Les primeres patates del bufet, ja son aquí!!!
Tot i que encara les parts aèries son verdes, ja estan ben formades, les pluges del març i maig, a part de fer créixer les males herbes els hi han anat com anell al dit!!!
Curiositat:
La varietat blanca és ideal per bullir-la amb verdura. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Poniol o Poliol.
És una herbàcea perenne, essent una de les mentes més coneguda per la seva propietat carminativa (substància medicinal d’acció antiespasmòdica, que afavoreix l’expulsió de gasos que es formen al tub digestiu).
S’usa la fulla per a fer-ne infusions i olis essencials que son especialment hepatotòxics per via oral, té propietats abortives per els animals.
Les flors son rosades, petites i bilabiades formant un conjunt d’inflorescència globosa de varis pisos.
Curiositat:
El poliol ( mentha pulegium) és cremava dintre de les cases per foragitar les puçes ( pulex) d’aquí li ve el nom de l’espècie. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
44_Ruta Modernista.
El Castell dels tres Dragons, és el tercer edifici del parc de la Ciutadella que es va construir per a l’Exposició Universal de 1888, junt amb l’Hibernacle i l’Umbracle.
Molts diuen que es tracta d’un edifici Proto-moderniste, tot i que s’utilitzen el ferro i el maó vist.
Era projectat per en Lluis Domènech i Montaner i l’ús era com a Café-Restaurant.
És un cub amb torres amb marlets que sobresurten de l’estructura cúbica, destacant-ne la torre de l’homenatge amb una agulla de ferro a la façana sud-oest.
El més original i bonic son els escuts ceràmics sota els marlets amb figures humanes.
També destacar que els marlets estan coronats de ceràmica vidriada.
Curiositat:
L’entrada principal sobresurt del cub i recorda el pont llevadís dels Castells medievals. #edificissingularsdelmón #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
La Rosa.
Una flor amb molta mitologia, sobretot grega.
Nascuda d’una gota de sang de VENUS al punxar-se amb una espina al peu o bé una altra versió diu que era blanca però es va tenyir de vermell amb la sang d’Adonis.
De la família de les Rosaceae, és la flor del roser; ha estat i és de les més cultivades però tot el que ha guanyat en grandària i bellesa ho ha perdut en aroma.
En estat salvatge hi ha més de 100 varietats, amb molt d’olor fort i dolç.
Curiositat:
Les roses salvatges tenen 5 o 10 pètals, les cultivades en poden tenir més, però sempre un múltiple de 5. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Contrallum 90.
Quan la llum tangencial de la posta passa per més tram atmosfèric dona uns daurats que son inigualables!!! #contrallumdefoto #sesnsefiltresniretocs #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
El cul de la lleona.
A una de les entrades d’algunes ciutats medievals hi havia aquest símbol. La lleona o lleó té unes grans urpes i mira cap a un costat, posició que podem veure en capitells romànics, com a S. Pere de Galligants
Sembla que del bestiari el lleó era el símbol del foc i/o inclús del Sol.
Es va trobar al carrer Calderers on sembla que hi havia hagut un hostal amb el mateix nom. Al caure i trocejar-se a finals del s. XIX, va ser regalada al Museu Arqueològic.
Al 1986, se’n feu una copia que es colocà al carrer on es va trobar prop de les escales de S. Feliu.
La llegenda ha traspassat fronteres i ha esdevingut una icona turística.
Curiositat:
La dita fa: “No pot ser veí de Girona qui no faci un petó al cul de la lleona”,
o bé: “Només podràs tornar a Girona si has fet un petó al cul de la lleona” #mobiliariurbàsingular #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Monestir de Vallbona de les Monges.
Situat a la comarca de l’Urgell, és un dels tres de la ruta del Cister.
Fundat al s. XII, ha passat moltes fases algunes de dolentes, però finalment ha sobreviscut, avui hi ha una comunitat de 6 monges.
Arquitectònicament té varies construccions que la fan especial.
1- D’una sola nau en forma de creu llatina té la nau amb arc de punta (gòtica) i en canvi els tres absis en volta de canó (romànic).
2- Un cimbori octogonal a l’encreuament de les naus.
3- Un esbelt campanar enmig de la nau central i
4- un claustre trapezoïdal en el que cada lateral és diferent.
Curiositat:
La segona dona de Jaume I el Conqueridor, Violant d’Hongria, va voler ser enterrada al Monestir junt amb la seva filla Sansa. #edificissingularsdelmón #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
Ahir diada de la Flama del Canigó amb l’Equip de Foc de la Bisbal: Josep, Marc, Magí i Ramon portant-la més de 160 km. en bicicleta i repartint-la a: Verges, la Pera, Casavells(Corçà), Palamós i la Bisbal, han fet possible com ja fa una colla d’anys que al Baix Empordà les Fogueres de Sant Joan s’encenguesin amb la Flama dels Països Catalans!!! #actesculturalslocalsBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Eiffel tenia una industria: Eiffel et Cie, constructeurs, amb la qual va fer estructures de ferro per tot el Mon.
Va coincidir amb el moviment Modernista que barrejava ferro, ciment, totxos i vidre per obtenir edificis i estructures espectaculars: mercats municipals, estacions de tren, portes de ferro forjat i ponts peatonals o ferroviaris.
Per exemple : alçà els ponts de la línia fèrria de Barcelona- Girona-Portbou emplaçats sobre els rius Onyar a Girona (1876), Ter a Flaçà, Fluvià, a prop de Sant Miquel, Manol a Vilamalla, la Muga entre Figueres i Peralada, i la riera de Llansà.
Altres dos que també resten dempeus: un a Palamós sobre la riera d’Aubi i el de les Peixeteries Velles de Girona.
Curiositat:
De quasi 42 metres de llargària, sense pilars i a 7 metres sobre el riu va costar 22.500 pessetes.
Pd.- les fotos 3, 4 i 5 no son meves. #mobiliariurbàsingular #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
El cap d’ase.
Lavandula stoechas
Conegut també com a: tomaní, tomanyí i/o timosa (al Rosselló).
De la família de les lavandules pot confodres amb l’espígol o barballó.
És una planta Mediterrània, les fulles son llanceolades, oposades de dos en dos i en angle recte.
Es fa servir com a antiseptic , digestiu, antiespasmòdic, cicatritzant i antibacterià.
Conté cetones i alcohols
Curiositat:
Stoechas vol dir alineades i ve d’unes illes amb el mateix nom que estan alineades, situades davant de Marsella. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Hi ha estris que ens ajuden constantment en el nostre dia a dia.
Els tiradors o el poms fan que sigui més còmode obrir armaris, calaixos, portes i/o finestres.
Els tiradors solen tenir dos o més punts d’anclatge, els poms un.
S’empran per a la seva construcció tot tipus de materials: fusta, plàstic, metalls: ferro, llautó, or i plata així com ceràmica i vidre.
Curiositat:
A l’època modernista molts arquitectes varen dissenyar els seus propis tiradors i poms, com l’Antoni Gaudí.
%20%E2%80%A2%20Instagram%20photos%20and%20videos.png)
L’Hivernacle.
L’Hivernacle és una estructura de ferro i vidre construida per a l’Exposició Universal de 1888.
Situada al parc de la Ciutadella, entre l’Umbracle i el Castell dels Tres Dragons.
Restaurada l’any 2022 consta de tres naus essent la central oberta al nord i sud i des d’on s’accedeix a les naus laterals.
Inicialment era un jardí amb plantes tropicals i sub-tropicals, però durant els més de 130 anys de vida ha passat per moltes fases, inclòs un restaurant.
Havia arribat a un estat d’abandonament deplorable però sembla que l’Ajuntament l’ha refet amb un projecte de Parc Científic: la Ciutadella del Coneixement.
Curiositat:
A l’igual que l’Umbracle durant l’Exposició Universal només es va fer servir per fer-hi festes i àpats. #edificissingularsdelmón #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
Fa ja 49 anys que els dissabtes al migdia, puntualment a 2/4 de 3, és tradició a casa els meus sogres menjar un plat que van portar a Catalunya els cuiners italians a finals del s. XIX principis del XX: tallarines amb nata!!!
La pasta fresca, el formatge i el pesto son d’una botiga del c. Bonsuccés, 12; LA ITALIANA, tres generacions que des de 1904 venen productes italians i elaboren pasta fresca.
La nata de la botiga de la Granja Viader c. D’en Xuclà, 4; originaris de Cardedeu( Vallès Oriental); fundada al 1870 amb 5 generacions al cap davant de la botiga.
Curiositat:
Els Viader son els inventors del CACAOLAT!!! #receptescuriosesdiferents #naturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
El gripau de l’hort, sembla que no estava pas sol, i ja té descendència!!! #CMdlG #naturalocalBE #faunalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Transhumància 24-5
5è dia.
Des de Rocabruna fins a la Moixa de Llanars, 15 quilòmetres. Unes 6-7 hores, carretera asfaltada i lentitud, ja que el ramat està cansat. Sortim de Rocabruna a les sis del matí, vigilant molt els ferros dels vorals de la carretera perquè el vedells petits poden caure als desaigues que no tenen continuïtat, anem fins a Font-rubí, esmorzem a coll Pregon, prop de L’ermita de la Mare de Déu de les Neus i tirem cap a Camprodon passant pel costat del golf. Atravessem Camprodon per plaça de la Vall, pont del Freixenet sobre el Ritort, c. del Freixenet, c. València, av. de Maristany i cap a Llanars. On triem les que van a la Moixa o al Catllar. Fem el dinar de comiat a la Moixa del barri de Feitús de Llanars.
Curiositat:
A Camprodon ens obliguen a passar-hi el divendres quan sempre hi passàvem el dissabte. L’excusa es que el dissabte no hi ha personal per netejar els carrers després de passar-hi les vaques.
Qui perd els orígens, perd la identitat i molta gent no recorda que els CAMINS RAMADERS hi eren MOLT ABANS QUE ELS cotxes, els carrers, les carreteres i els turistes de cap de setmana. #transhumànciaaltagarrotxaripolles
%20%E2%80%A2%20Instagram%20photos%20and%20videos.png)
%20%E2%80%A2%20Instagram%20photos%20and%20videos.png)
%20%E2%80%A2%20Instagram%20photos%20and%20videos.png)
Tranhumància-24.
4t. dia.
Diada complicada, més de 18 km. Unes 12 hores. Cal sortir aviat, 2/4 de 6.
Com que als camps d’en Quel hi havia poca herba, Ahir al vespre vam portar el ramat cap al Moretó. Sortim des del Molí del Morató seguint la riera de Sant Aniol, que creuem fins a la baga d’en Pólit.
A ma dreta ens queda el pic de la Llibertat on hi neix la Muga que tira cap a Llevant i la riera de S. Aniol que va a trobar el Fluvià.
Pugem el coll de Falgueres, molt dret i mal camí, en arribar a dalt per la pujada de l’infern fem un coll molt dret que s’ha arreglat després de demanar-ho durant molts anys a l’Administració. Deixem a ma esquerra el Pic de la Bruixa i a la dreta el Comanegra seguint la pista anem a parar a l’Oratori de Sant Antoni, ( el roura) on arribem a la 1 tocada. Parem a dinar, han passat 7 h. i mitja. I per la pista i un troç de carretera ( la que porta a Beget) arribem a Rocabruna cap a les 6 de la tarda.
Curiositat:
Les disputes entre els agricultors (sedentaris) i els ramaders (transhumànts) ha fet que moltes pel·lícules de Far-west tractaven aquesta temàtica. A tot el Món hi ha milions de quilòmetres de tanques per mantenir a les vaques, ovelles i cavalls fora de carreteres , per exemple: Islàndia, Xile, Argentina o Austràlia. #transhumànciaaltagarrotxaripolles
%20%E2%80%A2%20Instagram%20photos%20and%20videos.png)
%20%E2%80%A2%20Instagram%20photos%20and%20videos.png)
Transhumància 24_3.
3r. dia
Diada curta, per poder descansar i preparar el quart dia, que és el més dur de tots. Des de sota la Comella pugem per la serra del mateix nom, que corona el coll de Sant Julià, poc abans del qual deixem a mà dreta el trencant que puja a l’ermita de Sant Julià de Ribelles i agafem una nova marrada, que els primers anys va costar molt d’encarrilar-hi el ramat, ja que les vaques la desconeixien. Enguany, però, amb el fil al costat esquerre, arribem sans i estalvis fins al rierol del coll de Ribelles i parem al camp d’en Quel, a sota de Can Domer i a prop del Molí del Morató.
Estem al començament de la riera de S. Aniol ( neix al Puig de la Llibertat) i molt aprop del conegut salt del Brull on s’hi fa barranquisme.
Uns 11-12 km. Unes 6 hores. Desnivell positiu 350 m.
Curiositat:
Les vaques capdavanteres, son les líders del ramat (estructura piramidal), recorden els camins i passos, costa molt fer-les canviar el “xip” d’un any a l’altre.
Les marrades son corriols, sovint torrenteres, que tot baixant-hi s’eviten les sigazagues dels camins de muntanya. #transhumànciaaltagarrotxa
%20%E2%80%A2%20Instagram%20photos%20and%20videos.png)
Transhumància 24_1
Des dels paratges de la Falguerona a Avinyonet de Puigventós, aviem el ramat a les sis del matí, quan clareja, travessem tota la garriga d’Empordà i les brugueres cap a la carretera Gi-510, passem Terrades i a Sant Llorenç abeurem el ramat al riu Muga. Dinem al Molí de la Cadamont i posem fil fins a Albanyà pel voral de la carretera per evitar problemes amb els camps de civada. Passem per la Mare de Déu de Palau i tanquem les vaques a l’oliverar del càmping d’Albanyà. 26-27 km. unes 12 h.
Curiositat:
La transhumància és va començar a regular al segle XIII a Catalunya i Aragó va ser en Jaume I el Conqueridor, a Castella, Alfons X el Sabio, car la llana de les OVELLES MERINES era molt important i va vestir durant quatre segles a més de mitja Europa. #transhumànciaaltagarrotxa
%20%E2%80%A2%20Instagram%20photos%20and%20videos.png)
%20%E2%80%A2%20Instagram%20photos%20and%20videos.png)
Transhumància 24_1
Des dels paratges de la Falguerona a Avinyonet de Puigventós, aviem el ramat a les sis del matí, quan clareja, travessem tota la garriga d’Empordà i les brugueres cap a la carretera Gi-510, passem Terrades i a Sant Llorenç abeurem el ramat al riu Muga. Dinem al Molí de la Cadamont i posem fil fins a Albanyà pel voral de la carretera per evitar problemes amb els camps de civada. Passem per la Mare de Déu de Palau i tanquem les vaques a l’oliverar del càmping d’Albanyà. 26-27 km. unes 12 h.
Curiositat:
La transhumància és va començar a regular al segle XIII a Catalunya i Aragó va ser en Jaume I el Conqueridor, a Castella, Alfons X el Sabio, car la llana de les OVELLES MERINES era molt important i va vestir durant quatre segles a més de mitja Europa. #transhumànciaaltagarrotxa
%20%E2%80%A2%20Instagram%20photos%20and%20videos.png)
%20%E2%80%A2%20Instagram%20photos%20and%20videos.png)
Pel maig cada dia un raig, però sembla que al juny també.
La “sabiduria popular” es basa en aprendre de fets repetitius al llarg del dia a dia, sovint i per tenir-ne memòria se’n fan dites (conjunt de paraules que es dona a l’expressar alguna cosa que no coincideix amb el sentit literal de les mateixes).
Per exemple:
Diu la dita: si plou per S Pere Regalat, 40 dies d’aigua al teulat o per S. Pere Regalat o tot eixut o tot banyat o si plou per S. Pere Regalat 40 dies de ruixat.
Enguany no va ploure, però si que l’endemà van caure 15 litres i des de llavors dia si dia no ha plogut una mica.
S. Pere Regalat és el 13 de maig.
Curiositat:
És el patró dels “toreros”!!!
Segons la llegenda, va amansir un brau ferit escapat d’una “corrida” que embestia als vianants!!! (sic). #CMdlG #naturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
%20%E2%80%A2%20Instagram%20photos%20and%20videos.png)
%20%E2%80%A2%20Instagram%20photos%20and%20videos.png)
43_Ruta Modernista_Umbracle_2
Les façanes presenten unes portes de fusta semblant a la del sostre, i estan coronades a la part de l’arcada per maó vist amb tres pinacles escalonats, els dos laterals son una rèplica del central però més petits i amb finestres.
L’interior presenta un parterre central amb un camí que li dona la volta, amb uns parterres laterals amb plantes subtropicals..
En aquest camí hi trobem uns bancs de ferro i fusta.
Hi trobem: costelles d’Adam, Kènties, gardènies, hortènsies, ficus...
Curiositat:
Un monument Modernista extraordinari que cal visitar.
Tot i que l’entorn està molt degradat!!! #edificissingularsdelmón #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
42_Ruta Modernista_ Umbracle_1
Dintre del recinte del parc de la Ciutadella trobem varies construccions modernistes.
És un edifici dissenyat per recrear les condicions climàtiques dels boscos ombrívols i humits.
Permet créixer les plantes tropicals i subtropicals que alberga, tot i que es va projectar al 1883 per en Josep Fonserè cal constatar que per a l’Exposició de 1888 s’utilitzà com a saló de festes i conferencies.
Després en Josep Amargós va encarregar-se d’acabar-ne la idea original.
L’estructura s’aguanta sobre pilars de ferro colat i les bigues son també de ferro i son corbades.
Té tres cobertes amb cinc arcades que fan la teulada lleugera i donen una llum extraordinària a l’interior.
Curiositat:
La teulada son làmines de fusta.
S’utilitza com a refugi climàtic!!! #edificissingularsdelmón #humanitzaciódelmedi
#quasiqmzero
#elmanescalfañé
%20%E2%80%A2%20Instagram%20photos%20and%20videos.png)