socialment. Cada comunitat (10.000-60.000 individus) viu en un habitacle anomenat rusc, dins el qual les abelles fabriquen les bresques (bresca) amb la cera que segreguen llurs anells abdominals. Cal distingir tres tipus o castes diferents: la reina, les obreres i els abellots. La reina, única femella fèrtil de la colònia, és l’encarregada fonamentalment de la reproducció; quan en un rusc neix una segona reina, s’esdevé l’escissió de la comunitat: una de les dues reines marxa seguida de part de la colònia (eixam) per tal d’habitar un altre rusc. Les obreres, o femelles estèrils, són els individus més petits de la comunitat; estan encarregades de gairebé totes les tasques de la colònia. Els abellots, mascles fèrtils, presents al rusc solament a la primavera, són més grossos que la reina, i amb llur constant moviment d’ales a les boques del rusc temperen l’ambient. Un d’ells fecunda la reina durant el vol nupcial, i els altres, si no moren en l’intent o no tenen oportunitat d’efectuar-lo, són eliminats per les obreres. La reina sol viure tres o quatre anys; les obreres un o dos mesos, i els abellots uns quants dies. Les abelles s’alimenten del nèctar de les flors i del pol·len. Traslladen el pol·len o bé enganxat a les pilositats del cos o en una concavitat adient de les potes posteriors. Amb el pol·len i mitjançant reaccions estomacals, formen la mel, la qual serveix per a nodrir les larves. Segons el tipus d’alimentació administrada neixen reines o obreres. Les larves destinades a ésser reines són alimentades amb una substància especial, rica en proteïnes, anomenada gelea reial. (tret de Enciclopèdia.cat)

Les abelles col·laboren especialment en la pol·linització

(La pol·linització consisteix en el transport del gra de pol·len que es correspon amb la micròspora des del sac pol·línic de l’estam fins a l’estigma (en les angiospermes), o fins al micròpil (en les gimnospermes) on finalment germinarà. Es tracta, per tant, d'un pas important en la reproducció de les plantes amb llavors, de manera que els diversos grups d’espermatòfits han adquirit evolutivament mecanismes de pol·linització complexos i molt eficients.

Unes 308.000 espècies de plantes (87,5% de les angiospermes) depenen de la pollinització per a la seva supervivència.^{[1] )}

^{Abelles treballant en un til·ler}