La gla

La gla (f.), aglà (m. o f.) (del llatí glans id.) o bellota (f., de l'àrab ballūta, alzina) és un fruit característic de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).
Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries: l'alzina, la carrasca, la surera i totes les espècies de roures i arbusts com garric, que fa les glans més grosses.
Les glans d'alzines i roures s'han destinat des de l'antiguitat a alimentar ramats de porcs, ovelles i cabres.
Roures i alzines són arbres molt preuats dels nostres boscos.
Són resistents i poden viure segles.
Produeixen la gla, un fruit que en èpoques passades es molia per a fer-ne pa.
Les glans agraden als porcs, ratolins i esquirols... i a uns quants ocells.
Les rates les amaguen sota terra.
A vegades no les recuperen, i aquelles glans germinen i es converteixen en arbres.

Gla

Alzina

Alzina surera

Roure

Visita a Sidillà (10-01-16)

El diumenge, sortida matinal amb bici, hem visitat Sidillà (Sant Romans de les Arenes) poble perdut, prop de la illa del Ter entre Foixà i Jafre.
Abandonat a l'edat mitjana a causa dels moviments de sorra del Ter a conseqüència de la Tramuntana.
Fa un temps que s'actua per preservar l'església romànica que hi ha.
Mig soterrada per l'arena, es pot veure encara el terra interior i l'opus spicatum de les parets exteriors.
Amb una teulada de ferro (corten) amb les bigues per sobre, ha quedat força digna.

teulada de corten amb bigues exteriors.

Vista des de Llevant

Interior

Terra amb l'entrada a migjorn original

Vista des del Nord-Oest

L'ESPATLLAT

L'espatllat era un malt molt habitual que es tractava amb remeis casolans i de medicina popular.
Poca gana, fatiga, desmanegament general, dolors a la nou del coll i a l'estèrnum....
Ja no existeix l'espatllat?
Pregunteu als osteòpates, especialistes en estructura corporal, que tenen molta demanda i resolen molt problemes de salut.
Els noms de les malalties canvien, però no pas les persones i els seus mals!!!

	adj 1 Que ja no funciona o que funciona malament.
	2 pop PAT 1 Dit de la persona malaltissa, desganada, de mal color, però sense febre.
		2 Dit del malalt afectat d'algun esquinç o luxació, causat per un mal gest, especialment de la part superior del tòrax.
		3 Dit del membre que ha sofert algun dany i ha esdevingut invàlid parcialment o totalment.
		4 espatllat de pit Dit de la persona que sofreix una o diverses molèsties imprecises (anorèxia, ois, aprimament) atribuïdes a una defectuosa posició esternal, que en medicina popular el curandero guareix mitjançant massatge vertebral i suspensions axil·lars.

Almanac del cordill

LES CALENDAS
Per els romans, el primer dia de cada mes.
D'aquesta paraula llatina ve el mot "calendari".
Sembla que el dia de "calendas" els cobradors romans anaven pel carrer cridant.
Cridaven perquè la gent pagués els tributs.
I sembla que el llibre on els cobradors apuntaven els comptes era el "calendarium"

• Ianuarius: de Jano,
• Februarius: dedicat a Februus (o Plutó)
• Martius: en honor a Mart,
• Aprilis: es un nom de dubtosa interpretació.  Venus, Apru en etrusc. O a l'arribada de la primavera, estació en que s'obren (aperire) les flors.
• Maius: alguns afirmen que estava dedicat a la mare de Mercuri, la deessa Maya, que s'encarregava de la fertilitat agrícola.
• Iunius: consagrat a Juno (Iuno).
• Quintilis: per ser el cinqué mes (quinque: cinc). A la mort de Juli César va anomenarse Iulius en honor seu.
• Sextilis: mes sisé (six: sis). Es dedicà posteriorment a Octavio Augusto i va rebre el nom d'Augustus.
• Septembris: mes seté (septem: set)
• Octobris: mes octau (octo: vuit).
• Novembris: mes nové (novem: nou)
• Decembris: mes desé (decem: deu)