Sembla que tot si val pels polítics, inclús jugar amb l'atur.
Fragment de Josep Ramoneda, "Ridícul Las Vegas" (Ara, 26-II-12), una ment més clara que la de TOTS els "nostres" polítics.
Portar l'Eurovegas als voltants de Barcelona em sembla un disbarat tan gran que em costa creure que de veritat la Generalitat estigui decidida a competir per aconseguir-lo. ¿Las Vegas, una icona del capitalisme més hortera, un símbol dels arxipèlags d'excepció del diner i del negoci, ha de salvar l'economia catalana? Creix un nou populisme consistent a utilitzar els aturats com a coartada per defensar l'indefensable. La promesa de crear llocs de treball no es raó suficient per acceptar qualsevol projecte. [+]
dimecres, 29 de febrer del 2012
dimarts, 28 de febrer del 2012
Un dia de conveniències!
Demà dia 29 és un dia per que quadrin els dies de l'any en els calendaris.
L'any de 366 dies que excedeix en un dia a l’any normal se li diu "any de traspàs". Aquest dia de més es posa al mes de febrer, que passa de tenir 28 dies a tenir-ne 29. Va ser el Papa Gregori XIII, en la seva reforma coneguda com a "calendari gregorià" on va establir que per que un any fos any de traspàs calia que les dues darreres xifres de l’any foren divisibles per 4, i a més a més, que l’any no acabes amb dos zeros; i en aquest cas solament es consideren anys de traspàs els divisibles per 400.
L'any de 366 dies que excedeix en un dia a l’any normal se li diu "any de traspàs". Aquest dia de més es posa al mes de febrer, que passa de tenir 28 dies a tenir-ne 29. Va ser el Papa Gregori XIII, en la seva reforma coneguda com a "calendari gregorià" on va establir que per que un any fos any de traspàs calia que les dues darreres xifres de l’any foren divisibles per 4, i a més a més, que l’any no acabes amb dos zeros; i en aquest cas solament es consideren anys de traspàs els divisibles per 400.
L'Àrtic
diumenge, 12 de febrer del 2012
L'ametller florit
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
però en tens tota l'alegria.
Joan Maragall
dissabte, 11 de febrer del 2012
dimecres, 8 de febrer del 2012
Enguany la Candelera...
Enguany la Candelera va plorar i va riure segons la comarca on estiguesis.
Per tant ens ha deixat amb el dubte de si s'ha acabat el fred.
Sembla no obstant que de moment el fred no és fora, ni molt menys!
Avui encara he pogut observar FREDELUGUES( Vanellus Vanellus,en castellà: avefría) al Pla de l'estany, a l'Alt Empordà i al Baix Empordà i aquests ocells si que no fallen, si els tenim ací és perquè cap el Nord encara hi fa més fred!
Per tant ens ha deixat amb el dubte de si s'ha acabat el fred.
Sembla no obstant que de moment el fred no és fora, ni molt menys!
Torre de Vallferosa
diumenge, 5 de febrer del 2012
Ja hem arribat aquí
Ja hem arribat aquí
No sé si això ja ho he explicat. Quan es va iniciar la primera fase de la reforma laboral i la taxa d'atur estava lluny dels 5 milions d'aturats, vaig tenir l'ocasió de formular al ministre de Treball, llavors Celestino Corbacho, un parell de preguntes. Una va ser molt directa: “Senyor ministre, creu que la reforma laboral reduirà la taxa d'atur i farà augmentar la taxa d'ocupació?” Corbacho em va respondre: “Si el PIB creix i els bancs donen crèdit, sí.” A Espanya hem arribat als 5,3 milions d'aturats i a aquesta xifra s'hi afegiran, el 2012, almenys 0,5 milions més. Per què? Perquè Espanya no creix al 2%, que és el que ha de créixer per crear ocupació neta; perquè, és clar, l'economia espanyola ha d'aconseguir dues coses: reduir el nombre de desocupats i crear ocupacions a fi de donar cabuda a la nova població que vagi incorporant-se al mercat de treball, i l'FMI ha previst que el 2012 el creixement econòmic d'Espanya serà del -1,7%.
Espanya té un model productiu pervers: és molt intensiu en factor treball i poc en factor capital, que és lògic tenint en compte el que Espanya fabrica: en els últims seixanta anys cada boom econòmic hagut al regne ha estat, en major o en menor mesura, vinculat al maó. Però un model així té el problema que si no es fabriquen moltes coses les empreses no tenen demanda de treball, per la qual cosa l'atur inevitablement augmenta.
I la nova fase de la reforma laboral que s'està coent, servirà per reduir l'atur? En absolut. Les empreses tenen demanda de treball quan ho necessiten, i ara no ho necessiten perquè no venen el que podrien fabricar -ni cobrar el que venguessin- perquè el consum de tot s'ha enfonsat pel fet que ho ha fet la capacitat d'endeutament de tots. Ni famílies, ni empreses, ni entitats financeres, ni ajuntaments, ni governs regionals, ni l'Estat poden endeutar-se més, i si ho aconsegueixen, és a uns preus desorbitats, cosa que empitjora el problema. La reforma laboral reduirà els costos laborals de les empreses que continuïn funcionant però no farà augmentar la demanda de feina.
Però és que, d'altra banda, continuar endeutant-se tampoc és -era- una solució, ja que això feia que la dependència fos creixent: “Sobrevisc perquè em donen crèdit.” Aquesta ha estat l'altra pota del model de creixement espanyol: “On no arribo jo, arriba el crèdit que em concedeixen.” Quan la capacitat d'endeutament s'ha esgotat…
Què pot esperar-se ara? Un progressiu alentiment de l'activitat econòmica, més tancaments d'empreses i superiors problemes de finançament per a les administracions públiques en caure la recaptació fiscal. Més retallades de despesa per eixugar un dèficit monstruós. I més atur, sí. I sí: ja hem arribat aquí.
Espanya té un model productiu pervers: és molt intensiu en factor treball i poc en factor capital, que és lògic tenint en compte el que Espanya fabrica: en els últims seixanta anys cada boom econòmic hagut al regne ha estat, en major o en menor mesura, vinculat al maó. Però un model així té el problema que si no es fabriquen moltes coses les empreses no tenen demanda de treball, per la qual cosa l'atur inevitablement augmenta.
I la nova fase de la reforma laboral que s'està coent, servirà per reduir l'atur? En absolut. Les empreses tenen demanda de treball quan ho necessiten, i ara no ho necessiten perquè no venen el que podrien fabricar -ni cobrar el que venguessin- perquè el consum de tot s'ha enfonsat pel fet que ho ha fet la capacitat d'endeutament de tots. Ni famílies, ni empreses, ni entitats financeres, ni ajuntaments, ni governs regionals, ni l'Estat poden endeutar-se més, i si ho aconsegueixen, és a uns preus desorbitats, cosa que empitjora el problema. La reforma laboral reduirà els costos laborals de les empreses que continuïn funcionant però no farà augmentar la demanda de feina.
Però és que, d'altra banda, continuar endeutant-se tampoc és -era- una solució, ja que això feia que la dependència fos creixent: “Sobrevisc perquè em donen crèdit.” Aquesta ha estat l'altra pota del model de creixement espanyol: “On no arribo jo, arriba el crèdit que em concedeixen.” Quan la capacitat d'endeutament s'ha esgotat…
Què pot esperar-se ara? Un progressiu alentiment de l'activitat econòmica, més tancaments d'empreses i superiors problemes de finançament per a les administracions públiques en caure la recaptació fiscal. Més retallades de despesa per eixugar un dèficit monstruós. I més atur, sí. I sí: ja hem arribat aquí.
Darrera actualització ( Dissabte, 4 de febrer del 2012 02:00 )
Publicat a: 
Edició L'econòmic. Dissabte, 4 de Febrer de 2012
Es ven a pes, quelcom és. (Almanac del cordill)
A granel, a doll i a pes... Amb cistell, garrafa o lletera... La venda tradicional i de proximitat guanya espais i clients en molts petits establiments. Això afavoreix el tracte personalitzat i estalvia muntanyes de plàstics i cartons de tots aquells productes que es venen empaquetats. I és que quasi la meitat de les escombraries són envasos d'un sol ús...
dijous, 2 de febrer del 2012
Nevada?
Així com fa dos anys, l'Ajuntament,és va començar a moure quan la "cagarada" de neu ja feia pudor, enguany sembla que ha mogut fitxa abans del "caos", esperem que no faci falta aplicar les mesures adients del BAN municipal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)