La floració del magraner (punica granatum)
La flor
Punica, nom antic de la regió on es trobava Cartago,
i granatum, granat, que té grans.
El mot magrana també ve del llatí malum granatum, poma granada, que té grans, i magraner és un derivat de magrana amb el sufix -er. Punica, el nom del gènere, establert per Linné, prové del fet que aquests arbres eren originaris d'aquesta regió africana.
És un arbre caducifoli, dens, que arriba fins als 5 metres d'alçària, de capçada irregular. De fulles simples, oposades, peciolades, oblongues, enteres, lluents, glabres i caduques, amb espines.
Les flors, dites balàusties o badocs, apareixen de maig a agost, són flors solitàries, aïllades, de 3 a 4 cm, vermelles, grosses i vistoses. El calze te forma d'urna carnosa, obert a manera d'estrella de 5 a 7 puntes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada