Foto

La fotografia de la capçalera és d'en Lluís Bosch i va ser feta en un dinar de Nadal de Trenquem el Cuc, tocant la tenora amb en Josep Pascual de l'Estartit i amb un "públic" totalment entregat.

dilluns, 10 de març del 2025

10-03-25

 El Roquer de Castellterçol -3
El procés per preparar la llana era el següent:
- [ ] Començava amb la batuda. S’obria el velló, a ma i amb pintes, i es deixava ben pla.
- [ ] Després s’estenia i s’airejava perquè el vent s’emportés la pols superficial.
- [ ] El següent pas era portar els vellons al Roquer. Aquí s’estovaven i es deixaven al rec perquè el corrent d’aigua s’endugués la brutícia.
- [ ] Es feien dos o tres rentats a les piques de pedra, depenent de l’estat de la llana.
- [ ] S’utilitzava aigua calenta, d’entre quaranta i seixanta graus, sabó i carbonat de sosa.
- [ ] S’assecava a la part alta.
- [ ] S’en feien bales per vendre.
Després la llana anava a vendre i una part important quedava al poble on les famíles de teixidors en feien peces.
Curiositat:
El paraire era el Menestral que es cuidava de tot el procés, molts d’ells també eren teixidors. Castellterçol va ser un centre de teixits molt important, però l’industrialització del procés va fer que Sabadell i Terrassa guanyessin la partida ja que el tren no podia arribar als 700 i pico de metres d’alçada on està situat. #edificissingularsdelmón #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé




07-03-25

 El Roquer de Castellterçol -2

Es va aprofitar una bauma, que fa de paret principal. Sota la protecció de la roca es van aixecar dues parets perpendiculars, tancades amb enorme volta de pedra de mig punt, que acaba en forma d’arc, dalt de l’arc hi ha una zona enrajolada on s’assecava la llana.
Aquesta edificació gastava molta aigua, per aixó està situada vora la riera de Fontscalents. Per mitjá d’una rasclosa, l’aigua es desviava cap a l’interior on hi ha una canal de pedra doble per poder fer dos treballs al mateix temps, una d’elles té una part inclinada com un safreig i al final una reixa ferro i un vagant ( post de fusta que fa de comporta).
La llana es posava dintre de coves de vimet que es submergien dintre.
També hi ha: una taula de pedra de 6 x 0,8 m. per treballar amb comoditat, una pica d’un m. de diametre, excavada a la pedra, amb desaigua i un foc per calentar l’aigua.
Curiositat:
Hi ha referència del seu ús des del s. XVI fins el XIX. #edificissingularsdelmón #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero




04-03-25

 El Roquer de CASTELLTERÇOL. -1
Quan es feia transhumància des del Ripollès i el Berguedà cap als Vallès, la carrerada passava pel Moianès i just a Castellterçol els ramats eren esquilats (tondrats o xollats).
El fet és que el poble va tenir una industria tèxtil ben eixolida que va anar des del s. XIV fins a principis del s. XIX.
Els paraires ( dedicats a transformar la llana en teixits) tenien un gremi molt fort i influent, tota la part de ponent les cases es dedicaven a aquest ofici. Eren els que controlaven tot el procés i vetllaven per que el producte final fos de qualitat.
Curiositat:
El Roquer és l’únic rentador de llana que queda dempeus a Catalunya i està catalogat entre els 150 elements imprescindibles del patrimoni industrial català. #edificissingularsdelmón #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé




05-03-25

 Dimarts de Carnestoltes.
Tot i que hi ha una data històrica 1587, sembla ser que l’origen de l’ESCUDELLA DE CASTELLTERÇOL és perd en la nit dels temps.
El cert és que en el segle passat, menys durant la Guerra Civil, cada dimarts de Carnestoltes tenia lloc a la Plaça Vella aquesta escudella que era de recapte: durant la setmana abans es recollia llenya i menjar per fer-la possible. A partir de 1940, es feia al call de l’Escudella.
Les calderes, que eren deixades pels veïns del poble, estaven fetes d’aram i tenien mides diferents. Eren les que s’utilitzaven per a la matança del porc. Una vegada acabada de cuinar les calderes eren transportades amb semalers fins a la Plaça Prat de la Riba.
Des de fa uns anys (2008), tot es fa a la plaça Nova, amb calderes d’inox, més sanitàries que les d’aram i a la una és beneix i és reparteix.
Curiositat:
Amb 28 perols de 60 litres en surten unes 5.000 racions de l’única totalment càrnia de Catalunya ja que no conté ni verdures ni llegums, només fideus, arròs i carn de : pollastre, vedella, porc i embotits. #actesculturalslocalsBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé





03-03-25

 Ceràmica blava.
Al s. XIV-XV al País Valencià i en concret a Paterna i Manises, feien ceràmica blava, però una crisi va obligar a marxar alguns terrissaires.
Sembla ser que algun va anar a petar a Barcelona i a partir del s. XV hi va començar una producció prou important.
La producció principal eren atuells per menjar i/o beure, destacant el plats i les seves ornamentacions.
Més tard sembla que es va començar la producció de rajoles per cuines i banys.
Per diferenciar les valencianes de les catalanes es mira si s’han fet amb “trepa” , les valencianes no. Tot i que pintades a ma alçada n’hi ha a Aragó, País Valencià i Catalunya.
Barcelona fou un centre molt important de producció de ceràmica (pisa) blava catalana.
Curiositat:
Son famosos els pots de les farmàcies dels segles XV i XVI. #estreisendesús #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé



02-03-25

 L’Everest.
La muntanya més alta de la terra 8.848,86 m. porta un nom occidental d’un agrimensor britànic de l’Índia. Abans l’anomenaven pic XV.
Com que està a la frontera entre Nepal al Sud i el Tibet al Nord, te dos noms diferents: SAGARMATHA “cap del cel” i CHOMOLUNGMA “mare de l’Univers”.
Molts humans que els hi agrada la muntanya el tenen com a meta.
Al 1996 van morir-hi 15 persones.
Al 2003 un xerpa va fer l’ascenció més ràpida: 12 h. 45 min.
Al 2017 en Kilian Jornet, va tardar 17 h. Des del camp avançat de la cara Nord.
L’ús d’oxigen es fa necessari a partir de 8.000 m. en l’anomenada: ZONA DE LA MORT.
Curiositat:
Prop de 2.400 persones ha fet cim, però ja compte amb més de 200 morts, molts d’ells visibles, ja que no s’han pogut retirar. #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
LES DUES FOTOS EVIDENTMENT, NO SIN MEVES!!!



01-03-25

 Aquest és el resultat final de la vinificació dels ceps de CMdlG. Enguany 14 botelles, l’any passat amb la sequera només tres. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé



27-02-25

 La bonança actual fa avançar les plantes. És probable que al març o principis d’abril en vingui una fredorada i les plantes pateixi o fins hi tot es morin, no seria pas la primera vegada.
Pd.- aquestes flors blanques de bruc boal, el que serveix per fer pipes, (Erica Arborea) que haurien de sortir al març abril, s’han adalentat com d’altres.
Curiositat:
El bruc d’hivern ( Erica Multuflora) floreix d’octubre a gener i la seves flors son rosades i més grans. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé



26-02-25

La llum tangencial de quan surt el Sol dona la possibilitat d’obtenir paisatges daurats. #CMdlG #naturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé





25-02-25

la Cabra _ 2
Aquest animal pot menjar vegetals amb un alt contingut de fibra, inclús si la lignina és alta. La lignina és el component principal de les pareds celulars vegetals.
La cabra deixa nets els terrenys de tota classe de vegetals i fins on arriva els arbres queden totalment arranats, i son una bona manera de netejar boscos com els burros i guarans.

Segons quins arbres, encara que siguin grans, poden morir ja que escaten l’escorça i deixen que la saba surti a l’exterior, son per tant animals que provoquen desertització sino es vigilen.
Tenen una gestació de 5 mesos.
Tene 2 banyes, però algunes espècies acornes no en tenen.
Si posem gossos grans per a la seva defensa, s’adapten al ramat sense problemes
Curiositat:
Una carectaristica especial son els unglots, que tenen una part interna tova que s’agafa facilment a la roca en estat salvatge puja parets quasi verticals.#CMdlG #naturalocalBE #faunalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé