Hi ha arbres que inclús morts tenen utilitat!! #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
dijous, 12 de setembre del 2024
11-09-24
Cada dia sembla que som menys els que ens sentim colonitzats, de totes maneres mentre hi ha vida hi ha esperança!!!
11-09-24
Fer vi (5)
Les “mares” o “lies”.
Les “líes” es refereixen als sediments formats per partícules de llevats morts, restes de cèl·lules de llevat, fragments de polpa i altres sòlids que s’acumulen al fons una vegada s’han acabat les fermentacions alcoholiques.
Les mares es divideixen en dues categories principals: “lies fines” i “lies gruixudes”. Les fines són partícules microscòpiques que poden romandre suspeses al vi després de la fermentació alcohòlica. Les gruixudes són partícules més grans que es dipositen al fons dels recipients.
Les mares poden aportar diversos beneficis al vi, l’enòleg pot optar per mantenir el vi en contacte amb les mares (un procés anomenat “batonnage”, remenar el vi i el “barret” que es forma a la superficie) durant un període específic, remenant regularment les mares del fons, sobretot en vins negres.
Alternativament, el vi pot ser separat de les mares (un procés anomenat “trasega” o “trasbals”) per obtenir un vi més clar i menys influenciat per les mares.
Curiositat:
Alguns vins, com els vins blancs de Borgonya, els Champagnes i certs vins de Chardonnay i Sauvignon Blanc, són coneguts per envellir o madurar “sobre mares,” el que significa que es mantenen en contacte amb les mares durant un període perllongat. Això pot aportar més complexitat i profunditat al vi. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
10-09-24
Fer vi (5)
Les “mares” o “lies”.
Les “líes” es refereixen als sediments formats per partícules de llevats morts, restes de cèl·lules de llevat, fragments de polpa i altres sòlids que s’acumulen al fons una vegada s’han acabat les fermentacions alcoholiques.
Les mares es divideixen en dues categories principals: “lies fines” i “lies gruixudes”. Les fines són partícules microscòpiques que poden romandre suspeses al vi després de la fermentació alcohòlica. Les gruixudes són partícules més grans que es dipositen al fons dels recipients.
Les mares poden aportar diversos beneficis al vi, l’enòleg pot optar per mantenir el vi en contacte amb les mares (un procés anomenat “batonnage”, remenar el vi i el “barret” que es forma a la superficie) durant un període específic, remenant regularment les mares del fons, sobretot en vins negres.
Alternativament, el vi pot ser separat de les mares (un procés anomenat “trasega” o “trasbals”) per obtenir un vi més clar i menys influenciat per les mares.
Curiositat:
Alguns vins, com els vins blancs de Borgonya, els Champagnes i certs vins de Chardonnay i Sauvignon Blanc, són coneguts per envellir o madurar “sobre mares,” el que significa que es mantenen en contacte amb les mares durant un període perllongat. Això pot aportar més complexitat i profunditat al vi. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
09-09-24
Tot i que la tardor s’acosta, molts caducifolis estan perdent les fulles per l’estrès hídric que estan patint. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
07-09-24 tempus discurrit...
Papallona (2)
Papallona ve del grec i significa ànima.
Son insectes i tenen 4 etapes reproductives: imago, té ja les ales i pon ous; ou, desenvolupament primari; oruga, fase de creixement ràpid; crisàlida o pupa, mentre té lloc la metamorfosi i fase adulta.
La de la foto és la migradora dels cards (Vanessa cardui o Cinthia cardui).
Emigra des de Africa cap Europa a la primavera, abril i s’entorna al setembre. És de les més acolorides de Catalunya destecant el seu color ataronjat que contrasta amb el negre del final de les ales.
Pot fer varies postes en el cards i les orugues peludes viuen i creixen menjant-ne les fulles.
És una papallona diürna.
Curiositat:
Pot fer milers de quilòmetres, entre anar i tornar, prop de 10.000, en tota la migració. #CMdlG #naturalocalBE #faunalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
06-09-24
Fer vi (4)
El pas de most a vi, osia la conversió del sucres en alcohol fa 2000 anys es considerava un fet de generació espontania.
Fins que Pasteur va demostrar que era causat per uns microorganismes anomenats LLEVATS.
Té tres fases:
-l’inicial o d’inducció, el most s’enterboleix, agafa temperatura i comença a deixar anar CO2.
-la central o tumultuosa, on els llevats es multipliquen i hi ha una constant transformació dels sucres en alcohol i CO2 amb dos controls bàsics: la densitat que determina la quantitat de sucres que encara hi ha i la temperatura que si s’eleva molt causa la mort dels llevats i la fi de la fermentació.
-la final, on el sucre s’esgota i els llevats moren, una causa també de finalització de la fermentació és el grau alcoholic, ja que a partir dels 15 graus l’acció dels llevats queda inhibida.
Curiositat:
Sacarosa i fructosa + llevats (Sacharomices cerevisae) = Energia (en forma de calor) + CO2 + etanol + glicerina + ac acetic + ac làctic + ac. màlic.
C6H12O6 (sucres)= 2 CH3CH2OH (alcohol) + CO2 ; osia una molècula de sucre en dona dues d’esperit de vi junt amb el diòxid de carboni i la calor produïda. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
05-09-24
Núvol- 39; els cirrus son núvols esfilagarçats no massa compactes, amb partícules de gel que els fan contrastar amb el blau del celatge. Son núvols alts que es formen entre 7 i 12 quilòmetres d’alçada. Curiositat:
Les partícules de gel tenen una mida inferior a 0,1 mm. #núvolBE #naturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
04-09-24
Aranya -2
Els arácnids, no son pas insectes, ja que disposen de 4 parells de potes, 1 més que els insectes; i un parell de quelicers, tampoc disposen d’ales, antenes i mandíbules.
Son artópodes, potes articulades, que mouen gràcies a un sistema hidràulic, no tenen musculatura.
La de la foto és una aranya llop, és de les que no fa trenyina.
Te un tamany de prop de 5 cms. i per això es consideren pseudo-taràntules.
Curiositat:
Les femelles embolcallen els ous amb una membrana que enganxen sota l’abdomen, com la de la foto, i 15 dies més tard en surten les cries. #CMdlG #naturalocalBE #faunalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
calignasi's però no son perilloses, oi?
el_manescal's poden picar però fa mal com una vespa. Es una gran depredadora de: xinxes, mosques, formigues, pugó, erugues etc
calignasi's gràcies trempat !!
03-09-24
Degut a la calor acumulada durant el juliol i l’agost d’enguany la campanya del tomàquet s’ha acabat!!
Hem pogut fer quasi 60 pots de conserva i creiem que arrivarem fins l’any que ve.
Curiositat:
Al 1790, Appert va crear un mètode d’esterilització fàcilment aplicable a nivell casolà, es va popularitzar amb el nom d’appertització, i va ser mereixedor del premi que Napoleó havia promès a qui aconseguís un sistema de conservació d’aliments apte per abastir els seus exèrcits.
02-09-24
Fer vi (3)
El desfangat.
El most separat de la part sòlida: raïm i rapa, té encara partícules sòlides que s’anomenen fangs: restes terroses, troçets de rapa, brisa, proteïnes i mucílegs que cal separar.
Pels vins blancs, és quasi imprescindible, però no sempre necessari, s’anomena també el primer clarificat.
Cal deixar reposar el most 24 h. i per decantació deixar els fangs al fons, és la manera més natural, però la tecnificació pot fer la separació per: filtració, centrifugació o bé amb clarificants.
Pd.- la tercera foto ( no és pas meva) mostra vi sense desfangar, desfangat natural i desfangat amb clarificants
Curiositat:
La vinificació de vi negre, necessita fer la fermentació del most sense la separació de la brisa i la rapa, ja que el color li dona la pell i els tanins de la rapa l’hi donen la longevitat al vi negre. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi
30-08-24
Núvol - 37. :
El creixement vertical dels núvols de tempesta es degut a una diferencia important de temperatura entre la superficial i la de la fi de la troposfera.
Solen ser bastant planers a la base i de color fosc, mentre que la part superior és d’un blanc intens.
Curiositat:
Les corrents convectives internes son molt ràpides i violentes.
29-08-24
Fer vi (2)
Desprès de desrapar xafarem el raïm. Al trencar-se la pell, surten les llavors i la polpa.
A partir d’aquest moment començen a haber-hi reaccions quimiques (procès oxidatiu que equival a ENVELLIMENT ) ja que dintre de la pell del gra no hi ha oxigen.
A partir d’ara la condició d’irreversibilitat d’aquest procès no és pot aturar i cal ser molt curós per evitar que el resultat final sigui òptim.
L’experiència i sobretot la Ciència Enològica fan que poguem alentir el procès oxidatiu i allargar la vida del vi.
La premsada ha de ser suau per obtenir un most de primera qualitat, a mida que augmentem la presió el most passarà a ser de segona o tercera qualitat.
El MOST FLOR és el que s’obté per gravetat.
Ara ja tenim el most per un cantó i per l’altra la pell i les llavors.
Curiositat:
Prop d’un 10% del most son impureses, que cal eliminar en un procés que s’anomena DESFANGAMENT. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
28-08-24
Dintre del procés de vinificació, la primera feina que cal fer és la verema.
El període de varema oscila entre el juliol i l’octubre en el hemisferi nord.
Amb
el calentament global s’ha avançat la verema tot i que influeixen
factors com: la latitud, vinya orientada a nord ( més tardana) o al sud,
la classe de raïm, el blanc madura abans i sobretot depenent del tipus
de vi a elaborar (sucres, àcids i components aromàtics).
Abans de trepitjar, aixefar, follar o premsar, cal veure si desrapem o no.
La premsada amb la rapa afegeix substàncies a vegades indesitjables (tanins) que amarguen el most i el vi.
Curiositat:
La rapa és la part que aguanta els grans de raïm dintre del que s’anomena “carràs” i és tan sols un 4% del total.
#CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Subscriure's a:
Missatges (Atom)