La Fageda d'en Jordà ja te tres colors

Després de 15 dies, ara està així.

La febre boletaire, accidents i el sacrifici de la gent del territori

El 6 d’octubre passat, a Capolat (Berguedà), en un indret delimitat per un pastor elèctric on hi freqüenta molta gent a l’època dels bolets, vaig patir un dels despropòsits més grossos que m’han passat mai. Cap al migdia vaig rebre una trucada dels agents rurals: una de les meves vaques havia envestit diverses persones i alguna d’elles de gravetat. Arribat al lloc, l’agent em va dir que havíem de treure aquell animal de la zona, ja que amb dues hores de diferència havia agredit a quatre persones i perillava que no s’acabés aquí, perquè no sabia com fer adonar a tota la gent que buscava bolets dins el tancat, del perill que corrien, ja que no li volien fer cas, que ja sabien que hi havia vaques i no fan res, li deien.
Vaig localitzar l’animal, era una vaca adulta que estava criant un vedell d’uns dos mesos, estava molt nerviosa i quan t’hi apropaves a uns vint metres intentava envestir. Vaig demanar a l’agent rural que per tancar-la i treure-la d’allà necessitàvem 24 hores de tranquil·litat, és a dir, ni crits ni gent voltant per allà. Em va contestar que a causa de la febre del bolet això era impossible i que el cos d’agents rurals no tenien mitjans per poder aturar tanta gent. Em van aconsellar el sacrifici de la vaca, no m’hi van obligar, però em van donar a entendre que si per desgràcia matava algú era responsabilitat meva. Jo li vaig dir que la matés ell o algú preparat per aquests casos, però després de diverses trucades, mossos i rurals em van dir que ho fes jo. Vaig anar a buscar una arma a casa meva, que es troba a 40 quilòmetres d’allà, i la vaig matar jo, sempre amb la supervisió i el permís de l’agent rural, el qual va tenir bastanta feina a retirar gent de la zona per evitar danys de possibles bales perdudes.
Un cop morta la vaca els agents rurals van marxar, però l’endemà ens van trucar del departament d’agricultura que retiréssim ràpid l’animal mort de la zona per possibles denúncies d’entitats animalistes per haver mort d’un tret una vaca. Així ho vam fer, la vam haver d’amagar dins un remolc de bestiar fins que van venir-la a recollir els de l’empresa pertinent de la recollida d’animals morts.
En el lloc dels fets, hi ha 500 metres de fil elèctric, el propietari del terreny, al qual jo li tinc arrendat, em va dir que el dia abans de tot això estava massificat de gent. Dins la seva finca hi havia 83 cotxes a la vegada i quan en marxava un n’arribava un altre, contínuament durant tot el dia. Això era totalment insostenible pel ramat que pastura allà. Cada any se’m moren animals a causa de deixalles que deixa la gent al bosc (llaunes, paper d’alumini, plàstics,...), vedells ferits per gossos controlats per gent que diu que “aquest gos no fa res”, fils trencats, material com pastor elèctric, portes d’entrada a les finques o cartells informatius robats,... N’estem més que farts d’aquesta situació i cada any és pitjor.
Amb tot això, a les persones agredides per la vaca volia dir, molt sincerament, que em sap greu el que ha passat, segurament ells no van ser els culpables directes que l’animal es comportés així, però tanta gent, crits, xiulets, gossos, soroll per tot arreu,... no és estrany que l’animal es sentís amenaçat i en perill i es comportés d’aquesta manera. I que jo, com a ramader, he hagut de matar-la, perdre l’animal i quedar amb un vedell sense mare per intentar fer créixer. He intentat prendre mesures per tallar l’accés a zones de pastura, perquè les vaques estiguin tranquil·les i evitar aquestes coses, i a dia d’avui m’ho estic sentint tot: que em cremaran el bosc, que em mataran les vaques, m’han intentat agredir, em rebenten candaus de les propietats, en fi, la gent del territori estem destinats a desaparèixer.
Ramon Sala, Olius (Solsonès)

Faves i pèsols

Ja tinc l´hort afemat i amb les faves i pèsols sembrats.

Una rega de bròquils blancs, verds i bròculi; una rega de calçots; una rega de faves i pèsols i un altra de escarxoferes.

La Fageda, encara està verda!!!

Article sobre l'aigua (publicat al llibret de la XXXVII Marxa de l'arboç)

L’aigua és vida i per tant un bé comú

L'aigua és un element essencial per a la vida i, en el nostre entorn, és un recurs limitat que no es pot malbaratar.

 CARTA EUROPEA DE L’AIGUA

1. No hi ha vida sense aigua. L’aigua és un bé preciós, indispensable en totes les activitats humanes.

2. Els recursos d’aigua dolça no són inesgotables. És indispensable de preservar-los, controlar-los i, si és possible, incrementar-los.

3. Alterar la qualitat de l’aigua és perjudicar la vida de les persones i la dels altres éssers vivents que en depenen.

4. La qualitat de l’aigua ha de ser preservada a nivells adaptats a la utilització per a la qual està prevista i ha de satisfer especialment les exigències de la salut pública.

5. Quan l’aigua, després de l’ús, es retornada al medi natural, no ha de comprometre els usos posteriors que se’n faran, ja siguin públics o privats.

6. Per a la conservació dels recursos de l’aigua, és essencial el manteniment d’una protecció vegetal adequada –de preferència forestal– sobre els continents.

7. Els recursos de l’aigua han de ser objecte d’un inventari.

8. La bona gestió de l’aigua ha de ser l’objecte d’una planificació decidida per les autoritats responsables i competents.

9. La salvaguarda de l’aigua implica un esforç important de recerques científiques, d’informació d’especialistes i d’informació pública.

10. L’aigua és un patrimoni comú, el valor del qual ha de ser reconegut per tothom. Tots tenim el deure d’economitzar-la i d’usar-la amb compte.

11. La gestió de les existències de l’aigua hauria d’inscriure’s en el marc d’una conca natural hidrogràfica abans que en el de les fronteres administratives i polítiques.

12. L’aigua no té fronteres. És un recurs comú que necessita una cooperació internacional.

Estrasburg, 6 de maig de 1968.

Vegeu la distribució de l’aigua en el nostre planeta blau.

Les tres quartes parts de la superfície de la Terra son d’aigua SALADA (73,73%), el 25,69% és terra ferma i només el 0,59 % és aigua dolça.

No sempre ha estat així, l’evolució del Planeta és: VIVA, PERMANENT I CONSTANT des de fa més de 3.500 milions d’anys.

Però mai com ara l’empremta humana ha fet tant mal al Planeta, pensem que a l’any 1 hi havia 200 milions de persones, al 1800 uns 1.000, al 1990 cap a 5.300 i al 2011 més de 7.000 milions.

Per el que fa a nosaltres, vivim en una zona Mediterrània amb una pluviometria escassa entre 550 i 650 litres anuals.

La dependència de l’aigua doncs ens ve donada per el consum i l’hem de treure tota de la conca del Daró.

La conca del Daró recull totes les aigües plujanes de la vesant nord de les Gavarres. Presenta un aqüífer superficial d’uns 30 (trenta) metres de profunditat, fins que s’ajunta amb l’aqüífer del Ter on presenta una fondària de 80 metres.

L’extracció de l’aigua de l’aqüífer superficial és la que fins fa pocs anys ha estat suficient per al consum de boca, de la llar, l’industrial i l’agrícola.

El fet es que l’augment del consum, tot i que la de boca és una part poc important, no és així especialment la que fa referència a: dutxa, banys, rentadores, rentaplats, etc..., i sobretot les piscines i la gespa (especialment en períodes de calor: estiu); a part de l’industrial i en gran mesura l’agrícola (un 80%), ha provocat un dèficit hídric, difícil de sostenir.

L’aqüífer és una successió de capes de roca, terra i sorra, més o menys poroses, que filtren l’aigua de la pluja fins que queden saturats, actua com una esponja natural, als fons de la qual hi ha una capa impermeable: roca mare i/o argilosa que actua com a contenidor, fent que la que no s’ha pogut absorbir passi a les fonts,  rieres i rius, en el nostre cas al Daró.

Com més profund és l’aqüífer, més possibilitat d’emmagatzematge i més capacitat de filtració.

Com més profund millor qualitat de l’aigua.

El nostre és poc profund i per tan MOLT LÀBIL.

El nivell superior de la zona freàtica, es coneix com a nivell freàtic.

El nivell freàtic pot trobar-se a diferents profunditats, depenent de les circumstàncies geològiques i climàtiques, des de només uns centímetres fins a desenes de metres per sota de la superfície. En la majoria dels casos la profunditat varia amb les circumstàncies meteorològiques (degut a la sequera en aquests moments és molt baix) de les quals en depèn la recàrrega dels aqüífers.

El nivell freàtic no és horitzontal, a diferència del nivell superior dels mars o llacs, sinó que és irregular, amb pendent monòtonament decreixent des del nivell superior al nivell inferior a causa de la gravetat.

Fenòmens com la lixiviació (Procés de migració descendent dels elements solubles del sòl, originada per l’aigua de pluja o d’infiltració.) i la percolació (Flux de l’aigua en el sòl, amb transport de substàncies dissoltes o en suspensió a través de les partícules de terra que fan de filtre) fan que l’aigua sigui de millor o pitjor qualitat, influint-hi sobretot  la quantitat de substàncies que afegim a l’aigua que va a parar a l’aqüífer tant:

1.  a les cases(últimament molts productes químics: detergents, olis, inodors a les motxilles dels WC,  que alteren els processos de les depuradores, al igual que productes pocs degradables com filtres de cigarretes, tovalloles humides i compreses),

2.  com a la gespa (adobs nitrogenats per mantenir-la verda), com a la piscina (algicides i derivats del clor),

3.  com a l’industria (metalls pesats i detergents),

4.  com a l’agricultura (adobs i fitosanitaris).

L'aigua per a usos agrícoles, malgrat que consumeix prop del 80 % de les aigües disponibles, te efectes beneficiosos perquè els cultius agrícoles, a través de la transpiració de les fulles, fan de gran depuradora de les aigües superficials; i amb la fotosíntesi restableixen els nivells d'oxigen a l'atmosfera, de manera que contraresten l'efecte hivernacle, absorbint CO₂. Caldria fer un ús correcte dels PRODUCTES que s’usen: plaguicides, fitosanitaris i adobs (tant els minerals com els orgànics).

També s'haurien de millorar: els canals oberts i les conduccions d’aigua enterrades  per evitar pèrdues, així com substituir el reg per inundació per sistemes com el degoteig o la micro-aspersió, per tal de millorar-ne l’eficiència i per tant disminuir-ne el consum.

En algunes parts del món l'ampliació dels regadius i d'altres activitats que consumeixen aigua s'ha fet a costa d'aqüífers, i això provoca una lenta o gairebé nul·la recàrrega. Això ha tingut algunes conseqüències negatives com l'assecament de fonts i zones humides, la intrusió salina en aqüífers costaners o l’alteració dels nínxols ecològics superficials amb la conseqüent pèrdua de diversitat biològica.

No és així quan la font d’aigua prové d’un envasament d’un riu sempre i quan es mantingui el cabal ecològic del mateix.

Sis dades de l’aqüífer de la Conca del Daró:

1.  Superfície: 321 km²

2.  Aportacions anuals: des de 0,41 hm³ ( 1 hm³ = 1.000₁000.000 de litres) fins a 57,67 hm³ amb una mitjana de 17,5 hm^3.

3.  Pous declarats: 279 amb una extracció al 2007 de 2,44 hm³

4.  Recursos: des de 3,15 fins a 4,08 hm³

5.  Extraccions anuals: 5,18 hm³.

6.  Diferencial: - 1,1 hm³.

Vegeu que diu el document: Recuperació integral del riu Daró_ set. 2010

El diferencial entre els recursos i les extraccions, en el sector d’anàlisi, posa de manifest un balanç clarament negatiu que ajudaria a explicar la tendència al descens detectada en els punts de control piezomètric i corroborada per l’apreciació popular que en el passat els nivells d’aigua en el riu eren més elevats i que la durada temporal de la presència d’aigua superficial era per períodes més perllongats.

Fins ara hem patit ja dos episodis d’AIGUA NO POTABLE a l’any 2004 i ara al 2016.

El primer és va arranjar, que no solucionar, amb l’aportació d’aigua del pou de Fontanilles amb un terç del cabal de consum i els dos terços restants dels pous de la Bisbal, els nivells de nitrats que van assolir quotes superiors al 50 mgrs/litre han quedat a uns nivells al voltant del 20, taxa difícil de disminuir-la si no volem matar tot el que es gras ( pèrdues de canonades d’aigües negres, ramaders i agricultors –constructors del paisatge).

El segon episodi s’ha arranjat amb filtres de Carboni actiu, la mesura és provisional, però cal aconseguir MESURES DEFINITIVES!!!

Si seria possible, si l’aigua del TER SUPERIOR, la del Pasteral, arribes fins a la Bisbal; ara arriba solament a Palamós, i enguany a Vall-llobrega, per l’altra costat de les Gavarres.

Mentrestant haurem de fer les coses entre TOTS

Podríem a nivell personal començar, si ja no ho fem, per aquests eco-consells per a una bona utilització de l’aigua:

 1.  Reduir-ne el seu consum , amb mesures d'estalvi que es poden aplicar tant a casa com als llocs de treball o estudi.

2.  Tancar l'aixeta quan no necessitem l'aigua, com per exemple mentre ens ensabonem a la dutxa o quan ens rentem les dents.

3.  Eliminar-ne les fuites incrementen el consum d'aigua en milers de litres. Quan detecteu una pèrdua d'aigua a les aixetes, a les cisternes o a les conduccions d'aigua, comuniqueu-ho immediatament a consergeria o al servei de manteniment. Si us succeeix a casa, aviseu ràpidament al vostre lampista habitual. Litres d’aigua malversats per una aixeta mal tancada:

·       Una aixeta gotejant perd 1000 l/mes

·       Una aixeta amb una raig d’1 mm perd 6.000 l /mes

·       Una aixeta amb un raig de 3 mm perd 50.000 l/mes

·       Una aixeta amb un raig de 9 mm perd 150.000 l/mes

·       Una aixeta amb un raig de 12 mm perd 850.000 l/mes

4.  El wàter no és una paperera, ja que a més d'abocar-hi substàncies contaminants malgastarem aigua inútilment.

5.  Instal·leu sistemes d'estalvi d'aigua a les aixetes, com airejadors o limitadors de cabal. Permeten reduir el consum a la meitat.

6.  Els nous models de wàter disposen de cisternes de menor capacitat (6 litres en comptes de 10), sistemes d'interrupció que permeten tallar la sortida l'aigua, i sistemes de doble descàrrega per escollir el cabal d'aigua que volem.

7.  En qualsevol aixeta, els sistemes monocomandament permeten estalviar aigua en reduir el temps per trobar la temperatura ideal. A la dutxa, els sistemes termostàtics milloren encara més aquesta funció, ja que l'aixeta regula la barreja d'aigua en funció de la temperatura que fixa l'usuari.

8.  En comprar una rentadora o un rentavaixelles, comproveu que tinguin un baix consum d'aigua i d'energia.

9.  No és convenient rentar amb mànega, ja que el consum d'aigua és molt elevat. Els patis i terrasses es poden rentar amb escombra, i els cotxes amb esponja i galleda, o al túnel de rentat.

En la següent taula teniu valors aproximats del consum d'aigua domèstica.

RENTADORA	250 litres
RENTAPLATS	250 litres
CUINAR I BEURE (per persona)	2 a 4 litres
DUTXAR-SE	70 litres (5 min)
PRENDRE UN BANY	200 litres
RENTAR-SE LES DENTS (aixeta oberta)	30 litres
RENTAR-SE LES MANS	1,5 litres
AFAITAR-SE (aixeta oberta)	de 40 a 75 litres
RENTAR EL COTXE (mànega)	500 litres
DIPÒSIT WC	de 10 a 15 litres
RENTAR PLATS A MÀ	100 litres

10.               Abocar residus i productes de neteja a l'inodor incrementa innecessàriament la contaminació de les aigües residuals, i en dificulta sobretot la depuració.  

11.               Utilitzeu només productes de neteja biodegradables, i feu servir la quantitat de sabó i detergent estrictament necessària.

12.               Les puntes de cigarreta no es poden llençar a l'inodor, ja que contenen nicotina, quitrà i altres productes contaminants que s'incorporen al cicle de l'aigua.

13.               No aboqueu l'oli de cuina per la pica, porteu-lo a una deixalleria. (1 litre d’oli contamina més de 11.000 litres d’aigua)

14.               Els residus sòlids higiènics, com compreses, gases i cotó, obstrueixen les plantes de tractament d'aigües residuals i per tant no s'han de llençar per l'inodor, han d’anar al rebuig.

15.               Utilitzeu amb moderació els productes anticalcàris, ja que incrementen la corrosivitat de l'aigua i afecten negativament als microorganismes encarregats de la depuració de les aigües residuals.

16.               No aboqueu pintures i dissolvents per la pica, cal portar les restes a la deixalleria.

17.               Tant als jardins com a l'interior dels edificis, les plantes i els arbustos pertanyents al clima mediterrani tenen una menor necessitat d'aigua. Hi ha moltes espècies decoratives autòctones igual de boniques que les foranies, i suporten molt millor la sequedat.

18.               Eviteu regar durant les hores de més calor, ja que augmenta l'evaporació i es perd una part important de l'aigua.

19.               Canviem els nostre jardins verds de gespa per d’altres més adients al nostre clima mediterrani (gram): malbaratem l’aigua i contaminem l’aquïfer amb els nitrats que necessita la gespa per mantenir-la verda.

20.               A les zones de gespa, i especialment durant l'estiu, convé mantenir una mida més alta per conservar la humitat del sòl. Això redueix la necessitat de reg i permet estalviar aigua.

Sembla evident que és més efectiu fomentar-ne l'ús responsable.

Però inclús adoptant totes aquestes mesures ben segur que caldrà mantenir un preu raonable per el consum D’AIGUA VITAL ja que les estructures de les cases encara no compten amb dos tipus de canonades: una per l’aigua de boca i un altra per usos en que no cal una aigua potable: recs,piscines, etc...; així com l’aprofitament de les aigües plujanes en una cisterna ( cosa que d’altra banda ja feien els romans fa més de 2000 anys).

Però difícilment arrelaran les mesures d'estalvi que es recomanin si no s'augmenta el preu de l’aigua que no es necessària per VIURE. És més adequat que es gravi el consum sumptuari i el contaminant. I per tant caldrà augmentar considerablement el preu de l’aigua per les piscines i sobretot per a les gespes, ja que no podem  mantenir, de  cap manera, unes espècies foranes (raigràs, fleos, o festuques) per tenir un paisatge verd en un clima mediterrani com el nostre.

De fet el preu per el consum de boca ja ha pujat, car una part important de la població beu aigua embotellada.

El problema de l'aigua és de GESTIÒ i per tant sense millorar-la no hi ha SOLUCIONS EFECTIVES!!!

Jaume Fañé Carbonés

La Bisbal d’Empordà agost de 2016