Per molt estrany que sembli, hi ha un tipus de granota australiana que s'empassa els seus propis ous i els incuba a l'estómac.
Per tant, quan neixen surten de la boca de la mare.
Les granotes australianes: Rheobatrachus; van ser un gènere de granotes de terra natives del Rainsforest de Queensland a Austràlia Oriental. El gènere va consistir en dues espècies, els quals es van extingir a finals del segle XX.
El gènere fou únic perquè contenia la només dues espècies d'anur coneguda que incuben les etapes prejuvenils de la seva descendència a l'estómac de la mare.
Ambdues espècies estaven associats a sistemes de rierol en les selves tropicals a altituds d'entre 350 (1.150 m) i 1.400 (4.600 m). Les causes d'extinció de la granota no són clares, però la pèrdua d'hàbitat i la degradació, la contaminació, i algunes malalties pot haver contribuït.
Científics de la Universitat de Newcastle i la Universitat de New South Wales va anunciar al març 2013 que la granota seria el tema d'un intent de clonació , denominat "Lazarus Project" (ressuscitar l'espècie).
Els embrionshan estat clonats amb èxit
diumenge, 30 de març del 2014
dilluns, 24 de març del 2014
Formatges
Proveu formatges del país, artesanals, quallats amb herbacol, de llet de vaca, ovella o cabra.
Frescos o curats.
De motllo, drap o farcell.
Salats, empebrats o amb aromes de farigola o romaní.
Frescos o curats.
De motllo, drap o farcell.
Salats, empebrats o amb aromes de farigola o romaní.
L'espelta
divendres, 7 de març del 2014
Dimarts de Carnestoltes
Diada de l'escudella a Castellterçol
És una festa que data de temps molt llunyans, alguns parlen del segle XVI, quan era necessari menjar una bona escudella i divertir-se, abans de començar la «quaresma», un període de dejuni i abstinència, segons l'autoritat religiosa.
Trobar una explicació enraonada a aquesta tradició no és fàcil.
Hi ha qui diu que es tractava de poder oferir un plat calent als visitants que acudien a la vila, per les festes de Carnestoltes.
Sigui com vulgui, a Castellterçol la festa no solament s'ha conservat, sinó que fins i tot s'ha millorat, i la participació ha anat en augment a mida que passen els anys.
A les 13h l'Escudella ja ha d'estar a punt... i des de la Plaça Nova el Mossèn les beneeix, el convidat d'honor diu unes paraules d'agraïment.... i a servir que hi ha cua
És una festa que data de temps molt llunyans, alguns parlen del segle XVI, quan era necessari menjar una bona escudella i divertir-se, abans de començar la «quaresma», un període de dejuni i abstinència, segons l'autoritat religiosa.
Trobar una explicació enraonada a aquesta tradició no és fàcil.
Hi ha qui diu que es tractava de poder oferir un plat calent als visitants que acudien a la vila, per les festes de Carnestoltes.
Hi ha, fins i tot, qui explica que donat
que anys enrere hi havia molts pobres que passaven a demanar almoina i caritat,
en aquesta diada se'ls podia oferir un plat calent...
Sigui com vulgui, a Castellterçol la festa no solament s'ha conservat, sinó que fins i tot s'ha millorat, i la participació ha anat en augment a mida que passen els anys.
A primers del segle passat només hi havia 4 ó 5 calderes de brou, que es
repartien a la Plaça Vella. L'elaboració de l'Escudella només es va interrompre
durant la guerra, en acabar,el dia 30 de gener de 1939, el dimarts de
Carnestoltes del mateix any, ja es va tornar a fer amb 3 perols.
Avui la festa és esplèndida, amb
molta participació dels veïns, visitants i, fins i tot, escolars que volen
conèixer aquesta tradició. Abans es matava un porc expressament per a fer la
festa, després es recollien almoines per a la vila, i actualment la festa es
costejada i potenciada per l'Ajuntament.
Durant tot el matí, un grup d'escudellers del poble la cuinen a la «Plaça
Nova».
En aquesta plaça una filera de tubs de ferro fan de clemàstecs per a
penjar-hi unes 25 calderes d'uns 60 litres, que podran donar un brou suculent a
prop de quatre mil persones.
S'utilitzen dos perols a part per a fer l'adob, on
s'hi cou la vedella, el porc i el pollastre, que després es distribueix amb uns
cullerots per a tots els perols.
Es remena amb unes llosses de fusta i amb unes
escumadores se'n treuen les impureses.
Al migdia i després de ser beneïda pel rector de la Parròquia i un personatge
conegut, l'Escudella es reparteix als vilatans i visitants aplegats a la plaça.
Alguns se la mengen a la mateixa plaça.
HORARIS
A partir de les 7h del
matí ja es comença a fer la brasa per les calderes i ja cap a les 9h que es
col·loquen les calderes i l'aigua perquè tot comenci a bullir...
Amb paciència
i amb gust mica en mica es van tirant els diferents ingredients.
La gent
comença a arribar, a controlar que l'escudella està fent-se correctament,
alguns van disfressats, d'altres venen encuriosits...
A les 13h l'Escudella ja ha d'estar a punt... i des de la Plaça Nova el Mossèn les beneeix, el convidat d'honor diu unes paraules d'agraïment.... i a servir que hi ha cua
Subscriure's a:
Missatges (Atom)